Blanes. 17/12 2020. President Miquel Noguer visita la Depuradora de Blanes . Ddgi
Foto: Eddy Kelele
El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona aplica des d’aquest dimecres el nou Reglament d’abocament d’aigües residuals. El text entra en vigor després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Girona el 5 de gener passat.
Aquest nou Reglament estableix les condicions permeses per fer abocaments als sistemes públics de sanejament en alta. També defineix els mecanismes de control i inspecció, així com les zones de protecció de les infraestructures i el règim sancionador per a incompliments. L’objectiu és evitar danys al medi ambient i garantir un funcionament segur i eficient de les instal·lacions.
La normativa s’ha elaborat al llarg de l’any 2025. El Consorci va obrir una consulta pública i va fer una memòria d’impacte normatiu per avaluar necessitats i efectes. També es va crear una comissió d’estudi per redactar l’avantprojecte del text, tenint en compte criteris tècnics i jurídics.
El reglament pretén protegir el medi receptor dels abocaments, millorar la qualitat dels efluents i afavorir-ne la reutilització. També busca preservar les infraestructures de sanejament i reduir riscos per al territori.
En les pròximes setmanes, el Consorci durà a terme sessions informatives telemàtiques adreçades a tècnics municipals i empreses. Aquestes trobades serviran per explicar els aspectes principals de la norma i es convocaran amb antelació.
Privat: Palamós ja disposa del distintiu de Destinació de Turisme Intel·ligent
Palamós ja forma part del grup de municipis que han estat reconeguts com a Destinació de Turisme Intel·ligent. L’Ajuntament ha rebut el distintiu que acredita l’aplicació de la metodologia impulsada per la Secretaria d’Estat de Turisme d’Espanya. Amb aquesta acreditació, Palamós esdevé destinació adherida al model turístic que aposta per la innovació, la sostenibilitat i l’accessibilitat.
Aquest distintiu suposa un pas important per consolidar Palamós com una destinació capdavantera en el sector turístic. El model incorpora una visió de futur centrada en la governança, la tecnologia i la millora de l’experiència del visitant, tot garantint la qualitat de vida dels residents.
Palamós ja formava part de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents des del març de l’any passat. Ara, amb la implantació completa de la metodologia, es reforça el compromís del consistori amb la transformació digital i sostenible del municipi.
La implantació del model ha estat possible gràcies a la col·laboració de totes les àrees municipals i dels agents privats del sector. Aquests han facilitat la informació necessària per avaluar el compliment dels prop de 100 requisits i més de 250 indicadors que defineixen una destinació intel·ligent.
La Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques, encarregada de fer l’avaluació, ha determinat el grau de maduresa del municipi i ha proposat recomanacions per avançar en el procés de transformació turística.
El programa de Destinacions de Turisme Intel·ligent busca potenciar un turisme innovador basat en infraestructures tecnològiques avançades. L’objectiu és fomentar la sostenibilitat del territori, l’accessibilitat per a tothom, i la interacció fluïda entre visitants i entorn.
Els Premis de Recerca Local Jordi Comas s’han convertit en un referent per preservar la memòria històrica i cultural de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. Des de la seva creació, han impulsat l’estudi del territori a través de projectes locals que sovint no es recullen en la historiografia general. Els premis, nascuts el 2011, han assolit un prestigi que va més enllà de les fronteres municipals, i cada cop hi ha més propostes vingudes d’altres indrets del país.
Aquestes propostes tracten temes d’actualitat del municipi com el turisme, la transformació social o la vida cultural, però sempre partint des d’una perspectiva històrica. De fet, l’objectiu principal d’aquests premis és conservar el vessant històric de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i que no caigui en l’oblit. Així ho explica la regidora de Cultura de l’Ajuntament del municipi, Maria Blanco.
Naixement, creixement i consolidació dels premis
El premi rep el nom de Jordi Comas des de 2012, l’any de la seva mort, com a homenatge a la seva implicació en la promoció cultural i turística del territori. L’Ajuntament va voler dedicar-li aquesta distinció just després de la seva mort, reconeixent la seva aportació al coneixement i la dinamització del municipi. Tres anys després, arran de la creació de la Fundació Jordi Comas Matamala, aquesta s’incorpora als Premis de Recerca i entra a formar part del jurat, per orientar així la selecció de projectes cap a temes relacionats amb el turisme, la societat i la cultura local. Són declaracions del director de la Fundació, Martí Sabrià.
