Coblíssim, primer festival de música d’arrels viva i reinventada de la Catalunya del Nord

El divendres 29 de juliol tindrà lloc a la Catalunya del Nord la primera edició del festival Coblíssim, organitzat pel Museu de la Música de Ceret, el Departament dels Pirineus-Orientals i la Vila de Ceret.

Coblíssim ambiciona en convertir-se en el més important festival de música d’arrels viva i reinventada del sud de l’estat francès i del nord dels Països Catalans.

Aquest festival, totalment gratuït, vol posar endavant les cobles (amb repertori diferent que les sardanes), que s’aniran barrejant a diferents estètiques per noves creacions en companyia de bandes, percussions, grup de ska, música electrònica…

Divendres 29 de juliol; a partir de les 17 hores, les portes del parc del Castell d’Aubiry s’obriran paradetes de productes locals i animacions pels més joves, animats per la fanfara dels Goulamas (Ska-punk-tradicional).

La cobla Tres Vents, acompanyada per percussions, cantants i dansaires, interpretarà La fête au Village, una obra simfònica sobre melodies nord-catalanes de Bonaventure Petit (1811-1901).

La cobla Mil·lenària i la banda ceretana dels Fanfaron’s faran un interludi musical dins una creació que barreja estils musicals fins ara inèdits.

La vesprada s’acabarà amb un concert de la cobla Sant Jordi en duo amb el DJ Nord-català Raph Dumas per la presentació del seu últim CD Coblism 2.0.

Museu de la Música de Ceret

El festival està organitzat pel Museu de la Música de Ceret. Aquest espai situat al centre de Ceret (Vallespir, Catalunya del Nord) presenta col·leccions d’instruments tradicionals i populars del món. A través d’oboès, flautes, instruments de corda i de percussió, també es donen a conèixer les persones que els toquen i els fabriquen.

Implantat al cor d’un territori transfronterer i mediterrani en el qual la tradició dels oboès està molt arrelada, el Museu de la Música exposa instruments i objectes originaris d’Àfrica, Pròxim Orient, Àsia, Europa i Amèrica, que il·lustren les seves riqueses i diversitats musicals.

Museu de la Música de Ceret. Autor CIMP

El Museu, que va obrir el 2013, és gestionat pel Centre Internacional de Música Popular (CIMP). Posseeix la segona col·lecció en importància d’instruments musicals de França. Es calcula que aquesta col·lecció inclou més de 3 000 instruments musicals, 16 000 partitures, fotografies que s’han anat aplegant, una biblioteca…

Museu de la Música de Ceret.

Gran part dels objectes presentats al Museu de la Música de Ceret venen de la donació d’Herzka-Nil.

Heinz Stefan Herzka (1935-2021) va néixer a Viena, a Àustria. Fou pedopsiquiatre, pediatre i professor a la Universitat de Zuric, a Suïssa, país on el 1938 la seva família es refugià per fugir del nazisme. La seva esposa, Verena Nil, originària del cantó de Berne, terapeuta del moviment.

Durant un viatge professional a Tessalònica, a Grècia, Stefan va sentir per primera vegada el so de l’oboè i es va apassionar per aquest instrument. Durant més de 40 anys, la parella no va parar de recórrer el món seguint les grans rutes d’intercanvi cultural per anar a l’encontre de músics i de fabricants, mentre aplegava centenars d’instruments musicals. Cada instrument fou situat en el seu context cultural gràcies a l’abundant entorn documental (llibres, discos, fotografies…) i als objectes (estàtues, teixits, joies, objectes artesans, pintures…) portats d’aquests periples. El conjunt constitueix l’interès essencial de la col·lecció Herzka Nil.

Aquesta col·lecció fou donada a la vila de Ceret l’any 2010. Actualment, és gestionada pel Centre Internacional de Música Popular, que l’exposa i la posa en escena al Museu de la Música de Ceret.

Museu de la Música de Ceret.

