Brussel·les suggereix examinar si el parc eòlic marí projectat al golf de Roses podria afectar un espai natural pròxim que forma part de la xarxa europea Natura 2000, encara que el parc en si mateix quedi fora de l’àrea protegida.

Fonts comunitàries afirmen a l’ACN que, en cas que el projecte Tramuntana «pugui tenir un efecte significatiu» per a la zona protegida, s’haurà de «sotmetre a una avaluació» per aclarir si realment tindrà «implicacions» o no per a la seva conservació natural. En funció d’aquest informe, les autoritats competents a Espanya hauran de decidir si hi donen el vistiplau, segons marca la directiva europea que regula la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres a la Unió Europea.

El projecte Tramuntana preveu la construcció d’un parc eòlic davant la costa del Golf de Roses. Arran de les reticències de part del territori, els promotors, l’empresa BlueFloat Energy i el grup d’enginyeria i tecnologia SENER, van plantejar una reducció en el nombre d’aerogeneradors previstos inicialment –de 80 a 35- i de la distància respecte del cap de Creus.

El projecte preveu ubicar-lo a una mitjana de 24 quilòmetres de la badia de Roses i a 14 del cap de Creus. La zona més pròxima a la costa del Golf de Roses forma part de xarxa europea Natura 2000, que serveix per protegir espècies i hàbitats valuosos i amenaçats d’Europa. Per exemple, la Ricarda, prop de l’aeroport del Prat, també forma part d’aquesta xarxa.

Segons els promotors, el parc eòlic Tramuntana es projecta fora de qualsevol àrea protegida, com ara les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), de migracions de cetacis o Llocs d’Interès Comunitari (LIC). També defensen que és l’únic punt de Catalunya on es pot aixecar una infraestructura d’aquestes característiques i que els diferents estudis que han elaborat ho avalen.

Zona «prioritària»

De fet, el Pla d’Ordenació de la l’Espai Marítim (POEM), elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica, estableix com a zona d’ús prioritari per a l’energia eòlica el tram comprès entre el golf, el cap de Creus i la badia de Pals, just la zona on es projecta aquest parc eòlic marí.

En canvi, els opositors denuncien que la construcció i el manteniment del parc afectarà necessàriament les zones protegides. No només en la seva consecució sinó també tenint en compte que les línies d’evacuació –encara que es plantegin soterrades- creuaran de ple, per exemple, els Aiguamolls en el camí cap a la MAT de Santa Llogaia. A més, remarquen que el parc es preveu aixecar en un espai amb una «alta fragilitat ambiental i adjacent a múltiples zones protegides».

El Govern, a favor

Enmig d’aquesta polèmica amb defensors i detractors, el Govern va deixar clara la seva posició fa unes setmanes. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va defensar durant una visita Copenhaguen la necessitat que Catalunya compti amb un parc eòlic marí l’any 2030 per assolir els objectius de transició energètica fixats en ‘La prospectiva energètica de Catalunya 2050’. Tot i que no s’hi va referir directament i tampoc se n’ha començat la tramitació, el parc eòlic Tramuntana és l’únic que, ara per ara, hi ha sobre la taula.

Interconnexió amb Leucata

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha plantejat aquesta setmana durant la visita a França i la reunió amb el sindicat d’energies renovables francès una eventual interconnexió del parc Tramuntana amb el que hi ha projectat a Leucata, a la Catalunya del Nord.

En aquest sentit, ha apuntat la possibilitat de fer-ho a través d’un cable submarí i no amb torres d’alta tensió creuant els Pirineus. «Seria una bona alternativa», ha afirmat el president. Actualment, França disposa de dos projectes pilot de parc eòlic marí, a banda del de Leucata.

Què diu Brussel·les?

De moment, Brussel·les evita pronunciar-se sobre un projecte que no coneix, ja que segons confirmen fonts comunitàries no han rebut cap informació al respecte. Ara bé, recorden que els espais de la xarxa Natura 2000 tenen una protecció especial i que qualsevol intervenció que pugui afectar «significativament» a alguna d’aquestes zones s’ha d’estudiar amb cura. «Independentment de si els plans estan dins o fora de l’espai protegit», puntualitzen des de la Comissió Europea. Determinar si hi ha risc d’impacte i, per tant, decidir si cal fer l’avaluació en qüestió, està en mans de les autoritats competents de cada estat, no de Brussel·les.

Un projecte com el del parc eòlic del Golf de Roses podria veure’s obligat a passar un examen sobre les implicacions per a «l’espai marí de l’Empordà» si es considera que potencialment el pot perjudicar. «Les autoritats nacionals competents només acceptaran el pla o projecte després d’haver comprovat que no afectarà negativament la integritat del lloc en qüestió», diu la directiva europea.

L’avaluació mediambiental que marca Brussel·les preveu «consultes públiques» on els «ciutadans puguin aportar els seus comentaris al projecte». També hi ha l’opció d’anar als tribunals o a un «òrgan independent i imparcial» per impugnar el procés de decisió sobre el parc eòlic. «La CE considera que l’ús d’aquests mecanismes (…) és la manera més adequada perquè els ciutadans o les organitzacions enviïn els seus comentaris sobre el projecte», afirmen fonts comunitàries.

Excepcions de caràcter «econòmic»

En cas que l’informe sigui negatiu, la normativa europea permet igualment tirar endavant un projecte si «s’ha de dur a terme per raons imperatives d’interès públic primordial, incloses les de caràcter social o econòmic». Ara bé, l’estat membre ha d’adoptar «totes les mesures compensatòries necessàries» i informar l’executiu europeu al respecte. És el que va passar amb l’anterior ampliació de l’aeroport del Prat. Llavors, Brussel·les va acabar obrint un procediment d’infracció contra Espanya pel deteriorament del Delta del Llobregat i les «insuficients» compensacions.

L’excepció de caràcter «social o econòmic» no s’aplica quan a la zona hi ha «un tipus d’hàbitat natural prioritari i/o una espècie prioritària». Únicament, es podria intervenir per raons de «seguretat pública» o de «salut».