El jutjat envia a presó l’autor de la punyalada mortal de Verges

Un cotxe patrulla de la policia local de la Bisbal d'Empordà davant dels Jutjats (imatge de la Policia Local)
Un cotxe patrulla de la policia local de la Bisbal d'Empordà davant dels Jutjats (imatge de la Policia Local)

Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís de l’apunyalament cap a tres quarts de tres de la matinada. Una testimoni que es trobava al restaurant Mas Pi, situat al peu de la carretera, va trucar al 112 explicant que l’agressor havia agredit la víctima amb un matxet. Abans, el local ja havia tingut problemes amb aquest home, que és veí del poble i té 56 anys.

El restaurant va decidir no servir-li més copes, perquè es va posar agressiu, i impedir-li l’entrada. L’home va anar fins a casa seva, on va agafar el matxet, i va tornar cap al local. La víctima, un veí de Bordils de 44 anys, va sortir a fora per intentar calmar-lo, i va acabar emportant-se’n la pitjor part.

L’agressor li va tallar el coll amb el matxet en plena via pública, al carrer Baix Empordà, situat a l’altra banda de la carretera. Després de rebre la ganivetada, la víctima va aconseguir creuar la carretera i va quedar estesa al terra davant del restaurant.

Els serveis d’emergència van traslladar-lo d’urgència fins a l’hospital Josep Trueta, on se’l va haver d’intervenir al quiròfan arran de la gravetat de les lesions. L’home va quedar ingressat en esperat crític i pronòstic reservat, però dissabte a la tarda va morir.

Detingut poc després

Els Mossos d’Esquadra van poder detenir l’agressor aquella mateixa matinada. Diversos efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) el van arrestar cap a dos quarts de cinc de la nit al seu domicili de Verges. En el moment de la detenció, encara portava la roba tacada de sang.

La policia també va trobar l’arma amb què va tallar el coll a la víctima. Estava amagada dins un test del carrer. L’agressor va llançar el matxet allà quan caminava cap al seu domicili.

Aquest dilluns, el detingut ha passat a disposició judicial davant del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà, que l’ha enviat a presó provisional, comunicada i sense fiança. La causa està oberta per un delicte d’homicidi.

El restaurant exercirà l’acusació

Des del restaurant Mas Pi, aquest diumenge es va llegir un manifest en record a la víctima i es va guardar un minut de silenci. A l’escrit, el local rebutjava «de manera contundent tota violència» i feia una crida «al respecte, la pau i la convivència».

«A dia d’avui, la vida ens ensenya aquella part d’una persona malalta que transforma les seves frustracions en violència; i ens sentim desprotegits, quan sabem de la perillositat d’aquestes persones, quan ningú ens escolta i després passen coses com aquesta», deia el manifest. A l’escrit, el Mas Pi també lamentava que l’agressor va «robar la vida» a la víctima «sense motiu» i assegurava que, des del restaurant, es faria «tot el possible perquè aquest individu que amenaça i agredeix a sang freda tingui un judici i una condemna a l’alçada de les circumstàncies».

El Mas Pi, que té llicència de restaurant-bar musical, està adherit a la patronal del sector de l’oci nocturn, la Fecasarm. El seu secretari general, Joaquim Boadas, ha confirmat que el local té intenció de personar-se a la causa com a acusació particular «pel dany a la seva imatge», i que la Fecasarm també vol exercir d’acusació popular.

«L’únic responsable d’aquests fets inacceptables és el seu autor, l’acusarem d’haver comès un delicte d’assassinat i li demanarem la màxima pena prevista al Codi Penal, que són 25 anys de privació de llibertat», assegura Boadas. Tant el restaurant com la patronal també han volgut traslladar el seu «suport i condol» als familiars de la víctima.

Mishima i el primer amor al pati de l’escola

Mishima al Festival de Música de Begur / Núria Rabassa
Mishima al Festival de Música de Begur / Núria Rabassa

I a tu, com et va amb l’amor? Sigui bé, sigui malament o sigui anar fent, ahir va ser una nit que ja us avancem que no en vam treure l’aigua clara, ni de l’amor ni de res, però els Mishima van començar amb «El gran lladre» per robar-nos una mica de temps i convertir-lo en una d’aquelles quedades amb amics i un cafè amb gel que acaba amb l’irònic “Ja hem arreglat el món!”. El món no l’arregles mai, però almenys et sents millor, i ahir després del concert seguíem sense tenir res clar sobre l’amor, però almenys havíem ballat i cantat.

El Pati de les Escoles Velles de Begur semblava fet a mida per Mishima -petit, brisa intermitent, cerveseta i calma-, i fa gràcia que cantessin allà perquè al pati de l’escola és on segurament tots ens hem enamorat per primer cop. Des d’aleshores que n’hem tingut set tota la vida, i que podem cantar fort i a consciència això de «en algun moment fins i tot has cregut en l’amor».

