Laia Llach es proclama vencedora del primer Concurs de cançó d’autor de Verges

En el marc del cicle ‘Vespres sota el Campanar’, que enguany ha assolit 20 anys d’existència, la primera edició del Concurs de cançó d’autor va coronar ahir diumenge a la nit, la jove Laia Llach amb el primer premi de la final.

Aquesta final es va celebrar entre els tres aspirants que havien resultat de la selecció entre un total de 14 participants en el concurs. Així ho explicava l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, en declaracions a Ràdio Capital

 

La mateixa Laia Llach, Arnau Serrallonga i Olga Zoet van ser primer, segon i tercer respectivament.

Sabater expressava la satisfacció després d’aquesta primera edició del concurs

 

També ens va donar detalls sobre com es va efectuar el procés de votació popular per designar el guanyador del concurs

 

Ignasi Sabater, per últim, valorava com a experiència molt positiva l’edició d’aquest concurs de cançó d’autor, i expressava el desig de que es consolidi com una cita fixa en el calendari de Verges

 

 

L’espai natural del Montgrí i dos municipis del Baix Empordà continuen amb restriccions per risc d’incendis

El Departament d’Interior ha rebaixat a 30 municipis de l’Alt i el Baix Empordà i als espais naturals del cap de Creus, l’Albera i el Montgrí les restriccions per risc d’incendis a partir d’aquest dimarts. Davant la previsió d’una millora de la situació, Interior ha acordat no prorrogar les mesures restrictives que estaven vigents fins a les 23:59 hores d’aquest dilluns en 357 municipis i 11 massissos. Així, a partir de dimarts es mantenen 30 municipis en el nivell màxim del pla alfa, el 3, i serà en aquests on s’hauran de suspendran totes les activitats que puguin generar risc d’incendi forestal, com les acampades o les rutes vinculades a l’activitat de lleure.

En concret, es manté el nivell màxim del Pla Alfa al 28 municipis de l’Alt Empordà (Agullana, Avinyonet de Puigventós, Biure, Boadella i les Escaules, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, Darnius, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, la Vajol, Llançà, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pont de Molins, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle) i dos del Baix Empordà (Torroella de Montgrí i Ullà).

Les mesures preventives per evitar els efectes de l’alt risc d’incendi en els municipis que es troben en el nivell 3 del pla alfa també inclouen la restricció de les activitats de colònies, estades i campus esportius a l’entorn immediat de les edificacions on es dormi, també de les activitats de casals de vacances i casals esportius al nucli de població i se suspèn l’activitat agrícola amb ús de maquinària entre les 12 i les 18 hores, a excepció e la recollida de la fruita i productes hortícoles, la sega de l’alfals i altres herbàcies, llaurar els camps de rostolls i el conreu d’arròs.

Se suspenen també les obres a la xarxa interurbana que impliqui ús de maquinària amb risc d’incendi, excepte si tenen autorització expressa i un informe previ dels Agents rurals; se suspenen els usos excepcionals en la xarxa interurbana de carreteres per a proves esportives, turístiques o filmacions i es restringeix l’ús d’eines com bufadors o radials a menys de 500 metres de la zona forestal i 50 en terrenys agrícoles.

D’altra banda, es limita la circulació motoritzada en el medi natural, excepte en el cas de residents, així com la circulació de transport dins del bosc dels productes forestals entre les 12 i les 19 hores.

Darrer dia de l’onada de calor

Protecció Civil de la Generalitat manté en alerta el Pla d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) i el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per onada de calor per aquest dilluns davant la previsió de que es mantinguin les altes temperatures i el risc d’incendi elevat a bona part del territori. Serà però el darrer dia d’aquesta onada, ja que a partir de dimarts està previst que es normalitzin les temperatures, es recuperin les humitats i arribin alguns xàfecs.

Tot i això, Interior ha recordat que la vegetació ha quedat molt malmesa després de l’episodi extens de temperatures extremes i baixes humitats. El risc es mantindrà especialment elevat a l’Empordà per l’entrada de tramuntana que mantindrà les temperatures elevades fins dimecres.

