Clima és el projecte musical de quatre empordanesos que després de quinze anys coincidint als escenaris treuen a la llum un nou treball discogràfic fresc, potent, enèrgic i passional.
Nascuts a l’Alt Empordà a finals del 2019, els Clima presentaran un disc que va del pop fins al rock, passant per diversos estils com el funk o el mestissatge, tot unit per l´electrònica . Les seves lletres parlen d’històries viscudes i somiades, així com de sensacions i sentiments compartits, que fan que el públic connecti ràpidament amb l’esperit enèrgic i alegre del grup.
La cançó “T’he trobat a faltar” és el tret de sortida d’un nou viatge musical que tot just comença i que durant la tardor d’enguany ho inundarà tot de música, riures i ritmes ballables per a tots els gustos i edats.
El primer disc de Clima, que es publicarà aquest mateix novembre, ha estat produït per Miki Santamaria (Doctor Prats) i enregistrat i editat per en Joan Rota.
Després de més d’una dècada formant part de diferents formacions musicals, tant de temes propis com de versions, els quatre membres de la banda arriben amb aquest primer àlbum format per deu cançons de creació pròpia que transmeten l’essència jove i festiva que els caracteritza.
Com ja us havíem avançat la setmana passada, la disminució del ritme de vacunacions ha obligat al Departament de Salut de la Generalitat a replantejar una nova etapa d’aquest procés, en què la vacunació es concentrarà en els centres d’atenció primària o en els locals habilitats per a aquesta finalitat en diferents municipis.
A la comarca del Baix Empordà la referència de vacunació massiva ha estat fins ara el Palau Firal de Sant Antoni. Aquest punt, però, va cessar l’activitat aquest cap de setmana passat, i a partir d’ara només obrirà puntualment per acabar de completar l’administració de segones dosis en pautes ja iniciades. Recordem que durant el mes d’agost passat, les vacunacions van disminuir d’una manera notòria, en part per les vacances d’estiu i en part perquè els col·lectius que resten per vacunar, majoritàriament els més joves, són els menys conscienciats i molts d’ells no van acudir a la cita.
Ara la vacunació s’ha estabilitzat al voltant del 70 per cent de la població, i el creixement d’aquesta xifra s’ha ralentitzat. L’objectiu és poder seguir avançant en la campanya de vacunació i administrar totes les dosis disponibles d’una manera eficient, i per això es vol oferir la possibilitat d’acudir a centres vacunals més propers als CAP de referència dels usuaris. En aquest context, en el cas del Baix Empordà, s’han habilitat 4 punts de vacunació contra la Covid-19 sense cita prèvia a partir d’aquesta mateixa setmana. Aquesta és la relació de centres i horaris:
La Bisbal d’Empordà: al Pavelló Firal (carrer del Mas Clarà, 14), els dimarts de 9 a 12h
Palafrugell: al Local La Sauleda (carrer Carrilet s/n), els divendres de 16 a 19:30h
Palamós: a l’Estadi Municipal-Costa Brava (passatge Ladislao Kubala s/n), els dimecres de 9 a 12h
Torroella de Montgrí: a Can Quintana (carrer Ullà, 27-31), els dijous de 16 a 19h
Des dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà insisteixen en aquestes condicions per a poder ser vacunat:
No tenir cap cita programada per vacunar-se en un altre centre
No tenir la COVID19 o haver-la tingut fa més de 2 mesos
Haver complert els 12 anys
Els menors de 16 anys han d’anar acompanyats del pare o mare o tutor/a legal, i presentar el DNI o llibre de família
La Policia Local de Palafrugell va detenir la setmana passada una persona per un robatori amb violència a Llafranc després que el suposat lladre hagués robatdiners de la caixa registradora d’un hotel situat a aquesta zona del municipi.
Els fets van tenir lloc la setmana passada, concretament el 27 de setembre quan, es va rebre una trucada realitzada pel personal de l’hotel esmentant que havien retingut una persona per robar dins de la recepció i que esperaven l’arribada d’efectius del cos de seguretat.
Tot i això, aquesta persona, utilitzant violència va sortir del lloc dels fets i va contactar amb dues persones més per intentar fugir. Posteriorment, mitjançant la descripció manifestada per les víctimes els agents el van localitzar i detenir per un robatori amb violència.
L'exterior del parc de Bombers de Girona, en una imatge d'arxiu (Horitzontal)
La Generalitat reconvertirà els parcs de Bombers de la Jonquera, Calonge i Hostalric i en reassignarà els seus efectius. A partir de l’1 de gener, el parc de la Jonquera passarà a ser de bombers voluntaris. D’altra banda, al llarg de l’any que ve, el de Calonge es convertirà en la seu dels GRAE subaquàtics i el d’Hostalric es destinarà a fer-hi formació. El canvi, que s’emmarca dins un pla de millora de la Regió d’Emergències, permetrà millorar la dotació de nou parcs de bombers, actualment infradotats, entre els quals hi ha els de Girona i Figueres (que són els que concentren més serveis). El pla també preveu que, des d’ara i fins al 2025, el Departament creï 118 noves places de bombers i recull inversions de 15 milions d’euros (MEUR).
