Un camió dels Bombers de la Generalitat en una imatge d'arxiu
Ahir a la tarda hi va haver un segon incendi al Baix Empordà, a prop del càmping Vall d’Or de Platja d’Aro. El foc es va detectar a les 19.42 h, i va afectar 4.000 metres quadrats de matolls i pins, segons informen els Bombers.
Hi van estar treballant nou dotacions dels Bombers, una d’elles aèria. Al cap de dues hores el foc ja es va donar per controlat i les dotacions es van retirar de la zona. Segons van explicar alguns testinonis al Punt Avui, les restes vegetals d’un abocador proper podrien haver alimentat les flames.
Hores més tard, a les 2.22 h de la matindada, els Bombers van tornar a rebre avisos des del càmping de Platja d’Aro per unes brases que es trobaven a 50 metres del recinte. Hi va anar una dotació dels Bombers, que les va apagar i va fer una última inspecció a la zona cremada.
Malgrat la proximitat del foc amb el càmping, no es va haver de desallotjar a ningú.
Una desgràcia i molta pena l'incendi a la pineda de la riera, (Platja d'Aro, Baix Empordà).
El dissabte ha estat ben plujós a tota la zona de l’Empordà i durant les hores prèvies al concert d’Els Catarres al Portalblau, els més pessimistes es pensaven que el concert s’acabaria cancel·lant. Però per sort, la tempesta ha marxat mar enllà i ha pogut brillar el gran diamant que Els Catarres tenien per nosaltres.
Un públic entregat des del primer instant, que ha corejat, ballat i cantat les cançons del trio d’Aiguafreda (tot i que en directe són molt més que un trio!).
Han engegat la nit amb ‘Animals’, una de les noves cançons del grup i segurament una de les que està funcionant més bé del darrer treball. Intensa, enèrgica i amb el segell marca de la casa del grup. ‘En Peu de Guerra’ i ‘Fins que arribi l’alba’ han estat les següents en arribar. Quedava clar que el grup posava tota la carn a la graella, indicant que la nit seria mogudeta. Que no ens relaxéssim, que havien vingut amb ganes de fer-nos divertir moltíssim.
No calien moltes floritures, molts discursos, sobrietat, bon rotllet, bones vibracions, això és el que ens transmeten Els Catarres a sobre l’escenari. Notes que has fet bé de comprar una entrada per un concert seu. I si a sobre és en un escenari idíl·lic com el de les Ruïnes d’Empúries, encara pagues més a gust.
El següent bloc de cançons ha estat igual d’explosiu, amb ‘Honestament’, ‘Perfectes’, ‘Una cançó que em parla de tu’ i ‘Tokyo’. S’ha agraït que fes una nit més fresca que les altres, perquè ens hem fet tips de ballar i suar i almenys la calor ha estat prou suportable. I és que quin inici de concert!
S’han combinat cançons noves com ‘Haurà valgut la pena viure’ amb himnes en majúscules com ‘Invencibles’ o ‘Sota la llum del sol’, però també ha estat l’ocasió per tocar un tema que no acostuma a sonar durant la gira ‘La ferida’, la cançó que tanca el disc, que ha sonat de meravella en aquell ambient d’Empúries. L’han fet sonar just abans de ‘De pares a fills’ amb dedicatòria a la família de l’Èric Vergés, que eren presents entre el públic.
Foto: Marc Clapés
Després d’aquest moment més tendre, ha tornat la festa amb ‘Rock’n’roll’, ‘Tintin’, ‘Vull estar amb tu’, i la seva cançó d’amor, aquella peça que els va permetre rebre l’anxova d’or, fa ja alguns anys. La ‘Jenifer’ no podia faltar a la cita. I la gent ho ha agraït vivint al màxim el moment. La ‘Jenifer’ ha empalmat amb ‘Vola amb mi’, just abans de tancar la nit amb la sempre necessària ‘La porta del cel’, en uns moments molt bonics, amb les llanternes del públic i les bones vibracions que hi havia en l’ambient.
Però evidentment, això no podia acabar així! Si presenten un disc que es diu «Diamants» havia de sonar la cançó que dóna nom al disc! Abans, hem ballat i rigut amb ‘T’odio’ i és que a tots ens ha vingut al cap una persona que odiem i estimem a parts iguals, en algun moment de la nostra vida. Després ha arribat ‘Estels al vent’, que ha servit com d’aperitiu pels ‘Diamants’, els que han brillat més que mai, en una nit que es preveia plujosa, però que la força i els encants d’Els Catarres han aconseguit allunyar.