Davant d’aquesta situació de millora generalitzada, a proposta del Comitè Tècnic i amb el vistiplau del Consell Assessor del Pla INFOCAT, s’ha acordat no prorrogar les mesures restrictives. Es mantindran però les mesures de prevenció i restricció pròpies del pla alfa en funció de la situació de cada municipi.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha agraït la col·laboració de tothom durant el cap de setmana, que ha permès que no s’hagin produït incidents destacables en relació al risc d’incendis.

El TSJC accepta el termini de 20 anys plantejat per la Generalitat per buidar l’abocador de Vacamorta

Part del sistema amb què es van segellar els residus que s'acumulen al subsol de Vacamorta un cop es va clausurar l'abocador el 2014 Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 17:17 Localització: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Autor: Xavier Pi
Part del sistema amb què es van segellar els residus que s'acumulen al subsol de Vacamorta un cop es va clausurar l'abocador el 2014 Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 17:17 Localització: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Autor: Xavier Pi

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Generalitat i ha acceptat el termini de 20 anys plantejat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per buidar l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.

L’abocador porta 8 anys clausurat i hi pesen diferents sentències de buidatge que fins ara no s’han complert. El nou pla de l’ARC estipula buidar-lo per fases fins al 2041, pla sobre el qual l’Ajuntament i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) havien presentat un incident d’execució de sentència. El tribunal veu raonable el termini i a més accepta, en contra de l’opinió de consistori i PAAC, l’emplaçament del nou abocador, a 25 quilòmetres del primer.

La secció tercera de la sala contenciosa-administrativa del TSJC subratlla que a la documentació presentada en el marc del litigi, l’Ajuntament admet que era «poc realista» el termini inicial de dos anys per buidar l’abocador de Vacamorta que plantejava la sentència del 2014 del Tribunal Suprem per la qual s’ordenava la clausura de l’abocador.

Així, a l’escrit del tribunal, al qual ha tingut accés l’ACN, es llegeix que «ambdues parts -l’Ajuntament i la PAAC- han reconsiderat aquesta qüestió, probablement en valorar l’envergadura dels treballs a fer, que són molt complexos i requereixen, en execució de sentència, que se segueixin els diversos procediments administratius aplicables en cada actuació, i, en tot cas, que es respectin les normes jurídiques sectorials imperatives».

Davant d’això, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va elaborar l’anomenat Pla d’Actuacions per al Buidatge del Dipòsit Controlat de Vacamorta, que planifica les actuacions de buidatge i de gestió dels residus que s’extreguin del dipòsit en funció de la diversa tipologia. «La concreció de les etapes a seguir està suficientment detallada, tant en l’àmbit de l’execució de les tasques com en l’àmbit temporal, tenint en compte que s’ha fixat també una data final. També està clar el pressupost d’actuacions, el finançament i l’estratègia de contractació», subratlla el tribunal.

Així doncs, pel que fa al termini de 20 anys fixat per l’ARC, el TSJC el considera «raonable», tenint en compte «els tràmits que s’estan duent a terme per respectar i garantir la salut de les persones i la protecció del medi ambient».

Atès que és una previsió temporal a mig-llarg termini, si en avançar l’activitat d’execució s’apreciés que és insuficient o bé que concorren «circumstàncies justificades i excepcionals», el termini «podria ser prorrogat, excepte que les dilacions fossin imputables a una activitat administrativa dilatòria o obstaculitzadora de l’execució, que seria precís corregir d’acord al Dret».

Alhora, el tribunal desestima que el fet que el nou abocador estigui a 25 quilòmetres de Vacamorta signifiqui un incompliment de la sentència ferma, com reclamaven Ajuntament i PAAC. «La sentència va examinar la il·legalitat de l’abocador i va ordenar restaurar el paratge a la situació originària, però no va determinar el lloc en què haurien de dipositar-se els residus», afirmen els magistrats.

«No consta que estiguem davant d’una zona humida inventariada que hi hagi obligació legal de preservar, de manera que, des d’aquest aspecte examinat, cap de les ubicacions proposades infringeix la normativa sectorial ni incompleix la sentència», afegeixen.

