Fa unes setmanes vam publicar la notícia que un ciutadà francès havia comprat l’antiga Base Loran de Torroella de Montgrí per uns 400.000 euros amb l’objectiu de rehabilitar els edificis per viure-hi i fer-hi un museu. Arran d’això, l’Ajuntament de Torroella ha demanat a la Generalitat que ho compri per tal que sigui un espai públic. Avui al Supermatí n’hem pogut parlar amb Jordi Colomí, alcalde del municipi.
Colomí ha explicat que la Base Loran és un dels indrets «més meravellosos de la Costa Brava» i més estimats per la gent de l’Estartit. És per això que l’alcalde destaca la importància que tingui un ús públic.
Jordi Colomí explica que, per normativa urbanística de l’Ajuntament , «no es pot fer res» en aquests terrenys. És per això que pensaven que ningú compraria la parcel·la. Colomí assegura que ha parlat amb el comprador per explicar-li que «l’ús privat és totalment impossible».
Pocs dies després de saber que s’havia comprat la Base Loran, Jordi Colomí va demanar a la Generalitat que apliqués la llei catalana de la biodiversitat, que permet el dret de retracte sobre qualsevol finca ubicada en un parc natural. És a dir, que el Govern pagui el mateix preu que va pagar el comprador per ser el nou titular de la finca. L’alcalde assegura que la Generalitat ho va veure bé, «des del primer moment» i que «sembla que sí que està disposada a comprar la Base Loran». «Esperem que en les properes setmanes tinguem una bona notícia, és una oportunitat històrica».
La Generalitat ha de complir uns terminis per tal d’exercir el dret de retracte. Jordi Colomí explica que això és competència únicament de la Generalitat, però assegura que «tota la documentació que ens han demanat ja la tenen, i sembla que ho està fent bé i de forma accelerada».
L’alcalde ha explicat, també, com s’imagina que hauria de ser aquest espai. Assegura que és un espai molt aprofitable i amb molt interès paisatgístic, però que també pot servir per reforçar el coneixement sobre l’entorn, com s’està fent ja en el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
La Policia Local de Platja d’Aro ha atrapat dos homes que aconseguien medicaments amb receptes falsificades. A més, cada cop que anaven a una farmàcia, aprofitaven per endur-se’n diferents productes quan els dependents estaven distrets o havien anat a la rebotiga. Els agents els van aturar aquest dissabte durant un control de trànsit i van desconfiar quan un d’ells els va ensenyar un passaport fals. Els policies van decidir escorcollar el cotxe i a l’interior hi van trobar 47 caixes de medicaments -totes, obtingudes de manera fraudulenta- i 37 productes de parafarmàcia. Els dos homes tenen 27 i 49 anys. Se’ls investiga pels delictes de falsificació, usurpació d’estat civil, estafa, receptació i furt lleu.
Segons informa la Policia Local, aquest dissabte passat una patrulla que feia un control de trànsit rutinari va aturar un cotxe. Eren cap a les cinc de la tarda. A dins del vehicle hi anaven dos homes. Quan els agents els van demanar la documentació, el que s’asseia al lloc de l’acompanyant els va ensenyar una fotocòpia d’un passaport colombià.
Els agents van veure que aquell passaport no es corresponia amb el del país sud-americà, i per això van decidir escorcollar el vehicle. A dins, hi van trobar diferents informes mèdics i una dotzena de receptes falsificades. A més, hi havia dues bosses d’escombraries que contenien 47 capses de medicaments i 37 productes de parafarmàcia.
La Policia Local va traslladar a comissaria l’home que els havia donat el passaport fals per identificar-lo. Allà, van veure que el seu nom apareixia diferents bases de dades policials, i que tenia antecedents per estafes i delictes contra la salut pública.
De seguida, els agents van posar-se en contacte amb les diferents farmàcies que hi ha a Platja d’Aro. I a partir d’aquí, van descobrir com els dos homes havien passat per algunes d’elles i que, allà, aprofitant les receptes falses, havien adquirit medicaments.
A més, la Policia Local també va descobrir que els dos homes també aprofitaven per robar productes de parafarmàcia. Ho feien quan els dependents estaven distrets o bé quan havien anat a la rebotiga a buscar-los aquells medicaments que apareixien a les receptes falses.
Els dos estafadors tenen 27 i 49 anys. Se’ls investiga pels delictes de falsificació, usurpació d’estat civil, estafa, receptació i furt lleu.
Més habitatges acabats, però sobretot, més de contractats; és a dir, aquells per als quals es demana llicència perquè aviat se’n preveuen engegar les obres. L’estadística que periòdicament fa el Col·legi d’Aparelladors recull com, després de l’impacte de la pandèmia, el 2021 va ser «un any de represa», segons ha subratllat Vendrell.
