Aquesta darrera setmana era molt especial pel món de la restauració d’Espanya i Portugal.
El dimarts 14 era el dia que s’anunciaven les Estrelles Michelin, aquest distintiu tan preuat pels restaurants perquè els assegura una major demanda i un millor preu.
Els que ens agrada la gastronomia sempre estem pendents de veure si a Catalunya, a les comarques gironines i molt especialment, a l’Empordà cauen noves estrelles que ajudin a reforçar aquesta imatge de destinació gastronòmica de la qual tant presumim.
Però el passat dimarts no només no hi va haver noves estrelles per a l’Empordà sinó que la guia va decidir que li treien la que feia nou anys que lluïa el restaurant Casamar de Llafranc dels germans Quim i Maria Casellas.
A molts, però molt especialment als que per raons professionals i també per gust visitem al llarg de l’any uns quants d’aquests establiments amb l’estrella vermella, ens costava i encara ens costa de creure.
Per a tothom, el Casamar és un exemple d’esforç i compromís, de professionalitat i de bon fer, de bona cuina i de bon servei, d’empatia i d’amabilitat.
L’establiment no ha parat de millorar d’ençà del distintiu: nova i espectacular cuina l’any 2018, reforma i ampliació del menjador, nova vaixella de plats de cortesia, nou equipament de l’equip…
Pocs restaurants amb estrella han fet una aposta tan gran per a la millora constant i per això, ens sentim dolguts per aquesta decisió.
Ens queda saber que el Casamar seguirà omplint el menjador i satisfent les expectatives dels comensals, que la Maria, l’Àlex i l’equip ens seguiran rebent amb un somriure enamoradís i que en Quim ens portarà personalment un plat a taula amb els ulls brillants d’alegria de saber que la seva feina genera felicitat.
Ens queda tenir la certesa que l’Empordà és un espai gastronòmic de primera magnitud on afortunadament, amb més o menys estrelles, es menja molt bé.
Molt bones festes i que vagi de gust.
Un camió dels Bombers de la Generalitat en una imatge d'arxiu
Segons informa el Diari de Girona, ahir al vespre van cremar tres barraques d’horts a Sant Feliu de Guíxols.
A l’interior de les barraques no hi havia ningú i l’incendi no es va estendre perquè hi van treballar cinc dotacions de bombers. El foc va començar a un quart de nou del vespre a la ronda de Ponent del municipi, però els Bombrs el van poder extingir.
Dilluns amb estat de cel variable pel pas d’un front poc actiu, però que pot deixar algun plugim al migdia. La temperatura tendeix a l’alça amb una mínima al voltant dels 6-8ºC i una màxima que pot superar els 18ºC.
Demà estones de més sol amb cel parcialment enteranyinat pel pas de núvols alts i mitjos i es confirma que els darrers dies de l’any la temperatura serà pràcticament primaveral amb màximes que poden superar els 20ºC sota el domini de novament un anticicló.
El jutjat ha enviat a presó un lladre multireincident per cometre més de vint robatoris a Palamós en tan sols un mes. El lladre, que ja és un conegut habitual de la policia, es dedicava a saquejar cotxes forçant-los amb un tornavís, tot i que també va entrar a robar en un apartament i a botigues del municipi. Arran de l’onada de robatoris, els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació i aquest 23 de desembre van poder arrestar el sospitós. El lladre apareix en diverses imatges gravades per càmeres de videovigilància; en alguns casos, fins i tot portant objectes robats de l’interior dels cotxes. A més, a l’apartament on va entrar la policia hi va trobar una empremta seva i documentació que li havia caigut.
L’onada de robatoris a Palamós va començar ara fa un mes, a finals de novembre. Qui hi havia al darrere, sobretot, es dedicava a rebentar cotxes que estaven aparcats al carrer. El lladre actuava de matinada. Amb un tornavís, feia palanca entre la goma i el vidre dels vehicles fins que l’esberlava i, així, podia accedir-ne a l’interior.
En pocs dies, a Palamós van arribar a denunciar-se fins a vint robatoris a interior de vehicle. Sobretot, es van concentrar entre la nit del 29 i 30 de novembre (quan se’n van cometre sis) i les del 8 al 10 de desembre (quan se’n van registrar deu més).
Arran d’això, els Mossos van obrir una investigació i dijous de la setmana passada van poder arrestar el sospitós. Es tracta d’un lladre multireincident, veí de Palamós i que ja és un vell conegut de la policia. Acumula fins a 29 detencions, de les quals set durant els últims tres mesos (i totes, per robatoris i delictes contra el patrimoni).
Els Mossos d’Esquadra el relacionen amb els diferents saquejos a interior de vehicle gràcies a les imatges que van gravar diferents càmeres de videovigilància properes al lloc on es van cometre els robatoris. A les gravacions hi apareix, en plena matinada, el sospitós. I fins i tot, en dos dels casos porta posada un jaqueta que havia sostret de l’interior d’un dels vehicles que va forçar.
