Hot Chip anuncia un nou disc: “Freakout/Release”

privat:-hot-chip-anuncia-un-nou-disc:-“freakout/release”

Hot Chip ha anunciat aquest matí el seu vuitè àlbum d’estudi, que rebrà el nom de “Freakout/Release“.  Serà publicat aquest 19 d’agost a través de la discogràfica Domino i serà presentat al Festival Cruïlla de Barcelona, on actuaran el proper 8 de juliol.

El nou disc compta amb una tracklist d’onze temes composats i gravats al seu nou estudi, situat a la ciutat de Londres. Entre els quals s’inclou “Down”, primer avançament de l’àlbum que s’ha publicat avui. La primera cançó de l’àlbum, va acompanyada d’un nou videoclip dirigit per Douglas Hart i Steve Mackey.

L’entrada Hot Chip anuncia un nou disc: “Freakout/Release” ha aparegut primer a Primera Fila.

La banca als carrers

Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La banca als carrers
Loading
/

Procuro sempre no passar per llocs que  no m’agraden o em provoquen pensaments o imatges desagradables, encara que no sempre ho pugui fer o me’n recordi. Com avui que tenia pressa i només  em vaig adonar d’on no volia passar quan  ja era davant del nou edifici de la Caixa: aquell tros del centre del poble on abans hi havia una preciosa botiga al costat de la cistelleria, la ferreteria de sempre al costat d’una mena de garatge de carrega i descàrrega.
Si que m’agradava llavors aquest trosset de vida matinal que es fonia en el silenci de la una del migdia per recuperar-se a quarts de cinc i tornar-se a fondre quan moria el dia  mentre els darrers ciutadans aprofitaven l’animació del carrer i les persianes metàl·liques començaven la seva feina per acompanyar el vespre.
Ara però es un lloc que fa pena, ple de gent que no te entrada a la Caixa, fent cues mal girbades sobre la acera  mirant de colar-se per treure diners en un dels tres caixers automàtics que s’han de repartir els clients faci sol,  fred , pluja o tramuntana,
Que s’aguanti la gent, deurien pensar els arquitectes de l’edifici, ja es prou que en un moment o altre arribin a la guixeta. Tot s’ha de mirar d’entendre, em dic jo , es que ja es veu que deuria ser una inversió excessiva pel primer banc del país, que ja te l’immens pressupost per convèncer-nos que tractem amb una empresa la prioritat de la qual ja es veu que es fer-nos la vida mes còmoda donat que es precisament amb els nostres diners amb els que treballen, diners que curiosament son els únics que els fan a ells milionaris. O a lo millor va ser i es una forma d’estalviar per poder tornar a l’Estat, o sigui a la ciutadania, els  60.000 milions d’euros segons Podemos o els 42.017 segons el Banc d’Espanya, que va rebre la banca del país en concepte d’ajudes per  fer front a la primera crisis, del segle.  Potser si.

I seguia pensant: perquè ben mirat no es pas tant una entradeta i uns bancs, a redós del fred o de la calor o de la pluja o de la gent que també te dret a caminar per les aceres o dels grans que necessiten seure o fins i tot els que tenen pressa?
Però per altre banda tampoc puc evitar pensar que a o millor tot això i el que comporta d’ incomoditat i de sentir-se tractat com si ens regalessin els diners que son nostres, per força ha de provocar desconeguts  entusiasmes poderosos en les persones que fan aquet rebombori de cues perquè no es pas obligació ser client d’un banc o un altre i seria ben normal que protestessin amb els que ja han començat a defensar-e contra el maltractament dels bancs amb la gent gran i es canviessin d’entitat encara que nomes fos per provar i castigar i pagar menys que a lo millor es possible perquè de tot hi ha a la vinya del senyor o a les aceres del nostre poble.
Potser, segueixo pensant,  m’equivoco i no es cert que l’ànsia de fer mes diners  justifica un servei tan mediocre, inútil i injust per part d’una fortuna tant extraordinària. I lo que es cert es que aquestes petites multituds dels matins amb el seu tràfec, passant fred o calor a les aceres, son serveis especials perquè el dia a dia sens ompli  de vida i alegria.

Tot a punt per gaudir aquest diumenge de la XV Fira de les Herbes de Peratallada

fira de les herbes

Peratallada celebrarà el proper diumenge 24 d’abril la XV Fira de les Herbes, una edició que s’ha programat amb moltes ganes, després de dos anys d’obligada aturada per la pandèmia.