Va ser en un altre concert de Mishima que a mi i a una amiga ens van preguntar que quina edat teníem. És veritat que amb els nostres 25 baixem la mitjana, però és igual l’edat perquè parlant d’amor tots ens trobem: a nosaltres també ens ha enganyat la primavera -aquí en Carabén va treure el micro del peu i va fer una mitja coreografia-, i també hem dit “T’estimo” i ho hem sentit així de cert, així de clar i així de breu. 

La banda ahir presentava al Festival de Música de Begur el seu nou disc ple de cançons d’amor, que han titulat ‘L’Aigua Clara’, però també van cantar vells hits: es van regalar amb la part instrumental de «L’olor de la nit», i ens van emocionar amb «Un tros de fang», «Qui n’ha begut», «La primavera», «Guspira estel o carícia», «Una sola manera» i «Qui més estima». Del nou disc, van cantar “El llibre de l’amor”, una versió de “The Book of love”, però on la gent saltava més era amb les seves pròpies versions. Després d’uns quants concerts, el públic ja reconeix «Un lloc que no recordi», «Cotó» i a poc a poc va entenent de què va «Lee Sedol».

Si ja sabeu qui és, deixeu-me dir que al Pati de les Escoles Velles vam aprendre que per molt que no en treguin l’aigua clara, parlant d’amor els Mishima sempre guanyaran a la intel·ligència artificial: van acabar el concert cantant «Tot torna a començar», que parlant d’amor, vagi com et vagi, són les paraules més sàvies que et poden dir.

Els Mossos d’Esquadra fan 1.900 actuacions policials cada any per ocupacions conflictives a les comarques gironines

Imatge d'arxiu on es veu un Mosso d'Esquadra d'esquenes (Horitzontal)

Els Mossos fan cada any 1.900 actuacions policials de mitjana per problemes amb ocupacions a les comarques gironines. La llista inclou des de molèsties per sorolls i discussions fins a delictes comesos per ocupes conflictius, com ara robatoris, amenaces a veïns o tràfic de drogues. Salt, Girona i Figueres són els municipis on la policia s’ha vist obligada a actuar més, però també criden l’atenció pobles de la Selva -com Maçanet o Vidreres- que fa temps que pateixen la problemàtica a les seves urbanitzacions. Per combatre les ocupacions vinculades a la delinqüència, i també aquelles que dia sí dia també provoquen molèsties als veïns, les policies locals gironines reclamen adaptar la llei perquè, en aquests casos, fer-los fora sigui més àgil.

Segons dades facilitades pel Departament d’Interior a través d’una pregunta parlamentària, l’any passat es van denunciar 1.058 ocupacions arreu de les comarques gironines. És a dir, gairebé tres al dia de mitjana. En comparació amb el 2020, un any marcat per l’esclat de la pandèmia, la xifra és més baixa (1.206) però sí que ha anat en augment en relació amb el 2019 (quan a la demarcació es van denunciar 964 ocupacions).

Dins aquest global s’hi inclouen tota mena de casuístiques. Tant les d’aquells que s’han ficat en un habitatge habitual com les d’altres que han optat per entrar en una segona residència, en un pis que porta temps buit -generalment, en mans dels bancs- o fins i tot en alguna obra que s’ha quedat a mig fer.

Si s’analitzen les dades per comarques, durant l’any passat aquella que va concentrar més denúncies per ocupacions és la Selva (396), seguida pel Gironès (303) i, ja a molta més distància, el Baix Empordà (155). I si es posa el focus damunt dels municipis, aquells que encapçalen el llistat són Salt (134), Girona (132), Lloret de Mar (77) i Figueres (71).

Però més enllà de les denúncies, les dades d’Interior també permeten analitzar les problemàtiques vinculades a les ocupacions. Perquè si bé hi ha moltes famílies que es veuen abocades a ocupar per necessitat, també n’hi ha d’altres vinculades a la delinqüència o que s’han convertit en un infern per als veïns (pels sorolls i les molèsties que els provoquen).

Més de cinc al dia

A les comarques gironines, els Mossos d’Esquadra arriben a fer 1.900 actuacions cada any per problemes relacionats amb ocupes. Són més de cinc al dia de mitjana. Aquí, els agents també es coordinen i reben el suport de les policies locals. Segons recull l’estadística, el 2021 els mossos van intervenir en 1.911 ocasions per incidents amb ocupes; el 2020, van arribar a ser-ne fins a 2.129, i el 2019 la xifra va situar-se en 1.863.

