Roben en un bar de Sant Feliu de Guíxols per segon cop en un mes

Per
Anna Salvadó Figueras
-

Aquesta passada matinada, sobre les cinc, uns lladres han entrat a robar en un bar de Sant Feliu de Guíxols. Concretament, es tracta d’un establiment ubicat al passeig del Mar. Els lladres han forçat l’entrada i han entrat dins per robar la caixa registradora.

Segons informa el Diari de Girona, l’alarma del local hauria saltat amb l’entrada forçada dels lladres per una finestra. Tot i això, els propietaris no se n’han adonat que els havien robat fins que han arribat a l’establiment. Malauradament, no és el primer cop que entren a robar en aquest local, ja que el mes passat també els van entrar i els van robar la caixa registradora.

Els Mossos d’Esquadra de Sant Feliu han obert una investigació aquest matí. De fet, la policia científica dels Mossos també ha anat al lloc dels fets per intentar trobar indicis de qui podrien ser els lladres i localitzar-los. Ara mateix, la investigació segueix oberta.

Rupià s’encamina cap a un futur més verd

Per
Maria Alsina
-

Tot i que la Cimera de Glasgow ja ha començat i les polítiques verdes locals estan a l’ordre del dia, a Catalunya l’energia verda local encara es troba en una fase preliminar. Però, tot i això, a les comarques de Girona existeixen iniciatives innovadores per buscar un futur més verd i sostenible amb el medi ambient. Per això des de la Diputació de Girona es va engegar el 2020 un projecte pioner a l’Estat. Juntament amb el Servei de Medi Ambient, la diputació va impulsar la creació de comunitats locals d’energia a la demarcació.

Però, què són les comunitats energètiques locals? Doncs són probablement les eines principals per aconseguir l’empoderament ciutadà al sector energètic. Neixen amb la voluntat de produir, gestionar i distribuir l’energia elèctrica amb sistemes renovables. Sempre tenint en compte el model de l’autogestió, així, sense haver de dependre un cop més de les grans corporacions energètiques. Tot i això, el terme de comunitat energètica és molt difús i engloba diversos tipus de comunitats locals en relació amb l’energia.

La Província de Girona, un referent

La Diputació de Girona és pionera a Catalunya i a Espanya en aquest tipus d’iniciativa verda. Durant el 2020, la diputació, a través del Servei de Medi Ambient, va engegar el projecte de creació de comunitats locals d’energia a la demarcació. Les poblacions escollides i on ja s’ha executat la primera fase del projecte han estat Amer, la Cellera de Ter (a la comarca de la Selva), Cornella del Terri (al Pla de l’Estany) i Rupià (al Baix Empordà).

La primera fase del projecte serveix per instal·lar, en teulades d’equipaments municipals, plaques solars fotovoltaiques. També consisteix en la creació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. I, dins d’un radi d’acció de 500 metres, els habitatges en situació de pobresa energètica que es vulguin adherir al projecte. La Diputació, per dur a terme totes aquestes transformacions, va atorgar a cada municipi una subvenció de 40.000 €. Pròximament s’afegiran més municipis al projecte i a aquests municipis on ja s’ha desenvolupat la primera fase, s’iniciarà la segona. Aquesta progressió es deu a l’aprovació, per part de la Junta de Govern de la Diputació, d’una convocatòria extraordinària de 360.000 € per impulsar comunitats locals d’energia.

Rupià, el model del Baix Empordà

Rupià és el municipi impulsor al Baix Empordà de la comunitat local d’energia. És el primer municipi de la comarca en compartir l’energia produïda a la teulada de la pista esportiva i proveeix assessorament als veïns participants del projecte. L’Ajuntament ha cedit l’ús de les plaques als veïns a través d’un concurs. Els veïns i els equipaments es connectaran a través d’una plataforma virtual.

L’energia rebuda de les plaques es descompta de la seva factura i reben assessorament energètic per part del gestor de la comunitat. Els ciutadans usuaris d’aquest servei paguen una taxa anual que repercuteix en els costos. Segons explica el Regidor de Transició energètica, Badreix Tarragó Soler, al entrar al govern, no estava contemplat culminar un projecte com aquest en dos anys.

Aquesta energia produïda des de la comunitat local d’energia no serà per cobrir completament les necessitats energètiques dels edificis municipals. La intenció a Rupià és que el 60% de l’energia produïda a la comunitat local d’energia es destini a les llars usuàries de la xarxa i el 40% restant, es destini a l’ús municipal. El consistori de la localitat no pensava que aquest projecte tindria tanta adhesió per part de la ciutadania. Però al final, tal com ha explicat Badreix Tarragó Soler, han estat 25 les llars que s’han unit a la comunitat local d’energia de Rupià.

