Tot sobre la música en català, amb estrenes, descobriments, tops musicals i entrevista a Bucòlic.
Els ecologistes s’oposen al nou decret d’energies renovables del Govern
Carles Mestre, portaveu de la plataforma ‘Albera Lliure de Molins’ (ALLIMO), explica a Ràdio Capital que la modificació aprovada ahir del decret de les energies renovables per part del Govern de la Generalitat és «insuficient» en relació a les demandes de la plataforma i a les que es fan des de la Xarxa per la Transició Energètica Justa, de la qual en formen part.
Segons Carles Mestre, el criteri que des de la Conselleria d’Acció Climàtica s’ha exposat durant els darrers mesos a través dels mitjans de comunicació i que té a veure amb l’acord imprescindible del territori amb els impulsors dels projectes «no és cert». El portaveu afirma que «tan sols» es necessita l’acord amb els propietaris dels terrenys en els quals s’instal·laran les plaques solars i els fonaments dels molins, que són els únics que cobraran per llogar-los. En canvi, sentència Mestre, el propietari veí al qual li destrossen la finca amb els camions portant les pales dels molins «no caldrà» el seu vist i plau.
No obstant, la plataforma considera «insuficient, però positiu» per a espais com l’Albera el que diu el decret sobre «habitar l’afectació als connectors ecològics», ja que el municipi compta amb molts d’aquests connectors sense cap protecció i per aquest motiu, des de l’ALLIMO, demanen la declaració de parc natural al territori.
Finalment, Carles Mestre indica que les accions futures de la plataforma «vindran determinades» pels projectes que es tramitin a l’Albera. Presentaran al·legacions a tots els projectes i faran pressió popular quan sigui necessari, a més d’incloure la demanda de la figura de protecció de parc natural, doncs això ja hauria suposat a hores d’ara una protecció per l’Albera davant d’aquests projectes i «agressions».
ALLIMO, una plataforma veïnal.
La plataforma Albera Lliure de Molins (ALLIMO) va ser presentada al febrer d’aquest any a Capmany, constituïda arran de la preocupació dels veïns per tots els projectes eòlics que s’havien anat presentant en les darreres setmanes.
L’entitat, però, afirmava als seus inicis que apostava per potenciar les energies renovables, sempre que els projectes fossin respectuosos amb l’entorn i el medi ambient. Per aquest motiu, rebutjaven frontalment els parcs eòlics que hi havien projectats a la contrada, perquè consideraven que «són absolutament incompatibles amb la preservació del patrimoni geològic, natural i cultural d’aquesta part de l’Albera».
Decret d’energies renovables.
El Consell Executiu va aprovar ahir la modificació del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. L’objectiu és posar les bases d’un model energètic propi distribuït, democràtic i participat i amb cohesió territorial. El nou text incorpora diferents mesures per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum.
Entre les modificacions del decret es troben: donar prioritat a instal·lacions d’energies renovables de dimensió petita i mitjana; incorporar mesures perquè tots els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica es desenvolupin amb l’acord del territori; definició de les figures de protecció ambiental no compatibles amb la implantació de parcs eòlics, per minimitzar-ne l’impacte sobre la biodiversitat; o, prioritzar l’ocupació de les cobertes de les edificacions.
Municipis del Baix Empordà temen perdre una milionada sense l’impost de la plusvàlua
Els municipis del Baix Empordà es veuen afectats per la suspensió de l’impost de les plusvàlues. El Tribunal Constitucional va prendre ahir la decisió de suprimir la fórmula que s’utilitzava per calcular l’impost. Municipis com Palafrugell, Palamós o Sant Feliu de Guíxols podrien experimentar una reducció dels ingressos superior al milió d’euros. Però no seran els únics afectats, ja que Begur, Pals o Cruïlles podrien veure reduïts també els seus ingressos.
El Tribunal Constitucional va anular definitivament la fórmula per calcular l’impost de les plusvàlues. El cobren els ajuntaments per la venda, la donació o l’herència d’un habitatge. La seva suspensió s’ha fet efectiva quan s’ha suprimit la fórmula utilitzada per calcular l’impost, de manera que fa inviable que s’apliqui. La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. Això es deu a que estableix un mètode per calcular la base imposable de l’impost donant per fet que el valor dels terrenys sempre puja.
La plusvàlua a nivell real no queda anul·lada, però cobrar-la suposa un risc. Fins que la sentència no sigui ferma, la plusvàlua legalment es pot seguir cobrant, però comporta un cert risc pels ajuntaments. Això es deu a que diversos punts de la formula de càlcul de la plusvàlua s’han considerat inconstitucionals. Per tant, molts municipis arreu de Catalunya han decidit deixar de cobrar-la.
L’impost sobre les plusvàlues ha estat una font important de finançament dels ajuntaments al llarg de les últimes dècades. A l’any 2018, es van recaptar més de 2.600 milions d’euros amb aquest impost. Durant aquell any va ser el segon impost per importància en els ajuntaments, darrere de l’IBI. Aquest ingrés suposava gairebé el 10% del total dels ingressos fiscals, durant el 2018.
L’impost de la plusvàlua als municipis del Baix Empordà
Els municipis del Baix Empordà no han quedaran exempts d’aquesta modificació en els seus pressupostos. Poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, la Bisbal de l’Empordà o Palamós podran veure reduits els seus ingressos per la immobilització d’aquest impost. Però no seran els únics afectats, ja que municipis com Begur o Pals també poden rebre una estocada en els seus pressupostos.
