Les Esponges: «Som una colla familiar que fa 13 anys que gaudim del Carnaval»

Per
Maria Alsina
-

La colla Les Esponges de Sant Feliu ja està a punt pel Carnaval. En una entrevista a Ràdio Capital, Gisela Tenedor, vicepresidenta de la colla Les Esponges, i l’Iker Rodríguez, un dels membres de la colla, han explicat com afronten el Carnaval d’enguany a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta colla, que compta ja amb 13 anys d’història, es defineix per un esperit familiar i per la voluntat de gaudir del carnaval sense competir.

“Hi ha un moment de l’any que pensem que ho tenim tot controlat, però de cop ja som a Carnaval”, confessa Gisela. Enguany, la preparació ha anat ajustada, amb poc marge per als detalls, però amb la confiança posada en el grup. “Sempre arribem, tot arriba”, assegura.

Pel que fa a la carrossa, expliquen que, tot i ser pocs, els carrosseraires de la colla són molt treballadors. “No som una colla que anem a competir, el nostre objectiu és passar-ho bé i millorar cada any una mica més”, destaca Gisela.

La colla està formada per 171 membres, una gran família en què conviuen totes les edats. “Quan vam començar érem joves i ara molts tenim fills. Cada disfressa s’ha de pensar perquè funcioni per nens i adults.” Aquesta gran dimensió ha fet que hagin hagut de limitar el nombre de participants i gestionar una llista d’espera.

Enguany, la colla aposta per una temàtica inspirada en el circ, buscant una estètica “colorida, alegre i adaptable a totes les edats”. Aquesta decisió es pren, com cada any, just acabar el carnaval anterior, pensant en com aportar novetat i diversió. “Volíem un tema que donés bon rotllo i opcions diverses per a tothom”, expliquen.

Pel que fa a la carrossa, la colla ha evolucionat des d’un estil més senzill fins a estructures més complexes. Tot i les limitacions de mida imposades per poder participar en rues fora del Baix Empordà, com Llagostera i Caldes de Malavella, han aconseguit ajustar-se sense perdre elements visibles.

La importància de Sant Feliu com a inici del carnaval és clau per Les Esponges. “Fer poble és fonamental. No només és la rua, és tot el que l’envolta: el sopar de colles, els preparatius, la convivència”, destaca Gisela. El carnaval és, per ells, una combinació d’esforç i il·lusió, que culmina en una celebració compartida amb amics, familiars i veïns.

Els Ben Parits: «Moure un centenar de persones en una coreografia és un gran repte»

Per
Maria Alsina
-

Els Ben Parits de Sant Feliu de Guíxols també estan ultimant els darrers detalls pel Carnaval d’enguany. En una entrevista a Ràdio Capital, la Núria Reyné, integrant de la colla Els Ben Parits, ha compartit com viuen els dies previs al Carnaval 2026.

«Estem en les setmanes més intenses», explica Reyné, tot reconeixent que la colla, amb més de 100 membres, sovint treballa contra rellotge. La carrossa, la part més complexa de preparar, s’acostuma a completar a última hora, quan més gent s’implica. Tot i això, la colla s’organitza per comissions per assegurar que tothom tingui un rol. Aquest any han hagut de retallar la carrossa per complir la normativa de trànsit, tot i que finalment sembla que no era imprescindible. “Ja ho tenim fet per l’any que ve”, diu amb pragmatisme.

Els Ben Parits participaran a diverses rues: Sant Feliu, Platja d’Aro, Santa Cristina, Caldes i Llagostera. La participació a Calonge encara és una incògnita per qüestions logístiques.

Amb 106 membres, la colla ha crescut notablement. “Ens mantenim al voltant del centenar cada any”, diu Reyné. Ella s’encarrega del ball, tasca que assumeix des de fa anys gràcies a la seva experiència en dansa. “Coordinar tants ballarins és un repte, però ho gaudeixo molt”.

