Sting és un mite. Ho podem dir oi? El músic britànic de 70 anys ha actuat aquesta nit de dilluns al Festival de Cap Roig, que des de feia setmanes penjava el cartell d’entrades exhaurides. I no era per menys. No passa cada dia que pots veure en un espai com el del festival de Calella de Palafrugell a un ARTISTA (sí, en majúscules) de la seva talla.

Ha estat la meva primera vegada amb el britànic. Encara mai havia tingut l’oportunitat de veure el que va ser líder de The Police. El tio capaç de crear temes com ‘Roxanne’, ‘Every breath you take’ o ‘Walking on the moon’. Doncs finalment l’he vist. Un dilluns, un dia que acostuma a fer molta mandra, però que ell ha fet que fos especial, diferent, desitjat. Hi havia ganes que fos dilluns des de feia dies.

L’espera per veure al britànic, ha valgut la pena. Ja de bon inici ha començat ben fort amb ‘Message in a bottle’ de The Police. No hi havia temps per descansar que han sonat les primeres notes de ‘Englishman in New York’, inconfusible melodia. Alguns agosarats s’han posat dempeus i tot! Però la immensa majoria han continuat als seus seients i encara trigarien una bona estona a decidir posar-se drets i gaudir com els concerts que em fan trempar. Dempeus, ballant, seguint el ritme de la música. Però ja saben els habituals de Cap Roig, que allí si no ets en Mika, costa una mica aixecar-se de bon inici.

Sting i la seva fabulosa banda (que no podem passar-ho per alt, quins músics tan bons que l’acompanyen!) van prosseguir la vetllada amb ‘Every Little Thing She Does Is Magic’, amb salutació en català i tot, que sempre és agraït.

El britànic va anar en general per feina i es va entretenir poc a dialogar amb el públic, a diferència de Mika. Però sí que va tenir una estona més pròxima quan va interpretar una versió del tema ‘For Her Love’ en castellà, anomenant-la ‘Por su amor’. De cara a la pròxima visita ja esperem la versió en català eh!

Això era un no parar d’èxits i com aquell que no vol la cosa va arribar ‘Brand new day’, on finalment tot el públic (o gairebé tot, que vaig veure algunes persones que estaven massa còmodes a les butaques!) es va alçar i va vibrar amb el tema. L’alegria va durar poc, ja que després tocava posar-se tendres amb la preciosa ‘Shape of my heart’, que tants artistes han versionat, però ningú arriba al nivell d’Sting. En aquesta ocasió es va acompanyar en aquesta versió r&b d’un dels seus músics, que va provocar enormes aplaudiments dels assistents.

La recta final del concert va ser una autèntica meravella amb ‘Walking on the moon’, la contagiosa ‘So lonely’, ‘Desert rose’, ‘King of Pain’ i la preciosa ‘Every breath you take’, que va ser corejada per tothom. Amb aquesta cançó el músic s’acomiadava i tornava a mencionar a tots els grans músics que l’acompanyaven. Però tothom sabia que havia de tornar. Un concert on no sonés ‘Roxanne’? Impossible.

I evidentment, va sonar. I de quina manera, amics. Ningú volia que s’acabés, ens ho estàvem passant tots de nassos, transportats a la gran època de Police, volíem més cançons, ara ja estàvem tots dempeus, però no. Sting tenia un altre pla a la ment. A ell li agrada acabar els concerts ben tranquil. Què hi farem. Però clar si acabar tranquil vol dir escoltar i gaudir en directe de la sensacional ‘Fragile’ doncs diem sí sense pensar-ho ni un moment.

No hi havia ganes de marxar, havíem viscut una nit que ens portava al passat, però en un 2022 on el músic continua en plena forma, oferint directes a tot el món, i és que encara queden moltes persones per perdre la virginitat musical a un concert seu.