Els Mossos desallotgen una festa il·legal amb unes 300 persones a Mont-ras

Pla general de l'actuació dels Mossos per desallotjar la festa il·legal de Mont-ras, el 26 de desembre del 2021 (horitzontal)

Els Mossos d’Esquadra han desallotjat una festa il·legal que ha aplegat unes 300 persones en un mas de Mont-ras. L’actuació s’ha saldat amb 184 persones denunciades per incomplir les mesures contra la propagació de la covid-19 i també han detingut un home que tenia un requeriment judicial pendent. Els serveis d’emergències han rebut l’avís cap a dos quarts de tres de la matinada de la propietària de la casa denunciant que l’havia llogada a un grup de deu –el màxim que permeten les restriccions- però que s’hi havien aplegat centenars de persones. Fins al lloc s’hi han desplaçat diverses dotacions dels Mossos que han pogut dissoldre la trobada i identificar les persones quan sortien del mas.

El CAP de Sant Feliu de Guíxols priotizarà algunes activitats per la situació epidemiològica

CAP

El Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu de Guíxols, seguint les indicacions del Departament de Salut, prioritzarà algunes activitats sanitàries per la situació epidemiològica actual. És a dir, es seguirà amb la vacunació de la Covid-19 dels usuaris, l’assistència dels pacients sospitosos o confirmats de Covid, l’atenció urgent no demorable, així com les revisions pediàtriques dels nounats i l’atenció a la salut reproductiva.

Tanmateix, a partir del dilluns 27 de desembre, l’atenció pediàtrica del consultori local de Santa Cristina d’Aro es trasllada al CAP de Sant Feliu de Guíxols a fi de concentrar els recursos professionals a un centre on també sigui possible la realització de proves COVID.

Des del CAP, demanen a la població la seva col·laboració en quant a endarrerir la consulta per patologies no urgents. Com també acudir de forma individualitzada als centres sanitaris, excepte menors i persones dependents, i mantenir les mesures d’ús de mascareta quirúrgica, distància de seguretat i higiene de mans per accedir-hi.

‘Shape of You’ d’Ed Sheeran arriba als 3000 milions de reproduccions a Spotify

‘shape-of-you’-d’ed-sheeran-arriba-als-3000-milions-de-reproduccions-a-spotify

Ed Sheeran ha fet història aquesta setmana en aconseguir arribar als 3000 milions de reproduccions per ‘Shape of You’ a través de Spotify. Es converteix en la primera cançó en tota la història de la plataforma en arribar a aquesta espectacular xifra, per una cançó que va estrenar-se el gener del 2017.

Al seu moment ja es va convertir en l’artista que més ràpid va arribar als 1000 milions, superat aquest 2021 per ‘Stay’ de The Kid Laroi i Justin Bieber.

‘Shape of you’ era el senzill de presentació de “Divide“, el disc que va vendre milions de còpies a tot el món, amb moltes setmanes a la primera posició en un gran nombre de països.

Actualment el rànquing dels 10 temes més escoltats a Spotify és el següent:

1 Ed Sheeran – Shape of you (2017) – 3,003 M
2 The Weeknd – Blinding Lights (2019) – 2,702 M
3 Tones and I – Dance Monkey (2019) –  2,439 M
4 Post Malone – Rockstar (2017) – 2,322 M
5 Lewis Capaldi – Someone you loved (2018) – 2,199 M
6 Drake – One Dance (2016) – 2,192 M
7 The Chainsmokers i Halsey – Closer (2016) – 2,172 M
8 Post Malone – Sunflower (2018) – 2,132 M
9 Shawn Mendes i Camila Cabello – Señorita (2019) – 2,022 M
10 Billie Eilish – Bad Guy (2019) – 1,949 M

L’entrada ‘Shape of You’ d’Ed Sheeran arriba als 3000 milions de reproduccions a Spotify ha aparegut primer a Primera Fila.