A Palafrugell la xifra destinada a l’impost de la plusvàlua o, com s’explica als pressupostos, l’impost sense increment de valor en terrenys de naturalesa urbana, serà de 1.918.000 €. Pel que fa a Sant Feliu de Guíxols, la quantitat que es podria no facturar ascendiria a 1.110.000 €. Palamós els segueix de ben a prop, amb 700.000 €.
La Bisbal de l’Empordà, també perdria 215.000 € d’ingressos per l’impost de la plusvàlua. Però els municipis amb més habitants no són solament els més afectats. Poblacions com Begur podrien arribar a perdre 750.000 € per l’impost de la plusvàlua. A Pals l’import que podrien perdre per aquest bloqueig ascendeix als 300.000 €.
Així, els municipis del Baix Empordà, i també de Catalunya es veuran afectats greument per la immobilització d’aquest impost que suposava una xifra alta en la seva recaptació. Caldrà veure com evoluciona la sentència al Tribunal Constitucional i veure si amb l’aplicació d’una nova fórmula es pot seguir cobrant aquest impost. De moment, la recaptació de la plusvàlua queda immobilitzada.
Kasabian tornen amb ‘ALYGATYR’
Kasabian han tornat aquest dimecres amb ‘ALYGATYR’, la primera cançó que el grup estrena des de la sortida del seu líder, Tom Meighan, que va abandonar la formació el juliol del 2020, després de saber-se que s’enfrontava a un càrrec de violència domèstica cap a la seva parella, a la que hauria colpejat i humiliat. Es va declarar culpable i va ser castigat a una pena de 200 hores de treball no remunerat.
Des de llavors el vocalista del grup és Serge Pizzorno, que ja formava part de Kasabian des dels seus inicis.
La cançó formarà part del nou disc del grup, previst pel 2022.
L’entrada Kasabian tornen amb ‘ALYGATYR’ ha aparegut primer a Primera Fila.
Verges acollirà unes jornades municipalistes on es debatrà sobre la gestió de l’aigua i la transició enèrgica
Verges acollirà el 6 de novembre les primeres Jornades Municipalistes per la República des de Baix que se centraran a debatre sobre el dret a l’aigua, la transició energètica, els lideratges feministes i la dinamització econòmica en els municipis petits i mitjans. Les taules es clouran amb un debat amb la mirada posada en les eleccions del 2023. Entre els participants a les xerrades, hi haurà el diputat de la CUP Dani Cornellà, alcaldes de diversos municipis catalans i investigadors de diferents àmbits. L’organitzen Municipalistes per la República des de Baix, amb la col·laboració de Junts Fem Poble.
«Vèiem la necessitat de debatre sobre com construir espais polítics més amplis des dels municipis i vam decidir col·laborar per organitzar aquestes jornades», ha explicat l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater. El municipi acollirà dissabte que ve les jornades, que començaran amb una taula de debat sobre el dret de l’aigua i la recuperació de la gestió pública amb la participació de l’exdiputada Laia Pèlach, la portaveu d’Aigua és Vida, Míriam Planas, o la investigadora de la Càtedra Unesco de Desenvolupament Humà Sostenible (UdG), Edurne Bagué.
La taula sobre lideratges feministes al món local comptarà amb Dolors Pons, alcaldessa de Viladamat; Nora San Sebastián, consellera a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i regidora a Badalona; Marta Guillaumes, diputada a la Diputació de Girona i regidora a Salt; i Gina Sabadell, alcaldessa d’Argentona, com a ponents.
Pel que fa al debat sobre transició energètica, hi participarà Cornellà; l’alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, Raül Valentin; la tresorera de l’Associació de Municipis per l’Energia Pública i regidora de Vilanova i la Geltrú, Marta Jofra i Mònica Guiteras, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE).
Finalment, a la taula sobre dinamització econòmica hi participaran, entre d’altres, el representant d’EH Bildu a les Juntes Generals i Biscaia i investigador, Urko López; el regidor de Celrà, Josep Bartis; la de desenvolupament econòmic de Ripollet, Meritxell Caler i la d’Hisenda de Tona, Judit Sardà.
L’acte es clourà amb un debat «estratègic» sota el títol ‘Horitzó 2023: guanyem la República des de Baix». Hi intervindran la regidora de Guanyem Girona, Cristina Andreu, la diputada de la CUP Dolors Sabater; Urko López, l’excalcalde de Viladamat, Robert Sabater i l’alcalde de Torrelles de Llobregat, Ignasi Llorente.
Arriba la ‘Festa Major’ de les Pupil·les
Pupil·les, el grup feminista de rap electrònic per excel·lència del País Valencià, tornen amb el segon avançament del que serà el seu pròxim disc: “Festa Major“, una oda eufòrica a l’amistat.
“Festa Major” té un missatge optimista on dues amigues parlen de “menjar-se el món”, “espantar la por” i “calmar la tempesta” juntes. El tema té un rerefons carregat de sonoritat amb ritmes festius i que conviden al ball. Està produït pel productor valencià de moda, Mark Dasousa.
Pupil·les són part d’un canvi en el món musical actual, en un panorama que reclama a crits la feminització dels escenaris.
L’entrada Arriba la ‘Festa Major’ de les Pupil·les ha aparegut primer a Primera Fila.
