Urbanisme dona llum verda al pàrquing de 300 places a Sant Feliu de Guíxols per «descongestionar» el passeig del Mar

ajuntament de sant feliu de guixols
La façana de l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Foto publicada el 31 de maig del 2019 (horitzontal)

La comissió d’urbanisme de Girona ha aprovat definitivament la modificació del planejament municipal de Sant Feliu de Guíxols que permetrà la construcció d’un edifici d’aparcament amb 300 places i la configuració d’una nova entrada a la ciutat pel nou traçat de la carretera de Tossa.

Segons recorden en un comunicat, l’ajuntament té la voluntat d’habilitar dues àrees d’aparcament públic per contenir els vehicles abans que arribin al Passeig del Mar: una a l’entorn de la carretera de Palamós i l’altra, a l’entorn de l’estació d’autobusos i de la carretera de Tossa. Per aquest motiu, el consistori va encarregar la redacció d’un avantprojecte a la zona que ja es fa servir com a aparcament a l’aire lliure en aquesta darrera zona.

Segons aquest avantprojecte, la millor solució seria la construcció d’un edifici d’aparcament en superfície, en soterrani i amb diferents plantes d’alçada, connectat mitjançant un túnel sota la ronda de Narcís Massanas.

La modificació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Sant Feliu aprovat aquest dimecres resol l’encaix d’aquesta edificació. L’àmbit de la modificació se situa entre l’estació de busos, la piscina municipal de la Corxera, el Club Tennis Guíxols i la carretera GI-682, abastant una superfície d’uns 11.800 metres quadrats.

A més de la construcció del nou aparcament, la modificació del POUM té com a objectiu urbanitzar una nova arribada per la carretera de Tossa que la connecti amb la ronda de Ponent per la ronda de Narcís Massanes, enlloc de desembocar a la Porta Ferrada.

També es busca ordenar les edificacions al llarg d’aquest carrer per configurar la nova entrada al municipi i consolidar un dels principals pols d’equipaments de la ciutat. Així, en relació a habitatge nou, el pla concreta directament l’ordenació i les condicions d’edificació de 29 pisos nous, de planta baixa i dues plantes d’alçada. Finalment, la modificació del POUM incorpora un estudi d’impacte i integració paisatgística de la proposta de nova edificació.

La comissió ha aprovat definitivament la modificació del POUM de Sant Feliu però ha condicionat la seva entrada en vigor a la presentació, per part de l’ajuntament, d’un text refós que reculli una sèrie de precisions tècniques.

Ampliació del Pompeu Fabra

La comissió també ha aprovat definitivament la modificació del Pla especial del Col·legi Pompeu Fabra de Salt (Gironès), que preveu l’ampliació del conjunt escolar fins els prop de 4.000 metres quadrats de sostre. Aquest sostre servirà per ampliar l’edifici actual de secundària amb despatxos i aules, construir aules en planta baixa a l’edificació B i per a una possible habilitació d’una segona planta a l’edifici de primària.

Finalment, Urbanisme també ha donat el vistiplau a una modificació del planejament municipal de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) que permetrà la construcció d’un edifici polivalent i un nou espai públic a la plaça de les Palmeres i la zona portuària, en substitució d’un àrea d’aparcament.

Pals trasllada el rocòdrom municipal al pavelló d’esports

rocòdrom pals

Els amants de l’escalada disposaran de nou, a partir de la setmana vinent, del rocòdrom municipal de Pals que estarà situat al Pavelló d’Esports.

El trasllat del rocòdrom des del poliesportiu dels Masos de Pals al Pavelló Municipal s’ha realitzat per un millor aprofitament de l’espai, que s’ha revisat i adequat a la normativa actual.

Les persones usuàries del pavelló tindran l’accés inclòs al rocòdrom, i si es vol gaudir de manera puntual, l’accés costarà 5 euros per dia amb assegurança inclosa.

A més, el fet que es tracti d’una instal·lació coberta, permetrà a més el seu ús en qualsevol època de l’any independentment de la climatologia.

