La Sala Barts anuncia el seu tancament el proper 17 d’abril, pràcticament 10 anys després de la seva inauguració el novembre de 2012.
El projecte, gestionat per la promotora The Project, no encaixa en les bases del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, tal com ha explicat la sala en un comunicat. Des de la promotora veuen inviable continuar amb el projecte, limitant l’espai només a la música i per aquesta decisió han decidit no presentar una proposta per continuar amb la gestió actual.
Tal com indiquen, la sala de concerts, ha esdevingut us espai obert a tothom sense distinció, promotors i festivals, amb quasi 1.000 artistes que han omplert una programació estilísticament variada amb tot tipus de gèneres musicals.
La notícia arriba després d’anunciar-se l’any passat en el ple de l’Ajuntament de Barcelona, que l’alcadessa de la ciutat, Ada Colau, volia transformar la Sala Barts per convertir-la en una futura Casa de la Música de Barcelona.
El projecte de l’Ajuntament preveu que la nova Casa de la Música sigui un espai que doni valor a la música com a lloc de trobada, impulsarà la seva dimensió comunitària, econòmica i cultural.
BARTS tancarà les portes el proper 17 d’abril.
Volem agrair de debò a tota la gent que ens ha donat recolzament, especialment al llarg dels darrers mesos. Però sobretot, moltes gràcies a tots els espectadors que ens heu acompanyat i que heu fet realitat aquest somni.✨ pic.twitter.com/w1Wry3gkmD
Grup de suport emocional als ucraïnesos a Platja d'Aro el 21 de març del 2022 per Xavier Pi (ACN)
L’Ajuntament de Platja d’Aro ha començat a fer grups de suport psicològic i emocional per als refugiatsucraïnesos que arriben al municipi, i també per als ucraïnesos que ja fa temps que hi viuen. L’objectiu és ajudar-los a sentir-se acompanyats, detectar quines necessitats tenen i crear vincles entre ells. «Volem reduir l’afectació que pateixen i disminuir la seva vulnerabilitat», explica una de les psicòlogues de la unitat de crisi, Verònica Brea. D’ençà que va començar la invasió d’Ucraïna, a Platja d’Aro ja hi han arribat més d’una vuitantena de refugiats. La gran majoria, mares amb fills. «Som persones socials, és important tenir suport i més encara en situacions com aquestes, en què hi ha gent que s’ha quedat sense res», diu Brea.
Viktoriia Oriian té 34 anys i ara fa una setmana va arribar a Platja d’Aro. El dia que la primera bomba va caure a Kíiv, on té una escola de música, va marxar-ne amb la seva filla d’11 anys. Va trigar quatre dies a arribar a Polònia, i des de Varsòvia va volar amb avió fins a Catalunya. A Platja d’Aro, ella i la seva filla viuen amb una família que les ha acollides. Tenen un amic en comú, però entre ells no es coneixien.
Després que s’acabi la reunió del grup de suport, Viktoriia canta una cançó popular d’amor del seu país. Ho fa a la mateixa sala del centre cívic on s’han trobat una quinzena d’ucraïnesos i dues psicòlogues. Per a ella, en certa manera, el cant és una catarsi. Com també haver pogut compartir aquesta estona amb els seus compatriotes. I amb gent que, com ella, la guerra els ha fet deixar enrere tot allò que tenien.
«He pogut compartir les meves emocions amb gent d’Ucraïna, expressar-me i veure que no estic sola», explica Oriian. Durant la trobada, ha pogut obrir-se i exposar què és allò que la preocupa més. «La meva vida, i la del meu país, ha canviat d’un dia per l’altre; la meva família s’ha quedat a Ucraïna, havia perdut la connexió amb ells i, tot i que ara l’he poguda recuperar i sé que estan bé, no estic tranquil·la», diu.
A través del grup de suport, les psicòlogues intenten ajudar els refugiats a afrontar aquestes situacions. «Valorem quines necessitats tenen i mirem de reforçar les estratègies per reduir l’afectació que pateixen», concreta Brea. Tant ella com la seva companya són psicòlogues especialitzades en crisis i emergències.
«A mesura que es van presentant i expliquen les seves vivències, intentem saber quines eines d’autoprotecció psicològica els calen», diu Verònica Brea. Sobretot, concreta, tenint en compte que als refugiats se’ls han ensorrat tots aquells pilars bàsics: «L’habitatge, la sensació de seguretat, els aliments i la roba».