A més dels saquejos a cotxes, la policia també relaciona el multireincident amb tres robatoris més (un dels quals, en grau de temptativa). Van tenir lloc la nit del 13 al 14 de desembre. Aquella matinada, un lladre va intentar entrar a una botiga de moda, va accedir a l’interior d’una ortopèdia (forçant la porta amb un tornavís) i va robar en un apartament de Palamós.
Empremta i documentació
De nou, la policia va identificar el detingut a través de càmeres de videovigilància. Però en el cas de la segona residència, els agents d’investigació també van trobar dues proves que l’incriminaven directament. A l’apartament, van localitzar una empremta del sospitós i un document laboral que anava al seu nom.
El detingut va passar a disposició judicial aquest divendres passat al jutjat d’instrucció 3 de Sant Feliu de Guíxols. Allà, simplement va negar els fets en genèric i va assegurar que patia un problema de drogoaddicció.
La fiscalia va demanar-ne l’ingrés immediat a presó atenent al risc de reiteració delictiva. L’acusació subratllava que el detingut ha fet del robatori «la seva manera de viure i subsistir», cosa que ha provocat «intranquil·litat i inseguretat» a Palamós.
Per això, la fiscalia sostenia que, si se’l deixava en llibertat provisional, això suposaria que el multireincident continués amb «la seva espiral delictiva», cometent «actes depredadors contra el patrimoni». El jutjat va ordenar l’ingrés a presó del detingut.
Un any més portem el resum musical del 2021, les 100 cançons més importants de l’any, les que han marcat la Primera Llista, la que cada setmana publiquem al web i que marca el nostre rànquing anual.
100 cançons que no només han estat un èxit a la nostra llista, també han tingut el seu reconeixement arreu del planeta o a casa nostra. I és que enguany en el top 100 trobem més producció feta a Catalunya que en d’altres anys.
Al llarg d’aquesta setmana cada dia anirem publicant un compte enrere fins arribar al top 10.
Ha estat un any on hem descobert artistes com The Kid Laroi, Olivia Rodrigo o Maneskin, mentre que veterans com Elton John, Dua Lipa, The Weeknd o Ed Sheeran han seguit triomfant amb les seves cançons. I com hem dit abans, la producció feta a casa apareix en pràcticament una trentena de cançons amb noms com Oques Grasses, Suu, Doctor Prats, Miki Núñez, The Tyets, Buhos, Stay Homas o Roba Estesa.
Algunes de les que van triomfar al 2020 han continuat tenint presència aquest 2021, com l’incombustible ‘Blinding Lights‘, la número 1 del 2020, que també trobarem al llarg de les 100 posicions d’aquest 2021.
Així mateix com és tradició també podreu escoltar la versió Podcast de «Les 100 cançons del 2021» amb en Marc Clapés i l’Aran Comín, que trobareu a l’apartat de la Primera Llista el proper 31 de desembre.
Cató el Vell és conegut per la cèlebre frase en llatí «Cartago delenda est» (Cartago ha de ser destruïda). Però molt abans de pronunciar-la al Senat romà durant la Tercera Guerra Púnica (149-146 aC), el cònsol havia capitanejat un altre combat en terres de l’Empordà: la batalla d’Empúries. Una lluita que va acabar amb la rebel·lió dels ibers i va sufocar la revolta contra Roma.
L’alçament dels indígenes va començar el 197 aC. Una coalició de pobles ibers va rebel·lar-se contra la creació de la Citerior -la província romana- i van arribar a deixar la ciutat grega d’Empúries literalment assetjada.
Al 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató va rebre l’encàrrec d’acabar amb la revolta. Va desembarcar a la zona amb un fort contingent, d’entre 20.000 i 30.000 homes, i va muntar un campament a escassa distància de la ciutat grega. Allà va estar-s’hi entre un i tres mesos, durant els quals va aconseguir saber on s’assentava l’exèrcit iber.
Després de fer marxar les legions romanes durant tota una nit, Cató va sorprendre les forces enemigues quan despuntava el dia. La batalla va durar hores i la desfeta dels ibers va ser total. «El combat no tan sols va suposar la fi de la revolta; també la submissió de tot el territori i el principi de la romanització a casa nostra», explica l’arqueòleg del MAC Jordi Principal.
Ell és qui lidera un equip de recerca que s’ha proposat localitzar, i posar en valor, els escenaris de la batalla d’Empúries. Un grup de treball on, a més d’arqueòlegs del museu, també en formen part investigadors de la Universitat de Girona (UdG) i l’empresa SOT Prospecció Arqueològica.
El lloc, una incògnita
La batalla d’Empúries apareix en textos grecollatins. Això sí, són pocs i desiguals. Alguns descriuen amb detall tota la seqüència del combat -com un de Titus Livi- mentre que d’altres tan sols l’esmenten. De fet, el mateix Cató va fer servir la victòria militar com a propaganda i la va narrar en una obra. Avui dia aquest text s’ha perdut, tot i que altres autors clàssics en fan referència al seus escrits.
