El col·laborador de Ràdio Capital, Martí Sabrià, distingit amb el premi Bacus Emporità, de la DO Empordà

Per
ACN
-
martí sabrià bacus emporita do emporda

El Consell Regulador de la DO Empordà ha celebrat a Girona el lliurament de la sisena edició dels premis Lledoner d’Ori Bacus Emporità que anualment es concedeixen a persones, institucions o establiments que han destacat en la promoció o defensa dels vins empordanesos. Aquesta edició s’havia de celebrar el 2020, però es va haver d’ajornar fins aquest any a causa de la pandèmia. Al lliurament, que ha tingut lloc a la Casa de Cultura de Girona, hi han assistit cellers, restaurants i altres entitats i persones relacionades amb el món del vi i ha comptat amb la presència de les principals autoritats gironines que hi han volgut donar suport: la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i la regidora de Salut i Seguretat en el Treball de l’Ajuntament de Girona, Eva Palau, així com la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes.

El guardonat del Bacus Emporità 2020 ha estat l’exdirector gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, que ha estat impulsor de diverses campanyes gastronòmiques: la garoinada de Palafrugell, la gamba de Palamós, la fira degana de vins de Catalunya, que avui té lloc a Palafrugell, o els Sopars Maridats que cada any celebren conjuntament els restauradors de la Cuina de l’Empordanet i els cellers de la denominació i que s’ha consolidat com un dels esdeveniments enogastronomics més reconeguts i exitosos de les comarques gironines. La DO Empordà ha valorat la decidida contribució d’aquest expert en turisme i hostaleria en la promoció dels vins empordanesos amb diverses iniciatives que també han contribuït a estructurar la variada oferta enoturística que actualment ofereix el territori.

Enguany, l’establiment o empresa premiada amb el Lledoner d’Or 2020 pel seu decidit suport als vins de la DO Empordà ha estat el restaurant Llevataps,de Girona, que va tancar les portes durant la pandèmia. El guardó s’ha lliurat a Joan Borrell, impulsor d’aquest establiment que oferia una carta formada exclusivament per vins empordanesos.

Agrair la tasca dels premiats

Des del 2015, el Consell Regulador de la DO Empordà lliura anualment els premis Lledoner d’Or i Bacus Emporità. Amb aquesta acció, el Consell Regulador vol agrair la tasca dels premiats i alhora fer valdre la seva contribució en la difusió dels vins de la denominació.

En les seves primeres cinc edicions el Bacus Emporità, destinat a una persona o institució, ha estat lliurat als sommeliers Josep ‘Pitu’ Roca, del celler de Can Roca; al sommelier Agustí Ensesa; a l’enòleg Eduard Puig Vayreda; a l’Ajuntament de Figueres i al periodista empordanès Marc Testart.

Pel que fa al premi Lledoner d’Or,  s’ha lliurat a restaurants i distribuïdors de vins. En aquest cas el guardó s’ha concedit als restaurants al Motel Empordà, de Figueres, Ca la Maria, de Mollet de Perelada, i l’?Hotel Gastronòmic Es Portal, de Pals. També l’han rebut les distribuïdores Alregi (Wine Palace), amb seu a Vilamalla, i Vins i Licors Grau, de Palafrugell.

Supermatí – 22 octubre 2021

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 22 octubre 2021
Loading
/

Condemnat a 17 anys i 2 mesos de presó l’home que va cometre sis atracaments en fleques del Baix Empordà

Per
ACN
-
Pla mig de l'acusat, d'esquenes, durant el judici que s'ha celebrat aquest 12 de juliol del 2021 al Penal 1 de Girona (Horitzontal)

El jutjat penal 1 de Girona ha condemnat a 17 anys, 2 mesos i 19 dies de presó l’acusat de cometre sis atracaments en fleques del Baix Empordà. La sentència conclou que hi ha «prova contundent» que l’identifica com l’autor dels robatoris: víctimes el van reconèixer i algunes càmeres de videovigilància el van captar. Els robatoris van tenir lloc entre juliol i agost del 2019 a Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols. El lladre s’esperava que fos l’hora de tancar i amenaçava les dependentes per aconseguir endur-se diners. En alguns robatoris va esgrimir un ganivet. La sentència fixa en 12 anys, 9 mesos i 3 dies el temps de compliment de la pena. L’advocat de la defensa, Lucas Arias, ha recorregut la sentència i la veu «desproporcionada».
La sentència del jutjat penal 1 de Girona conclou que l’acusat va cometre sis atracaments a fleques-pastisseria del Baix Empordà entre el 24 de juliol i el 31 d’agost del 2019. Els seus objectius van ser establiments de Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols. Fins i tot, va arribar a cometre més d’un atracament a la mateixa fleca.

El modus operandi era sempre el mateix. S’esperava a l’hora de tancar (al migdia o al vespre) i aprofitava el moment en què les treballadores es quedaven soles a dins l’establiment. Hi entrava a cara descoberta, passava a l’altra banda del mostrador i les amenaçava exigint que li donessin els diners. En alguns dels robatoris va esgrimir un ganivet per intimidar les víctimes.

