Ed Sheeran publicarà nou disc el 2022 i també prepara nou treball amb col·laboracions

Per
Primera Fila
-
ed-sheeran-publicara-nou-disc-el-2022-i-tambe-prepara-nou-treball-amb-collaboracions

Ed Sheeran fa una setmana que ha publicat el seu disc “= Equals” però sembla que no en té prou. Ha explicat que durant el 2022 pensa editar “- Substract” una col·lecció de cançons en format acústic.

Així mateix també té en ment un nou disc de col·laboracions sota el títol de “Nº 7 Collaborations Project”.

Sheeran també ha explicat que treballa en una futura saga dividida en 5 àlbums, on també tindran com a concepte els signes, tot i que en aquest cas no seran matemàtics.

Tot això arribarà amb una gira mundial que començarà el 2022 i que sembla que s’allargaria entre tres i quatre anys, amb una possible actuació al nostre país durant el 2024.

L’entrada Ed Sheeran publicarà nou disc el 2022 i també prepara nou treball amb col·laboracions ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 4 novembre 2021

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 4 novembre 2021
Loading
/

Aragonès, Lluís Llach, Díaz Ayuso, Baby Yoda, ‘El Juego del Calamar’ i un antidisturbis, nous caganers per aquest Nadal

Per
ACN
-
El president de la Generalitat Pere Aragonès, Lluís Llach, 'El Juego del Calamar', Baby Yoda o un antidisturbis, entre els nous caganers. Imatge publicada el 4 de novembre del 2021 (Horitzontal)

L’empresa gironina Caganer.com torna a fusionar tradició i modernitat i presenta una quarantena de noves figures per aquest Nadal. N’hi ha per triar i remenar del món de la política, l’esport, l’art, el cinema, oficis… Entre els caganers que s’afegeixen al catàleg hi ha el president Pere Aragonès, els cantants Lluís Llach i Albert Pla, la presidenta de Madrid Isabel Díaz Ayuso, els personatges de la sèrie ‘El Juego del Calamar’, l’exjugador del Barça i possible nou entrenador Xavi Hernández, Baby Yoda o un antidisturbis. L’empresa de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) aposta per les botigues pròpies, n’obre una a Girona i confia recuperar la davallada de més del 30% de vendes arran de la pandèmia entre aquest any i el 2022.
Un cop més, la família Alós Pla converteix en caganers personatges famosos del món polític, esportiu, artístic i de ficció. Al seu catàleg de figuretes de fang artesanals, que ja compta amb més de 500 caganers, l’empresa gironina n’hi afegeix aquest any una quarantena més.

A l’hora de crear-les, sobretot, allò que prima és l’actualitat. Però en paral·lel, Caganer.com també aposta per anar engrandint la col·lecció amb personatges icònics atemporals, i estendre també el seu catàleg dedicat als oficis i a l’esport. «La nostra col·lecció és molt transversal, volem que abasti tots els públics i totes les edats», explica un dels dos germans que està al capdavant de l’empresa, Marc Alós.

Del món polític, destaquen el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i la vicepresidenta del Estats Units, Kamala Harris (Joe Biden ja té el seu caganer des de l’any passat). En esports, Caganer.com ha actualitzat la figura de Xavi Hernández, a qui el Barça vol fitxar com a nou entrenador, i també ha repintat l’exblaugrana Leo Messi (aquest cop, amb els colors del París Sant-Germain).

Música, cinema, ficció i videojocs

Les figures dedicades al món artístic i digital centren bona part de les novetats. Aquí s’hi engloben tant música com cinema, sèries de ficció o videojocs. En clau catalana, hi ha els caganers del cantautor i polític Lluís Llach i el del polifacètic i transgressor Albert Pla. Però també s’incorporen al catàleg Andy Warhol (amb la inconfusible llauna de sopa Campbell’s), les cantants Alaska i la nord-americana Tina Turner, el jove ‘youtuber’ i ‘streamer’ Ibai Llanos, personatges del setè art com Indiana Jones i James Bond o de sèries com Baby Yoda.

En ficció, però, el protagonisme se l’emporten dues figures icòniques de la sèrie de Netflix ‘El Juego del Calamar’. Una és la del guardià (amb l’uniforme vermell i la màscara negra) i l’altra, la de la nina gegant que protagonitza el primer capítol (amb el joc a vida o mort inspirat en el pica-paret).

Marc Alós explica que, de fet, aquests dos caganers exemplifiquen com algunes de les figuretes es creen gairebé a les portes de la campanya de Nadal. «Molta gent ens ha demanat si les trauríem, i veient l’èxit de la sèrie, hem anat ràpid, ràpid», concreta. «De fet, acabem de treure’n les mostres i ara ens posarem a produir-les», afegeix.