Finalment, el text també especifica que el buidatge i la gestió de residus «comprenen i han de comprendre tots els abocaments fets des del setembre del 2000». En aquest sentit, els magistrats subratllen que el pla de buidatge ja preveu una quantitat de 3.500 milions de tones de residus de diferents tipus, xifra que «excedeix» el volum «hipotèticament abocat» a partir de l’autorització de l’any 2003, posteriorment tombada.

Sota el paratge de Vacamorta s’hi acumulen fins a 3.539.629 tones de residus, tots els abocats des que es va obrir l’abocador, comptant també mitja tona de terres amb què es van segellar les escombraries el 2014.

Gairebé la meitat de tot aquest volum (el 49%) són fangs procedents de plantes de tractament de residus i d’aigua. A aquests, els segueixen un 27% de residus d’indústries; un 13% de construcció (terra i pedres); un 5% de processos químics orgànics, i en menor mesura, residus d’indústries tèxtils i pelleteres o de fusta i paper (un 2% cadascun).

Torna la música a l’Empordà

dolors bassa

Torna la música amb molta força a tot el país i especialment a l’Empordà. Després d’uns anys coixos de concerts en general, a causa de la  pandèmia, i segur que algunes persones per  particularitats personals que han allargat aquesta mancança, podem dir que ara estem preparats amb més il·lusió que mai per gaudir-ne i com diuen els joves  sortir a cremar la nit i si convé el dia.

Cada persona deu tenir la seva data d’ inici d’escolta activa en música d’estiu. De vegades un gènere que no tornes a escoltar fins el proper any o simplement al revés esperes iniciar la tongada de festivals de música amb un gènere del que en gaudiràs molt tota la temporada .

Jo, mes aviat, soc de les primeres, per mi comença la temporada amb les  havaneres de Calella de Palafrugell. Pot-ser no tornaré a escoltar-ne en tot l’estiu, mes enllà de les melodies tartarejades en sopars d’ amistats a altes hores de la nit després de les cerveses, el vi ,el “mojito” i l’arribada del cremat…però són tan màgiques. ( N’hi ha que diuen que si no has escoltat una havanera una nit d’estiu prop del mar no saps que és gaudir l’enyor d’un amor)

Tenim festivals de música reconeguts arreu del món amb artistes convidats de talla mundial, alguns combinen experiència de música amb rutes per la zona com els de l Alt Empordà, Roses i Castelló,  o han incorporat activitats de tot tipus com el de l’Acústica de Figueres ,altres en ubicacions o indrets exclusius i paradisíacs com el dels Jardins de Cap Roig o Porta Ferrada de Sant Feliu o PortBlau  de L’Escala, altres estan arrelats a la cultura local i a la identitat del territori com el de Ítaca. N’hi ha de música clàssica  a Torroella de Montgrí,a Sant Pere de Roda o a Vilabertran amb la Schubertíada, o concerts a la fresca de nit com el Marimurtra de Blanes. En trobem de  joves talents com el Fringe , o fins i tot els grans concerts diaris de festes majors que van des de  Ska als  melòdics…

Segur que un repàs exhaustiu de concerts d’aquest estiu seria molts mes llarg … però només volia recordar-vos que gaudir de música en directe en el paisatge i amb la gent de l ‘Empordà és la millor manera de sentir la llibertat i de descobrir la pròpia felicitat.

Esbargim-nos ,esplaiem-nos, fruïm que la música és vida i com va escriure Òscar Wilde la música és l’art més proper a les llàgrimes i a la memòria.

S’entrega a Palafrugell la primera vivenda del projecte d’habitatge social cooperatiu

El projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del carrer Ponent (concretament al barri de La Sauleda), que consta de 6 habitatges de diferents tipologies i qualificats com de Protecció Oficial (HPO), ha entregat el seu primer habitatge d’emergència del projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El fet ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Palafrugell i la cooperativa Sostre Cívic.