Un any més, les parades de venda i exposició de productes distribuïdes pel conjunt medieval tindran com a complement un atapeït programa de tallers i les xerrades. Tot plegat, per reivindicar, un any més, la vocació divulgativa i pedagògica de la fira, i apropar el món de les herbes i la salut al gran públic.

Tallers i xerrades

El programa d’activitats ofereix des d’una sortida de descoberta de plantes medicinals pels entorns del poble, a un taller per aprendre a fer un herbari aromàtic o una xerrada, tastet i demostració sobre fermentats vegetals. També destaquen una sessió divulgativa sobre l’atmandance (ioga-dansa alegre i dinàmic) i un tastet guiat de gins i destil·lats infusionats de la reconeguda empresa local, amb seu a Vulpellac, Gin Nut. La fira no oblida, tampoc, el públic infantil i familiar, per als quals també s’han programat tallers i teatre.

Exposició solidària

El diumenge de la fira, a més, es podrà visitar a la Sala Municipal d’Exposicions El Teatret la mostra «Memòries de la natura», d’Anna Buxaderas Rierola. Aquesta exposició presenta peces en petit format (estampació botànica, monotípia i fotografia digital) que reten homenatge a la resiliència d’herbes i arbres. En aquest cas, el 50 % de les vendes es destinaran a la Comissió Catalana per l’Ajuda al Refugiat». La mateixa artista oferirà visites comentades a les 12 i a les 16.30 h.

Propostes gastronòmiques

D’altra banda, els restaurants de Peratallada s’han afegit a la fira oferint en les seves cartes plats que tenen a les herbes com a principals protagonistes. Aquestes propostes gastronòmiques es podran degustar des del dilluns 18 d’abril fins a l’1 de maig.

L’espai cultural Ca la Pruna, de Pals, estrena una nova sala d’actes

ca la pruna

Després d’uns mesos tancada per obres, aquest divendres 22 d’abril, s’inaugura la sala d’actes de la casa de Cultura Ca la Pruna amb el lliurament dels premis XXVI Llapis de Sant Jordi a les 19 h i posteriorment, la presentació del llibre Cuinar amb flors, a càrrec de Iolanda Bustos, veïna de Pals i amb una degustació d’un còctel de flors.

Els actes de Sant Jordi són un bon moment per tornar a gaudir de l’espai cultural i turístic que representa Ca la Pruna al municipi. Amb aquesta remodelació Pals aconsegueix un espai polivalent per fer tot tipus d’activitats cultural: xerrades, conferències… però amb les millors condicions i seguretat. L’espai també respondrà a les demandes d’un equipament cultural polivalent i multidisciplinari per al nostre teixit associatiu.

Ca la Pruna es dota d’uns elements bàsics de confort ambiental i funcional per tal de fer-ne un centre cultural adaptat a les noves necessitats culturals de la vila de Pals.

Gran actuació de la guixolenca Lucía García als Campionats d’Espanya de ciclisme en pista júnior

La ciclista de Sant Feliu de Guíxols va realitzar una exhibició en els campionats disputats a Galapagar (Madrid) entre el 14 i el 17 d’abril d’enguany.

La ganxona es va proclamar vencedora en puntuació, i a més va obtenir la medalla de plata en la modalitat d’scratch, velocitat individual i eliminació; i el bronze en 500 metres. També va acabar en la quarta posició de persecució individual, i en la cinquena de keirin.

En total, la delegació catalana va aconseguir 10 medalles, i destaquen especialment les proves per equips.

Un acusat que afronta 13 anys i mig de presó per violar una amiga tornant de festa a Sant Feliu, a judici

La fiscalia l’acusa de dos delictes d’agressió sexual amb accés carnal, un d’ells en grau de temptativa, i sol·licita una condemna de 12 anys de presó. Pels mateixos delictes, l’acusació particular eleva la petició a 13 anys i mig de presó. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, nega els fets i demana l’absolució.

El cas ha arribat a judici aquest dimarts a la secció tercera de l’Audiència de Girona. La nit del 19 al 20 d’abril del 2019, acusat i víctima van sortir junts de festa, amb un tercer amic, a una discoteca de Platja d’Aro. Segons ha explicat la noia al judici, inicialment l’altre amic els havia de tornar amb cotxe però, quan es van tornar a trobar cap a les cinc de la matinada, el processat li va dir que l’altre noi ja havia marxat i que havia demanat un taxi per anar a casa.

