La Costa Brava i el Pirineu de Girona impulsen la seva oferta turística a Fitur 2026

Per
Redacció
-
privat:-les-novetats-en-l’oferta-turistica-de-la-costa-brava-i-el-pirineu-de-girona-s’han-presentat-a-fitur-2026-de-madrid
Privat: Les novetats en l’oferta turística de la Costa Brava i el Pirineu de Girona s’han presentat a Fitur 2026 de Madrid

Del 21 al 25 de gener, la Costa Brava i el Pirineu de Girona han estat presents a la 46a edició de la Fira Internacional de Turisme de Madrid (Fitur), on han promogut les seves propostes turístiques, especialment dirigides al mercat de proximitat estatal. A través de l’estand de Catalunya, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, juntament amb els municipis de Blanes, Figueres i Lloret de Mar, ha destacat les novetats en enogastronomia, cultura i activitats a la natura, així com les obertures i renovacions d’equipaments i establiments d’alta gamma.

Durant les tres jornades dedicades exclusivament als professionals del sector, la delegació gironina ha mantingut una activitat comercial intensa. S’han celebrat més de quaranta reunions amb operadors internacionals de primer nivell, com TUI Group, Jet2Holidays, Der Touristik i Voyage Privé, a més de mitjans especialitzats com Condé Nast i grups editorials com RBA. També s’ha fet contacte amb empreses organitzadores d’esdeveniments, amb l’objectiu de crear nous projectes de col·laboració i reforçar la visibilitat de la destinació.

Un dels moments destacats de la fira va ser la presentació, al Círculo de Bellas Artes de Madrid, del préstec del biombo decorat per Salvador Dalí, cedit pel Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Aquesta obra, que va ser creada als anys 20, es podrà veure temporalment a la Casa Natal Salvador Dalí de Figueres, com a part de la seva exposició permanent.

Així mateix, el president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Miquel Noguer, va mantenir reunions clau amb companyies aèries per seguir potenciant l’activitat de l’Aeroport Girona – Costa Brava, un element essencial per millorar la connectivitat de la destinació.

Finalment, durant el cap de setmana, la fira va obrir les portes al públic general, que va poder descobrir de primera mà les propostes culturals, enogastronòmiques i d’activitats a l’aire lliure de les destinacions Costa Brava i Pirineu de Girona.

La mania de responsabilitzar els de baix i no els de dalt

Per
Andreu Paneque
-
andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La mania de responsabilitzar els de baix i no els de dalt
Loading
/

Una de les tòniques generals des de fa ja bastants anys i que s’ha defensat des de la dreta liberal i conservadora, així com també des d’alguns partits i sectors socialdemòcrates, és la fal·làcia de considerar superada la lluita de classes.

En un moment de crisi social, econòmica i política, quan s’aconsegueix que l’imaginari col·lectiu assumeixi una falsa fal·làcia segons la qual els interessos dels més poderosos no són diferents dels de la classe treballadora, apareix l’extrema dreta i planteja un nou escenari: tots els problemes són culpa d’aquells que encara són més necessitats que tu, és a dir, es promou una lluita dins de la mateixa classe treballadora.

Ho hem vist en molts exemples, però l’últim —i el que menys m’esperava— són les reaccions de certs sectors de Catalunya, entre ells l’editorial d’aquest matí de Ricard Ustrell, davant la vaga dels conductors de trens. En lloc de posar el focus en la manca de millores, l’infrafinançament estructural de Rodalies, la deixadesa de les instal·lacions o la falsa promesa —recordem-ho, fa un any— de revisar-ne l’estructura, el problema passa a ser la vaga de treballadors. Uns treballadors que han vist com la falta de condicions òptimes en l’estructura ferroviària els posa en perill. El problema, sembla, és que reivindiquin seguretat.

Què vol dir que “ens han fallat”? Què vol dir que “no tenen sentit de responsabilitat”? De debò no és més senzill assenyalar les carències estructurals i la irresponsabilitat tant del govern català com de l’espanyol davant d’un problema que no és actual, sinó històric? Tornem al mateix punt: el problema és el treballador o la treballadora, no els de més amunt.

Pensem-hi.

Kins 20: « Nosaltres tenim un carnaval molt personal, un carnaval molt nostre»

Per
Joan Coll Bagur
-

En una entrevista amb en Tomàs, representant de la colla Kins 20 de Palamós, ens acostem al món d’una de les colles més consolidades del Carnaval palamosí. “Com més serem, més riurem”, afirma Tomàs quan parla de l’abundància de colles al municipi i de la vitalitat que això aporta a la festa.

