L’inici del curs escolar 2021-2022 ha portat novetats a l’escola Quermany de Pals. El centre presenta diverses novetats, en forma d’obres, millores i compra de nous recursos que permetran a l’escola millorar les seves condicions i el seu projecte educatiu.
D’entrada, s’ha renovat la façana de darrere l’escola, ja que calia reparar les esquerdes i eliminar les humitats presents. Amb el repintat s’aconsegueix millorar el seu aspecte durant un llarg període de temps.
A més de les obres, s’ha comprat material per al pati: una caseta i 3 plafons de jocs nous, ja que l’anterior presentava símptomes de desgast.
També s’han instal·lat 3 mosquiteres al menjador, per millorar la higiene de l’espai de menjar.
Palafrugell augmenta un 2% l’Impost de Bens Immobles i un 5% la taxa d’escombraries. L’Ajuntament justifica l’increment perquè asseguren que han de fer front a més despeses.
Sobre l’IBI, l’Ajuntament assegura que cal apujar-lo perquè han crescut «els serveis que ofereix el consistori i les despeses que ocasiona, així com l’augment salarial dels treballadors de l’ajuntament d’obligació per part de l’Estat».
Pel que fa a les escombraries, asseguren que creixerà per culpa del nou contracte d’escombraries. Des de l’ajuntament ho justifiquen per «la necessitat de fer front al nou contracte del servei que ha d’acabar amb les problemàtiques de recollida i de neteja viària·.
Bnonificacions de l’IBI
Les noves taxes contemplen una bonificació en l’IBI que pot arribar al 50% en aquelles finques que tenen un valor cadastral fins a 122.520 euros i que instal·lin plaques solars i apostin per una energia més neta. Un dels canvis que s’han plantejat és el que afecta a les finques amb un valor cadastrals superior als 400.000 euros la bonificació serà del 10%.
Crítiques del PSC
El portaveu socialista, Juli Fernández, parla de «nul•la sensibilitat del govern municipal apujant els impostos i taxes per l’any 2022». El PSC hi va votar en contra. Creuen que aquesta pujada és «irresponsable en uns moments en que les famílies i les empreses ho estan passant molt malament per les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària de la COVID -19».
La Maimuna és una nena de 12 anys nascuda a Boulembou, un poble del Senegal. En tenia 9 quan, un dia que portava una cabra lligada amb una corda, va ensopegar amb aquesta i va caure i va xocar amb la cama contra una pedra. Això li va fer una ferida i, com que va quedar oberta per la impossibilitat de fer les cures adequades, es va infectar i ha fet que hagi hagut de ser operada fins a tres vegades a l’Hospital de Palamós. A Ràdio Capital hem parlat amb una de les metgesses de l’Hospital de Palamós i col·laboradora de l’ONG Amics de Boulembou que va conèixer el seu cas al Senegal i que l’han acompanyat fins avui en dia.
La Maimuna, esperant fora el consultori de Boulembou
El novembre de 2018, Gemma Oliu, metgessa d’urgències de l’hospital de Palamós, va fer un dels seus viatges habituals al Senegal de la mà de l’ONG Amics de Boulemou. Alguns professionals de Palamós com la Gemma, en Ramon Bos (infermer) i la Josefina Garcia (metgessa) hi van sovint per treballar uns dies al consultori mèdic del poble. Explica que va ser llavors quan van conèixer la Maimuna, que ja portava quatre o cinc mesos amb la ferida oberta a la cama. Gemma Oliu assegura que la cama, òbviament infectada, estava pràcticament «podrida». No va ser fins tres mesos després, el març de 2019, que se li va poder fer una radiografia a l'»hospital» més proper del poble. Aquesta va mostrar que l’os, efectivament, «estava podrit de dalt a baix», i que calia tractar-ho quirúrgicament.
[infogram id=»boulembou-1hxj48ppmjqpq2v?live»]
Així doncs, estava clar que havien de traslladar la Maimuna fins a Catalunya per poder atendre-la. No van poder-ho fer fins al cap d’un any, a causa de la covid. Per poder portar la Maimuna fins aquí, va ser fonamental la col·laboració dels Conductors Solidaris de Catalunya, que van aconseguir el visat sanitari, i de l’Hospital de Palamós, que va assumir els costos sanitaris de les cures. Amics de Boulembou, per la seva banda, va assumir els «costos socials».
D’aquesta manera, la Maimuna va poder ser ingressada a Palamós el 2 d’agost d’aquest any, més de dos anys després de fer-se la ferida (gràcies als antibiòtics havien aconseguit aturar el desenvolupament de la infecció). En arribar a Palamós, l’os estava «podrit i descobert». La primera operació li van fer el 18 d’agost, i des de llavors ja n’hi han fet tres en què s’ha netejat l’os infectat.
I ara, què?
Actualment, la infecció de la cama de la Maimuna «està molt estabilitzada», ja que l’evolució d’aquestes ferides és molt lenta i les tres operacions que li han fet a Palamós han millorat molt el seu estat. El més important, però, serà la propera part del tractament, que consistirà a treure la part de l’os infectada i canviar-la per un fixador extern de ferro que actuï com a os. És per això que en diverses ocasions els Bombers de Barcelona han participat en el trasllat de la Maimuna fins a l’Hospital Sant Joan de Déu, on se li han fet proves i l’han valorat especialistes de trauma pediàtric. En les visites es va descartar l’amputació de la cama i es va plantejar aquesta solució.
