Les comarques gironines necessitaran 18.500 habitatges en els propers 20 anys per destinar-los a polítiques socials. Aquesta és una de les dades que es desprèn del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge del Departament de Drets Socials. Segons aquestes dades, a les comarques gironines hi ha una vintena de municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on hi viu el 57% de la població total. Es tracta de Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Olot, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles, Palamós, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Ripoll, Vilafant, Sarrià de Ter, Porqueres, Vilablareix, Fornells de la Selva, Mont-ras i Vilamalla.
Drets Socials està fent unes jornades per explicar el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, que és l’instrument de planificació que ha de marcar les línies de futur en aquesta matèria fins al 2024. Per a la consecució dels seus objectius, el pla divideix Catalunya en àrees que configuren els àmbits d’actuació i que són: les àrees de demanda residencial forta i acreditada, les àrees preferents, les àrees no preferents i les àrees rurals.
L’àrea de demanda residencial forta i acreditada està formada per 163 municipis que suposen el 82,7% de la població de Catalunya, i que són els que tenen l’obligació de complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana, que vol dir que hauran de disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials.
A les comarques gironines hi ha 20 municipis que formen part d’aquestes àrees de forta demanda i hi on viu el 57% de la població. Tots ells, estan subjectes a l’objectiu augmentar l’habitatge de lloguer social en un mínim d’un 8% fins al 2042.
Segons el pla, a Girona, per exemple, s’estima que el juliol de l’any que ve hi haurà 43.510 habitatges principals i un parc destinat a polítiques socials de 3.766. En vint anys, la projecció d’habitatge principal és de 51.880; la d’habitatges existents destinats a polítiques socials, de 2.997 i la de nous habitatges socials a promoure durant la vigència del Pla, de 4.786.
D’altra banda, hi ha 16 municipis (Roses, Torroella de Montgrí, Calonge, Castelló d’Empúries, CastellPlatja d’Aro, Cassà de la Selva, l’Escala, Llagostera, Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Arbúcies, Sils, Tossa de Mar, Celrà i Santa Cristina d’Aro) que formen part de les àrees preferents, on viu el 19% de la població, i que han d’assolir un parc de lloguer social del 2,8%.
Un total de 18 municipis més (s (Sant Hilari Sacalm, Anglès, Bescanó, Llançà, Hostalric, Begur, Sant Gregori, Breda, Quart, Sant Julià de Ramis, la Jonquera, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Cadaqués, Besalú, Camprodon, Forallac i Santa Llogaia d’Alguema), que formen part d’àrees no preferents i on viu el 8% de la població, han d’aconseguir que el parc de lloguer social sigui del 2,4%.
La resta de municipis, 154, formen part de les àrees rurals on viu el 15% del total de la població de les comarques gironines. Aquests municipis han de complir amb l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins a assolir com a mínim l’1% del total del parc d’habitatges principals del municipi i seran objecte d’un dels plans específics que contempla el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge a desenvolupar, el pla específic de les àrees rurals.
