En el marc incomparable de La Ciutadella de Roses, el concert d’ahir dissabte a la nit va començar amb la veu angelical de la Manresana Sara Roy. La Sara va poder explicar-nos que poder cantar i tocar a Sons del Món li feia molta il.lusió i a més li feia especial alegria compartir escenari amb en Greg Taro i l’Álvaro Soler. Va plantejar el concert amb la seva guitarra i la seva veu dolça i ens va seduir amb les seves històries. La seva gira es diu cançons d’amor i cançons com “Som”, “Queda’t” o “Tot és més fàcil” van sonar al concert. Per acabar va deixar sentir les seves notes de l’estiu d’enguany “Una cançó d’amor” que com ens va confessar a l’entrevista que li vam fer, de tant en tant li agrada parar i donar-se una mica de carícies salades i cuidar-se una mica, com diu la cançó.

La nit va seguir i Greg Taro va pujar a l’escenari del 15è Festival Sons del  Món disposat a donar molta energia al concert. Va explicar que era el primer concert que feia a Catalunya i li feia especial il.lusió perquè viu actualment a Berlín. El públic de seguida es va deixar portar per la música més eclèctica que va plantejar. Mitja hora ràpida que la va dedicar a recordar que ell era Greg Taro, també va preguntar moltes vegades si teníem ganes d’Álvaro Soler i va buscar la complicitat del públic fent cantar i fent aplaudir. La seva veu potent amb una guitarra elèctrica van fer engegar l’energia de la gent amb un final de festa amb el públic dret ballant i cantant.

I el concert va seguir, i sense gaire temps per recuperar-nos de tot plegat va saltar a l’escenari l’enèrgic Àlvaro Soler amb el seu pop llatí més comercial. Unes notes que de seguida van fer aixecar al públic de les seves localitats. El cantant nascut a Barcelona va arrencar la seva meteòrica carrera a principis de 2015 a Berlín amb “El mismo sol”, cançó que va ser número 1 de vendes a tot Europa. A Roses, es va dedicar a repassar quasi molta part dels seus èxits. I va enfocar el seu concert amb un començament molt ballable, una part més íntima amb piano inclòs i amb un final esperable i gens estrany, que va portar acabar la festa ballant i cantant al so de “La Cintura” i “Sofía”, cançó que va aprofitar per demanar que tothom deixés estar tots els pensaments negatius i es deixés emportar per la música.

Álvaro Soler va passar-se tot el concert buscant la complicitat del públic, fins i tot, va fer cantar als assistents d’edat més petita. Va explicar que tot i que havia estiuejat a Roses era la primera vegada que entrava a La Ciutadella perquè ell era més de platja. I va dedicar una cançó al seus pares que eren al concert i que portaven 33 anys casats. Fins i tot, va pujar a cantar una cançó el seu germà Greg Taro. També hi va haver un moment que es va dedicar a parlar de les diferents cultures del món. Va fer la reflexió que si quan fa falta s’ajuden són invencibles. I va ser quan va cantar “Alma de luz”. I es va crear el moment més íntim del concert.

Diuen que la música amanseix les feres però ahir a la nit, a Roses, al Festival Sons del Món, no vam tenir aquesta sensació. Vam començar íntims, amb els tons sensuals de la Sara Roy i va pujar el voltatge amb Greg Taro, per acabar embogint amb el seu germà Álvaro Soler. Una nit d’estiu molt ben aprofitada.