Amenaces i coaccions a veïns, baralles, molèsties per sorolls excessius, tràfic de drogues, ocupacions il·legals a particular que s’han pogut frenar, discussions pujades de to, danys a la comunitat, festes en plena matinada, robatoris… La llista és llarga. Inclou tant aquelles actuacions que s’han fet des del primer moment de l’ocupació, com aquelles altres en què la situació ja s’ha enquistat, i els ocupes s’han convertit en font de conflicte.

Si el global es desglossa per comarques, aquelles que durant l’any passat han concentrat més actuacions policials són el Gironès (564), la Selva (532), l’Alt Empordà (400) i el Baix Empordà (278). I per municipis, el que encapçala l’estadística és Salt (266 intervencions), seguit de Girona (230), Figueres (190) i Lloret de Mar (99).

Esquitxats d’urbanitzacions

L’estadística d’Interior també posa en relleu el problema que viu la Selva, una comarca esquitxada d’urbanitzacions, amb les ocupacions conflictives. Bé sigui perquè directament estan vinculades amb la delinqüència (cultiu de marihuana, robatoris) bé sigui perquè els ocupes molesten els veïns o s’hi enfronten si alguna cosa no els va bé.

Després de Lloret de Mar, aquell municipi de la comarca on els mossos han hagut d’intervenir més vegades durant l’any passat ha estat Maçanet de la Selva (en 84 ocasions). I per aquest ordre, els segueixen Blanes (82), Vidreres (62), Riells i Viabrea (52) i Santa Coloma de Farners (32).

Adaptar la llei

Qui pateix de primera mà els problemes que comporten les ocupacions són les policies locals de les comarques gironines. El cap de l’associació que les agrupa, l’inspector David Puertas, admet que els avisos de ciutadans a comissaria alertant que algú està entrant en un pis han anat a més en els darrers mesos. «Tenim moltes trucades d’aquest tipus», explica.

David Puertas, que també comanda la Policia Local de Palafrugell, explica que al municipi tenen comptabilitzades unes 230 ocupacions. D’aquestes, la gran majoria han estat per necessitat i, més enllà que el procediment judicial faci el seu curs, no generen problemàtiques als veïns. «En cap cas cal estigmatitzar aquestes ocupacions, i allò que fa falta és trobar els canals per ajudar les famílies», diu l’inspector.

Però a Palafrugell sí que hi ha un altre percentatge d’ocupacions -aproximadament, un 10%- que David Puertas admet que els «preocupa» i els «ocupa». Perquè en aquests casos, el ocupes cometen delictes o provoquen molèsties constants a les comunitats.

El cap de l’associació de policies locals gironines admet que, en més o menys mesura, aquesta realitat també és compartida arreu de la demarcació. I aquí, a banda de demanar a la ciutadania que denunciï sempre que es trobi en situacions d’aquest tipus, David Puertas també reclama adaptar la llei per evitar que aquestes ocupacions s’eternitzin.

«Determinades ocupacions, sovint de pisos de grans tenidors, acaben generant problemes, moltes molèsties i interfereixen de manera greu amb la vida del barri», diu l’inspector. «En aquests casos, el procés per fer-los fora hauria de ser molt més ràpid, i la llei s’hauria d’adaptar a aquestes situacions», valora Puertas.

Morat desfermen la histèria col·lectiva a Cap Roig

Foto: Martí Saguer

Abans d’anar a Cap Roig en Martí Saguer i un servidor hem estat conversant a veure com crèiem que seria el concert. Ell s’ha ocupat del reportatge fotogràfic i jo d’explicar tot el que ha passat en paraules. No sabíem si sent Cap Roig el públic estaria assegut o si de tant en tant s’aixecaria quan sonés algun dels seus grans èxits.

Us puc ben assegurar que cap dels dos ens imaginàvem que després dels instants previs, on sonava una música infernal que només convidava a marxar del recinte, ens arribaríem a trobar el que vam viure aquella nit de diumenge.

Jo em vaig pessigar i tot per veure si estava somiant o si estava a un concert de Justin Bieber o alguna estrella del pop anglosaxó. Allò que s’estava vivint allà era impensable per cap dels dos.

Des del segon 1, quan la gran cortina que cobria l’escenari va caure, els crits, el karaoke, les palmes, les ganes de ballar van ser una constant en pràcticament tot el concert.

Foto: Martí Saguer

El grup és força famós al nostre país i són moltes les emissores que han posat les seves cançons, però per res del món ens hauríem imaginat que el públic català fos extremadament fan de Morat! Sabíem que les seves cançons enganxaven a molta gent, però no d’aquella manera.

El concert va tenir un caire molt amorós en la majoria de cançons, de fet fins i tot en van fer broma en un moment quan van presentar una cançó més recent, que curiosament no parlava de temes amorosos!

