La Bisbal impulsa una renovació completa del sistema de gestió de residus amb contenidors intel·ligents i nous serveis

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha adjudicat un contracte d’assessorament per definir un nou model de gestió de residus municipals. Aquest encàrrec inicia una transformació integral del sistema, amb l’objectiu de fer-lo més eficient, sostenible i adaptat a les necessitats actuals del municipi.

El nou pla contempla l’anàlisi i redisseny complet de la recollida, incloent-hi la configuració i ubicació de les àrees de contenidors, la viabilitat del porta a porta en zones específiques, i una proposta econòmica detallada per a la futura licitació del servei. L’estudi estarà enllestit en un màxim de tres mesos.

L’Ajuntament preveu renovar completament el sistema, amb la incorporació de contenidors intel·ligents, dotats de sistemes de control i identificació. Aquesta inversió directa també inclou la instal·lació d’àrees tancades amb videovigilància, per millorar la seguretat, reduir l’incivisme i garantir la qualitat del servei.

Aquesta transformació vol garantir una recollida selectiva més eficient, millor adaptada a la realitat del municipi, i amb un servei més proper a la ciutadania. Es tracta d’una aposta clara per la sostenibilitat i la digitalització de la gestió pública.

El nou model també busca complir els objectius marcats per la Unió Europea, que estableixen arribar a un 55% de reciclatge el 2025, un 60% el 2030 i un 65% el 2035. L’alcalde, Òscar Aparicio, ha advertit que els municipis que no s’hi adaptin poden ser penalitzats econòmicament, i ha remarcat que “ens avancem als problemes i els convertim en oportunitats”.

Per la seva banda, Eva Rovira, regidora de Via Pública i primera tinent d’alcaldia, ha subratllat que “els contenidors actuals estan en mal estat i el servei és deficient”. Ha recordat que aquesta acció continua el treball iniciat amb la creació d’una àrea específica dins l’Ajuntament per abordar la gestió de residus i aigua amb personal tècnic especialitzat.

L’Ajuntament té definit un full de ruta clar per modernitzar el servei i renovar el contracte actual, que fins ara depenia del Consell Comarcal del Baix Empordà. El consistori aposta per una nova licitació amb criteris de qualitat, eficiència i sostenibilitat que permetin avançar cap a un municipi més net, ordenat i compromès amb el medi ambient.

Tren-tram a la Costa Brava

marc bataller
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Tren-tram a la Costa Brava
Loading
/

Aquests dies estem assistint a un espectacle esperpèntic amb Rodalies. Prop de mig milió de persones estan patint un caos diari i veuen estupefactes com els trens que han d’agafar van amb un retard infernal o que de sobte desapareixen dels plafons informatius o que van a l’estació i s’adonen que no hi ha cap comboi i això que el Govern els hi ha dit que n’hi hauria. Tot plegat és lamentable, tercermundista i patètic. Realment s’acaben els adjectius per qualificar el que està passant amb Rodalies, tot producte d’una desinversió històrica cap a Catalunya. I ara s’hi ha sumat els problemes també amb l’alta velocitat, que fins fa un parell d’anys semblava un dels mitjans de transport més eficients i puntuals. L’única solució plausible és accelerar el traspàs de Rodalies cap a la Generalitat i que es gestioni el servei des de la proximitat. Això sí, ha de ser un traspàs amb pressupost, sinó serà un fake total.

Però si Rodalies és un desastre, la situació és molt pitjor el Baix Empordà. És l’única comarca de la demarcació de Girona que no té cap estació de tren. El 10 de abril de 1969, el Carrilet, el tren que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona amb un recorregut de 39 quilòmetres, va fer el seu últim viatge. Des de llavors, res de res. El projecte per recuperar un ferrocarril per a la Costa Brava sempre ha anat sortint a la palestra i, fins i tot, la Diputació de Girona va fer-ne un estudi de la seva possible viabilitat. Però, tot sempre ha quedat aturat. L’any 2021 va néixer la plataforma ciutadana Tren Tram Costa Brava que ha engegat diverses iniciatives en aquest àmbit. Potser ara és un bon moment per tornar a impulsar la proposta, sobretot tenint en compte que l’actual crisi de Rodalies farà replantejar tot un nou model ferroviari al país.