Entre les novetats, també s’hi fan un lloc els protagonistes de còmics i pel·lícules infantils com Teo i Campaneta, la sèrie de manga Naruto Uzumaki o personatges de videojocs com Among Us i Fortnite. En paral·lel, Caganer.com també ha seguit ampliant el seu catàleg d’oficis i d’esportistes. Aquí s’hi troben, per exemple, un agent antidisturbis, una parella de farmacèutics, un pizzer, una treballadora de la llar, dos oficinistes amb portàtil (que representen el teletreball arran de la covid-19) , treballadors de TMB o les figuretes d’halterofília, pàdel, tennis, ciclisme i pàdel surf.

Botiga pròpia a Girona

L’any passat, Caganer.com va patir de ple la pandèmia i, com precisa Alós, les seves vendes van caure entre un 30 i un 40%. Sobretot, perquè les figuretes es venen a fires i mercats (com el de Santa Llúcia) i també a botigues de regals, que amb el coronavirus van haver de tancar, i algunes han desaparegut.

Per intentar revertir-ho, l’empresa gironina va potenciar la web (ara representa el 10% de les vendes) i també va apostar per una nova estratègia, obrint botigues pròpies. Ja en té dues a Barcelona i d’aquí a poc se n’hi afegirà una tercera. Aquesta a Girona, situada al carrer Argenteria, que obrirà en els propers dies.

«La covid ens ha portat a replantejar la nostra manera de vendre els caganers, i ha accelerat la idea que teníem d’obrir botigues pròpies per defensar el nostre producte des de dins», concreta. En paral·lel, Marc Alós confia que la recuperació de les fires de Nadal, i el relaxament de restriccions, els permetin remuntar la situació i tornar a situar-se entre les 20.000 i 30.000 unitats entre aquest any i el 2022.

«És molt diferent veure una parada plena de caganers, i poder-los tocar i remenar, que no pas comprar-los a distància», explica Marc Alós. Caganer.com, però, tampoc oblida la seva botiga online. De fet, la web és el que els ha permès internacionalitzar-se i distribuir caganers a tot el món.

Les figuretes que surten de Caganer.com tenen el distintiu de Producte Artesà Qualificat (PAQ). Es venen a un preu mitjà d’entre 14 i 18 euros.

L’hivern passat, els caganers més venuts van ser els del metge epidemiòleg Fernando Simón, el pagès català amb mascareta i guants, i el sanitari (totes vinculades d’una manera o altra amb el coronavirus). Els més venuts de la seva història continuen essent els de Barack Obama, Donald Trump, Carles Puigdemont i Leo Messi, a més del clàssic caganer amb barretina.

Absolt el monitor acusat d’abusos sexuals a una menor en un casal del Baix Empordà

Per
ACN
-
Pla mig del director de casals d'estiu del Baix Empordà acusat d'abusar d'una nena de 4 anys, durant el judici davant la Secció Quarta de l'Audiència aquest 7 d'octubre del 2021 (Horitzontal)

L’Audiència de Girona ha absolt el director de casals d’estiu del Baix Empordà acusat d’abusar d’una nena de 4 anys al 2015. El cas es va jutjar a porta tancada i el processat s’enfrontava a 10 anys de presó. La sentència l’absol perquè el tribunal té «dubtes seriosos» que la declaració de la menor pugui agafar-se com una «veritat incondicionada». De fet, l’Audiència recull que la nena només recordava que ella i el director jugaven i que un cop el va veure en calçotets. A l’hora d’absoldre’l, la sentència també subratlla que les psicòlogues van concloure que la nena «no va arribar a construir un relat coherent dels fets». I que tot i que el director tingui més denúncies per fets similars, van passar fa tant temps que «ja estarien més que prescrites«.

El cas que ara l’Audiència de Girona ha sentenciat es remunta a l’estiu del 2015. Aleshores, l’acusat dirigia el casal d’estiu ‘La Platgeta’, on també feia de monitor. Amb els nens, anaven tant a la platja a Calella de Palafrugell com a uns terrenys de Torroella de Montgrí, on el processat hi tenia cavalls i una caravana.

La fiscalia i l’acusació particular sostenien que l’acusat havia abusat d’una nena de 4 anys. Aprofitant que els pares li tenien confiança, i que la menor es quedava amb ell a dinar o a dormir, les acusacions relataven que el director li feia petons i tocaments amb l’excusa de jugar «a pares i mares».