Per tant, l’amor va estar present en la majoria de les melodies que van sonar i estiguessis enaMORAT (perdó, ho havia de fer) o no, la gent gaudia i cantava amb absolutament totes les cançons que presentava la banda colombiana.

Una posada en escena digne de grans estadis, una sintonia absoluta amb el públic que omplia el recinte i unes ganes boges que aquella nit fos històrica (i histèrica), com així va ser.

Ben segur que totes les persones que estaven allà presents guardaran un gran record d’aquesta nit, no només per les moltes gravacions que es van fer amb els telèfons, sinó també per l’estat anímic que podies copsar pel voltant.

El repertori va estar ple de grans moments amb la inicial ‘Besos en guerra’, passant per ‘Porfa no te vayas’, ‘Aprender a quererte’, ‘Mi nuevo vicio’, la inèdita ‘Si la ves’, ‘Ladrona, ‘ A dónde vamos’, ‘No se va’, ‘Amor con hielo’, i la traca final amb ‘Llamada perdida’ i ‘Cómo te atreves’.

La gent no tenia ganes de marxar, per una estona havien fet un break a les seves vides i s’havien submergit amb les cançons de la banda colombiana, les havien gaudit com si aquell moment fos per sempre. I segur que serà un d’aquells concerts que trigaran a oblidar. Podeu comptar que en Martí Saguer i un servidor, tampoc ho oblidarem mai. Quina nit!

Foto: Martí Saguer

Vídeo de la detenció de l’autor de la punyalada mortal de Verges

L’usuari de facebook Jep Bosch ha penjat al seu compte el vídeo amb el moment de la detenció de l’autor de la punyalada que aquest dissabte va treure la vida a una persona que mirava d’aturar una baralla a la localitat.

Al vídeo, enregistrat des del balcó de la casa del davant d’on viu l’autor de la punyalada mortal s’hi poden veure diversos agents del cos de mossos d’esquadra tot advertint el detingut que surti amb les mans enlaire mentre que aquest, demana al seu pare que es quedi dins la casa.

Els fets han tingut lloc pels volts de les 02.30 hores al carrer Baix Empordà de Verges, d’aquest passat dissabte. Un home n’ha agredit un altre que mirava de calmar-lo després que hagués tornat al restaurant Mas Pi, d’on l’havien fet fora mentre esgrimia un ganivet de grans dimensions. Segons la periodista Anna Punsí, la propietària del restaurant es va negar a seguir servint begudes a l’home, i per això el van fer fora.

Ara l’autor de la punyalada es troba a disposició judicial.

 

Un estudi evidencia la sobreexplotació del litoral del Baix Empordà

L’associació Amics de les Illes Formigues ha compartit una investigació científica emmarcada dins la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà que quantifica l’efecte de les embarcacions a la costa del Baix Empordà.

L’objectiu de l’estudi (liderat per la Dra. Carolina Martí, directora de l’Institut de Medi Ambient i delegada del Rector pel Territori i la Sostenibilitat») és «conèixer l’afluència i mobilitat de les embarcacions vinculades a la nàutica recreativa i esportiva que transiten, visiten i fondegen a les platges i cales de la zona, així com la quantitat de persones que hi ha en aquestes embarcacions i quins patrons de comportament tenen».

A l’investigació hi ha un recull de dades que demostra aquesta gran afluència d’embarcacions. Es calcula que, en els dies de més afluència de l’estiu, hi ha mitjanes de més de 30 embarcacions fondejant a la vegada en cales del Baix Empordà. Per posar-ho en números, a la cala d’Aiguafreda (Begur), l’any passat es van comptabilitzar 429 barques en 18 dies. A la Cala Senià de Palamós, se’n van observar més de 1050. Això és un total de gairebé 3.600 persones en aquesta cala.

Un altre aspecte que es valora a l’estudi és l’ús d’àncores pròpies. I és que en algunes cales no hi ha camp de boies, de manera que les embarcacions han de fer servir les àncores perquè és l’únic mecanisme de fondeig possible. Algunes de les cales on passa això són el Golfet de Palafrugell o Castell, a Palamós. També passa a la Cala Massoni, on es van detectar 788 embarcacions fondejant amb àncora pròpia.

La majoria de les embarcacions que naveguen per la costa del Baix Empordà ho fan per oci i per banyar-se a les zones per on passen. Segons l’estudi, l’activitat més practicada és l’snorkel, tot i que també són molt habituals les festes.

Amb tot això, des dels Amics de les Illes Formigues demanen que es tinguin en compte els resultats d’aquest estudi per «treure conclusions, obrir el debat i prendre decisions». Recorden que aquests usos nàutics i recreatius «es desenvolupen d’una manera molt intensiva i concentrada en un temps molt breu i sobre uns ecosistemes molt fràgils».