La persona adjudicatària del pis, que fins ara vivia en situacions d’infrahabitatge, ha estat seleccionada per la Mesa d’Emergències de l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), i se sumarà a la resta de sòcies de la cooperativa que des de 2020 conviuen en l’immoble situat al carrer Ponent.

D’aquesta manera, serà el primer pis d’emergència en tot l’estat que es convenia amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a través d’un Model d’habitatge Cooperatiu en cessió d’ús.

Per la regidora de Benestar Social, Roser Massaguer, “aquest acord innovador i pioner suposa que la col·laboració amb Sostre Cívic és un èxit i un pas important en la millora social per a persones que es troben en una situació vulnerable”.

Així ho expressava la regidora en declaracions a Ràdio Palafrugell

 

Aquest acord és fruit del conveni signat al novembre de 2019 entre la cooperativa catalana d’Habitatge Cooperatiu, Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palafrugell. La cooperativa va comprar un edifici propietat d’una entitat bancària que, malgrat ja estava acordat la seva venda amb un fons d’inversions internacional, es va poder rescatar mitjançant l la compra via el dret de tanteig.

Aquest va ser el segon edifici adquirit pel procés de tanteig que fa la cooperativa fent ús del Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, que permet el dret d’adquisició preferent a favor d’administracions o de promotores socials, com ho és la cooperativa Sostre Cívic i reconeguda així per l’ACH.

D’acord amb el conveni, l’aportació municipal destinada a finançar parcialment la compra va ser de 40.000€ (entre els anys 2019 i 2020). El cost de l’adquisició per a Sostre Cívic va ser de 345.200€, que van ser finançats per l’Institut Català de Finances (ICF).

L’edifici del projecte de Palafrugell consta de 6 habitatges de diferents tipologies i qualificats com de Protecció Oficial (HPO). La totalitat dels habitatges han estat destinats a unitats de convivència de persones empadronades a Palafrugell i amb ingressos no superiors a 3’5 vegades l’IRSC. Però, mitjançant un conveni de col·laboració entre Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palafrugell, es van reservar 2 dels habitatges per a persones amb risc d’exclusió residencial, i gestionats a través de la Mesa d’emergències de Catalunya i dels serveis socials del propi Ajuntament.

Roser Massaguer també destacava, en les mateixes declaracions a l’emissora palafrugellenca, la importància de poder adjudicar aquests dos pisos a qui realment ho necessita

 

Per a la cooperativa Sostre Cívic, aquest acord pioner a l’estat demostra que l’habitatge cooperatiu és un model d’èxit per a garantir aquest dret per a persones en risc d’exclusió, alhora que recuperar patrimoni en desús retirant habitatges per sempre del mercat especulatiu. Ja estan en negociacions amb diferents ajuntaments per replicar el model en altres indrets de Catalunya.

Sostre Cívic és una cooperativa amb més de 1000 socis i sòcies que treballa per un model alternatiu d’accés i tinença de l’habitatge. A dia d’avui gestionen 19 projectes amb prop de 300 habitatges. És una entitat pionera a Catalunya en la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, la promoció i la gestió de projectes d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús i sense afany de lucre.

En aquest model, a cavall entre la propietat i el lloguer, els habitatges sempre pertanyen a la cooperativa i no es poden convertir en propietat privada. Les veïnes que en són sòcies participen i gaudeixen d’un dret d’ús indefinit, transmissible i a un preu assequible.

Actualment, aquest model s’aplica amb èxit a països com Dinamarca, Alemanya, Canadà i Uruguai.

Sanció a un grup de persones que feien una barbacoa a tocar de Sant Feliu de Guíxols

sanció Cala Pola

La Policia Local de Tossa ha sancionat un grup de persones per fer una barbacoa en una zona boscosa prop de Cala Pola, un espai que es troba entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. Actualment, davant el context d’onada de calor i l’alt risc d’incendis, s’ha prohibit fer foc en zones forestals i, per tant, el grup sancionat s’estava saltant la normativa posant en risc l’espai mediambiental.

https://platform.twitter.com/widgets.js