El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions

el-vida-2026-suma-lia-kali,-cassius,-myd-i-triquell-a-una-nova-tanda-de-confirmacions
El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions

El VIDA continua ampliant la programació de la seva edició 2026 amb un nou bloc d’incorporacions que consoliden la seva identitat artística. Entre els noms destacats hi ha la barcelonina Lia Kali, una de les veus més potents de la nova escena estatal i llatinoamericana. La seva proposta, que transita entre el soul, el reggae, el hip hop i l’R&B contemporani, arriba al festival després d’un moment especialment dolç, amb el doble reconeixement del jurat i del públic als Music Moves Europe Awards, un dels guardons europeus més rellevants per a nous talents.

El cartell també suma La Lom, projecte instrumental de Los Angeles que revisita la cúmbia i altres sons llatinoamericans des d’una mirada actual i festiva; Cassius, referent històric de l’electrònica francesa i del moviment French Touch; i Myd, productor de Lille vinculat a Ed Banger Records, amb un so que barreja house, pop electrònic i electrònica contemporània.

Completen aquesta nova tanda la banda londinenca Modern Woman, amb una proposta que combina folk líric i post-punk experimental; Svsto, el projecte de Carla Parmenter, coneguda per ser la meitat de Las Bistecs, amb una aposta de dissidència queer i cultura underground; Mujeres, referent consolidat del garage-rock independent estatal; Triquell, que fusiona pop contemporani i electrònica amb una identitat pròpia; Yung Prado, DJ i selector amb una proposta eclèctica vinculada a la cultura club actual; i la cantautora de Vilassar de Dalt Edna Bravo, juntament amb l’empordanès Lecocq, que mescla chanson francesa, indie pop, electrònica i neo-soul.

Amb aquestes confirmacions, el VIDA reforça una vegada més la seva línia artística basada en l’equilibri entre grans noms internacionals, talent local i propostes emergents, i consolida el seu posicionament com un espai privilegiat per a la descoberta musical i una direcció editorial acurada.

El festival ha avançat també que pròximament es farà públic el nom de l’artista que protagonitzarà el concert inaugural del VIDA 2026.

L’entrada El VIDA 2026 suma Lia Kali, Cassius, Myd i Triquell a una nova tanda de confirmacions ha aparegut primer a Primera Fila.

Una comarca sense tren

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Una comarca sense tren
Loading
/

He defensat en taules rodones i xerrades, infinitat de vegades les avantatges d’una comarca sense tren quan parlem de llocs turístics.

En el nostre cas, no tenir tren entre Blanes i Llançà ens ha protegit durant dècades de l’allau de visitants de dia, procedents de l’àrea metropolitana, que els cap de setmana aterren a la costa del Maresme o del Garraf amb neveres de platja i carmanyoles, tovalloles i ombrel·les,  a  passar el dia sense fer cap despesa o com a molt comprar un gelat pels nens, generant  una saturació a les platges.

Ara aquesta situació també es produeix a la Costa Brava Central amb autocars que descarreguen els viatgers a Sant Feliu, a Platja d’Aro, a Palamós o a l’Estartit i fins i tot a Calella, Llafranc o Aiguablava.

Però avui es tracta de parlar de trens, i en això el baix empordanesos també hem estat de sort, en haver crescut sense l’hàbit de viatjar en tren.

Les estacions de Flaçà, Caldes o Girona, cauen massa lluny per la gent d’aquest rodal, i per això el  cotxe ha sigut el nostre mitja de transports habitual.

Quina sort viure ara, tot el desgavell de rodalies pensant, pobre gent, aquesta que té el tren com a mitja de transport.

Quin patir, quin tip d’esperar, quina incertesa, quina desesperació.

Tinc ben clar que a nosaltres no ens cal tren. Almenys mentre sigui un transport d’aventura.

Mor Antoni Romero Ullastres, Escut d’Or de la Vila de Palamós, a l’edat de 91 anys

privat:-mor-antoni-romero-ullastres,-escut-d’or-de-la-vila-de-palamos,-mestre-i-activista-social-i-cultural-del-municipi
Privat: Mor Antoni Romero Ullastres, Escut d’Or de la Vila de Palamós, mestre i activista social i cultural del municipi

Antoni Romero Ullastres ha mort aquest matí als 91 anys. L’Ajuntament de Palamós ha expressat el seu condol i ha reconegut la seva trajectòria educativa, social i cultural, destacant la seva distinció amb l’Escut d’Or de la Vila l’any 1992.

Nascut a Barcelona, Romero va arribar a Palamós de petit i va dedicar la seva vida a l’educació. Va ser mestre i director de l’escola Vila-romà durant més de 30 anys, on també va crear una Aula Taller per atendre joves fins als 16 anys i va col·laborar en el desenvolupament de l’educació especial al municipi.