Crear xarxa
En paral·lel a l’ajuda psicològica, el grup de suport emocional també busca que uns i altres facin xarxa. «Es podran crear vincles entre ells i això és molt important», explica la psicòloga. «Som persones socials i en situacions com aquestes cal tenir suport; sobretot, i més encara, en el cas de gent que com ells s’ha quedat sense res», afegeix Verònica Brea.
Els grups de suport que ha engegat Platja d’Aro també s’obren a aquells ucraïnesos que fa temps que viuen al municipi. Vitaly Pyshko fa més d’una dècada que va arribar-hi. S’ha bolcat a ajudar els refugiats en tot allò que li és possible. Agraeix, sobretot, el suport que ha rebut per part del consistori i dels veïns de Platja d’Aro. «Fem pinya i intentem gestionar aquesta situació tan difícil de la millor manera que podem», diu.
Pyshko diu que li ha anat bé poder participar al grup de suport. «Em sento molt identificat amb el que passa, i moltes vegades m’imagino què faria jo si visqués una situació similar», diu en referència a la guerra. «Tinc els pares a Ucraïna, ens truquem cada dia i miro molt les notícies per veure què està passant al país; per això, trobo que poder rebre aquest suport psicològic és molt important,» concreta.
Ell també sent «la responsabilitat» d’haver d’ajudar tots aquells qui han fugit d’Ucraïna pràcticament sense res. I que han deixat famílies trencades al darrere. «Em preocupa molt la situació; mig país està destrossat i veiem molta guerra», lamenta Vitaly Pyshko. Per això, diu que li ha anat bé assistir al grup de suport. «Encara que nosaltres ja tenim la nostra vida aquí, ens sentim molt identificats amb la gent d’Ucraïna perquè hi hem deixat familiars o amics», hi afegeix.
Una desena cada dia
D’ençà que va començar la invasió russa, a Platja d’Aro hi han arribat més d’una vuitantena de refugiats ucraïnesos. I en pocs dies, el municipi ha passat de tenir-ne 270 d’empadronats a uns 360.
L’alcalde, Maurici Jiménez, admet però que «malauradament», com que el conflicte s’ha recruat, el ritme d’arribades també s’ha intensificat. I que ara venen una desena de refugiats cada dia. La gran majoria, mares amb nens. S’estan a casa de familiars, coneguts o bé amb aquells qui s’han ofert a acollir-los.
Esther Salas és qui ha obert les portes de casa seva a la Viktoriia i a la seva filla. Explica que «és molt important» que s’hagi muntat el grup de suport, perquè permet que mare i filla es trobin amb altra gent que també passa per la seva situació. «Nosaltres, per més que vulguem, no acabem de fer-nos-en a la idea», explica Salas.
«Sí que viuen a casa i les acompanyem en tot allò que podem, però el grup d’ajuda psicològica els permet tenir contacte i conèixer aquells qui parlen la seva llengua», diu. Més encara aquests primers dies, quan la barrera idiomàtica encara és un fre. «La Viktoriia és súper oberta, i tot i que anem fent amb el traductor a la mà, també és dur perquè no pots comunicar-t’hi com voldries», admet Esther Salas.
«Seguirem donant resposta»
L’Ajuntament de Platja d’Aro ha contractat el servei per la via d’emergència. «En paral·lel a aquelles fórmules d’ajuda més immediates, com les col·lectes o l’enviament de material humanitari, des de l’Ajuntament també hem volgut activar aquests grups de suport psicològic», explica l’alcalde.
L’objectiu, concreta Maurici Jiménez, és oferir «un recolzament» a través de la xarxa que treballa per a la «cura comunitària» dels qui viuen a Platja d’Aro. «Malauradament, en aquest cas, quan hi ha resposta significa que també hi ha necessitat; i mentre hi sigui, òbviament seguirem atenent-la», diu l’alcalde.
En paral·lel als grups de suport emocional i psicològic per a ucraïnesos, l’Ajuntament de Platja d’Aro també n’ha obert un altre per a residents russos. I depenent de com, també es planteja que es pugui fer alguna sessió mixta entre uns i altres.
Un apartament turístic de l'associació ATA
Data de publicació: dilluns 21 de març del 2022, 11:55
Localització: Girona
Autor: Redacció
L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) registren un «bon ritme» de reserves per Setmana Santa i la temporada d’estiu tot i la conjunta internacional i espera que les xifres d’ocupació freguin l’etapa pre pandèmia. «En algunes zones estem tenint reserves amb força antelació tal i com passava abans de la pandèmia», asseguren des de l’ATA. Segons l’enquesta realitzada a les empreses gestores i propietaris de l’associació, el 46% de l’oferta total d’allotjaments estarà disponible per Setmana Santa.