Un dels trets distintius d’Els Ben Parits és l’originalitat de les disfresses. Han recreat personatges com El Petit Príncep o l’Inspector Gadget, sempre buscant icones de la infància. Aquest any, mantenint la línia, han escollit una sèrie televisiva molt coneguda, tot i que no han volgut revelar quin serà el tema exacte. “Us sorprendrà, té molts colors i és molt xula”, avança Reyné. La construcció de la carrossa és clau. Una comissió específica s’encarrega de disseny, materials i execució. “Sense els carrossaires, no hi hauria carnaval”, sentencia.

La colla, amb més de 20 anys d’història, ha evolucionat. “Hem passat de ser un grup d’adolescents a una gran família”, explica Reyné, destacant la comunitat i l’amistat que es genera. A més, mantenen una bona relació amb altres colles com els Uuhquexungu! o els Trempats, reforçant l’ambient festiu i col·laboratiu.

Finalment, Reyné defensa amb orgull el caràcter únic del carnaval ganxó: “Sant Feliu té una essència especial, que s’ha de viure”. Amb recorreguts que travessen el poble i una gran participació, el carnaval es converteix en un punt de trobada i celebració comunitària.

Albert Grassot: «El que ens ha sobtat és la força i la intensitat amb què ens arriba l’aigua»

Per
Joan Coll Bagur
-
privat:-inundacions-i-danys-als-arrossars-de-pals:-“ha-estat-un-desastre-total”
Privat: Inundacions i danys als arrossars de Pals: “Ha estat un desastre total”
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Albert Grassot: "El que ens ha sobtat és la força i la intensitat amb què ens arriba l’aigua"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el president de la Comunitat de Regants del Rec Molí de Pals, Albert Grassot, ha explicat l’estat crític de l’estany i dels camps després del temporal Harry, que ha deixat la zona completament inundada.

«El que ens ha sobtat és la força i la intensitat amb què ens arriba l’aigua», ha dit Grassot, destacant que tot i no ser la llevantada més intensa en quantitat de pluja, la velocitat i l’impacte de l’aigua han provocat el trencament de motes en diversos punts, igual que en episodis extrems com el de 1994.

L’origen d’aquesta situació, segons Grassot, és múltiple: urbanització desmesurada, zones agrícoles reconvertides en sòl impermeable, i manca de manteniment en les rieres i canals. “Abans, els camps actuaven com una esponja. Ara, l’aigua hi arriba com per una autopista”, ha resumit.

Els efectes són visibles: camps negats, trencaments en la infraestructura de reg, camins inaccessibles i una gran quantitat de materials arrossegats per l’aigua, des de canyes i arbres fins a palets, plàstics i rocs. També hi ha regs col·lapsats, com el del pont de la 731, on es van retirar tones de vegetació i deixalles en poques hores.

Grassot apunta directament a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i als ajuntaments com a responsables del manteniment dels canals i lamenta diferències de criteri entre administració i territori sobre com netejar i prevenir.

Tot i això, valora positivament les reunions ja mantingudes amb el Departament d’Agricultura i amb l’ACA, i espera que es prioritzin actuacions urgents i es planifiquin solucions estructurals a llarg termini.

Ara, la prioritat és que l’aigua baixi i poder començar les tasques de neteja i reconstrucció de motes i camps, una feina que Grassot qualifica de feinada complexa i lenta, i que cal tenir enllestida abans de la sembra de primavera.

Finalment, fa una crida clara: “L’ajuda de l’administració serà benvinguda”, recordant que en episodis com el del Glòria ja van rebre suport institucional i confien que aquesta vegada també sigui així.

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Palafrugell va atendre prop de 25.000 persones durant el 2025

Per
Redacció
-
Oficina d'Atenció al Ciutadà Palafrugell

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Palafrugell va atendre prop de 25.000 persones al llarg del 2025. Aquesta xifra consolida aquest espai com un dels principals canals de relació entre la ciutadania i l’Ajuntament.

El servei va mantenir una mitjana diària de prop de 90 atencions, amb un augment notable durant la primavera i l’estiu. El mes amb més activitat va ser l’abril, amb més de 2.000 visites.