Es mantenen la Cavalcada i la recepció reial a Palafrugell

La rua dels Reis Mags a Palafrugell

L’Ajuntament de Palafrugell aposta per mantenir la Cavalcada i la recepció reial del municipi el dia 5 de gener. Amb l’empitjorament de la situació epidemiològica, l’Ajuntament sí que ha suspès la Festa de Cap d’Any i el parc infantil de Nadal a la Piscina Municipal.

La Cavalcada i la recepció, però, segueixen endavant. Això sí, la Cavalcada s’avança d’horari i començarà a les 17 h a la plaça del Sol. Pel que fa a la recepció reial al Teatre Municipal de Palafrugell, es manté tal com estava prevista: de 10 a 15 h i de 19 a 21 h.

Agustí Fernández, de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, va explicar aquesta decisió a l’emissora municipal. Assegura que «la situació hauria de ser molt i molt difícil i complicada perquè ens facin anul·lar aquesta recepció reial».

El Govern aprova les personalitats i esdeveniments que commemorarà l’any 2022

El Govern ha acordat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració l’any vinent. La Generalitat de Catalunya, any rere any, aprova les efemèrides i commemoracions més destacades de l’any amb l’objectiu de posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

Entre les efemèrides que recordarà el 2022, es troben els 100 anys de l’inici de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya; els 150 anys de la fundació de l’Ateneu Barcelonès; els 500 anys de l’Arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa i els 750 anys de la Recopilació dels Costums de Tortosa i dels Costums de la Mar.

Francesc Català-Roca, Joan Fuster i Ortells

El pròxim 19 de març farà cent anys que va néixer Francesc Català-Roca, una de les figures més rellevants de la fotografia documental catalana del segle XX. Autor de la il·lustració de multitud de llibres, sobretot amb fotografies de tema artístic. Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970) o la Història de l’Art Català (1983), són alguns dels seus treballs d’aquesta mena més reconeguts.

L’escriptor Joan Fuster i Ortells es va donar a conèixer com a poeta des de darreries dels anys quaranta fins a la meitat de la dècada de 1950. Va ser distingit, entre altres guardons, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural (1992). Per aquest motiu, és una de les personalitats escollides per la Generalitat de Catalunya per commemorar l’any vinent.

Ateneu Barcelonès i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Des de fa cent cinquanta anys, L’Ateneu Barcelonès acompanya a la societat i cultura catalana amb la voluntat de ser un dels principals centres de debat intel·lectual. Aquesta associació té l’objectiu de promoure l’autoformació cultural ciutadana, impulsar un diàleg obert, transversal i constructiu amb la societat civil. A més de ser un centre de difusió de debats d’àmbit nacional i un nucli de creació per a promoure l’activitat intel·lectual col·lectiva.

El Cançoner Popular de Catalunya. Autor: Diputació de Barcelona

Cinquanta anys més tard, es va emprendre un dels projectes privats més ambiciosos a Catalunya durant la primera meitat del segle XX, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La proposta tenia l’objectiu de recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. Aquesta iniciativa va permetre recollir materials de gran valor i instaurar una obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.

Altres centenaris

L’any 2022 també se celebraran cent anys dels naixements: de l’actriu i locutora de ràdio Maria Matilde Almendros i Carcasona; de l’emprenedora, empresària i fundadora de Perfumeries Júlia, Júlia Bonet Fité; del poeta, crític, traductor i lingüista, Gabriel Ferrater i Soler; del primatòleg, Jordi Sabater i Pi i de l’economista i polític, Ramon Trias Fargas.

També faran cent cinquanta anys del naixement de la pedagoga, escriptora i promotora de l’educació, Francesca Bonnemaison i Farriols i del naixement de Natividad Yarza Planas, mestra, miliciana, política i primera alcaldessa de Catalunya.

A més, farà cinquanta anys de la mort d’Esperança Bru Oller, promotora de l’educació de les dones i la cultura.

La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat.

Espai patrocinat per