El nou pla de millora operativa sorgeix del projecte Bombers 2025, amb el qual es vol adequar tant la plantilla com les dotacions que el cos té a comarques gironines. Un territori que, segons la Generalitat, es caracteritza per tenir molts parcs, molt petits i alguns d’ells, massa propers (també, perquè a l’època en què es van construir la xarxa de carreteres no era l’actual).
Actualment, arreu de la Regió d’Emergències de Girona hi ha dinou parcs de Bombers; són dos menys que els que tenen conjuntament les regions Metropolitana Nord i Sud (on n’hi ha 21). I que, com ha explicat el director general de Prevenció i Extinció d’Incendis, suposa «un cert decalatge» si es compara amb la resta del país.
De retruc, segons ha explicat Delort, això també suposa disfuncions. Perquè alguns parcs arrosseguen manca d’efectius, a l’hora de cobrir emergències calgui prioritzar amb quins camions se surt (no es poden fer servir tots) i s’incrementi el risc que els bombers pateixin accidents.
Per resoldre-ho, el Departament d’Interior engega ara una primera fase del pla de millora operativa. «L’objectiu és atomitzar parcs i reordenar efectius», ha afirmat Delort. D’entrada, allò que es farà serà replantejar els parcs de la Jonquera, Calonge i Sant Feliu de Buixalleu-Hostalric. Aquí, tots els bombers professionals que hi treballen es reassignaran en altres parcs de la Regió d’Emergències i es donaran nous usos als edificis.
La Jonquera, de voluntaris
A partir de l’1 de gener, el parc de la Jonquera passarà a ser de bombers voluntaris. Se sumarà així als altres 73 que ja existeixen arreu de Catalunya (sense comptar l’Aran). «El que volem és que es converteixi en un parc de bombers voluntaris de referència arreu del país; i en paral·lel, hi farem obres de millora, com ara substituir l’actual teulada de fibrociment», ha concretat Delort.
Al llarg del 2022, el parc de Calonge passarà a ser la base logística per a manteniment i reparacions d’arreu de la Regió d’Emergències (estenent les funcions que ja fa actualment arreu del territori). A més, durant l’estiu i èpoques de contingència, també passarà a ser la seu dels GRAE subaquàtics.
I per últim, el parc d’Hostalric es destinarà a pràctiques formatives. En concret, com ha concretat Delort, aquí s’hi farà «formació amb túnel de foc, recreant entorns de fum i de baixa visibilitat». Unes pràctiques que, fins ara, el Departament havia d’externalitzar (contractant centres privats).
Interior subratlla que, a l’hora de replantejar els usos de Calonge i Hostalric, el Departament ho ha decidit perquè les zones de cobertura dels dos parcs de solapen amb d’altres (els de Vall d’Aro i Palafrugell, en el cas de Calonge; i els de Sant Celoni i Maçanet, en el cas d’Hostalric).
Més efectius a nou parcs
Dins aquesta primera fase del pla, la redistribució d’efectius procedents d’aquests tres parcs permetrà millorar-ne la dotació en altres nou. Són els de Girona, Figueres, Lloret de Mar, Palafrugell, Llançà, Olot, Roses, Santa Coloma de Farners i el de la Vall d’Aro.
El cap de la Regió d’Emergències, Jordi Martín, ha subratllat que aquesta redistribució incrementarà la dotació d’efectius mínims que hi haurà a cada parc. I sobretot, «resoldrà dèficits històrics». Els dos parcs amb més serveis diaris de la Regió, els de Girona i Figueres (on se’n fan entre cinc i sis diaris de mitjana) passaran a tenir, respectivament, una dotació mínima de vuit i sis bombers (actualment, aquesta la xifra se situa en sis i cinc).
En paral·lel, també millorarà la resposta operativa dels Bombers a les zones turístiques de la Costa Brava. Perquè els parcs de Llançà, Roses, Palafrugell, la Vall d’Aro i Lloret incrementaran la dotació de personal, cosa que també passarà amb els d’interior. En concret, els d’Olot i Santa Coloma de Farners. En tots els casos, la dotació mínima de bombers passarà a ser d’un efectiu més (exceptuant Palafrugell, que serà de dos).
La redistribució de recursos també reforça els parcs amb vehicle autoescala, cosa que permetrà comptabilitzar la sortida d’aquests vehicles amb un segon camió d’extinció d’incendis.