Els càmpings gironins lideren en estades llargues i aposten per un turisme més sostenible

Els càmpings gironins han aconseguit l’estada mitjana més alta de totes les tipologies d’allotjament, amb una mitjana de prop de 6 dies i més de 7 en el cas dels turistes internacionals. Aquest model de vacances més llargues afavoreix un turisme més sostenible.

Les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística confirmen que els càmpings de les comarques gironines van registrar gairebé 10 milions de pernoctacions durant el 2025, un nou rècord històric. En concret, es van superar els 9,7 milions de nits contractades, fet que representa un increment del 5% respecte a l’any anterior. La tendència és clarament ascendent, amb un creixement de gairebé el 40% en la darrera dècada.

El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, destaca que el sector aposta per estades llargues, qualitat i sostenibilitat, i defensa que aquesta fórmula genera més despesa al territori, redueix la petjada de carboni i afavoreix una relació més estreta amb l’entorn.

Els càmpings també contribueixen a desestacionalitzar la demanda turística, ja que el perfil de visitant que tria aquest tipus d’allotjament sol repartir les seves vacances més enllà dels mesos d’estiu, especialment gràcies al pes del mercat internacional.

L’estratègia digital de l’Associació de Càmpings de Girona també consolida aquesta tendència. La seva web oficial ha tancat l’any amb 250.000 usuaris únics i més de 300.000 sessions. El creixement ha estat especialment fort el segon semestre, amb pics de fins a 2.500 visites diàries.

Els principals orígens del trànsit web són Espanya, Alemanya, Països Baixos, França i Regne Unit, i la gran majoria de consultes —un 78%— s’han fet des de dispositius mòbils. Aquesta dada reforça la necessitat d’apostar per una estratègia digital adaptada a nous hàbits de consum.

Davant aquests resultats, l’Associació ja prepara una renovació estratègica del portal web, incorporant criteris d’optimització per cercadors, intel·ligència artificial i usabilitat, amb l’objectiu de mantenir el lideratge digital i reforçar la competitivitat del sector.

Supermatí – 10 febrer 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 10 febrer 2026
Loading
/

Supermatí – 9 febrer 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 9 febrer 2026
Loading
/

Les del 98: «Dins del que tenim fem el que podem, i l’objectiu és passar-nos-ho bé»

La colla Les del 98 celebra aquest 2026 catorze anys de trajectòria al Carnaval de Palamós. Fundada el 2012 per un grup d’amigues que aleshores cursaven primer d’ESO, la formació ha evolucionat amb el temps, però manté l’essència inicial. Tot i que el nom fa referència a l’any de naixement de les fundadores, actualment la colla incorpora membres de diverses edats.

“Quan vam començar érem 16 i ara som 27”, expliquen. Aquesta evolució també s’ha traduït en canvis organitzatius i en la manera de participar a la rua. Actualment, formen part de la categoria de comparsa amb plataforma, tot i que sense decoració: prioritzen el ball i la disfressa per sobre de la construcció d’una carrossa, que consideren massa exigent en temps i recursos.

La colla treballa a través de comissions internes —disfressa, ball o carrossa— que permeten repartir responsabilitats i garantir la implicació de totes les integrants. Aquest sistema evita que la feina recaigui en poques persones i facilita la presa de decisions. Pel que fa a la proposta d’aquest any, sortiran disfressades d’animadores. Tot i revelar la temàtica, valoren mantenir l’element sorpresa en els detalls finals.

Més enllà de la competició, el motor principal és gaudir del Carnaval. “L’objectiu en general és passar-ho bé”, remarquen, tot i que també procuren treballar les actuacions dins de les seves possibilitats.

La colla viu el Carnaval de manera molt vinculada a Palamós. Encara que en alguna ocasió han participat en altres municipis, prioritzen els actes del seu poble, com la vesprada, la despertada o l’embalat. Consideren que l’experiència és difícil d’entendre des de fora i que la participació en una colla condiciona la manera de viure la festa.

També observen diferències generacionals en la preferència pels actes —amb colles joves més vinculades a la despertà—, però coincideixen que el més valuós és la continuïtat de la celebració: “És una festa que no s’atura”, expliquen.

Amb més d’una dècada d’història, Les del 98 mantenen viu l’esperit d’amistat i celebració amb què van començar, demostrant que el Carnaval de Palamós és, per a moltes colles, molt més que una simple festa.