D’entrada, perquè arreu de la demarcació van acabar-se 1.440 habitatges nous. En comparació amb el 2020, són un 18% més. La majoria (849) van ser pisos que formaven part d’edificis; però tot i això, a la demarcació van entregar-se les claus de 591 cases noves. I dins d’aquestes, les que van créixer més són aquelles que estan entre mitgeres (en concret, un 24%).
El president del col·legi ho atribueix directament a la covid-19. «No hi ha dubte que la pandèmia va portar molta gent a reflexionar la manera de viure, perquè passar el confinament en pisos es va fer dur; per això, hi va haver famílies que van apostar per traslladar-se a cases, i aquelles entre mitgeres tenen un cost assequible», explica Miquel Vendrell.
Però més enllà dels habitatges acabats, les dades del col·legi també recullen aquells que van contractar-se. De fet, explica el president, aquestes dades són un bon termòmetre per veure cap a on anirà el sector, perquè les contractacions són «la fase zero» de les obres que volen dur-se a terme, i dibuixen «un futur immediat» per al sector.
I aquí, l’estadística no només referma la recuperació de la construcció. També fa palès que la pandèmia ha impulsat la construcció de cases arreu de les comarques gironines. Durant el 2021 a la demarcació s’han contractat 1.810 habitatges nous, una xifra que dobla tots els del 2020 (quan van ser-ne 882).
1.140 cases
Per tipologies, a més, les cases superen àmpliament els pisos. Perquè de tots els habitatges contractats, n’hi ha 670 que formaran part de blocs d’edificis. Però els 1.140 restants seran cases (i més de la meitat, entre mitgeres; és a dir, aquelles que fan renglera amb d’altres al costat).
Si aquestes cases es posen sobre el mapa, les comarques on aquestes obres creixeran més són la Cerdanya, el Pla de l’Estany, la Selva o el Baix Empordà. Això, segons afirma Vendrell, reflexa que amb la pandèmia la gent «busca cada cop entorns més saludables i oberts». «Hi ha tendència a sortir de les grans conurbacions urbanes i a instal·lar-se a l’interior dels pobles», concreta el president.
Esperant els fons europeus
Al costat de l’obra nova, hi ha també la rehabilitació. Aquest 2021, arreu de les comarques gironines s’han acabat 943 reformes (un 16,42% més). Però per contra, si es miren aquelles rehabilitacions que s’han contractat, aquí les dades s’estanquen. Perquè de les 1.042 amb què es va tancar el 2020, ara s’ha passat a les 1.037 (és a dir, un 0,48% menys).
El president, però, confia que aquestes dades remuntaran. Sobretot, perquè els fons europeus Next Generation inclouen ajudes per reformar els habitatges i fer que siguin més sostenibles i eficients. «Estem parlant de quantitats que són importants, i que ajudaran a fer millorar les condicions dels habitatges i fer-los més saludables», concreta Vendrell.
Sigui com sigui, però, el president del Col·legi d’Aparelladors subratlla que el sector mostra «tendència a l’alça». I això, de retruc, també es tradueix en més inversió. De fet, en base a les dades de contractacions (tant d’obra nova com de rehabilitació) el col·legi calcula que les 2.847 obres que preveuen engegar-se arreu de les comarques gironines suposaran inversions per valor de 309 milions d’euros (MEUR).
«Una pedreta» o «un llast»
En aquesta recuperació, però, també hi ha ombres. El president no amaga que «la puja descontrolada de les matèries primeres» i la manca de mà d’obra qualificada farà patir el sector. Però també confia que això sigui «una pedreta» en el camí de la recuperació, i que no acabi convertint-se en «un llast» que es tradueixi en què els promotors hagin de renunciar a fer obres o sumi nous tancaments en un sector ja de per si tocat per les últimes crisis (tant l’econòmica del 2008 com l’actual de la covid-19).
Miquel Vendrell admet que la suma d’habitatges acabats i la de noves contractacions dona alè a la construcció gironina. I de fet, els aparelladors estimen que aquest 2022 es tancarà amb un 17% més d’obres acabades. Però el president també subratlla que encara s’estarà lluny d’arribar a la xifra que ells consideren «òptima» perquè el sector s’estabilitzi (i que situa entre els 3.000 i els 4.000 habitatges).
