L’església d’Albons ha estat l’espai escollit per presentar la Fundació Pujolboira, que té l’objectiu de difondre l’obra de l’artista Ramon Pujolboira, mort ara fa dos anys. La presidenta de l’entitat i vídua de l’artista, Carme Jornet, explica que molta gent el coneix com a «l’últim renaixentista», especialment per la capacitat polifacètica de Pujolboira, que treballava diferents formats, si bé la pintura ha estat el gènere en el que més va destacar. La voluntat de la fundació és difondre les prop de 2.000 obres que es calcula que va fer entre escultura, gravat i pintura. La presentació s’ha fet davant de l’absis de l’església d’Albons, on hi ha l’última pintura de gran format que va acabar Pujolboira.
A l’acte hi ha assistit també el secretari de la fundació, Jordi Jordà. Explica que era «important» fer la presentació a Albons, per la «forta relació» que tenia Pujolboira amb el poble que fa frontera entre l’Alt i el Baix Empordà. «Ell va venir a principis dels 70 i aquest era el seu punt neuràlgic de treball, encara que té moltes obres repartides arreu», assenyala. De fet, el secretari de la fundació ressalta que, per a ells, Albons és «un lloc emblemàtic» que «reconeix la figura de Pujolboira». Jordà destaca que han decidit presentar la fundació a l’església d’Albons perquè el mural de l’absis «representa el que era Ramon Pujolboira». «Ho podríem haver fet al seu estudi que encara funciona i que serà un centre d’art, però ens semblava que aquest fresc és molt significatiu», concreta.
Per la seva banda, el segon regidor Cultura d’Albons, Quim Siles, ha explicat que és «molt important» per al poble i que la tasca de difondre l’obra serà «complicada, però necessària». I és que està previst que es facin jornades de formació per explicar i reivindicar la figura de l’artista nascut a Barcelona, però que va desenvolupar gran part de la seva carrera professional a Albons.
I és que en la presentació s’ha volgut reivindicar també la tasca docent que va impartir Ramon Pujolboira els darrers deu anys de la seva vida. En concret, l’artista va ensenyar filosofia de l’art que era «una de les seves debilitats».
«L’últim renaixentista»
Jordà i Jornet han definit Pujolboira com «l’últim renaixentista» perquè tocava tots els gèneres i tècniques i «tenia una gran capacitat de treball». «Era un pencaire que no parava. Anava d’una disciplina a una altra i era molt meticulós. Res era improvisat, ho tenia tot estudiat abans de tirar endavant una obra», explica Jordà.
En aquest sentit, el secretari posa d’exemple peces obres de gran format com els murals de l’Estartit, el de Santa Coloma de Farners o el mateix fresc de l’absis de l’església d’Albons. «Quan acabava l’obra, era la perfecció. Ho tenia tot estudiat», assenyala.
Exposició a l’Escala
De moment, la Fundació Pujolboira participarà a l’exposició que s’està preparant de cara a novembre i on es podran veure multitud d’obres de l’artista en diferents gèneres. «Hi haurà una mostra àmplia amb gravats, pintures, escultures de petit i gran format», ha anunciat Jordà.
L’entitat, però, té diversos projectes per portar l’obra de l’artista empordanès a diferents exposicions, a més de projectes de caràcter educatiu. «Hem fet aquesta fundació perquè volem que l’obra es pugui difondre i gaudir a tot arreu», conclou la presidenta de la Fundació, Carme Jornet.
