Que Pals és un dels pobles més bonics de l’Empordà no ho descobrirem ara, però quan 20.000 espelmes brillen pels carrers de la vila medieval l’efecte es multiplica. I això és exactament el que ha passat aquest dissabte, a la setena nit d’espelmes.
Una filera d’espelmes ressegueix el circuit que discorre pel casc antic del poble i a cada racó, a cada placeta, una instal·lació visual que dibuixa amb la llum de les espelmes figures de tot tipus. Planetes, estels, figures humanes, unes mans que abracen el món, el cap d’una dona de la que broten formes i figures geomètriques… tant se val la forma que tinguin, ja que el veritable efecte que generen és pel contrast de la llum tènue impactant sobre les pedres mil·lenàries del recinte gòtic.
I com a cirereta del pastís, diverses actuacions ubicades en llocs singulars del recorregut. La pianista Emma Stratton tocant sota la plaça de l’església, un duet de corda, format per la violinista Aina Martí i la Cellista Lluïsa Paredes a la plaça de l’Ajuntament o un poètic espectacle de dansa aèria amb els artistes de la companyia Estampades, penjats des de la torre de les hores, trufen amb la seva màgia un recorregut agradable, malgrat els milers de persones que discorren pels carrers, durant les dues hores que aguanten enceses les espelmes.
Malgrat no ser un dels grans festivals d’estiu de l’Empordà, la nit d’espelmes presenta candidatura per esdevenir un dels esdeveniments imprescindibles de l’estiu empordanès.
L’escalfament global és una realitat. Diverses projeccions de models climàtics indiquen que les temperatures de la superfície s’incrementaran d’1,1 a 6,6 °C durant el segle XXI. Un exemple de les conseqüències d’aquest escalfament s’està veien aquests dies al Canadà, on la onada de calor que està vivint el país i que ha enfilat els termòmetres fins a temperatures de gairebé 50 graus, ha generat més de 200 morts en només 4 dies.
Però una altra de les conseqüències que ja s’està vivint és l‘increment de la temperatura del mar (i ja fa temps que ho alertem des d’aquest mitjà) i també del seu nivell, i això impacta directament al Baix Empordà i els seus pobles costaners.
Un estudi publicat el 2018 calcula que a causa de l’increment de la temperatura global, el nivell del mar es podria enfilar entre 1 i 1,5 metres l’any 2100, i d’entre un metre i 11,7 l’any 2300, sempre que l’increment no es produeixi de manera més ràpida, fruit de les accions que prenguem.
Com impacta això al Baix Empordà?
Tot i que pugui semblar que queda lluny, un servei web anomenat Flood Map permet visualitzar quin impacte tindria sobre el nostre litoral l’augment del nivell del mar i les conclusions són demolidores.
Amb només un increment mínim d’un metre gairebé desapareixeria tota la zona de platja de l’Estartit, la platja de la Pletera, Els Griells i tota la Platja del Grau, a Pals. A més, en aquesta zona, el mar entraria fins ben endins genenant noves zones d’aiguamolls, inundant les llacunes del Ter vell i arribant, gairebé fins al camí de la Gola del Ter.
Augment del nivell del mar a la zona de l’Estartit i la Platja de Pals
Baixant per la línia de la costa, la badia de Llafranc, a Palafrugell també es veuria amenaçada, però l’impacte més fort a les platges de Palafrugell, aniria a parar a les platges del Port Pelegrí, El Golfet o la Cala d’en Massoni.
Augment del nivell del mar a la zona de Palafrugell
Encara més al sud, a l’àrea de Palamós l’afectació d’un augment de només un metre del nivell del mar impactaria sobre els zones de Castell, La fosca i a tota la línia que abarca des de la platja gran de Palamós fins a Torre Valentina, a Sant Antoni de Calonge.
Augment del nivell del mar a la zona de PalamósAugment del nivell del mar a la zona de Palamós i Calonge i Sant Antoni
I finalment, ja al sud de la comarca, l’afectació seria generalitzada a cales i platges de Platja d’Aro i Sant Feliu.
Augment del nivell del mar a la zona de Platja d’Aro i Sant Feliu
Aquest seria l’impacte més immediat, segons el citat estudi i sempre que el procés global no s’acceleri. Un impacte que pot ser devastador si es compleixen les previsions d’augment de la temperatura, si no som capaços de revertir aquesta situació.