Entre d’altres, perquè segons concreta Vendrell, encara hi ha tot un mercat de segona mà que no s’aconsegueix «col·locar», ja que s’ha trencat aquella cadena que comportava que la gent que fa temps que viu en un pis se’n compri un de nou i vengui el que tenen. I en paral·lel, a això s’hi suma que «falta sòl per urbanitzar» i amb el que està disponible, hi ha «incertesa» (en referència al fet que els ajuntaments encara s’estan adaptant al nou Pla Director de la Costa Brava).
Menys estrangers
Per últim, l’estadística dels aparelladors també analitza qui hi ha al darrere de les noves contractacions d’obres. I aquí, com ja es va fer evident l’any passat, les dades recullen com els compradors estrangers han baixat en picat.
De fet, durant el 2021 tan sols n’hi ha hagut 107 que hagin contractat obres a la demarcació (cosa que suposa una davallada de fins al 73,8% en comparació amb el 2020). Entre els qui ho han fet, gairebé quatre de cada deu són francesos (en concret, 39). I clarament, entre els clients estrangers predomina la costa com a pol d’atracció (perquè les poblacions més escollides són Begur, Platja d’Aro, la marina d’Empuriabrava, Roses o Lloret de Mar).
Bring Me The Horizon han hagut de posposar la seva gira europea a causa de la situació que s’està vivint arreu del continent amb la Covid, que fa impossible els concerts que el grup tenia previst realitzar.
La banda havia de presentar el seu últim disc al Sant Jordi Club de Barcelona el 4 de febrer, amb totes les entrades exhaurides des de feia mesos. El concert organitzat pel Resurrection Fest, comptava amb A Day To Remember, Poorstacy i Lorna Shore com a grups teloners, de moment es confirma que els dos primers grups també estaran el 2023.
La nova data anunciada serà el 19 de febrer al mateix Sant Jordi Club i les entrades adquirides seran vàlides.
Punt i final i a seguir endavant. Esther ja ha alçat el vol amb el seu primer EP, Les teues ales (recupera l’entrevista que li vam fer) i ara allibera un homenatge cap a ella mateixa i cap als seus oients: Tres per quatre. L’artista valenciana xafa terra després d’un 2021 que ha fet realitat el seu somni: traure el seu primer disc, gravar en un estudi professional i aconseguir formar part de la xarxa musical valenciana i catalana. Aquesta no és una cançó d’amor, és una cançó que naix de l’agraïment més profund d’una jove artista que finalitza la seua carta de presentació en el món de la música. Però encara queda molt de camí i Esther ens amaga moltes novetats per aquest 2022.
“Recordo acabar la cançó, fer una videotrucada amb els meus pares i acabar els tres plorant”, admet Esther amb mig somriure, tractant de donar-li sentit a les seues emocions a través de les paraules. Tres per quatre no és una cançó que formarà part del proper treball d’Esther, però sí que actua com a enllaç de dues etapes: “amb aquesta cançó sortirà nou marxandatge, un CD promocional i a més, actua com a recompensa en exclusiva per a les persones que participaren en el Verkami”, explica l’artista.
Ara que Esther s’ha alliberat de tots els monstres del seu cap, torna a començar: aquest nou inici es pot assaborir en Tres per quatre que, tot i que segueix sent pop, tonteja amb el soul i el blues. “Aquesta cançó neix amb un any més d’experiència: tant jo com la meua música estem madurant”, valora Esther. Tres per quatre ha comptat amb Àlex Martínez Orts com a productor, ha estat gravada per Fran Pardo a Dinammo Studio i masteritzada per Enrique Soriano.
El tema que Esther allibera en forma d’agraïment de tot el que està vivint veu la llum amb un videolyric amb les il·lustracions d’Àfrica Pitarch i el muntatge de Carlos Part. Així doncs, l’artista valenciana acomiada el seu 2021 més dolç: “he après a viure el moment sense expectatives, tot i que sempre cal tindre un objectiu”, reflexiona Esther sobre el seu últim any.
Els Habla de Mí en Presente són tres joves barcelonins, un alemany i un parisenc que van crear el grup a Berlin l’any 2013 i que el presentaran en viu a casa nostra al Festival Strenes el 22 d’abril i al Cruïlla de Primavera el 23 d’abril, entre altres.
Divendres passat van publicar la cançó “Vivir más” que dóna títol al seu primer disc, i aquest divendres veu la llum “KSA”, un temazo on hi col·labora Belén Barenys a.k.a. MEMÉ, corista de la Rigoberta Bandini.
El dia 11 de febrer, els Habla de Mí en Presente publicaran el seu primer disc d’estudi “Vivir más”, una col·lecció d’11 cançons en català i castellà que descobreixen un estil nou que parteix de la rumba i el tecno alemany per acabar esdevenint pop.