En els últims anys, el certamen ha crescut en participació però també en qualitat, amb propostes cada cop més treballades i diverses. Tant des de l’Ajuntament com des de la Fundació reconeixen que el premi s’ha «professionalitzat» durant les darreres edicions, rebent propostes de figures rellevants dins del sector de la recerca i especialistes en la matèria. Martí Sabrià explica com el premi ha passat de gairebé no tenir propostes en algunes edicions, a tenir problemes per escollir el guanyador a causa de la gran qualitat dels treballs.
El futur dels premis miren cap al jovent
Els Premis també miren cap al futur, amb l’objectiu central de seguir creixent i consolidar-se encara més al municipi però també arreu de les comarques gironines. Maria Blanco assegura que des de l’Ajuntament es continuaran impulsant els Premis Jordi Comas, entre altres qüestions, perquè existeixen molts temes interessants a tractar sobre Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.
I mirant cap al futur, el municipi impulsa també un Premi Juvenil de Recerca adreçat a estudiants de batxillerat, amb l’objectiu de fomentar l’interès pel patrimoni entre els més joves. Consolidar aquesta edició juvenil és un dels principals reptes del premi, ja que acumulen tres edicions i està costant assolir una participació nombrosa de propostes i projectes. Martí Sabrià afegeix que es va crear aquesta edició centrada en els instituts perquè coneguin i posin en valor el paper de Jordi Comas en el municipi.
Els Premis de Recerca Local Jordi Comas del 2025
La proposta guanyadora de la categoria absoluta s’emporta una dotació de 4.500 euros i la publicació del treball. En la passada edició, la del 2025, el jurat del Premi de Recerca Local Jordi Comas va premiar l’obra «Revista de S’Agaró (1935-1974): Periodisme, identitat i projecció cultural», d’Anna Teixidó i Josep Teixidó, pel seu valor literari i periodístic. Són declaracions de Martí Sabrià.
Per altra banda, en la categoria juvenil, Olga Perianes va ser premiada com a millor treball de recerca per «Els ratpenats com a bioindicadors de la qualitat ambiental del bosc de ribera».
Els Tremendus també estan ultimant els detalls per estrenar-se a la rua de divendres 13 de febrer a Sant Feliu. En una entrevista a Ràdio Capital, Laia Bodro, membre de la colla Tremendus, ha compartit com viuen la prèvia d’un dels esdeveniments més esperats al municipi.
Segons Bodro, és una rua especial perquè és la seva ciutat i s’hi estrena la carrossa. «Quan baixes a la carretera et trobes la teva gent, la gent del poble, i això la fa molt especial«, explica. La celebració començarà el 7 de febrer amb el tradicional sopar de colles i la cercavila, i continuarà amb la rua nocturna, un tret diferencial respecte a altres poblacions.
Els Tremendus han estat treballant en la temàtica des de abans de l’estiu. Tot i això, Bodro admet que «tard hi vas, vulguis o no. Sempre acabes trobant alguna cosa que et fa anar a l’últim dia«. Les decisions es comencen a prendre al setembre, tot i que en els següents mesos cal treballar en la disfressa, el ball, la carrossa i el maquillatge.
Tot i les incerteses sobre les restriccions d’alçada a les rues de Caldes i Llagostera, la colla Tremendus està preparada amb un pla B. «Anar-hi, hi anirem segur. Com hi anirem, ja es veurà«, afirma Bodro.
Amb una quarantena de membres, els Tremendus mantenen un perfil adult, entre 30 i 50 anys. Aquest any han recuperat antics membres i, malgrat ser una colla petita, destaquen per un ambient molt unit i divertit. «Ja ens ha passat que, sent molts, costa més mantenir l’ambient compacte«, reconeix.
Sobre la temàtica d’enguany, Laia Bodro avisa que serà una proposta coneguda, però amb un toc personal: «És molt colorida i la carrossa està quedant molt xula«. El procés de construcció de la carrossa és col·lectiu i creatiu. La temàtica es decideix per votació i es desenvolupa entre diversos equips. «L’anem pensant mentre l’anem fent«, diu Bodro. A més, destaca la cooperació entre colles dins la nau, on es comparteixen materials i coneixements.