Al web Flood Map podeu verificar l’impacte que tindria sobre el vostre poble, només heu de posar el nom al cercador i l’augment del nivell del mar que vulgueu comprovar.
«És un acció de protesta per tots els desastres urbanístics que hi està havent a Begur. Ja n’hi ha prou d’aquesta massificació de segons residències», ha afirmat la portaveu de Salvem Begur, Lydia Chaparro, que denuncia que a la població s’estan desenvolupant urbanitzacions que impliquen «afectacions enormes contra el paisatge, contra el medi ambient i contra tota la costa».
Salvem Begur, Ecologistes en Acció i SOS Costa Brava denuncien la «política urbanística desaforada» que, asseguren, impulsa l’Ajuntament de Begur i reclamen «aturar-la». Les entitats denuncien que el consistori està tirant endavant nombrosos projectes i plans urbanístics «desfasats» i que no s’ajusten a la legalitat.
En concret, denuncien que al ple del passat mes d’abril es va aprovar la modificació del pla parcial Montcal 2 per permetre l’edificació de nou parcel·les a la part alta del Puig; la urbanització de Bosc Major, amb 36 nous habitatges projectats; la de Mas Gispert; la del sector Sa Roda o la del sector Van de Walle Hoteler, a Sa Riera. «L’ajuntament està aprovant urbanitzacions a tot ritme i nosaltres diem prou», ha afegit l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot. Els ecologistes sostenen que el consistori està donant llum verda a noves urbanitzacions basant-se en un POUM, el del 2003, que és «il·legal»: «No va passar l’avaluació ambiental, permet urbanitzar en boscos que han de ser sòl no urbanitzable, hi ha solapaments amb espais protegits i de la xarxa natura 2000, i tot això l’ajuntament ho sap».
Per això, reclamen a l’ajuntament que suspengui llicències i estudiï reformar el POUM «d’una vegada per totes» per ajustar el planejament urbanístic a les exigències mediambientals i normatives actual. «No podem tolerar més agressions com aquestes que han desfigurat totalment la costa begurenca», ha criticat de Ribot.
L’acció d’aquest dissabte a la tarda s’emmarca en una campanya que porta un títol explícit: «A terra». «Diem a terra per evidenciar que aquests edificis no s’haurien d’haver construït i tenim una lluita judicial amb la que intentem fer efectiva que s’anul·lin les llicències i s’acabin enderrocant», ha subratllat l’advocat que conclou dient que cap d’aquestes dues urbanitzacions, ni les que s’estan projectant a la població, s’haurien d’haver construït «mai».
Cotxe dels Mossos d'Esquadra a la platja de Platja d'Aro
La platja de Castell-Platja d’Aro té una nova experiència per explicar. Tal com es demostra al vídeo publicat a les xarxes socials per Social Drive aquest dissabte al matí, un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra ha quedat encallat a la sorra de la platja.
Tal com s’observa al vídeo, els diferents assistents a la platja s’han quedat mirant el vehicle mentre un dels agents de la policia catalana també s’observava l’escena.
Fonts dels Mossos d’Esquadra han confirmat a Ràdio Capital que els actes van succeïr divendres a la tarda. A la zona del Passeig Marítim, una àrea peatonal, hi ha unes pilones de protecció que no funcionaven.
Per aquest motiu, els agents van intentar passar per la sorra però sense èxit.
Fins al lloc dels fets hi han desplaçat agents de la policia local de Platja d’Aro.
Pablo Alborán ha estat l’encarregat d’obrir aquest divendres el segon cap de setmana de concerts al Festival Cap Roig de Calella de Palafrugell. Ho ha fet amb un concert molt íntim, amb totes les entrades exhaurides i un públic que tenia moltes ganes de tornar-lo a veure. «Avui m’he trobat una noia que havia estat al meu primer concert al Cap Roig, fa deu o dotze anys, i que també és aquí avui», explicava el cantant a l’inici del concert, aprofitant per agrair el suport dels seus fans.
I és que després de més de dotze anys de carrera musical, a Pablo Alborán ja no li fan falta artificis. En té prou amb la seva veu virtuosa, i l’acompanyament instrumental del piano o guitarra per conquistar als espectadors. Així va obrir el concert, sol sobre l’escenari i parlant d’amors («Hablemos de amor») i desamors («Desencuentro»).
