La Generalitat de Catalunya, segons Nació Digital, destinarà 10’7 milions d’euros a un pla de xoc per a controlar la superpoblació de senglar i reduir els danys que provoquen. Entre les mesures que s’impulsaran estan la cacera (ja en funcionament), una nova llei, crear la figura del caçador expert i evitar que els senglars accedeixin facilment a l’aliment (tant en conreus com en zones urbanes).
L’estimació és que a Catalunya hi ha prop de 200 mil senglars, dels quals dues terceres parts són a les comarques gironines. En aquesta línia, es considera «prioritari» actuar a la Garrotxa i a l’Empordà per a evitar danys a l’agricultura, accidents de trànsit o transmissió de malalties a d’altres espècies. Durant la darrera temporada de cacera se’n van abatre uns 70 mil, a més dels que moren per accidents de trànsit, manca d’aliment o malalties, una xifra al voltant de 3 mil.
L’objectiu d’aquest pla de xoc de la Generalitat és aconseguir reduir la població de senglars en un termini de tres anys, i per això dels 10’7 milions d’euros totals, 3’7 ja es destinaran aquest 2022.
Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, ha dit que malgrat tots els esforços que s’han destinat fins ara, «seguim veient que amb el senglar ens queda molta feina a fer». Per això, aquest pla, a més de «consolidar» aquelles accions que s’han revelat efectives (com el control cinegètic), també «desplega noves línies de treball complementàries».
200 autoritzacions excepcionals.
Durant l’any passat, a la província de Girona, es van concedir 200 autoritzacions excepcionals de cacera, que en total suposen unes 9.600 actuacions. Tot i així, Elisabet Sánchez, directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha explicat que «des de fa temps el Departament treballa en col·laboració amb els pagesos, els caçadors i els ajuntaments; però queda clar que els resultats no són els desitjables».
«Massa sovint, però, quan es parla de senglars només es fa referència a cacera; però per controlar l’espècie, cal actuar amb una visió global», ha dit Sánchez. Ara, aquest nou pla concreta totes les línies en què es vol incidir. Sobretot, també tenint en compte que, amb els senglars, «sempre es parla de conseqüències, però l’objectiu real és anar a controlar la causa d’aquestes conseqüències», ha sentenciat la directora.
17 línies de treball al voltant de 5 eixos.
Aquest pla de xoc té 17 línies de treball estructurades al voltant de 5 eixos: marc normatiu, equilibri de poblacions, danys agrícoles, zones urbanes i governança. L’avenç legislatiu més important del pla és la nova Llei de Caça (l’actual és estatal i dels anys 70), que el Govern vol portar al Parlament el proper any.
La Generalitat ha admès que fixar el nombre d’exemplars idoni per a controlar les poblacions de senglar dependrà de cada zona. S’ha de tenir en compte que l’emergència es declara a partir de vuit senglars per quilòmetre quadrat.
Per reduir la superpoblació, Sanitjas subratlla que «l’eina que s’ha demostrat més eficaç és la caça», tot i que també admet que cada vegada queden menys caçadors (de mitjana, se’n perden 2.300 per temporada) i que més de la meitat, són jubilats. En aquesta línia, el pla vol prioritzar estratègies que combinin l’augment de captures, incentivant també el consum de carn de caça, amb actuacions per protegir els conreus, declarar l’emergència cinegètica «en zones crítiques» i impedir que els senglars accedeixin a l’aliment.
La figura del caçador expert.
Aquesta es vol implantar aquest 2022 i seran caçadors que podran fer actuacions específiques que comportin un cert risc, requereixin més experiència o se situïn a zones complexes.
La Generalitat també millorarà la seguretat de les batudes. Per això, es crearà una aplicació que informarà sobre el dia i l’hora en què es faran. Val a dir que en un cap de setmana es poden arribar a fer fins a 500.
Zones urbanes.
El pla de xoc també inclou el suport als ajuntaments perquè redactin plans directors, que concretin com actuar en cas que els senglars s’acostin a zones urbanes. En paral·lel, també es faran campanyes de sensibilització a la ciutadania, perquè tot i que està prohibit donar-los menjar, la directora general admet que «encara hi ha gent que ho fa».
La Generalitat també impulsarà ajuts econòmics als ajuntaments per controlar les poblacions de l’espècie (de vegades, amb mètodes diferents o complementaris a la caça) i dur a terme actuacions per reduir els accidents que puguin provocar els senglars.
Finalment, dins l’àmbit de la governança, aquest pla específic impulsarà taules de cogestió per controlar els danys que fan els senglars. Entre d’altres, hi tindran presència ecologistes, caçadors, pagesos, científics i representants de la Generalitat. Anna Sanitjas ha dit que «l’objectiu és actuar de manera consensuada les mesures que permetin prevenir o aturar els danys».
La directora general ha explicat que el pla també té en compte els mètodes anticonceptius per frenar la superpoblació de senglar. Tot i això, ha admès que cal esperar encara entre quatre i cinc anys per obtenir «resultats ferms» i que, sobretot, són efectius en «poblacions tancades» de senglar (i no en aquelles disperses pel medi natural).
«En definitiva, d’allò que es tracta és d’engegar una bateria d’accions per controlar les poblacions de senglar», ha afirmat. «I en paral·lel a incrementar-ne les captures, posar barreres perquè no accedeixin a l’aliment i controlar-ne els hàbitats per a evitar que l’espècie tingui zones refugi», ha conclòs.