Ja havien acordat prèviament que dormirien a casa d’ell. La víctima ha relatat que ho havien fet altres vegades perquè feia anys que eren amics i hi confiava. Durant el trajecte, el processat es va oferir a guardar-li el mòbil que ella duia perquè havia sortit sense bossa de mà.

Segons el relat de la víctima, quan van arribar a casa del jove el va veure tancar la porta amb clau i que això ja la va inquietar una mica. A més, ha exposat que li va demanar que li tornés el telèfon amb l’excusa d’enviar un missatge als seus pares perquè estiguessin tranquils i posar l’alarma per anar a un dinar familiar l’endemà però, segons ha dit, li va dir que ja posava ell el despertador i no li va donar el mòbil.

Aleshores, va anar a una habitació i el processat se’n va anar a una altra. Quan ja s’havia ficat al llit per dormir, ha declarat que el noi va entrar al dormitori on era ella i es va estirar al seu costat. Va ser llavors quan, explica, li va començar a fer tocaments a la panxa, als pits i als genitals. «Jo li deia que parés però no parava», ha afegit. La víctima ha relatat que li feia «mal» i que ella oposava resistència però que el processat va aconseguir fer-la tombar de bocaterrosa, immobilitzant-la amb les mans i amb el cos, i la va intentar penetrar.

La noia ha explicat que li deia constantment que parés, fins i tot cridant, i que en un moment determinat el processat es va aturar, es va estirar al llit i es va adormir. «Em vaig quedar bloquejada, no tenia mòbil, no podia sortir perquè estava tancat amb clau i només el sentia respirar al meu costat. Tenia molta por», ha declarat.

Segona agressió

Unes hores més tard, cap a les deu del matí, va sonar l’alarma del telèfon, que era al menjador. El processat es va aixecar a aturar-la i, quan va tornar al llit, «va tornar a començar». La noia ha exposat que en aquesta ocasió sí que va aconseguir penetrar-la i que llavors ella va deixar d’oposar resistència: «Ja ho havia aconseguit i no volia que em fes més mal». La noia sosté que va continuar dient-li que parés i, finalment, l’acusat es va aturar: «Quan vaig parar de resistir-me ell va parar».

Segons la declaració de la víctima, va recordar que la seva mare sempre li diu que la millor resposta a una persona en actitud agressiva és ser amable i, fingint que no passava res, li va demanar que li obrís la porta per marxar. «Quan va obrir vaig córrer escales avall i vaig marxar», ha dit. Ja a fora, va trucar a un amic perquè l’anés a buscar.

Aquest noi, després que la víctima li expliqués el que havia passat, va agafar el telèfon de la noia i va mantenir una conversa amb l’ara acusat. Segons ha dit, el seu objectiu era que reconegués que l’havia «forçat»: «Quan va dir que se li n’havia anat vaig creure que ja ho havia admès i el vaig bloquejar».

«Jo volia i ella volia»

El relat de l’acusat, que ha declarat al final del judici, topa frontalment amb el de la víctima. Segons ha dit a la sala de vistes, ja a la discoteca es van petonejar i, quan van arribar a casa d’ell, van mantenir relacions sexuals consentides: «Jo volia i ella volia».

El noi, que actualment té 22 anys, ha afirmat que la víctima «mai va dir no». Al judici, ha exposat que l’única oposició que hi va haver per part de la noia va ser durant la segona trobada sexual, ja al matí, quan li va dir que se’n «penedia». «Vaig parar immediatament», ha afegit.

Responent a preguntes de la fiscal, el processat descarta que no entengués que la víctima s’oposava a tenir relacions sexuals perquè «en un ‘no’ no hi ha confusió».

El processat també considera que la conversa per Whatsapp al matí des del telèfon de la noia es pot «malinterpretar»: «Jo l’únic que volia dir-li és que em perdonés si havia fet alguna cosa que no li havia agradat».

En concepte de responsabilitat civil, la fiscalia i l’acusació particular volen que l’acusat indemnitzi la víctima amb 15.350 euros per les lesions i pel dany moral. La noia ha explicat que, arran d’aquests fets, va haver d’estar en tractament psiquiàtric i continua fent teràpia amb un psicòleg. També ha relatat que li van afectar el rendiment acadèmic i esportiu.

El judici ha quedat vist per a sentència.