La colla Kins 20 té una història marcada per la il·lusió i el creixement. Va néixer amb la inspiració d’altres colles més veterans, i tot i que els seus membres han anat canviant amb el temps, la fidelitat a l’esperit festiu i col·lectiu s’ha mantingut. En Tomàs destaca que la seva filosofia és obrir la porta a tothom que vulgui participar-hi amb ganes i bon rotllo.

Un dels actes més singulars de la colla és la calçotada popular, una cita que aquest any celebra 10 anys. El seu caràcter comunitari ha fet créixer l’esdeveniment fins a 550‑600 persones, i implica diversos dies de preparació prèvia: punxar calçots, fer salsa i organitzar tot l’esmorzar a través del treball conjunt de la colla i el suport d’entitats i patrocinadors locals, com La Flaca a l’Empordà o Fruites González.

Pel que fa al Carnaval 2026, Tomàs reconeix que, com moltes colles, van una mica tard amb els preparatius, però que el grup de coreografia està fent una feina espectacular. La colla participa activament en tots els actes festius: la calçotada, la vesprà, la despertà i la gran rua de Palamós, i viu cada moment amb intensitat i complicitat.

Sobre la dinàmica entre colles, Tomàs assenyala que a Palamós hi ha una gran diversitat: colles grans, petites, mixtes, d’amics, de generacions diferents… però totes comparteixen el sentiment d’estar vivint una tradició local molt arrelada. “És un carnaval molt nostre… i si no tens colla, ets una mica perdut”, explica, tot afegint que, malgrat això, tothom és benvingut.

També reflexiona sobre la diferència entre colles que busquen lluir disfresses o balls elaborats i altres com la seva, on l’objectiu principal és passar‑ho bé i gaudir del Carnaval. El fet d’haver estat Reis del Carnaval en alguna ocasió els ha donat experiències inoblidables, però per a la colla kins 20 la motivació continua essent l’esperit comunitari, la diversió i la festa compartida.

Finalment, assegura que la seva colla no surt a rues fora de Palamós, perquè la logística i l’enllaç amb la comunitat local és el que més els defineix. “Fer poble és el que fa que tot això tingui sentit”, conclou.

Les Incombustibles: «Si ets de Palamós, has de sortir al Carnaval»

Per
Joan Coll Bagur
-

Les Incombustibles són una colla de Carnaval de Palamós formada per un grup de joves amigues que aquest 2026 celebra 20 anys de trajectòria. Com expliquen Mar i Cristina, tot va començar al pati de l’escola, a sisè de primària, i el nom va sorgir d’una proposta espontània d’una professora.

Enguany seran 25 noies desfilant, però en total són una trentena. La seva estructura és autogestionada, amb comissions i organització interna, i amb el suport d’un modista local, en Pep Jové, que els ajuda a confeccionar les disfresses a partir de les seves idees. “Fem l’esbós i ell li dona el toc de màgia”, expliquen.

Aquest 2026 surten de coreanes màgiques, tot i que defensen mantenir la sorpresa fins l’últim moment. Critiquen, això sí, que es faci pública la temàtica de cada colla abans de la rua: «La gràcia del Carnaval de Palamós és que és un secret».

La colla participa exclusivament al Carnaval de Palamós: «Hi entreguem tot al nostre poble». Han intentat sortir a altres municipis, però no han trobat el mateix ambient: “Aquella energia que ens mou, la de Palamós, no la trobem a altres llocs”.

També valoren molt positivament la vesprà i la despertà, dues jornades prèvies a la gran rua, i destaquen el caràcter únic del Carnaval palamosí, amb un fort component comunitari: «És més potent que la festa major. Ens barregem tots, de moltes edats, i tothom s’ho passa bé amb tothom.»

Sobre la massificació de la rua, no critiquen la llargada però sí que veuen una diferència entre colles petites i carrosses, i reconeixen que moltes acaben estratègicament inscrivint-se com a comparsa amb carrossa per sortir abans i tenir més visibilitat.

Finalment, celebren que a Palamós hi ha un nou boom de colles joves, moltes sorgides també en entorns escolars i familiars. “És una cosa que ve ficada: si ets de Palamós, has de sortir al Carnaval”, resumeixen.

Anem de Conya: «Si anem retallant, retallant i retallant, el Carnaval es perdrà»

Per
Joan Coll Bagur
-

El Guillermo i la Isabel, membres de la colla Anem de Conya de Platja d’Aro, han compartit com s’organitzen per participar al Carnaval 2026 amb una colla de 225 persones, que inclou infants, joves i adults fins a 70 anys.