Aviat es farà la reunió amb els veïns i veïnes de Rupià per presentar el funcionament de la Comunitat Local d’Energia. Aquest és el tret de sortida de la comunitat energètica i s’espera que a partir del gener, es noti l’impacte de la comunitat energètica local a la factura.

Rupià i els altres tres pobles de la província de Girona han estat un referent a la diputació de Girona. Durant aquest any 2021 s’uniran 61 pobles a la creació de comunitats locals d’energia. La Universitat de Girona mostrarà en el seminari Paisatges salvats i paisatges per salvar el funcionament d’aquesta comunitat local d’energia a Rupià el pròxim 20 de novembre.

L’Ajuntament de Begur aprova els seus pressupostos per al 2022

Per
Àlex Cordón
-
privat:-l’ajuntament-de-begur-aprova-el-pressupost-municipal-per-al-2022

L’Ajuntament de Begur va aprovar aquest dimarts dia 2 de novembre, en sessió extraordinària, el pressupost general de la corporació per a l’any 2022. Els comptes, amb una quantia de 10.857.500€, van ser aprovats amb els vots a favor de Sempre-JxCAT, TxBE-TE i +BiE-UPMcat; els vots en contra d’ERC; i l’abstenció del PSC. D’aquesta manera, la xifra per a l’any vinent s’ha reduït si tenim en compte la de l’actual, que eren uns 11.277.500 euros.

El regidor municipal d’Hisenda, Pere Feliu, va explicar que la gran prioritat del consistori fins a la fi de la pandèmia «seguirà sent l’atenció de les persones i la dinamització social, econòmica, turística i cultural de Begur». Tanmateix, va afegir que «qualsevol partida pressupostària que requereixi ser modificada per a garantir aquest objectiu, l’adaptarem per a garantir que ningú quedi desatès”.

Seguint la mateixa línia, l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, assegura que “aquesta atenció prioritària als col·lectius més vulnerables i a tot el teixit productiu, associatiu, comercial, turístic i cultural del poble, anirà acompanyada a més d’una destacada inversió en diferents actuacions arreu de la vila, que ens permetrà seguir fent una posta a punt dels nostres equipaments i encarar nous projectes».

Reactivació de les activitats.

L’Ajuntament de Begur aposta per dinamitzar l’activitat lúdica i cultural al municipi després de la pandèmia. Amb la millora de la situació sanitària i la relaxació de les restriccions, les activitats s’aniran reprenent i, per aquest motiu, el consistori recuperarà les partides pressupostàries pre-pandèmia a les àrees de Cultura (100.000€), Festes (60.000€), Joventut (40.000€) i Consell Municipal d’Esclanyà (45.000€).

A més, cal destacar que la partida pressupostària destinada a la Fira d’Indians (135.000€) també s’ha adequat als nous canvis que s’introduiran en l’esdeveniment.

Preservació del medi natural.

El nou pressupost general per al 2022 inclou una partida de 95.000€ per al manteniment de les franges perimetrals amb l’objectiu de millorar i reforçar la prevenció davant dels incendis forestals.

De la mateixa manera, la partida en despesa elèctrica es redueix en un 7,4% gràcies a l’habilitació de nova il·luminació led al municipi, i malgrat que el preu de l’electricitat puja arreu del país.

Foment de l’ocupació i l’atenció als col·lectius més vulnerables.

Els nous comptes tenen partides en matèria de serveis socials i de promoció de l’ocupació, i són els següents: una partida amb Càritas amb l’objectiu de reforçar l’acompanyament a la gent gran; una altra amb Càritas per potenciar l’atenció als alumnes de primària i secundària del municipi; i una partida del Consell Comarcal del Servei d’Ocupació de Catalunya per tal d’oferir assessorament a les persones en recerca activa de feina.

Inversions municipals.

L’Ajuntament destinarà el pròxim curs una partida de 551.200€ a realitzar diferents actuacions al municipi. Entre les principals inversions es troben els projectes d’urbanització de la Casa de Campo (50.000€), del Mas Prats (50.000€) i del carrer Isabel de Villena (20.000€), que ha de permetre dotar aquestes zones de nous serveis (clavegueram, voreres, enllumenat…); la modificació del Pla Parcial del sector S-18 (30.000€), a l’entrada de Begur, on l’Ajuntament hi té previst actuar en dos equipaments: el camp de futbol i l’aparcament; un nou altell de la nau industrial de la deixalleria (90.000€), que permetrà augmentar la capacitat d’emmagatzematge en una primera fase, i crear un vestidor i una zona de dutxes per a dones en un segona; nous vestidors per al camp de futbol municipal (76.200€); o l’adquisició d’un finca a la zona del Mas d’en Pinc (50.000€).