Les agències de viatges anticipen un retorn a la normalitat aquest estiu tot i la guerra i la inflació

Costa Brava Hotels de Luxe | Imatge d'arxiu d'un dels hotels del Baix Empordà
Costa Brava Hotels de Luxe | Imatge d'arxiu

Les agències de viatges anticipen un retorn a la normalitat prepandèmica aquest estiu tot i els efectes de la guerra d’Ucraïna i l’escalada de la inflació. Així mateix, aquest sector especialment afectat per la crisi sanitària preveu una recuperació de l’ocupació.

De fet, el 60% de les empreses agrupades per la patronal estatal Acave ja no tenen cap empleat acollit en expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) i un 35% té previst ampliar la seva plantilla durant aquesta temporada. «Els conflictes i la inflació no estan ajudant a l’optimisme, però si estem parlant d’una recuperació», ha destacat aquest dijous el president de l’entitat, Jordi Martí, abans d’apuntar que les xifres de negoci encara no han arribat a les del 2019.

Segons una enquesta realitzada per Acave entre els seus associats, el 75% preveuen que aquest any sigui de «recuperació» després de dos anys marcats per la pandèmia, malgrat això, només el 21% afirmen que ja estan en xifres de facturació similars a les que tenien abans de la crisi sanitària.

Sobre l’escalada dels preus dels combustibles, un 78,3% afirmen que els està afectant al rebre reserves, mentre que un 17,4% apunta que aquestes es mantenen a un bon ritme. En la mateixa línia, la guerra d’Ucraïna ha fet que gairebé el 70% de les agències observin un cert «alentiment» de les reserves, però sense anul·lacions directament relacionades amb aquest motiu.

«De cara a l’estiu les previsions són força bones, però sense arribar a les dades de 2019», destaca Martí al ressaltar que la xifra de negoci per a les agències estarà al 80% si es compara amb el que hi havia abans de la crisi sanitària.

Per la seva part, la gerent d’Acave, Catiana Tur, explica que hi ha «ganes de viatjar» i de tornar a destinacions de mitja i llarga distància. «Portem dos anys sense viatjar, i això es nota», ressalta. Per mercats, el sector veu una major fredor als països asiàtics que contrasta amb el dinamisme d’altres mercats com l’americà o l’europeu.

Pel que fa al sector dels creuers, les agències relacionades amb aquest negoci mostren un pessimisme una mica més gran. De fet, cap de les empreses entrevistades preveu igualar o superar la xifra de negoci prepandèmia i totes mostren la seva preocupació per l’escalada del preu del combustible, ja que els vaixells dedicats a aquesta activitat tenen un consum molt gran que pot afectar els preus.

La Bisbal construirà un nou dipòsit d’aigua potable

Els dos filtres de carbó actiu instal·lats al dipòsit de subministrament d'aigua de la Bisbal d'Empordà i Forallac. Publicada el 19 d'agost del 2016 (horitzontal)

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va aprovar en l’últim ple ordinari la construcció d’un nou dipòsit d’aigua potable al puig Negre. Segons El Punt Avui, aquest projecte té un cost d’aproximadament 1 milió d’euros i estarà subvencionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Les obres tindran una durada de prop de cinc mesos i, quan ja s’hagin acabat i el nou dipòsit estigui funcionant, s’enderrocarà l’antic i es tornarà a naturalitzar l’espai. L’actual dipòsit està també al puig Negre, al municipi de Forallac.

Les raons per aquest canvi són dos. Per una banda, l’actual dipòsit està en molt mal estat, amb problemes de filtracions i estructurals. D’altra banda, tan sols té una capacitat de 1.500m3, i el nou preveu tenir una de 3.000m3, per així poder abastir les necessitats futures del municipi.

Editors s’incorporen al cartell del Festival Cruïlla 2022

editors-s’incorporen-al-cartell-del-festival-cruilla-2022

Després d’anunciar a Juan Luis Guerra, Rubén Blades, Residente, Jack White, Duran Duran, Hot Chip, Molotov, Rigoberta Bandini, Zahara, Rozalén, Rels B o Trueno entre altres Cruïlla incorpora a Editors al seu cartell.

La propera edició del Festival Cruïlla es celebrarà del 6, 7, 8 i 9 de juliol al Parc del Fòrum i les entrades i abonaments del festival ja estan disponibles a cruillabarcelona.com

Més de 15 anys, 6 àlbums, milers de concerts per tot el món. En aquest punt, Editors fa la vista enrere i es pregunta: “Què és el millor que he fet fins avui?”. Així és com naixia Black Gold, un recopilatori del millor que han fet mai. I el següent pas era lògic: crear el directe d’Editors definitiu, un concert que inclogui exclusivament el millor de la seva història.