Les xifres auguren un «retorn» a la «normalitat» en el sector dels apartaments turístics després de dos anys amb una recuperació progressiva del turisme estranger. Sobretot, el procedent d’Alemanya, Holanda, Bèlgica i França. El sector també registra un bon ritme de reserves del visitants procedents de l’àrea de Barcelona, que es mantenen com el client majoritari per aquesta Setmana Santa.
«Estem avançant amb un ritme de reserves que ens fa ser optimistes i pensar que aquesta temporada les xifres d’ocupació podran fregar la prepandèmia», asseguren des de l’ATA.
Segons l’associació, les dades confirmen que el sector dels apartaments i habitatges d’ús turístic es manté com una de les tipologies d’allotjament més ben posicionades degut als nous hàbits dels turistes arran de la pandèmia, que prefereixen allotjaments que els donin més privacitat i amplitud d’espai.
Pel que fa als efectes al sector de la guerra d’Ucraïna l’entitat afirma que, en general, de moment no són «significatius», tot i que espera que es resolgui el més aviat possible pel bé de la població ucraïnesa i per «l’estabilitat a Europa».
L’ATA aglutina 12.000 apartaments i vil·les de lloguer turístic legalitzats i distribuïts per la Costa Brava, l’interior i el Pirineu de Girona. L’associació està integrada per intermediaris i propietaris d’habitatges d’ús turístic i blocs d’apartaments turístics. El total de places del sector a la demarcació és de 195.000, una xifra que representa més del 50% de l’allotjament turístic.
La Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre ha fet entrega aquest dilluns dels guardons Timó 2021 que l’associació lliura amb la col·laboració de la resta d’entitats del Grup Costa Brava Centre.
L’acte, que ha tornat deprés de dos anys d’aturada per la pandèmia i que ha tingut lloc a l’Hotel Terraverda de Gualta, ha reconegut amb el seu màxim distintiu, el Timó d’Or, la figura de Martí Sabrià i Deulofeu, gerent del Grup Costa Brava Centre durant més de quaranta anys fins a la seva jubilació el desembre del 2020. Sabrià ha declarat que «ha arribat el moment de deixar pas i ho he fet amb molt de gust i tranquil·litat perquè deixo l’equip a gent que hi porta molts anys, gent compromesa amb el projecte».
Mentrestant, el Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava ha rebut el Timó d’Argent en reconeixement del treball per la pesca sostenible i el foment del producte pesquer local en un àmbit d’acció d’onze municipis del litoral gironí. Ha recollit el premi Pere Estradera, president de l’associació.
L’entrega de premis ha fet entrega de diversos guardons més: el distintiu pels 75 anys d’activitat ha estat per l’Hostal Restaurant La Llagosta de Llafranc; el dels 50 anys pel Restaurant Mas dels Arcs de Palamós; mentre que el Premi Proveïdor Cooperativa ha estat per MediaMarkt Business.
Al mateix temps, s’han lliurat diplomes de qualitat a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí – L’Estartit (ISO 9001, ISO 14001, EMAS), l’Oficina de Turisme de L’Escala (Q de Calidad Turística), l’Hotel Hostalillo de Tamariu (SICTED, ISO 14001) i Kayaking Costa Brava (ISO 9001, ISO 14001).
L’entrega dels guardons Timó 2021 s’ha realitzat en el marc de l’assemblea general ordinària 2022 de l’associació i també ha comptat amb dues ponències a càrrec de Roger Casero, del programa Incorpora de la Fundació La Caixa, i Jaume Marín, expert en màrqueting turístic. La presidenta de Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, Bàrbara Hallé, ha destacat al llarg de la jornada que «som un sector molt camaleònic que ens enfrontem a totes les situacions. Amb la fortalesa que ens caracteritza encararem els reptes actuals».
Lluís Molinas entèn el periodisme com una passió, ja que fa més de 80 anys que exerceix aquesta professió. A part d’aquesta passió en té moltes altres de les que destaquen l’escriptura, l’activisme cultural i amb l’àmplia col·laboració amb el teatre local. Per això, a les Veus de l’Empordà amb la Mar Coll coneixerem una mica més la trajectòria d’aquesta figura periodística de Palafrugell.
Molinas es defineix com una persona que estima la cultura en general. Va començar treballant al teatre, llavors va derivar la seva passió a l’escriptura i al cinema. En l’àmbit local, Molinas ha dedicat la seva vida al teatre. Aquesta afició tan profunda va començar quan tenia 18 anys a Palafrugell.