118 nous efectius i 15 MEUR
A partir de l’1 de gener de l’any que ve, i fins al 2025, el pla de millora de la Regió d’Emergències de Girona entrarà en una segona fase. Al llarg d’aquests tres anys arreu de la regió s’incorporaran fins a 118 nous bombers (cosa que permetrà passar dels 452 actuals als 570) i també s’augmentarà el personal mínim de guàrdia que hi haurà arreu del territori (passant dels 66 bombers que hi ha actualment als 77).
En paral·lel, la Generalitat també preveu invertir fins a 15 MEUR, que se sumaran als 10 que s’han invertit des del 2018 fins ara, per renovar vehicles i instal·lacions. «Volem créixer i millorar la nostra capacitat de resposta», ha subratllat el cap de la regió d’Emergències de Girona.
Entre d’altres, es compraran 41 nous vehicles (entre els quals, catorze bombes rurals pesants; és a dir, camions d’extinció). Aquí, s’hi destinarà el gruix de la inversió; en concret, més de 13 MEUR. De moment, se n’han previst 1,1 per a millores en edificis. Però l’inspector Jordi Martín ja ha avançat que aquesta partida s’engruixirà perquè hi ha grans obres previstes.
Aquí s’hi inclou la nova seu de la Regió d’Emergències (a tocar de l’actual parc de Bombers de Girona), el nou parc de Lloret de Mar, les reformes a la Vall d’Aro i Maçanet de la Selva, i l’adequació d’espais als de Banyoles, Roses i Torroella de Montgrí.
Els creuers tenen un «seriós impacte» en el medi ambient i en la salut humana i caldria una regulació «efectiva». Aquesta és una de les principals conclusions d’un article científic publicat per investigadors de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat d’Exeter al Regne Unit i l’Institut de Turisme de Croàcia a la revista Marine Pollution Bulletin. En aquest estudi, a més, els científics alerten que aquest impacte és «creixent i continuat» i que posa en joc «la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl, que es malmeten els hàbitats i zones fràgils», a banda de tenir efectes en la vida salvatge.
L’article científic constata que el turisme de creuers és una «font potencial de riscos físics i mentals per a la salut de passatgers i de la tripulació, així com per a les persones que resideixen prop dels ports o les que treballen a les drassanes». Aquests perills inclouen la propagació de malalties infeccioses, com els brots de covid-19, «àmpliament descrits en diferents creuers durant la pandèmia».
La recerca ha recollit informació d’uns 200 articles científics previs, duts a terme en diferents mars i oceans del planeta. L’investigador de la UdG Josep Lloret -que lidera la investigació- destaca que «la majoria d’estudis havien tractat aspectes aïllats dels impactes, mentre que aquesta recerca és la més completa fins ara, i combina diferents aspectes per tenir una visió integral sobre la problemàtica ambiental i de salut pública associada als creuers», afegeix. En relació a això, el biòleg marí considera que «cal una legislació global per minimitzar els perills tant pels nostres oceans com per la nostra salut».
Per la seva banda, l’epidemiòloga de l’Escola de Medicina de la Universitat d’Exeter i coautora de l’article, Lora Fleming, afirma que «el turisme de creuers s’estava expandint ràpidament abans de la pandèmia». «La nostra investigació demostra que els creuers provoquen impactes importants sobre el medi ambient i la salut i el benestar de les persones i cal fer un seguiment d’aquesta activitat per obtenir dades més robustes que ens mostrin la imatge real d’aquests perills», subratlla.
Segons Fleming, a més, «sense noves normes estandarditzades nacionals i internacionals aplicades de manera estricte és probable que la indústria dels creuers continuï provocant greus amenaces per a la salut i el medi ambient».
D’altra banda, l’estudi recull informació sobre el paper «significatiu» dels creuers en l’escalfament global del planeta en relació a les emissions de diòxid de carboni: la petjada de carboni d’un gran creuer al dia pot arribar a ser superior al de 12.000 cotxes. Segons els investigadors, «els passatgers d’un creuer de set dies per l’Antàrtic poden produir les mateixes emissions de CO2 com la mitjana d’un ciutadà europeu al llarg d’un any».
A la Mediterrània, afegeixen, s’estima que les emissions de CO2 dels creuers i ferris representen un 10% del global de les emissions produïdes per tots els vaixells que naveguen pel mar. S’estima que el consum d’energia per passar la nit a un creuer és dotze vegades superior a la de pernoctar en un hotel en terra ferma.
El metge i professor de la Facultat de Medicina de la UdG, Joan San, assenyala, a més, que «la petjada de CO2 d’un gran creuer és un nou escull per a la salut i el benestar de les persones de dins i fora el vaixell”.
Dades sobre els residus generats
L’estudi publicat també inclou dades sobre residus. Un creuer de 2.700 passatgers pot generar un volum diari d’una tona d’escombraries. «Tot i que els creuers representen un petit percentatge de la indústria mundial del transport marítim, s’estima que al voltant del 24% de tots els residus s’atribueixen a aquest sector», afirmen els científics.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.