Pla detall d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara el dia 11 de novembre de 2021 - Imatge d'Albert Segura Lorrio - ACN
L’home de 44 anys apunyalat al coll aquesta matinada a Verges, ha mort hores després de l’agressió. Després de l’atac l’home va ser traslladat a un centre hospitalari en estat crític, però finalment no s’ha pogut recuperar i ha mort aquesta tarda.
Els fets han tingut lloc pels volts de les 02.30 hores al carrer Baix Empordà de Verges. Un home n’ha agredit un altre que mirava de calmar-lo després que hagués tornat al restaurant d’on l’havien fet fora mentre esgrimia un ganivet de grans dimensions. Segons la periodista Anna Punsí, la propietària del restaurant Mas Pi es va negar a seguir servint begudes a l’home, i per això el van fer fora.
Ha començat amb una discussió entre el presumpte agressor i la propietària del Mas Pi de Verges que no li volia servir més copes perquè anava begut. Eren les 2:40. La víctima és un home que s’ha posat pel mig i ha rebut. Està molt greu amb un tall al coll. pic.twitter.com/hDKMOu05dQ
Les patrulles que feien recerca de l’autor de l’agressió l’han pogut localitzar a seu domicili i l’han detingut dues hores després que s’haguessin produït els fets com a presumpte autor d’un homicidi.
El detingut passarà a disposició judicial en les properes hores.
L’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió policial de Girona s’ha fet càrrec de la investigació.
L’Ajuntament de Verges ha fet un comunicat aquesta nit lamentant la mort de la víctima, veí de Bordils, i expressant tot el seu suport a la família.
Obrim fil…
L’Ajuntament de Verges, en nom de tot el poble, volem donar el nostre més sentit condol a la família del veí de Bordils, en Miliu, assassinat la passada nit a la nostra vila. Us fem costat davant d’aquests fets tan greus i inhumans. pic.twitter.com/O8cKV5azJY
Els centres de submarinisme de l’Estartit reclamen canviar els criteris per fixar el límit d’immersions anuals a les illes Medes. El topall es va posar en 75.000, condicionat a la fragilitat i estat de conservació de cada zona de l’arxipèlag. El sector lamenta, però, que per preservar l’ecosistema any rere any es retallin immersions, i que el pla de gestió de les Medes no reculli cap altra mesura. Més encara quan s’ha demostrat que l’última dècada s’han reduït fins a un 30% els contactes dels submarinistes amb el fons. I que el canvi climàtic també afecta les Medes. De nord a sud de la Costa Brava hi ha 55 centres d’immersió; la majoria, al Baix Empordà. El sector frega ja xifres prepandèmia però no ha recuperat del tot el turista francès.
El Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de les illes Medes estableix que, com a màxim, es podran fer 74.876 immersions a l’àrea protegida. La xifra final de les que s’autoritzen, però, va en funció dels resultats del seguiment científic que es fa a l’arxipèlag. En aquelles zones de les Medes on es detecta que l’estat de conservació ha empitjorat, les immersions es redueixen; i en aquelles altres on hi ha millora, se’n permeten més.
Els centres d’immersió de l’Estartit veuen, però, com cada any la xifra final acaba anant a la baixa. Per posar un exemple, el 2021 la Generalitat va permetre 70.754 immersions a les Medes; i aquest 2022, en són 70.628. La presidenta de l’Associació Costa Brava Sub, Míriam Prat, lamenta que, a l’hora de preservar els hàbitats i la biodiversitat, el PRUG no contempli altres mesures que no siguin retallar immersions.
«Es va establir que s’haurien de reduir si es detectava que l’estat de conservació del fons marí empitjorava», explica Prat, que gestiona un centre d’immersió a l’Estartit. «Però en aquell moment no es va tenir en compte que el canvi climàtic podria afectar de manera significativa els resultats del seguiment marí, i repercutir damunt la nostra activitat encara que la causa no es pugui atribuir als submarinistes», afegeix la presidenta.
«Amb el pas dels anys, ens hem adonat que amb aquest escenari, el dany al medi ambient hi serà sempre», concreta Prat, en referència a l’escalfament global. Per evitar que això derivi en successives retallades d’immersions «sense sentit», els centres reclamen un canvi de criteri a la Generalitat. I de fet, ells mateixos ja han pres la iniciativa per impulsar-lo.
Seguiment a submarinistes
L’objectiu és avançar cap a immersions cada vegada més sostenibles. Ja fa temps que abans de llançar-se a l’aigua, els instructors fan un ecobrífing als clients. Se’ls explica, entre d’altres, que no s’acostin massa ni trepitgin el fons marí, que no alimentin els peixos o que no agafin les espècies que viuen a l’arxipèlag.