Quan es va inaugurar el Teatre Municipal de Palafrugell va decidir retirar-se. Tot i això, encara hi continua col·laborant. També és un amant del cinema, sobretot de la Costa Brava. Molinas ha pogut entrevistar i estar en contacte amb actors de primer nivell com Kirk Douglas, Joan Manuel Serrat o Elisabeth Taylor.
El periodisme de Lluís Molinas
Lluís Molinas creu que encara s’ha de seguir apostant pels mitjans locals, tal com fa ell encara. I és que aquests mitjans ajuden a completar la història local i comarcal. Ara mateix Molinas ha donat el seu arxiu d’història local a l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
Molinas explica que el treball amb l’ordinador no li entusiasma, prefereix seguir treballant amb paper per crear el seu propi arxiu. El periodista explica que és esperançador que s’utilitzin les informacions i documents que ha aportat a l’Arxiu del municipi.
Un dels personatges destacats que va entrevistar va ser Salvador Dalí. El va poder entrevistar diversos cops i el primer cop que hi va anar va ser gràcies a un amic seu. Amb Dalí, Lluís Molina té un record bastant divertit.
Molts cops ha hagut de sacrificar temps personal per treballar de periodista. Però no voldria tirar enrere i canviar el passat de la seva trajectòria. Està content perquè ha recuperat molta de la història local de Palafrugell, sobretot de la guerra i la postguerra. A més, viure el periodisme durant la postguerra va ser complicat.
Mentre tingui forces, en Lluís Molinas continuarà treballant pel seu poble i per la seva comarca. Quan no pugui més, llavors es retirarà, tal com afirma Ryszard Kapuscinski, de la «professió més bonica del món».
Uns clients són atesos a l'entrada de l'Hotel Costa Brava de Platja d'Aro aquest divendres 3 de juliol de 2020. (Horitzontal)
Males perspectives pels restaurants i hotels de les comarques gironines. L’elevat preu de l’energia ha fet que moltes empreses subministradores hagin demanat renegociar a l’alça els contractes que s’havien signat. Això ha fet pujar de manera «brutal» la factura de la llum i el gas als negocis que, a més, ara veuen amb preocupació que no hi ha reserves ni per Setmana Santa ni per l’estiu, un fet que pot comportar que molts establiments es mantinguin tancats. El president de la FHCG, Antonio Escudero, lamenta la situació actual i assenyala que «la gent prefereix esperar abans de programar res de vacances».
Escudero explica que l’hostaleria gironina està pagant entre tres i quatre vegades més que «fa quatre dies» el preu de la llum i el gas i diu això és una situació «absolutament insostenible». Per aquest motiu ha demanat a l’executiu centra que «actuï i prengui decisions».
A criteri seu, Escudero considera que s’hauria d’actuar sobre els preus actuals per tal que les empreses «no hagin de suportar aquests augments tant bèsties». «Nosaltres podem entendre i aguantar un augment moderat, però no això», assenyala.
A Girona pugen preus
Tal i com ja van advertir fa mig any, els hostalers de la ciutat de Girona han decidit començar a pujar els preus per tal de fer front a l’increment del preu de l’energia. El president de l’Associació Hostaleria Girona, Josep Carreras, remarca que «no els queda més remei», si bé «és evident que no ens agrada». A més, Carreras reconeix que «la incertesa no ajuda» i espera que la siutuació s’acabi reconduint «el més aviat possible».
La IMSERSO i els Touroperadors, un problema
Un dels problemes que Escudero assenyala que «serà gros si no s’hi fa res» és el de les empreses que tenen contractes amb la IMSERSO o amb Touroperadors. I és que el govern espanyol té pactat un preu de 21 euros amb pensió completa per a les persones grans que van a passar uns dies en un hotel, en un viatge de la IMSERSO.
Aquest preu, diu Escudero, és insuficient ara arran de la pujada del cost de l’energia. Per això demana que es puguin renegociar aquests contractes i que es pugui ajustar «per evitar que l’empresa perdi diners».
Un tema similar passa amb els touroperadors. En aquest cas, Escudero assenyala que es tracta de contractes que es lliguen d’any a any i es fixa el preu. «Si no es vol renegociar, aquí acabarem tenint un problema gros», ha reblat.
Falta de turisme d’Ucraïna
Finalment, des de la FHCG adverteixen que hi ha un altre derivada de la guerra. I és que el 8% del turisme que ve a la Costa Brava Sud són ciutadans d’Ucraïna «que ja no vindran». A més, es tracta d’un visitant d’un alt poder adquisitiu que fa una despesa «important».
A tot això, cal sumar que les sancions fan «molt difícil» que vingui turisme rus a la demarcació.