Segons recull la sentència, el primer robatori va tenir lloc el 24 de juliol a Palamós. «L’acusat, amb l’objectiu d’aconseguir un benefici econòmic il·lícit i d’espantar la dependenta, va treure un ganivet i li va col·locar al ventre. Mentre exhibia el ganivet li va dir a la treballadora «aparta’t de la caixa, dona’m dos minuts i després fes el que vulguis»», exposa la sentència. D’aquesta manera va aconseguir arreplegar 400 euros de la caixa.

El 4 i el 18 d’agost va robar a dues fleques de Sant Feliu de Guíxols. Durant el primer atracament també va treure un ganivet i el va apuntar cap a la treballadora mentre li deia «dona’m tots els diners i no facis res». Es va acabar enduent un botí d’uns 500 euros. En el segon robatori, la sentència conclou que no s’ha pogut demostrar que es fiqués la mà a la butxaca i tragués l’arma «un moment» per espantar la víctima. D’aquí, es va emportar uns 500 euros.

«Ho sento però ho necessito»

El 20 i el 31 d’agost, l’objectiu del lladre va ser la mateixa fleca de Palamós. La sentència del penal 1 tampoc considera provat que, en el primer robatori, obrís una butxaca davantera d’una bandolera i li ensenyés el ganivet a la dependenta «sense arribar-lo a treure». El processat li va dir a la víctima «deixa’m passar que m’emportaré la caixa, ho sento però ho necessito» i va arreplegar 370 euros. El 31 d’agost, i amb una altra treballadora darrere el mostrador, l’atracador va aconseguir un botí d’uns 410 euros després de situar-se al costat de la víctima i «atemorir-la» amb el ganivet.

El 23 d’agost, i sempre seguint el mateix modus operandi, el lladre va entrar a una fleca de Sant Antoni de Calonge, va anar fins a darrera el mostrador i li va reclamar a la treballadora que obrís la caixa. Quan la dona s’hi va negar, l’home va treure el ganivet i va apuntar a la zona de les costelles: «La dependenta, espantada, va obrir la caixa i va agafar els diners», conclou el jutjat que fixa en uns 200 euros la quantitat que es va endur.

Al judici, l’acusat es va acollir al dret a no declarar però, quan li van prendre declaració després de detenir-lo, va explicar que havia actuat «per necessitat», que «no estava orgullós» del que havia fet i que va decidir cometre els robatoris «com a últim recurs perquè no tenia diners».

12 anys i 9 mesos de compliment

La fiscalia demanava 25 anys i mig de presó. El jutjat li ha imposat una pena de 17 anys, 2 mesos i 19 dies per dos robatoris amb intimidació en establiment obert al públic amb ús d’armes i quatre robatoris amb intimidació de menor entitat en establiments oberts al públic. Tot i això, la sentència fixa el temps de compliment en 12 anys, 9 mesos i 3 dies, que és el triple de la pena individual més elevada.

La defensa de l’acusat, encapçalada pel lletrat Lucas Arias, ja ha presentat recurs a l’Audiència de Girona. L’advocat considera que la condemna és «no només injusta, sinó del tot desproporcionada» i sosté que, en aquest cas, els sis delictes es poden tipificar com un robatori continuat.

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni destina gairebé 30.000 euros pels treballs de millora a dues places del municipi

Per
Redacció
-
obres calonge

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni destinarà gairebé 30.000 euros (29.608,46 €, IVA inclòs) a impulsar un parell d’actuacions a la plaça dels Vents i la plaça dels Triadors. Les obres, validades pels Serveis Tècnics de l’Àrea d’Espai Públic, permetran una millora focalitzada en el benestar dels veïns i veïnes de Calonge i Sant Antoni. Les obres a la plaça dels Vents van començar el dilluns 18 i tindran una durada de dues setmanes, mentre que ja s’estan executant les obres de la plaça dels Triadors, que acabaran en un mes.

A la plaça dels Vents, situada al Carrer de la Tramuntana –d’entorn urbà i fronterer amb el municipi veí de Palamós-, s’instal·larà paviment per a la millora d’una de les dues illes existents, concretament l’illa sud. Dividida per un carrer central i al contrari del que passa a l’illa nord –pavimentada d’origen-, l’illa sud de la plaça dels Vents no gaudeix de paviment, perquè des de fa molt temps el seu paviment és sauló estès i compactat. Amb el pas dels anys s’ha deteriorat, provocant brutícia, bassals de fang quan plou i una imatge de deixadesa estèticament que l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni vol esmenar dotant-la de paviment discontinu a base de lloses de diferents colors. L’àmbit d’actuació, de 280 m², es basa en la retirada d’elements urbans com els fanals i el mobiliari urbà, l’excavació a cel obert d’una capa de 10 cm aproximadament de gruix, la delimitació dels diferents paviments i límits, la instal·lació de capa de subbase per a la col·locació de les lloses, la col·locació de les mateixes segons els plànols i la reinstal·lació dels elements urbans extrets durant les obres. El pressupost previst és de 5.846,79 € (21% IVA inclòs).

