Cap de setmana assolellat
Cel serè durant la jornada de dissabte amb temperatura que anirà dels 9 ºC de mínima als més de 25 ºC de màxima. A punts de l’interior del Baix Empordà el termòmetre fregarà els 28 ºC de màxima, un ambient càlid o pràcticament calorós al migdia. El vent de component nord nord-est bufarà amb força entre feble i a estones moderada a la meitat nord de la comarca.
Diumenge es manté l’estabilitat atmosfèrica, predomini del temps assolellat i amb vent entre Tramuntana i Gregal al matí. Algun núvol poc important cap a la tarda, i la temperatura màxima baixa entre els 20 i 22 ºC.
Temps molt similar al de diumenge tindrem dilluns, però ja de cara a dimarts i dimecres de la setmana vinent, canvi de temps amb més núvols i alguns ruixats.
Un espectacle de llums amb drons inaugura la desena edició del Festival Ítaca
Més d’un miler de persones han presenciat l’espectacle que ha inaugurat el festival. Combinava art i tecnologia, i ha il·luminat el cel de l’Escala amb figures de grans dimensions, de fins a 100 metres d’altura i 50 d’amplada. Entre elles, les paraules ‘ÍTACA’ i ‘L’ESCALA’. La proposta ha anat a càrrec de Flock Drone Art (una de les primeres empreses d’Europa en la conceptualització, disseny i producció d’aquesta mena d’espectacles).
L’ÍTACA també inicia aquest cap de setmana a L’Escala els concerts de la seva desena edició. Aquest dissabte, la programació musical es posarà en marxa amb un concert itinerant de LaDinamo, que començarà a les set del vespre a la platja de les Barques.
I a dos quarts de nou de la nit, l’aparcament de l’avinguda Francesc Macià acollirà una nit de concerts amb les actuacions de Buhos, La Fúmiga, Despit i Doble & Hug Sound i La Basement Band. L’endemà, el diumenge 17 d’abril, a les dos quarts de dotze del matí, hi haurà un concert familiar amb Xiula, que presentaran el seu nou espectacle ‘Big Chicken’.
Les propostes de l’Ítaca a l’Escala formen part de la ‘Santa Gresca’, organitzada per la productora gironina Link Produccions i l’Ajuntament de l’Escala.
Concerts, drons i murals
D’abril a juliol, el festival celebra el seu desè aniversari amb 36 concerts, tres espectacles de llums amb drons i dos murals commemoratius a vuit poblacions de l’Empordà i a la ciutat de Girona. Goran Bregovic, Rigoberta Bandini, Oques Grasses, Zoo, Zahara, Manel, Doctor Prats, Andrea Motis, Albert Pla & Diego Cortés, Maria Arnal i Marcel Bagés o Skatalà són alguns caps de cartell d’aquesta edició.Les entrades pels concerts de pagament es poden comprar a la web del festival.
Les 10 cançons més populars de Ginestà
Ginestà són una de les bandes de moda al nostre país i avui us volem portar les 10 cançons més populars dels germans Serrasolsas, sumant els temes més escoltats a Spotify i els vídeos dels seus canals oficials a Youtube.
Gran diferència de xifres entre les tres primeres cançons, que superen el milió de reproduccions, mentre que la resta del top es mouen entre les 270.000 i les 510.000.
10. ULLS D’AVELLANA – 277.531
9. A LA IAIA FEAT. MARCEL BAGÉS – 286.962
8. EI, QUEDA’T – 290.335
7. HOLA, SARA – 298.444
6. MUNTANYES – 335.021
5. L’ÚLTIM BALL – 421.165
4. MOLTS ESTIUS QUEDEN PER VIURE – 509.197
3. KILÒMETRE 3 – 1.192.092
2. L’EVA I LA JANA – 1.854.158
1. ESTIMAR-TE COM LA TERRA – 4.685.266
L’entrada Les 10 cançons més populars de Ginestà ha aparegut primer a Primera Fila.
L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols tampoc acollirà quadres de la col·lecció de la baronessa aquest estiu
‘Iconografies. De Sorolla a Picasso i Valdés’ va ser l’última exposició que va portar part de la pinacoteca de la baronessa a Sant Feliu de Guíxols. Es va poder veure a l’Espai Thyssen de juliol a octubre del 2019.
La pandèmia va fer impossible celebrar una mostra presencial el 2020 (es va substituir, això sí, per una de virtual centrada en Josep Amat). I l’any passat, la manca d’acord entre la baronessa i l’Estat per al lloguer de la col·lecció, que impossibilitava poder mostrar les seves obres, va portar Sant Feliu de Guíxols a dedicar l’exposició temporal d’estiu al pintor Josep Guinovart.