El seu compromís amb les persones amb discapacitat el va portar a impulsar, juntament amb Carme Maristany, la Fira Nadalenca de Palamós l’any 1976, una iniciativa solidària que es va mantenir activa fins al 2023 i que va presidir durant molts anys.

També va participar activament en la vida cultural del municipi, especialment en l’àmbit de la sardana. Va formar part de l’Agrupació Infantil de Trobades Sardanistes i més endavant va ser president de l’Agrupació Sardanista Costa Brava.

En l’àmbit patrimonial, Romero va construir una col·lecció de 14 maquetes de masos antics de Vila-romà, actualment exposades a la sala municipal de la plaça Mn. Gumersind. Aquest treball es va basar en documents de l’historiador Pere Trijueque i vol preservar la memòria de construccions ja desaparegudes del territori.

Amb la seva mort, Palamós perd una figura clau en l’educació, la solidaritat i la cultura del municipi. L’Ajuntament s’ha sumat al dol de la família i ha destacat la seva contribució desinteressada i generosa a la vida local.

Dones s(àvies) de Llagostera

Un grup de dones de 65 a 95 anys de Llagostera es reuneixen per parlar de la seva vida i graven els records perquè no es perdin. Cada dilluns, un grup de dones de Llagostera d’entre 65 i 95 anys es reuneixen per compartir vivències, records i saviesa acumulada.

A cada trobada tracten un tema diferent. Parlen de la vida a pagès, dels fills, dels jocs, dels casaments, de les dites populars i de tot el que abans no podien explicar.

«Les dones no érem gaire res. No es valorava la nostra feina. No podíem tenir cèntims, ni anar soles a un cafè», explica la Mercè, de 91 anys. Aquest espai també és un taller de memòria per a moltes d’elles. «Se m’obren portes al cervell que potser tenia tancades»

Tot aquest coneixement es grava, perquè algun dia se’n pugui fer alguna cosa. La Rosa Casanovas, que coordina aquest projecte de l’Ajuntament de Llagostera, ho té clar: «La saviesa d’aquestes dones és per escriure’n un llibre així de gran.» Aixi ho ha explicat al programa DE CAP A CAP, amb Joan Bosch

La Policia Local de Palafrugell deté una lladre multireincident que ingressa a presó després d’un seguiment sostingut

La Policia Local de Palafrugell ha detingut una dona amb un historial ampli de delictes contra el patrimoni, que ha ingressat a presó per ordre judicial. La detenció és el resultat d’un seguiment sostingut arran de l’augment d’actes delictius al municipi.

Els serveis policials havien detectat una intensificació de l’activitat delictiva atribuïda a aquesta persona, amb múltiples actuacions acumulades en un període curt, tant a Palafrugell com a altres municipis del Baix Empordà.

Davant la reiteració dels fets, la Policia Local va actuar de manera sistemàtica cada vegada que la detinguda reincidia, acumulant intervencions que finalment han derivat en la seva entrada a presó.

Aquest cas s’inscriu en una estratègia de control constant sobre les persones multireincidents que actuen al municipi. Segons la Policia Local, aquest grup és molt reduït i varia entre tres i quatre persones. Sobre elles es manté una vigilància activa i permanent.

Aquest model d’actuació permet construir un historial policial i judicial sòlid, que facilita que les autoritats puguin dictar mesures més efectives, com l’empresonament o la desactivació de la seva activitat delictiva.

L’Ajuntament de Palafrugell ha volgut reconèixer la tasca de la Policia Local, que treballa en coordinació amb l’autoritat judicial per garantir la seguretat i la tranquil·litat de la ciutadania.

Calonge i Sant Antoni neteja les platges i repara els danys del temporal amb una inversió de 200.000 euros

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha iniciat aquesta setmana les tasques de neteja de les platges després del temporal del 20 de gener. Les pluges posteriors havien mantingut la sorra massa molla per treballar-hi amb seguretat. Ara, amb el terreny assecat, s’han pogut activar les feines.

Els treballs actuals consisteixen a retirar la sorra desplaçada, canyes i residus acumulats a primera línia de mar. Després de la intervenció amb maquinària pesant, una garbelladora s’encarregarà de recollir les restes més petites per deixar la platja en bones condicions.

Aquestes actuacions formen part d’un pla global per restituir el front marítim, que també inclou un dispositiu especial al passeig. S’hi han desplegat operaris i maquinària per retirar sorra, pedres i vegetació, i garantir així l’accés segur a comerços, bars i restaurants.

El cost global dels desperfectes s’estima en prop de 200.000 euros. Aquesta xifra inclou les reparacions al passeig, a les platges i també a diversos camins rurals, recs i rieres del municipi que han patit afectacions pel temporal Harry.

Amb aquest conjunt d’actuacions, l’Ajuntament vol garantir la seguretat dels espais públics i recuperar la normalitat al litoral, abans de l’arribada de la temporada turística.