Laia Bordo també s’encarrega de la coreografia. Tot i que no es consideren ballarins, busquen l’humor i la diversió: «No guanyarem un premi per ballar, però ens ho passem molt bé i fem riure«. La colla participarà a les rues de Sant Feliu, Platja d’Aro i Santa Cristina el primer cap de setmana. El segon, tenen previst anar a Caldes i Llagostera, depenent de les restriccions. «Esperem que vagi molt bé i que la gent digui: ostres, que divertits i que xulos!«, conclou.
Privat: Bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions “indignes” i que l’edifici té “greus mancances”
Esquerra Republicana presentarà una moció coordinada a diversos ajuntaments per reclamar la construcció urgent del nou parc de Bombers de la Vall d’Aro. La formació vol pressionar el Govern de la Generalitat perquè tiri endavant un projecte que considera clau per garantir la seguretat al territori. Aquesta acció política dona continuïtat a una resolució aprovada el maig del 2025 al Parlament de Catalunya, on es va instar el govern català a prioritzar el projecte i executar-lo en el menor temps possible.
Segons el partit, l’actual parc de Bombers presenta greus deficiències, com problemes d’inundabilitat i instal·lacions obsoletes i insuficients. Aquestes condicions dificulten l’atenció en una zona amb alt risc d’incendis forestals i una gran pressió turística i residencial, especialment durant els mesos d’estiu. Per facilitar el projecte, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ja ha cedit els terrenys necessaris. Aquesta acció permetria agilitzar l’inici de les obres i evitar més retards en la posada en marxa del nou equipament.
El futur parc de Bombers donaria servei a diversos municipis del Baix Empordà, com Calonge i Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Esquerra demana que es concreti un calendari d’execució immediat i que es compleixi el mandat del Parlament, perquè el nou parc sigui una realitat com més aviat millor.
La colla Les Esponges de Sant Feliu ja està a punt pel Carnaval. En una entrevista a Ràdio Capital, Gisela Tenedor, vicepresidenta de la colla Les Esponges, i l’Iker Rodríguez, un dels membres de la colla, han explicat com afronten el Carnaval d’enguany a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta colla, que compta ja amb 13 anys d’història, es defineix per un esperit familiar i per la voluntat de gaudir del carnaval sense competir.
“Hi ha un moment de l’any que pensem que ho tenim tot controlat, però de cop ja som a Carnaval”, confessa Gisela. Enguany, la preparació ha anat ajustada, amb poc marge per als detalls, però amb la confiança posada en el grup. “Sempre arribem, tot arriba”, assegura.
Pel que fa a la carrossa, expliquen que, tot i ser pocs, els carrosseraires de la colla són molt treballadors. “No som una colla que anem a competir, el nostre objectiu és passar-ho bé i millorar cada any una mica més”, destaca Gisela.
La colla està formada per 171 membres, una gran família en què conviuen totes les edats. “Quan vam començar érem joves i ara molts tenim fills. Cada disfressa s’ha de pensar perquè funcioni per nens i adults.” Aquesta gran dimensió ha fet que hagin hagut de limitar el nombre de participants i gestionar una llista d’espera.
Enguany, la colla aposta per una temàtica inspirada en el circ, buscant una estètica “colorida, alegre i adaptable a totes les edats”. Aquesta decisió es pren, com cada any, just acabar el carnaval anterior, pensant en com aportar novetat i diversió. “Volíem un tema que donés bon rotllo i opcions diverses per a tothom”, expliquen.
Pel que fa a la carrossa, la colla ha evolucionat des d’un estil més senzill fins a estructures més complexes. Tot i les limitacions de mida imposades per poder participar en rues fora del Baix Empordà, com Llagostera i Caldes de Malavella, han aconseguit ajustar-se sense perdre elements visibles.
La importància de Sant Feliu com a inici del carnaval és clau per Les Esponges. “Fer poble és fonamental. No només és la rua, és tot el que l’envolta: el sopar de colles, els preparatius, la convivència”, destaca Gisela. El carnaval és, per ells, una combinació d’esforç i il·lusió, que culmina en una celebració compartida amb amics, familiars i veïns.