Fundada el 2010 per un grup d’amics, la colla ha crescut fins a convertir-se en una de les més nombroses del Baix Empordà. “Quan vam començar érem famílies, ara som 224 persones”, expliquen. La gestió es reparteix entre un nucli de vuit persones, amb una organització basada en la confiança i la cooperació.

Aquest any desfilen inspirats en Toy Story, però cada membre ha pogut triar lliurement el seu personatge. “Cadascú va del que vol”, diuen, destacant la diversitat dins la unitat.

Tot i l’esperit festiu, denuncien problemes greus de mobilitat amb la carrossa: enguany no poden participar a les rues de Caldes de Malavella i Llagostera per qüestions de mides i traves administratives. “Tallar la carrossa per un poble no surt a compte”, afirmen, i critiquen la manca de flexibilitat per part de Mossos i ajuntaments.

La colla participarà a les rues de Sant Feliu, Platja d’Aro, Castell d’Aro, Santa Cristina i Calonge. Fan equilibris per mantenir quotes assequibles, combinant disfresses comprades i retocades amb materials propis. “Una família de 4 o 5 no pot assumir una quota de 200 euros per cap”, remarquen.

Amb les inscripcions tancades des del setembre i una llista d’espera llarga, la colla ja no pot créixer més per raons logístiques i de qualitat de l’experiència. “El que està davant no sent res. No es gaudeix igual”, expliquen.

Finalment, reivindiquen el Carnaval com una festa per a tothom, i demanen més suport i menys traves: “Si anem retallant, el Carnaval és perdrà.”

Lluís Comet: «Ens fa molta il·lusió celebrar els 10 anys de l’OncoSwim»

Per
Joan Coll Bagur
-
l’oncoswim-de-palafrugell-recapta-96.539-euros-pel-cancer-de-mama
L’Oncoswim de Palafrugell recapta 96.539 euros pel càncer de mama
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Lluís Comet: "Ens fa molta il·lusió celebrar els 10 anys de l’OncoSwim"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, Lluís Comet, director de l’OncoSwim i de l’Oncotrail, ha explicat com es prepara l’edició 2026 de la travessa solidària en aigües obertes, que aquest any celebra el seu desè aniversari.

La prova se celebrarà el 30 de maig i manté el recorregut habitual de 30 quilòmetres entre l’Estartit i Calella, passant per indrets emblemàtics com les Illes Medes i les Formigues. Comet destaca que és “un gran èxit haver arribat als 10 anys d’una prova com aquesta”, i afirma que la celebració es prepara amb il·lusió i algunes sorpreses que encara no es poden avançar.

Des dels inicis, amb només cinc equips, la participació ha crescut fins al límit màxim de 25 equips, per raons de seguretat. “Dins del mar no pots controlar-ho tot com a terra, i necessitem embarcacions per garantir la seguretat dels nedadors”, explica Comet. Les inscripcions van obrir el 19 de gener i ja queden poques places disponibles.

La prova inclou dues modalitats: per equips o per relleus. Cada equip ha de disposar d’una embarcació acompanyant, que pot ser pròpia si compleix els requisits o facilitada per l’organització. Aquestes embarcacions tenen una doble funció: assegurar la visibilitat dels nedadors i donar-los suport en cas de necessitat.

Pel que fa al recorregut, Comet remarca la bellesa del trajecte: des de les Medes, passant pel cap de Begur, el cap de Sant Sebastià i les Illes Formigues, vorejant la costa fins arribar a la platja de Portbó a Calella de Palafrugell.

L’objectiu principal de l’OncoSwim és recaptar fons per a la investigació del càncer de mama triple negatiu. Els equips participants han d’assolir un mínim de 600 euros en donatius, tot i que molts superen aquesta xifra. “Hi ha equips que recullen molts diners. Gràcies a ells, podem aportar entre 80.000 i 90.000 euros anuals a la recerca”, assenyala Comet.

A més, ha recordat la importància de preparar-se bé per afrontar el repte. “No és suficient haver fet una travessa de mil metres. Cal entrenar-se seriosament en aigües obertes”, adverteix. Recomana començar la preparació amb temps i no improvisar a última hora.

Finalment, Comet també ha avançat que aquest dimecres es farà la presentació oficial de l’Oncotrail 2026 al Museu del Suro de Palafrugell, on s’anunciaran les novetats de l’edició i es farà balanç de l’any anterior. Tot i que no ha volgut donar detalls, sí que ha deixat entreveure que hi haurà canvis en el nombre d’equips participants.

1...266267268...7.032Pàgina 267 de 7.032