Tot plegat, sembla que permetrà salvar la cama de la Maimuna. Del contrari, Gemma Oliu assegura que s’hauria hagut d’amputar la cama «per sobre el genoll».
«en medicina no hi ha res 100% segur, però hi ha un 99.9% de probabilitats de salvar la cama de la maimuna»
La Maimuna a l’Hospital de Palamós, on ha sigut operada tres vegades
Col·laboració solidària
Reemplaçar l’os pel fixador extern és una operació molt cara, ja que el ferro ha de ser d’unes característiques molt específiques pel que fa a mida i pes. El personal sanitari no cobrarà per realitzar aquesta part del tractament, però el material en si mateix té un preu molt elevat, i és l’ONG Amics de Boulembou qui l’assumirà. Gemma Oliu explica que el problema és que l’ONG no pot destinar tots els seus fons a aquest cas, ja que això suposaria deixar de banda tots els projectes que estan realitzant al Senegal. És per això que l’ONG demana col·laboració econòmica a través d’una plataforma de micromecenatge anomenada MiGranodeArena.
Ara mateix, a través d’aquesta plataforma, s’han recaptat 2.883 € d’un objectiu marcat de 3.800 €.
Aquest és el portal de micromecenatge que l’ONG Amics de Boulembou ha obert per al cas de la Maimuna. S’hi pot accedir fent clic a la fotografia
Per la seva banda, des de l’Hospital de Palamós també destaquen la importància de donar suport a causes solidàries que fan possible l’assistència a persones com la Maimuna, amb casos realment greus. Lola Bosch, responsable de Comunicació del SSIBE, explica que el programa de mecenatge de l’Hospital de Palamós és important precisament per a casos com aquests, ja que permet actuar en diferents vies: ajudar emocionalment els clients, millorar equipaments i crear espais més còmodes per als pacients.
Sobre Amics de Boulembou
Amics de Boulembou és una ONG de Salt creada l’any 2006 que treballa en el desenvolupament sostenible i integral del poble de Boulembou i voltants, a l’àrea de Tambacounda, al Senegal. Alguns dels projectes que han realitzat han anat enfocats a millorar el subministrament d’aigua, l’alimentació (amb la construcció d’una horta), l’ensenyament i, clarament, la salut.
Espera per entrar al consultori de Boulembou
Professionals de l’hospital de Palamós, col·laboradors de l’ONG, anant cap al consultori mèdic a Boulembou
En aquest sentit, aquest passat mes de setembre l’ONG va compartir a les seves xarxes socials un dels últims projectes finalitzats: la instal·lació de plaques solars per obtenir l’energia que bombeja l’aigua per a regar l’horta del poble.
Jornada amb cel serè o poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes de núvols alts, en un dimecres novament de tranquil·litat meteorològica i contrast entre l’ambient fresc o fred del matí i la suavitat del migdia, avui però amb màximes una mica més baixes al voltant dels 20ºC. i amb vent entre fluix i moderat de component nord, nord-est.
Demà serà un dia amb increment de la inestabilitat, ja de fet des d’aquesta nit, i és que tenim el pas d’una baixa retrògrada en alçada que ens portarà un temps més insegur i fins i tot pluja, en general poca cosa amb algun ruixat dispers a partir de la propera matinada.
Per raons diverses, aquests dies he estat en contacte amb pagesos, viticultors, enòlegs i elaboradors de vins a l’Empordà.
Tot plegat m’ha portat a recordar aquelles festes que vaig viure de petit coincidint amb els dies de ‘veimar’ a casa, a cal Mariner de Mont-ras.
Una activitat que, a diferència d’ara, s’acostumava a fer entre Sant Mateu i Sant Miquel, és a dir, coincidint amb la darrera setmana de setembre.
L’esdeveniment aplegava a tota la família i a molts veïns que deixaven les feines habituals per contribuir a la recol·lecció d’aquella collita de raïm que havia tingut a l’avi Juli preocupat tot l’estiu. La calor, la pluja, el míldiu i els senglars jugaven un paper extraordinari en el resultat final.
Els dies de veimar es tractava de llevar-se molt d’hora i de ser a la vinya a punta de clar per poder acabar cap al migdia de l’hora solar. La idea era seure a taula cap a les 3 -l’hora dels senyors- per gaudir d’un àpat pantagruèlic que l’àvia Maria havia cuinat durant dos o tres dies amb l’ajuda d’una cuinera reconeguda, la Lola de Foixà. Tot plegat, per satisfer la gana d’aquella colla de pagesos i de pagesos accidentals que en un matí havien llevat la collita d’un any de feina.
Els àpats s’acompanyaven amb vi de l’any anterior, però els marrecs teníem l’ocasió de tastar el primer most, un plaer efímer que començava i acabava en aquell àpat.
Avui, veimar no és un aplec d’amics i veïns sinó una tasca professional que s’inicia a l’agost i que dura dies. Tot sota un estricte control de temperatures i processos que sovint culmina amb l’elaboració de grans vins.
Hem perdut la festa, però hem guanyat una enorme qualitat en els vins i també en els olis de l’Empordà.
Quan mirem enrere diem que les fruites, les verdures o les carns d’abans eren molt millors. Amb els vins i els olis ha passat exactament el revés.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.