Els ecologistes reclamen aturar la «política urbanística desaforada» de Begur

Jardins de Sa Riera Living | Imatge de Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció
Jardins de Sa Riera Living | Imatge de Salvem la Costa de Begur i Ecologistes en Acció

Salvem Begur, Ecologistes en Acció i SOS Costa Brava, denuncien la «política urbanística desaforada» que, asseguren, impulsa l’Ajuntament de Begur i reclamen «aturar-la». Les entitats asseguren que el consistori esta recuperant nombrosos projectes i plans urbanístics «desfasats».

En concret, denuncien que al ple del passat mes d’abril es va aprovar la modificació del pla parcial Montcal 2 per permetre l’edificació de nou parcel·les a la part alta del Puig, «amb afectació directa en terrenys inclosos a l’Espai d’Interès Natural (EIN) Muntanyes de Begur; la urbanització de Bosc Major, amb 36 nous habitatges projectats; la de Mas Gispert; la del sector Sa Roda o la del sector Van de Walle Hoteler, a Sa Riera.

Asseguren que l’Ajuntament manté el procés urbanitzador «malgrat que el Pla Director Urbanístic de revisió de sols no sostenibles del litoral gironí va dictar directrius per preservar espais». I que ho fa «sota l’empara del POUM aprovat l’any 2003 sense cap avaluació ambiental». «Aquest error no corregit s’està aprofitant per continuar la urbanització de boscos i espais forestals, de terrenys amb grans valors i amb pendents superiors al 20%», remarquen.

Per això, reclamen que engegui un estudi per reformar el planejament i adopti un acord de suspensió de noves tramitacions urbanístiques i llicències en tots els sectors urbanitzables que encara no s’han executat.

El Consell Comarcal del Baix Empordà protegirà Ràdio Liberty declarant-la Bé Cultural d’Interès Local

El Consell Comarcal del Baix Empordà té previst aprovar al ple d’aquest dilluns la declaració de Ràdio Liberty com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La mesura, promoguda per diverses entitats i l’Ajuntament de Pals, compta amb el suport de tots els grups municipals i busca evitar que l’Estat pugui enderrocar-la. Des del Cercle Català d’Història, que des de fa temps batallen per la defensa de l’antiga emissora, celebren la decisió i, juntament amb la Gent de Ter i Salvem la Platja de Pals, reiteren la necessitat d’engegar una ruta de la Guerra Freda a la Costa Brava per posar en valor les antigues bases militars.

Ràdio Liberty serà Bé Cultural d’Interès Local. El ple del Consell Comarca té previst aprovar aquesta declaració al ple d’aquest dilluns i fer-ho amb el suport de tots els grups. La decisió arriba a petició de l’Ajuntament de Pals.

El president de l’ens, Joan Manel Loureiro, ha explicat que els municipis de menys de 5.000 habitants no tenen competències per tramitar propostes d’aquest tipus i que, per això, ho van elevat al Consell. «Ens vam reunir en comissió i tots els grups van dir que endavant així que preveiem aprovar-ho avui en primera instància», remarca Loureiro.

L’objectiu és clar: protegir l’espai i preservar les edificacions de l’antiga emissora situada davant de la platja de Pals i aixecada en el marc de la Guerra Freda. Fa temps que entitats ecologistes i culturals, juntament amb l’Ajuntament del municipi, lluitar per frenar l’enderroc de les edificacions que queden dempeus, previst pel Ministeri de Transició Ecològica. De fet, en una missiva a la que va tenir accés l’ACN, la Comissió Europea titllava de «lamentable» que l’Estat fes servir fons europeus per enderrocar les instal·lacions «històriques».

«La demolició dels edificis de Radio Liberty dins el Parc Natural del Montgrí certament ens entristeix i representa realment, un fet lamentable que s’està produint avui en territori europeu», afirmaven a l’escrit. Per la seva banda, el govern espanyol defensava aleshores que el que es pretenia era treure edificacions de zones costaneres i proposava que el museu o centre d’interpretació es faci en un altre espai.

Les entitats que n’han promogut la protecció, entre elles el Cercle Català d’Història i Salvem la Platja de Pals, celebren la mesura i reiteren la necessitat de crear una ruta sobre la Guerra Freda a la Costa Brava, que posi en valor les bases militars i serveixi per recordar «què va passar», a més de promoure «la cultura de la pau».