Papillon, Munich, Smokers Outside The Hospital Doors… són només alguns dels himnes del llegat d’Editors a la història del rock alternatiu. Ara, la banda està preparant un esperat setè disc d’estudi, que s’afegirà a Black Gold, Upside Down, Frankenstein i Heart Attack.

L’entrada Editors s’incorporen al cartell del Festival Cruïlla 2022 ha aparegut primer a Primera Fila.

La Generalitat elabora el mapa del fons marí de Catalunya més complert i extens fet fins ara

Dos tècnics tirant a l'aigua el sonar d'escombratge lateral (per Àlex Recolons - ACN)
Dos tècnics tirant a l'aigua el sonar d'escombratge lateral (per Àlex Recolons - ACN)

El Departament d’Acció Climàtica està elaborant el mapa del fons marí del litoral català més complert i extens fet fins ara. Amb un pressupost de gairebé 4 milions d’euros, el projecte es va posar en marxa l’estiu de l’any passat i clourà a finals del 2023 després de cartografiar amb una precisió inèdita fins ara 154.000 hectàrees.

«Ens permetrà posar llum a la cap blava que tenim als mapes i saber on es poden fer unes activitats o altres minimitzant l’afectació sobre el medi marí», destaca Joan Ylla Boix, cap de Servei de Control i Acció Marítim. Entre d’altres, permetrà actuar amb la mínima afectació a les praderies de posidònia, tirar cable marí amb més precisió o saber d’on extreure sorra per regenerar platges.

Un tècnic visualitzant la informació obtinguda (per Àlex Recolons - ACN)
Un tècnic visualitzant la informació obtinguda (per Àlex Recolons – ACN)

A bord del vaixell que fa el mapeig, que aquests dies té la base al port de Vilanova i la Geltrú, Sara Pont Gasau, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, ha recordat que el mapa és un reclam històric que permetrà a totes les unitats amb competències en l’àmbit marí i marítim, planificar i fer una gestió sostenible dels usos i activitats que s’hi desenvolupen per assolir el bon estat ecològic.

El mapa, que abasta tot el litoral català, des de la línia de la costa fins els 50 metres, contindrà informació cartogràfica detallada dels hàbitats marins, així com el model d’elevacions de la franja litoral, la batimetria i els tipus de fons, entre d’altres.

La informació obtinguda amb l’elaboració del mapa tindrà moltes aplicacions, algunes que fins ara es desconeixen. Entre aquestes, destaquen la millora de la informació i gestió que cal reportar a la Comissió Europea dels espais naturals protegits de la xarxa Natura 2000, que a Catalunya representa al voltant de 85.000 hectàrees marines, la contribució a les estratègies de prevenció i lluita contra les espècies invasores i a mesures d’adaptació al canvi climàtic.

Així mateix serà de gran ajut en la planificació de l’espai marí i la gestió pesquera i d’altres activitats marítimes com els centres d’immersió o la nàutica recreativa, l’anàlisi dels efectes sobre els hàbitats d’interès pesquer de les instal·lacions i actuacions que es desenvolupen en el medi marí, la promoció i declaració de zones de protecció pesquera i el reforç de la funció d’inspecció.

El mapa també facilitarà informació bàsica per a la gestió integral de platges i zones dunars, dels sistemes de sanejament costaners i regulació de les autoritzacions d’abocaments a mar, la gestió del litoral en les autoritzacions dels serveis de temporada, les autoritzacions d’obres en domini públic marítimo-terrestre, els dragats i abocaments de sorres a platges o en aigües someres, i en construccions d’infraestructures que requereixen l’ocupació dels fons marí.

Metodologia

L’obtenció de dades s’ha dissenyat en tres etapes. La primera consisteix en la presa d’informació geofísica del fons marí, que permet entendre l’estructura i composició del medi, la segon correspon a la part d’informació biològica que identifica els hàbitats existents i, finalment, una tercera etapa d’analitzar i integrar la informació per obtenir les basses cartogràfiques que conformaran el mapa.