Pel que fa a l’eficiència del servei, el temps mitjà d’espera es va situar entorn dels 30 minuts, mentre que l’atenció a cada persona va durar uns 10 minuts. Aquest ritme ha permès atendre un gran volum de consultes sense renunciar a l’atenció personalitzada.

L’Oficina compta amb quatre punts d’atenció personalitzada. Oferix serveis com informació sobre tràmits i gestions municipals, registre de documents, lliurament de certificats digitals, i gestió de queixes i suggeriments.

El servei està ubicat a l’avinguda de Josep Pla número 5 i obre de dilluns a divendres al matí, amb ampliació horària els dimarts a la tarda. Per ser atès en aquest horari cal demanar cita prèvia, que es pot reservar a través del web municipal, per telèfon o per correu electrònic.

Detenen a Platja d’Aro un lladre per quatre robatoris amb força i l’arresten de nou hores després de quedar en llibertat

Per
Redacció
-
privat:-els-mossos-investiguen-sis-casos-d’estrebades-violentes-a-gent-gran-en-menys-d’una-setmana-a-la-bisbal-d’emporda
Privat: Els Mossos investiguen sis casos d’estrebades violentes a gent gran en menys d’una setmana a la Bisbal d’Empordà

Els Mossos d’Esquadra han detingut a Platja d’Aro un home de 34 anys per quatre robatoris amb força en domicilis i garatges del municipi. El van arrestar els dies 20 i 21 de gener i, poques hores després de quedar en llibertat, el van tornar a detenir per un nou robatori.

Els fets van començar al carrer Verona Terol, on una patrulla va detectar una bicicleta recolzada i va veure un home saltant la tanca d’un edifici. Durant l’escorcoll, li van trobar una bossa amb una radial i un trepant sense justificar. L’home va reconèixer que havia robat la bicicleta d’un garatge del mateix edifici.

Hores més tard, els agents van relacionar-lo amb un altre robatori al carrer Rec del Molí, molt a prop del primer, on va sostreure una bossa amb eines. Els Mossos van comprovar que havia utilitzat aquestes eines per tallar el cadenat de la bicicleta robada anteriorment.

A més, el detingut tenia una ordre pendent per un intent de robatori del 13 de gener a S’Agaró, on havia forçat l’accés d’un pàrquing sense arribar a sostreure res.

Després de passar a disposició judicial el 21 de gener, els Mossos el van tornar a arrestar a la tarda per un altre robatori, aquest cop a una casa de Sant Feliu de Guíxols d’on també va sostreure una bicicleta.

L’home, amb múltiples antecedents, va passar novament a disposició del jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

L’Espai del Peix i la Denominació d’Origen Empordà s’alien per promocionar conjuntament el peix i el vi del territori

Per
Redacció
-

L’Espai del Peix de Palamós i la Denominació d’Origen Empordà han formalitzat un conveni de col·laboració per promocionar conjuntament els productes del territori, especialment el peix de la costa i els vins empordanesos. L’objectiu és crear sinergies que reforcin la identitat gastronòmica de l’Empordà.

Els vins de la Denominació d’Origen Empordà s’incorporaran a les activitats i propostes culinàries de l’Espai del Peix, aportant-hi qualitat i arrelament territorial. També s’hi faran demostracions de cuina on els cellers explicaran les possibilitats de maridatge amb productes pesquers.

El conveni reforça el paper de l’Espai del Peix com a referent en la divulgació del patrimoni marítim i gastronòmic de la zona. Aquest equipament cultural és una extensió del Museu de la Pesca i promou la sostenibilitat i el valor de les espècies menys cotitzades però d’alt valor culinari.

L’acord també pretén fomentar hàbits de consum responsables i sostenibles, posant en valor els productes de proximitat i vinculant el territori amb el mar i l’enogastronomia.

L’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, i la presidenta del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, Carme Casacuberta, han signat l’acord en representació de les dues entitats.

1...285286287...7.049Pàgina 286 de 7.049