Aquest 2022, però, l’Espai Thyssen tampoc mostrarà part de la pinacoteca de la baronessa. Entre finals de maig i principis de juny, l’Ajuntament preveu començar les obres per reformar tota la plaça del Monestir, l’espai que serà porta d’entrada cap al futur museu. La plaça guanyarà metres, bona part es pavimentarà i també es donarà més relleu a l’arc de Sant Benet.
«Tot l’entorn de l’Espai Thyssen estarà en obres, i per temes de seguretat, no podrem acollir col·lecció de la baronessa», explica Motas. Entre d’altres, perquè es farà difícil complir les «estrictes garanties» que exigeixen els museus de Madrid o Málaga a l’hora de moure quadres. «I això no és gaire compatible, per no dir gens, amb l’execució d’obres a l’entorn», puntualitza Motas.
Preludi del museu
L’alcalde explica que l’Ajuntament farà saber la seva decisió al patronat que se celebrarà d’aquí a poc. Però també concreta que, si bé aquest any no hi podrà haver quadres Thyssen, les obres exteriors també són el preludi d’allò que vindrà després: l’esperada reforma de les sales i de l’interior del Monestir per acollir el futur museu.
«De fet, allò que engeguem ara és la primera de les dues fases en què s’ha plantejat la reforma de l’edifici, i que se centra en l’entorn», concreta Motas. I aquí, a més de la plaça, també s’hi inclouen dues actuacions més, que es paguen amb fons Next Generation: la renaturalització dels jardins del Monestir i la reforma de la Casa Blasco com a oficina administrativa. «Tots aquests projectes s’han de desenvolupar abans no acabi el 2022», diu Motas.
A més, l’alcalde recorda que del paquet de subvencions que l’Ajuntament de Sant Feliu ha rebut dels Next Generation, i que sumen 3,5 MEUR, se’n destinaran 1,3 a millorar l’eficiència energètica del Monestir.
«Concentrar els esforços»
Carles Motas subratlla que allò que es vol és «concentrar els esforços» per fer realitat el futur museu, que ha d’acollir la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa. L’alcalde confia tancar aviat l’acord de finançament amb l’Estat i la Generalitat -el de l’Ajuntament i la Diputació ja s’ha concretat- per poder tirar endavant el gruix de l’obra: la reforma de les sales interiors i la construcció del cub de vidre i formigó al pati de l’Abadia.
«De fet, crec que per la part de la Generalitat aviat podrem donar bones notícies; perquè les converses estan molt avançades i, fins i tot, ja hi ha prevista una part d’aportació per a aquest any», explica l’alcalde de Sant Feliu. Tot això porta Carles Motas a pensar que el futur museu Thyssen pot obrir a finals del 2023 o bé a principis del 2024. Això, sense perjudici que encara quedin algunes obres per fer (com per exemple, adequar part de Can Blasco perquè sigui restaurant).
Per últim, pel que fa a l’Espai Thyssen, Carles Motas no descarta que aquest estiu tingui «activitat museística». Però en tot cas, sí que precisa que les mostres que s’hi farien serien aquelles que requerissin menors «nivells de seguretat i delicadesa» que els quadres de la baronessa. De fet, a partir d’aquest 9 d’abril i fins al 12 de juny, s’hi pot visitar una mostra que homenatja ‘Abcdari, una joia solidària’ del poeta Miquel Martí i Pol.
Aixi serà el nou Espai Thyssen
Novetats de la setmana: Swedish House Mafia, Lizzo, Kurt Vile, Jake Bugg
Setmana Santa i per tant setmana tranquil·la de novetats. El disc més destacat de la setmana és “Paradise Again” el retorn de la Swedish House Mafia després de pràcticament 10 anys. També editen disc Jewel, Kurt Vile o l’EP debut de Vittara.
Les novetats musicals també són força minses. Lizzo ha editat el que ella considera “un èxit de l’estiu” ‘About Damn Time’, però també hem pogut escoltar noves propostes de Jake Bugg, Belle and Sebastian, Lluc i Iglú, Mishima, Malson atmosfèric, Red Pèrill, Geri, Interpol, The Lathums, Train, Kakkmaddafakka, Miquel Abras o Craig David.
Totes elles i alguna més les podràs escoltar a la nostra llista de novetats d’Spotify, que cada divendres actualitzem.
L’entrada Novetats de la setmana: Swedish House Mafia, Lizzo, Kurt Vile, Jake Bugg ha aparegut primer a Primera Fila.