L’ecobrífing es va impulsar arran d’un estudi de seguiment a submarinistes que, ara fa una dècada, l’entitat Submon va fer per encàrrec de la Generalitat. Ara aquest estudi s’ha tornat a repetir i, com concreta Míriam Prat, ha demostrat que els contactes que fan els bussejadors amb el fons marí han arribat a reduir-se «fins a un 30%» gràcies als consells que se’ls donen abans d’entrar a mar.
A partir d’aquí, els centres d’immersió de l’Estartit ja han impulsat un pla estratègic conjunt «per millorar encara més aquests resultats» i incidir damunt aquells perfils que encara fan massa contactes amb el fons (submarinistes experimentats i fotògrafs). «L’objectiu és demostrar a la Generalitat que aquest és el camí, en comptes de disminuir cada any la xifra d’immersions», explica Prat.
En paral·lel, els centres de submarinisme de l’Estartit també demanen a la Generalitat que, més enllà de les illes Medes, s’aprofiti el potencial que té la costa del Montgrí per fer-hi busseig. «Que ens ajudin a fer més atractives altres zones d’immersió fora de la reserva marina, que també són parc natural però que de moment no estan regularitzades», explica Míriam Prat.
«Aprendre dels errors»
Míriam Prat també confia que, a l’hora d’aprovar el futur PRUG del Cap de Creus, pel que fa a les immersions, la Generalitat no repeteixi «els errors» de les Medes. En el cas del parc natural de l’Alt Empordà, d’entrada, la presidenta de Costa Brava Sub concreta que «encara queda molt camí» abans no se n’aprovi definitivament el pla rector.
Míriam Prat recorda que al Cap de Creus encara hi ha «molta activitat extractiva», i que s’ha de garantir que hi hagi zones on es pugui practicar el submarinisme sense que aquesta es dugui a terme. «Si es volguessin limitar les immersions s’hauria d’aprendre dels errors de Medes, i apostar per un pla estratègic de millora del busseig sostenible abans que reduir-les», subratlla la presidenta de l’associació.
Incivisme i desconeixement
La presidenta de Costa Brava Sub també lamenta que ha proliferat el lloguer d’embarcacions «que es poden dur sense cap titulació ni noció bàsica de navegació», i que això els crea problemes durant les immersions. «En aquests casos, tot sovint els qui les lloguen desconeixen els senyals i les normes que caldria complir, per civisme i per seguretat», explica. Per exemple, que sempre cal deixar una distància mínima de 50 metres amb el vaixell de submarinisme o que dins la reserva de les Medes no es pot navegar a més de 3 nusos.
«Per nosaltres és molt important que qui va a mar conegui la bandera alfa, que és la que fem servir a les nostres embarcacions per marcar que hi ha submarinistes a l’aigua», diu Prat. «A més, sempre et trobes amb una part d’incivisme; allò que s’hauria de fer és més pedagogia, donar-los més informació abans de sortir a mar, i fer entendre que hi ha unes normes que tots hem de complir», afegeix.
Fregant xifres prepandèmia
L’Associació Costa Brava Sub aplega 40 dels 55 centres de busseig que hi ha a la Costa Brava. Es calcula que el sector dona feina directa a unes 300 persones (entre guies, instructors, patrons d’embarcació i personal auxiliar).
Després de dos estius marcats per la covid-19, Míriam Prat explica que aquest 2022 s’està «a prop» de la plena normalitat. Les reserves han remuntat i ja freguen les xifres prepandèmia, si bé aquest any, explica la presidenta, «potser no s’arribarà a aquells nivells». Entre d’altres coses perquè tot i que els turistes internacionals han tornat, els francesos -sobretot els que es mouen en grups- encara no s’han recuperat del tot.
Prat també concreta que la recuperació no ha estat «homogènia» arreu de la Costa Brava, perquè també depèn molt de quin sigui el client majoritari de cada zona del litoral. Allà on les xifres han remuntat més ràpid ha estat a la part sud, entre Blanes i Tossa de Mar, on la majoria dels clients són catalans i els centres estan més focalitzats en la formació.
De Sant Feliu de Guíxols en amunt, el turista internacional ja hi agafa més pes. I entre l’Estartit i el Cap de Creus, aquell que és majoritari és el francès. «Hem recuperat aquells clients europeus que ens van fallar durant la pandèmia, com els belgues, els holandesos i els alemanys; però en el cas dels francesos, ens han fallat una mica aquells que venen a fer submarinisme amb clubs», concreta Prat.
Incertesa pels costos energètics
La presidenta de Costa Brava Sub explica que, de moment, el sector «ha resistit» i no hi ha hagut tancaments arran de la covid-19. Míriam Prat, però, sí que admet que els propers mesos estaran marcats per la incertesa, sobretot arran dels sobrecostos que els ha suposat l’augment «disparat» dels carburants i l’energia.