El cas va arribar a judici a principis d’octubre. La vista a l’Audiència de Girona, però, es va celebrar a porta tancada. Al final del judici, la fiscalia va sol·licitar que se li imposessin 6 anys de presó per un delicte d’abús sexual a menor de 16 anys amb l’agreujant d’abús de superioritat. L’acusació particular, per la seva banda, va elevar la petició fins als 10 anys.

Segons recull la sentència, al judici el processat va acollir-se al dret a no declarar. La menor, per la seva banda, va explicar que moltes vegades anava amb ell a la seva cabanya i que, dels jocs que feien, «l’única cosa» que recordava és que «ella estava al damunt i ell en calçotets».

Durant la vista, també van declarar els pares de la nena (que van relatar que la petita els havia explicat suposats abusos) i tres noies que també havien denunciat el director. Totes van dir que, feia anys, quan anaven al casal, l’acusat els hauria fet tocaments.

«Dèficit probatori»

L’Audiència de Girona, però, té «dubtes seriosos» que la declaració de la menor –la pedra angular del cas- pugui agafar-se com una «veritat incondicionada». D’entrada, el tribunal recull que, durant el judici, la nena no va aportar «una declaració estructurada del que va passar entre ella i el processat».

«Va admetre no recordar els fets, tan sols va referir que jugaven i que, en una ocasió, recorda que l’acusat estava en calçotets», recull la sentència. L’Audiència diu que la menor no va precisar més sobre els suposats abusos i que, d’aquesta manera, «s’impossibilita jutjar la credibilitat dels fets denunciats».

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Mercedes Alcázar, també subratlla que les psicòlogues van concloure que la menor «no va arribar a construir un relat coherent dels fets». I que, fins i tot, una d’elles va declarar al judici que allò que els va explicar la nena era «tan pobre» que «no hi havia ni relat».

«Ens trobem, per tant, amb un dèficit probatori per enervar el dret a la presumpció d’innocència», recull el tribunal de la Secció Quarta. I pel que fa a les altres denúncies que es van interposar contra el monitor, l’Audiència recull que les declaracions de les tres noies fan referència a «episodis temporals molt anteriors, i que les eventuals responsabilitats penals d’aquests ja estarien més que prescrites».

Per aquests motius, la Secció Quarta absol el director de casals d’estiu del Baix Empordà. La sentència no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.

Els cràters

Per
Xavier Cortadellas Gratacós
-
xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els cràters
Loading
/

Aquest dies, quan tanta gent i tants de mitjans de comunicació parlen del volcà de la Palma com si fos a l’altra banda de la cantonada, a mi m’ha vingut de gust anar una mica més lluny i  pensar en la Lluna, en Mart, en tot el sistema solar i en alguns dels seus cràters. I hi he pensat perquè fa molts anys vaig escriure un article sobre aquest mateix tema en El Punt Avui. Recordo com em va impressionar llavors descobrir que la gran majoria dels cràters havien estat batejats amb el nom del primer astrònom que va poder veure’ls. Aquí també, doncs, l’ego, el jo o com vulguin dir-ne ha anat molt lluny, en aquest cas força més enllà del nostre planeta.
A la Lluna és on això és més clar perquè, naturalment, és on hi ha els primers cràters que es van poder descobrir. El resultat, doncs  -potser no caldria  ni dir-ho- és que uns quants d’ells tenen un nom impossible. N’hi ha, per exemple, un que es diu  Dobrovol’skiy, un altre, Esnault-Pelterie i un de mitjà, que segur que no pronuncio bé, es diu Leeuwenohek.
Llegeixo que, més recentment,  els noms dels accidents geogràfics, si més no els   dels planetes, no es posen a l’atzar i que els científics que els descobreixen els han de triar seguint uns criteris prèviament acordats sobre un tema concret. Sovint, aquests criteris estan relacionats amb la deïtat que s’associa al planeta; altres vegades, s’opta per triar noms relacionats amb totes les cultures de la terra. Amb la Lluna, és clar,  no hi van ser a temps. Però a Venus, que com que, a més d’un  planeta, és el nom de la deessa de la bellesa, hi ha un cràter que es diu Carmen Amaya que, com saben, va estar vivint molts anys a Begur.

Però jo els dic tot això perquè m’hauria agradat trobar el nom d’una població del Baix Empordà en alguns dels cràters del sistema solar. No em sembla que n’hi hagi cap, si bé, a Mart, sí que hi ha un cràter que es diu Isil, en homenatge a la població d’Isil, a les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. I a la Lluna, hi ha un cràter que es diu Catalán, en record, ai!, d’un científic de Saragossa que es deia Miguel Catalán.