Cal destacar, també, que es crea una partida d’honoraris per a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) (100.000€). L’objectiu és començar a treballar en la revisió del POUM existent i que Begur es doti d’un nou planejament pròximament.

Taxes municipals.

Pel que fa a les taxes municipals, l’Ajuntament preveu que la partida global de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) augmenti en 95.000€, un increment que es destinarà íntegrament al manteniment de les franges perimetrals contra incendis.

S’actualitzen també algunes taxes municipals per tal d’adaptar-les al context actual i a la reorientació d’alguns serveis. Entre elles, l’impost per a la retirada de vehicles, la taxa per ocupació de la via pública de parades, barraques i terrasses, la taxa per ocupació de la via pública de la Fira d’Indians, el preu públic per a la venda de gots indians o la Conselleria de Joventut.

Per últim, s’ha decidit crear una partida per a les subvencions que la Generalitat de Catalunya atorgarà a la corporació per a fer front a les destrosses dels temporals Dana i Glòria (80.000€) i s’incrementa la partida d’alienació d’inversions reals, fins als 500.000€.

Júlia Blum comparteix una nova cançó ‘nem fora’

Per
Primera Fila
-
julia-blum-comparteix-una-nova-canco-‘nem-fora’

Després d’un recull de tres senzills, Júlia Blum presenta el primer tema del seu EP: ‘nem fora’, un tema que deixa entreveure la fusió de la llengua catalana i l’anglès, que ve acompanyat d’una sonoritat pop que identifica la compositora i cantant en aquesta nova etapa i que combina melodies dolces però melancòliques i un conjunt que ens segueix elevant l’estat d’ànim.

No et perdis l’entrevista que li vam fer on ja ens explicava com volia anar publicant senzills al llarg del 2021.

L’entrada Júlia Blum comparteix una nova cançó ‘nem fora’ ha aparegut primer a Primera Fila.

Els promotors del parc eòlic de la Costa Brava proposen una prova amb tres molins

Per
ACN
-
Recreació de com es veuran els molins des de l'Estartit. Imatge publicada aquest 22 d'abril del 2021. (Horitzontal)

Els promotors del parc eòlic de la Costa Brava obren la porta a fer una prova pilot amb tres aerogeneradors i 50 MW d’energia per buscar el «consens» del territori». L’enginyer i membre de l’equip directiu, Sergi Ametller, ha explicat que estan estudiant aquesta via amb la Generalitat i el Ministeri de Transició Ecològica amb la idea que sigui un projecte «tractor» i «d’experimentació» amb prototips «únic» a la mediterrània.

Tot i això, els impulsors del parc no renuncien al projecte inicial, que preveu 35 molins amb una capacitat de 500 MW. De fet, el ministeri els ha fet arribar unes 900 pàgines d’al•legacions que «estudiaran» per incorporar a l’avantprojecte i han encarregat un estudi socioeconòmic per avaluar-ne l’impacte.

Els impulsors del parc eòlic marí Tramuntana, projectat al golf de Roses, han anunciat que estan estudiant una nova proposta. En concret, la possibilitat de fer una prova pilot amb menys molins per provar la tecnologia i aconseguir el «consens» del territori.

Parc «experimentació marina» amb prototips

Es tractaria d’un parc d’experimentació marina, únic al Mediterrani, amb tres aerogeneradors i una potència de 50 MW on, a més, s’hi provarien prototips. Els aerogeneradors estarien una mica més allunyats de la costa que la proposta inicial. En concret, a 18 quilòmetres del cap de Creus i a 16 del Montgrí (davant dels 14 previstos al projecte inicial).

L’enginyer i membre de l’equip directiu, Sergi Ametller, durant la roda de premsa de presentació de novetats del projecte. Pla mitjà. Imatge publicada el 4 de novembre del 2021. (Horitzontal)

Aquesta proposta –en fase d’estudi- s’està treballant amb el Ministeri de Transició Ecològica i la Generalitat. Ametller diu que aquestes administracions tindran l’última paraula sobre si, finalment, es tira endavant o no la proposta. «Creiem que un projecte així ha de tenir el suport de les administracions», insisteix.