En el seu cas, s’ha incrementat la despesa de combustible als vaixells i també la de la càrrega dels compressors. «Si a això s’hi sumen les necessitats de retornar els crèdits que força centres van demanar per capejar la pandèmia, tot això pot suposar dificultats i no descartem que hi pugui haver tancaments», conclou Míriam Prat.
Fotografia: Policia Local de Platja d’Aro, via Twitter
La Policia Local de Castell-Platja d’Aro ha detingut tres homes per un delicte de robatori al municipi. Segons ha informat la mateixa Policia a través de Twitter, els homes haurien robat càpsules de cafè a diferents supermercats del municipi.
Les patrulles dels agents els han sorprès més tard, amb un total de 1.000 euros en càpsules de cafè.
L’incendi a les Gavarres es va declarar ahir a quarts de sis de la tarda. Hi va haver una tempesta seca damunt del massís, que té més de 30.000 hectàrees de massa forestal contínua, i un llamp va encendre part del bosc situat al Puig d’en Batet, entre el castell de Sant Miquel i el santuari dels Àngels.
Els Bombers van destinar ràpidament més d’una vintena de dotacions -entre terrestres i aèries- per atacar les flames i apagar-les abans que s’estenguessin. Aquest foc va calcinar 0,3 hectàrees, però a la nit, quan els mitjans aeris ja s’havien retirat, hi va haver una revifalla a uns 300 metres del cap d’aquest incendi, que va encendre totes les alarmes.
Les flames, que avançaven cap a la carena, van obligar a tornar a mobilitzar els Bombers. Per intentar frenar-les, van aprofitar una pista forestal per fer de tallafocs. L’incendi s’ha pogut donar per estabilitzat a quarts de quatre de la matinada. Aquest matí, una dotzena de dotacions treballaven per evitar que hi hagi revifalles dins el perímetre i que els troncs que han quedat somorts puguin tornar a encendre’s.
Per això, apart de fer descàrregues des de l’aire i repassar el perímetre amb mànegues d’aigua, els Bombers també desbrossen els punts calents que hi ha dins l’incendi. En aquest cas, les flames han afectat més d’1,5 hectàrees. «El pla d’acció és controlar el perímetre, repassar punts calents i evitar que algun tronc pugui rodolar fora d’aquesta zona i el foc revifi», explica el cap de control de la Regió d’Emergències de Girona, el sotsinspector Ferran Julià.
«Hem estat de sort»
El sotsinspector admet que, en aquest cas, hi ha hagut «sort». «L’impacte va ser a la part alta de la muntanya, i això fa que el foc tingui menys possibilitats de córrer; ha estat un ensurt, però hem estat a temps d’aturar-lo», ha concretat Julià.
Poc abans de les dues de la tarda, els mitjans aeris s’han retirat. El dispositiu el formen, des d’aleshores, dotze dotacions terrestres dels Bombers. Repassen el perímetre cremat, també amb la col·laboració de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Es revisen també els voltants, fins a la Bisbal d’Empordà i Llambilles (Gironès) per si han caigut més llamps a la zona.
Els Bombers mantindran el dispositiu fins ben entrada la tarda, quan la calorada afluixi i, segons indiquen les previsions, hi hagi un canvi de temps. L’objectiu és que, durant les hores més insolació -fins a les sis de la tarda- es continuï remullant el perímetre. Després, s’avaluarà la situació i es decidirà si es retiren efectius.
Temor a una tempesta seca
La preocupació, però, continua. Perquè aquesta tarda pot tornar a haver-hi una tempesta seca damunt del massís, amb el risc que això suposa per la caiguda de llamps. «Ens preocupa molt, el bosc està molt sec i fa falta molta aigua perquè aquesta situació es pugui revertir a nivell hídric; per tant, una pluja de llamps torna a ser un risc perquè es pugui tornar a repetir la situació d’ahir», admet el sotsinspector dels Bombers.
Pel que fa a les causes de la revifalla, el cap de coordinació de la Regió d’Emergències explica que les causes encara no estan del tot clares. I que podria tractar-se d’un focus secundari del primer incendi o bé un llamp que també va caure a la zona, va tocar un arbre que va quedar somort, i que es va encendre a la nit. «De fet, veient com estava el terreny de sec, podrien ser les dues coses», ha dit Julià, concretant que la investigació dels Agents Rurals haurà de determinar-ho.
Des d’ahir a la tarda, d’ençà que es va declarar l’incendi, va caler evacuar una parella que viu en una masia propera (i que van marxar amb el seu mateix vehicle). També es va haver de tallar la carretera local que creua el massís des de Madremanya fins a la Creueta i, per precaució, es van confinar els veïns del nucli de Bevià.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.