Toni Guerrero: «Estic en deute amb l’Oncotrail. Vaig decidir que els diners de la volta a Espanya en BTT anirien per a ells.»

La setmana passada ens fèiem ressò d’una notícia que ens va cridar molt l’atenció; per l’envergadura del repte i per l’objectiu que té al darrere. Toni Guerrero, un palsenc aficionat a les curses a peu i en bici, farà la volta a Espanya en BTT. A més, segons ha dit «ho faré amb autosuficiència. Pràcticament sempre faré vivac. També m’han recomanat dormir als parcs de bombers i duré tot el que necessito a les alforges.»

Avui hem pogut entrevistar-lo al Supermatí d’estiu i ens ha explicat el seu objectiu, que no és menor: recaptar el màxim de diners possibles per a la Fundació Oncolliga Girona i així poder ajudar a la investigació contra el càncer i a millorar la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars.

Segons ha comentat Guerrero: ‘Estic en deute amb l’Oncotrail. Vaig decidir que els diners de la volta a Espanya en BTT anirien per a ells.’

El repte, batejat amb el nom de “Pedalant per Oncolliga”, començarà el pròxim 20 d’agost i la intenció de Guerrero és unir els extrems de la península: el cap de Creus, Finisterre i el Cabo de Gata, passant també per Montserrat. Un total de 3.800 km repartits d’entrada en 38 etapes. La previsió és poder completar el recorregut en un termini de 35 a 40 dies, per tal de poder ser de nou a casa a temps per participar en la pròxima edició d’Oncotrail, el primer cap de setmana d’octubre.

Palafrugell rep nens i nenes sahrauís que passaran l’estiu al Baix Empordà

privat:-palafrugell-dona-la-benvinguda-als-nens-i-nenes-sahrauis-que-passaran-l’estiu-al-baix-emporda

Aquests nens i nenes provenen dels campaments de refugiats de Tindouf situats al desert algerià, on es troba la Daira de Bu Craa amb la qual segueix vigent un conveni d’agermanament amb Palafrugell. Cal destacar que, aquest any s’ha endarrerit molt l’arribada, unes 3 setmanes aproximadament, per motius administratius/polítics. Aquest territori, des del novembre del 2020, torna a estar en guerra amb el Marroc per tal de recuperar la seva terra.

Els infants sahrauís, tenen 8 anys i passaran l’estiu al Baix Empordà, en concret 2 nenes a Palafrugell. La seva estada s’allargarà fins a finals del mes d’agost dins el projecte denominat “Vacances en Pau 2022”, coordinat per l’entitat ACAPS, membre de la Taula de Solidaritat i Cooperació, i en cas de Palafrugell amb la col·laboració de l’Ajuntament.

L’acte de benvinguda va comptar amb la benvinguda institucional de part de Josep Salvatella, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Palafrugell; Roser Massaguer, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Palafrugell; Roser Font, regidora de Cultura i Convivència de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, i per part d’ACAPS – Girona les representants del Baix Empordà Cristina Galceran i Núria Ramírez.

L’objectiu d’aquest projecte és facilitar que diversos nens i nenes sahrauís tinguin la possibilitat de passar les vacances en un entorn diferent; així com donar a conèixer la realitat del poble sahrauí mitjançant l’arribada dels infants i la seva relació amb les famílies autòctones.

ACAPS Girona, participa en el projecte de “Vacances en Pau”, organitzat per la Delegació del Front Polisari a Catalunya. Les colònies d’estiu per infants sahrauís són un símbol de solidaritat amb els nens i nenes sahrauís i un clam per la pau, contra la injustícia i la guerra.

Sant Feliu de Guíxols instal·la un tancament per contenidors a la zona de Sant Pol

Amb aquesta instal·lació, per a la qual s’ha utilitzat fusta de Flandes (que resisteix a l’exterior sense deteriorar-se), s’espera que quedi endreçada tota la segona línia de Sant Pol, propera a la riera.

Els establiments rebran un codi que els permetrà entrar a abocar les bosses d’escombraries en aquest punt, evitant la dispersió en altres zones.

Les obres van començar dilluns 18 i van acabar divendres 22 de juliol.