Ametller remarca que la nova proposta ha sorgit de les reunions amb ajuntaments i agents implicats del territori. De fet, la Diputació de Girona ja va apuntar en aquesta direcció en el seu informe de resposta a la consulta del Ministeri de Transició.

En aquest sentit, diu que la prova seguiria el model que té, per exemple, França però que, en cap cas, suposa descartar el projecte inicial amb 35 aerogeneradors i 500 MW. De moment, han rebut les al·legacions que entitats i administracions han fet al document inicial i estan estudiant per incorporar-les a l’avantprojecte que estan elaborant.

El Parc Tramuntana no s’atura

A més, han encarregat la redacció d’un estudi socioeconòmic per estudiar, entre d’altres, l’impacte que el projecte tindria sobre el sector turístic o en el preu de l’habitatge. També estan definint una proposta de «coparticipació» del territori per si hi ha persones interessades a fer-hi aportacions econòmiques i estudien com participar en les propostes d’autogeneració que es facin a la zona.

I és que els promotors asseguren que un i altre projecte són excloents i no descarten que es puguin presentar tots dos o que, inicialment, es tiri endavant la prova pilot i més endavant s’ampliï amb la resta de molins projectats. De fet, la xarxa prevista per abastir un i altre seria similar amb la qual cosa la implantació per fases seria viable.

Pendents del calendari

Tot i això, Ametller admet que la prova pilot suposa una inversió elevada pel rendiment que se’n trauria i també estan a l’espera que el Ministeri de Transició fixi el full de ruta de cares al concurs per presentar els projectes d’eòlica marina. Preveu que això sigui a finals d’aquest any i que al llarg del 2022 es convoqui. «Nosaltres estem preparant la nostra proposta. Abans o després hi haurà un concurs i treballem per tenir una proposta consensuada amb el territori», insisteix.

Sigui com sigui, els promotors del projecte afirmen que és impossible que només amb els projectes d’aerogeneració es puguin assolir els objectius fixats per al 2050, que inclouen que el 100% de la demanda elèctrica de Catalunya es cobreixi a través d’energies renovables. «Tots els projectes són imprescindibles si no volem veure’ns abocats a importar electricitat de França o de l’Aragó», remarca Ametller.

D’altra banda, Ametller critica la «desinformació» que algunes entitats estan «sembrant» sobre el projecte i diu que han notat que cada vegada hi ha més gent a favor de la seva proposta.

La Guàrdia Civil busca el desaparegut a les illes Medes amb un submarí no tripulat

Per
ACN
-
El submarí no tripulat que la Guàrdia Civil ha incorporat al dispositiu per localitzar l'home desaparegut a les illes Medes. Imatge del 4 de novembre del 2021 (Horitzontal)

La Guàrdia Civil ha intensificat la recerca de l’home desaparegut a les illes Medes amb un submarí no tripulat. Es tracta d’un submergible teledirigit, que es controla des de la superfície, i que va equipat amb càmeres especials per rastrejar el fons marí.

Té una autonomia de sis hores. El dispositiu l’ha cedit l’empresa Hidrosfera de Palamós. La recerca del desaparegut, un home de 41 anys, va començar ara fa deu dies. Durant aquest temps, els submarinistes del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil han pentinat més de 500.000 metres quadrats, fent immersions constants, per intentar localitzar el desaparegut.

El desaparegut és un veí de l’Estartit de 41 anys. No se’n sap res des del diumenge 24 d’octubre a la tarda, quan va sortir a navegar amb un amic i va llançar-se a l’aigua. L’amic, en veure que passava massa estona, va intentar buscar-lo sense èxit i va donar l’alerta de la desaparició. Des d’aleshores, la Guàrdia Civil l’està buscant.

D’ençà que es va muntar el dispositiu de recerca, ara fa deu dies, els submarinistes del GEAS i el Servei Marítim del cos han pentinat més de 500.000 metres quadrats. Els bussejadors especialitzats han fet immersions constants, arribant a inspeccionar fins a 90.000 metres quadrats en un sol dia.

Aquest matí, la Guàrdia Civil ha intensificat la recerca amb un vehicle subaquàtic no tripulat (en anglès, un Remotely Operated Vehicle). Es tracta d’un submergible teledirigit, que es controla des de la superfície i que té càmeres que permeten buscar persones al fons marí. Té una autonomia de sis hores i l’ha cedit l’empresa palamosina Hidrosfera.

1...2.9032.9042.905...7.050Pàgina 2.904 de 7.050