Durant tot el concert va predominar la proximitat amb el públic. Tant si cantava des del piano, com amb la guitarra o acompanyat dels seus músics, Pablo Alborán demostrava la seva capacitat per transmetre el missatge de les cançons, com si fos un amic explicant-te el que li havia passat. Però el cantant no només va crear aquest íntim amb les cançons, sinó que també es va mostrar molt real i humà. En mig discurs, va aturar-se per explicar que, sense adonar-se’n, estava fent un gest amb les mans que només feia quan estava «molt a gust». Després d’aquesta confessió, li va agafar un atac de riure que va haver de controlar per poder cantar la següent cançó.
Delicadament, va anar fent el recorregut pel seu repertori, cantant alguns dels seustemes més actuals («Que siempre sea verano») i recuperant els grans clàssics que l’han portat a ser un dels grans noms de la música espanyola («Tanto», «Solamente tú»). Un dels moments més emocionants de la nit va arribar quan el malagueny va cantar un altre dels seus grans èxits, «Tu refugio». Alborán va agafar a tothom per sorpresa quan va començar a capella i en un català perfecte: «Deixa’m ser el teu refugi, deixa’m que jo t’ajudi…». Tot seguit, va seguir l’emoció amb «Saturno», «Castillos de Arena» o «Pasos de cero».
Després d’un concert tranquil i majoritàriament acústic, Pablo Alborán també va aconseguir fer ballar el públic amb un últim tram animat, a ritme de la seva última publicació, «Carretera y manta», i altres com «Dicen», «Tabú» i «La fiesta». El final de festa el van portar uns temes que resumien i definien l’essència de tot el concert. Primer amb una versió cuidada i precisa de «Sobreviviré», de Manzanita. I per acabar, la combinació de grans èxits com «Quien» i «Te he echado de menos» i una novetat més animada com és «Llueve sobre mojado».
Aquest concert al Cap Roig està emmarcat en la gira que Pablo Alborán va començar el febrer de 2022, i amb la qual ja s’ha recorregut pràcticament tota Espanya. Tot i això, encara li queda molta feina al davant, ja que passarà per Galícia, Andalusia, Bogotá, Ciutat de Mèxic, i fins i tot Los Ángeles, San Francisco i Nova York. Ja se sap que la sensibilitat i la veritat no entenen de fronteres ni llengües.
El Petit de Cal Eril va demostrar una vegada més que sortir de la norma pot arribar a ser màgic. Dins del marc del Festival Musica’t de Pals, Joan Pons i la seva banda van guanyar-se un públic entregat des del primer moment a les seves melodies a cavall entre el folk-roc i la psicodèlia.
El grup va presentar, al Baix Empordà, el seu darrer disc, que va veure la llum al novembre de l’any passat sota el títol N.S.C.A.L.H., l’acrònim de No Sabràs Com Acaba La Història. Joan Pons va explicar als micròfons de Ràdio Capital que quan fan cançons els agrada que cadascú s’ho agafi al seu gust i que, per tant, la història és la que cadascú té al cap. «Hi ha gent que pensa en la història de la humanitat, d’altra que pensa en la pandèmia, i ens agrada que tothom s’ho faci seu.” I ahir la història va acabar molt bé, amb un públic entregat que va entrar de seguida dins del seu univers particular.
El cantant de Guissona va saber apropar-se als seus seguidors, atent a qualsevol detall que li arribava d’ells, amb el seu to proper, distès i improvitzat. Agraït amb la gent de l’Empordà i d’arreu que es donen cita reiteradament durant tot l’estiu per gaudir del seu gran directe.
Les llargues peces instrumentals i els sintetitzadors són unes de les grans protagonistes dels seus concerts. Aquelles que fan oblidar el gran escenari on es troben, que abracen i transporten cap a un estat de proximitat, de germanor -i a vegades de psicodèlia- com si es tractés d’un concert entre amics a la sala més petita imaginable.
«Cauen les estrelles», del seu darrer treball (N.S.C.A.L.H.), va ser un dels temes més celebrats pel públic de Pals, que també es va deixar portar per «Ara o mai» o «Cada dia surt el sol». La clausura, però, va arribar amb una versió extensa d’un dels seus grans èxits: «Som transparents». La banda va saber submergir als assistents en un estat d’embriaguesa seguint els darrers acords de la nit amb l’anhel que l’actuació no arribés a la seva fi.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.