El cas és que els catalans que no ho som de nom, sinó perquè aquest és el país on vam néixer,  hem d’anar fins a Mercuri per trobar un cràter batejat amb el nom d’un escriptor en la nostra llengua. El cràter es diu Ausiàs March. I em sembla que no els descobreixo res nou si ara els dic que qui el va triar no va ser un científic espanyol, sinó un científic de l’equip de l’americà David Morrison. A mi em sembla que, si l’equip hagués estat pagat pels del Gobierno d’Espanya el cràter es diria d’una altra manera. Seria estrany, molt estrany que l’haguessin batejat amb el nom d’Ausiàs March,  Ja ho saben, doncs, hem hagut d’anar fins a Mercuri per trobar un cràter que tingui el nom d’un escriptor en la nostra llengua, però, amb això que els estic dient ara, tots hem tornat a tocar de peus a terra.

Text. info@radiocapital.cat
Àudio. Whats Miquel Curanta

Shakespeare, fang i Halloween (encara!): l’agenda d’aquest cap de setmana al Baix Empordà

Per
Eugènia Güell
-

Aquest cap de setmana el Baix Empordà és ple d’activitats de cultura, territori i comèdia. No us les perdeu!

Divendres 5 de novembre

L’autocine sempre és benvingut i més si és pels qui ja trobin a faltar Halloween. L’àrea de Joventut de Santa Cristina d’Aro organitza una projecció en format d’autocine de la pel·lícula ‘Verònica’ per celebrar Halloween. Hi haurà bar amb crispetes i llaminadures.

El Teatre Municipal de Palafrugell acull ‘A Mallorca!‘ una obra sobre un grup de jubilats, una esposa estricta, la cangur i el seu marit que és el cosí de la Greta i molts altres personatges que són a dintre d’un creuer accidentat rumb a l’illa de Mallorca. L’entrada és a partir de 8 €.

Fins al 15 de desembre, la 4a edició de l’Art & Gavarres, el Festival internacional d’art i paisatge a les Gavarres tindrà lloc al bell mig de la natura, amb la idea que l’art pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge. És a Forallac i el programa el podeu consultar aquí.

Dissabte 6 de novembre

A les 12 h, la Fundació Josep Pla organitza «Contes de la maleta de can Font«, una activitat familiar a partir de 3 anys a càrrec de Meritxell Yanes. Compra d’entrades al web dels Jardins de Cap Roig

La llibreria Vitel·la Espai Fòrum de Palafrugell acollirà la presentació del llibre ‘Els llocs on ha dormit Jonàs’ d’Adrià Pujol Cruells. Hi intervindran l’autor i Carme Fenoll, bibliotecària. Serà a les 19 h. Cal fer reserva prèvia trucant al 972 300 478.

‘Un tal Shakespeare‘ aterrarà a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, amb un personatge còmic i maldestre com a protagonista. L’espectacle, que parteix d’un clown i d’un bufó i d’aquesta frase: el dilema, més que “ser o no ser”, és “riure o no riure”. Tot depèn de tu. Serà a les 20.30 h i té un cost entre 10 i 20 €.

A la Sala Polivalent d’Esclanyà hi ha una festa per als qui encara no han pogut deixar la castanyada enrere: jocs tradicionals de fusta i un espectacle d’animació amb castanyes i garnatxa a partir de la tarda. Consulteu el programa aquí!

A les 19.30 h s’inaugura l’exposició ‘Valentí Fargnoli. El paisatge revelat‘, una mostra que recorda un dels fotògrafs més destacats de la primera meitat del segle XX al Museu del Suro. També parla de la seva relació i contribució al noucentisme amb Jeroni Martorell i Josep Puig i Cadafalch.

Vulpellac acollirà, a partir de les 17 h, l’activitat ‘Tocar fang. Tocar vidre‘ del festival SOM Cultura. Els assistents gaudiran de la presentació d’un recull d’obres en vidre acompanyades de ceràmica, pedra o ferro, i de la forma com van ser creades: des de la idea com punt creatiu de partida, fins als processos tècnics de producció.

Diumenge 7 de novembre

Dels Masos de Pals a Ràdio Liberty: l’entitat ecologista local Gent del Ter ens ofereix una nova sortida per conèixer el territori. Començarà a les 9 h des de l’aparcament carretera Estartit.

També a les 9 h, una experiència d’interpretació històrica que ens aproparà a conèixer de ben a prop la pugna entre la Corona d’Aragó i el Comtat d’Empúries. Serà del del Castell de Bellcaire d’Empordà al Castell del Montgrí. Durarà 4 hores i és de dificultat mitjana.

 

1...2.9042.9052.906...7.050Pàgina 2.905 de 7.050