De totes maneres, però, el lloc de la batalla és una incògnita. «En cap cas els textos especifiquen la situació precisa de l’indret on es va lliurar el combat», explica Jordi Principal. «Ni tampoc donen cap referència geogràfica indirecta que permeti identificar-lo, més enllà d’emmarcar-la a les proximitats d’Empúries», hi afegeix l’arqueòleg del MAC.
Campament romà, campament iber
A l’hora de localitzar els escenaris de la batalla d’Empúries, els investigadors se centren a trobar tres espais. El primer és el campament romà, que Cató va establir a «uns 3.000 passos d’Empúries», segons concreten els textos clàssics (aproximadament, a uns 4 quilòmetres del jaciment). El segon és el campament iber. I el tercer, el camp de batalla.
De totes maneres, explica Principal, aquests dos últims es fusionen en un i s’han d’entendre com un conjunt. «Les fonts grecollatines descriuen clarament que el combat es va lliurar davant del campament iber, a la seva palissada i en un darrer moment, també al seu interior», concreta.
Dos mil·lennis després, Per intentar localitzar aquests indrets, els arqueòlegs han treballat tant sobre plànol com trepitjant terreny. D’entrada, han casat allò que expliquen els textos clàssics amb la cartografia històrica i els estudis sobre paleopaisatge. Perquè al segle II aC, en aquest indret de l’Empordà, el Ter hi formava un gran estuari i part de la zona que envoltava Empúries eren aiguamolls. Cosa que impossibilitava, doncs, que s’hi establís un campament militar.
L’equip de recerca també ha combinat la feina de treball amb algunes prospeccions. S’han fet de manera selectiva a Ventalló, Viladamat, Albons, Bellcaire, l’Escala i Torroella de Montgrí. Són llocs que els arqueòlegs vinculen, d’una manera o altra, amb la batalla d’Empúries. No només perquè s’hi haurien assentat els campaments. En alguns casos, també perquè ibers o romans hi haurien muntat punts de guaita; en d’altres, perquè haurien estat llocs de pas de l’ingent exèrcit romà durant la marxa nocturna cap a la batalla.
Dues hipòtesis
A partir d’aquí, els arqueòlegs han formulat dues hipòtesis. La primera, que Cató hauria establert el campament romà a la zona de Riells (l’Escala). «L’antiga platja servia de port natural, era fàcilment accessible des d’Empúries i per distància, ens encaixa», concreta Jordi Principal.
«Sí que és veritat, però, que explorar aquest indret es fa especialment difícil, perquè està molt construït», precisa l’arqueòleg del MAC. De totes maneres, en aquelles parcel·les sense urbanitzar on ha estat possible, els investigadors sí que hi han fet prospeccions i sondejos. S’han trobat trossos de ceràmica del segle II aC i, en alguns punts, el georadar ha marcat l’existència d’estructures enterrades, que podrien ser fossats. De totes maneres, per confirmar-ho, caldrà estudiar-ho més a fons (i excavar).
La segona hipòtesi és que el campament iber, i per tant també l’indret de la batalla d’Empúries, se situaria a l’oest de les serres de la Creu, de Ventalló i de la muntanya de Sant Grau. Jordi Principal explica que, de fet, «a les zones més elevades» d’aquests indrets s’han trobat «evidències» d’enclavaments ibers (ceràmica i metalls).
Això correspondria, creuen, a llocs d’aguait propers al campament; és a dir, punts des d’on els indígenes controlaven la plana per alertar de possibles moviments de les tropes romanes. L’objectiu dels arqueòlegs és, de cara a properes campanyes, explorar «de manera intensiva» el lloc on creuen que els ibers van establir el campament. I per tant, de retruc, localitzar l’indret on Cató va lliurar la batalla d’Empúries.
Arqueologia del conflicte
El projecte del MAC s’emmarca dins la coneguda com a arqueologia del conflicte. En el cas de batalles com la d’Empúries, Jordi Principal explica que allò que s’acostuma a trobar són restes d’armes llancívoles o del què es coneix com a militaria; és a dir, tot allò que fa referència a l’equipament dels soldats (des de sivelles o claus de sandàlies fins als trossos de plats amb què menjaven).
L’arqueòleg del MAC subratlla que, tot i que en aquest cas «no parlem de restes monumentals», els espais de batalla tenen «una importància patrimonial de primer ordre». Perquè no només expliquen la història, sinó que també ajuden a entendre-la.
I de fet, a Europa hi ha exemples paradigmàtics d’aquesta arqueologia del conflicte. Ho demostren els escenaris de les batalles de Waterloo (que va enfrontar les tropes de Napoleó amb les de Wellington el 1815), de Baecula (que va tenir lloc el 208 aC durant la Segona Guerra Púnica) o de Culloden (lliurada el 1746 a les Highlands). Ara, a aquest llistat, l’objectiu de l’equip d’arqueòlegs és afegir-hi la localització de la d’Empúries.