Per la seva part, a la plaça dels Triadors, situada al Carrer de Mestre Numància amb Carrer Triadors, a Sant Antoni de Calonge, s’instal·larà paviment per al parc infantil, rec i enllumenat. El fet que la plaça dels Triadors es trobi en una zona retirada del mar a Sant Antoni de Calonge, fa que s’hagi plantejat una zona lúdica fora de les activitats estivals concentrades a la platja o a les zones més cèntriques. Plena d’espai verd, uns jocs per a nens i uns arbres, la plaça del santuari dels arbres requereix una actuació de 340 m² que millori la seva presència, funcionalitat i visibilitat i pugui oferir una millor oferta estètica. És per aquest motiu que es preveu dotar-la d’algun paviment colorit i diferenciat per la zona de jocs infantils i per les caigudes dels nens, la col·locació de gespa per transmetre un impacte visual verd i sa i s’instal·larà un sistema funcional de rec automàtic que descarregui de tasques de manteniment als operaris de jardineria. També es dotarà la plaça d’un sistema d’enllumenat que servirà per il·luminar la plaça i diferenciar els dos espais (jocs i verd). L’àmbit d’actuació es basa en l’excavació a cel obert, la instal·lació de malla geotèxtil o antivegetació, la delimitació del paviment de sauló sòlid, l’estesa i piconat de la subbase i el paviment, l’obertura de rases per al rec automàtic i l’enllumenat públic, la instal·lació de rec automàtic, la instal·lació de la xarxa d’enllumenat públic, tapar les rases i la plantació de gespa amb tepe. El pressupost destinat previst és de 23.761,67 € (21% IVA inclòs).

Ecologistes critiquen el nou carril bici entre Calella i Palafrugell

Per
Redacció
-
La tala per fer el carril bici de Palafrugell a Calella que les entitats ecologistes denuncien. Imatge publicada el 21 d'octubre del 2021. (Horitzontal)

SOS Costa Brava i SOS Palafrugell denuncien que el nou carril bici entre Palafrugell i Calella s’està executant sense «estudiar alternatives existents més segures» i amb una «tala indiscriminada d’arbrat perimetral a l’autovia».

Les entitats afirmen que s’està «encaixonant» el projecte en el pas de vianants actual i que «no s’aprofiten les estructures vials existents», com la carretera vella de Calella a Llafranc, el camí dels Plans o el dels Lladrés. A més, asseguren que no es resolen els punts i nusos d’enllaç amb la resta de vials urbans.

«L’absència d’espais vigilats per aparcament i càrrega per a bicicletes elèctriques a les platges demostra que no existeix un planteig per què aquesta nova infraestructura sigui una alternativa a la mobilitat», afegeixen en un comunicat.

Amb tot, asseguren que el nou vial no «aporta res més» que una «despesa innecessària» que s’haurà d’afegir a «les insuficients previsions de despeses per al manteniment dels camins existents».

El volcà desconegut del Baix Empordà que es troba al Massís del Montgrí

Per
Maria Alsina
-
Base Loran
Imatge de l'antiga base militar. Font: EA3TP

El volcà de l’Aixart es troba just al costat del Massís del Montgrí i va ser descobert fa més de vint anys. En concret va ser l’any 1996 quan dos catedràtics del departament de ciències ambientals de la Universitat de Girona, Lluís Pallí i Carles Roqué, van descobrir la zona. L’erupció que es va produir en aquell entorn va ser fa més de 6 milions d’anys. Tot i això, el descobriment va ser tota una sorpresa.

La boca del volcà de l’Aixart medeix uns 200 metres de diàmetre i està situada al costat de l’antiga Base Loran, a l’Estartit. En un principi es creia que la zona formava part d’una dolina. Una dolina és una superfície que pren una forma més o menys circular i cònica en profunditat. Així, la forma era confusa. Però en una sortida de camp amb estudiants, l’equip de Pallí i Roqué es va adonar de l’existència de restes volcàniques a la zona. I van concretar que aquella formació pertanyia a un aflorament volcànic. Tal com explica Carles Roqué, professor i doctor en geodinàmica externa de la Universitat de Girona, va ser una sorpresa.

La zona, per la seva topografia, es creia que era una dolina. Però l’anàlisi dels materials trobats, les bretxes, tufs i basalts massius de color gris negrós van suposar el descobriment per part de l’equip de científics. A més, era complicat saber a simple vista que la zona havia estat un volcà. No té la típica forma de con volcànic, ja que a causa de l’erosió i els canvis en el terreny la zona va quedar disimulada en una falsa dolina, tal com afirma Carles Roqué.

Tot i que el descobriment es va fer més de vint anys, torna a estar a l’ordre del dia. Sabem que la zona volcànica a Catalunya es concentra al voltant de la Garrotxa. Però segons Carles Roqué l’activitat volcànica recent de Catalunya es troba en alt grau i de manera general a la provínica de Girona. A principis del 2000, a part de l’aflorament volcànic de l’Aixart, es van trobar altres zones volcàniques a la provincia gironina.

1...2.9312.9322.933...7.050Pàgina 2.932 de 7.050