Segons va publicar el Diari de Girona, ahir es van reprendre les obres de cobertura de la riera de Sant Amanç i del Monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Imatge extreta de la Revista Baix Empordà
Durant la primera part de l’obra es va fer la cobertura de la riera, amb calaixos prefabricats de formigó.
Després de l’aturada per vacances d’estiu, s’ha iniciat la segona part de l’obra, on s’urbanitzarà un nou carrer que rebrà el nom de Doctor Martí Casals. Aquest connectarà el carrer Hospital amb el del Monestir i constarà de serveis com paviment, il·luminació i jardineria. Es preveu que d’aquí cincmesos ja es pugui habilitar als vianants.
L’actual portaveu del grup municipal i cap de l’oposició a l’Ajuntament estarà al capdavant de la llista a les eleccions del 2023. La candidata, escollida pel grup d’Esquerra Republicana a Sant Feliu de Guíxols, repeteix com a cap de llista i, segons el Diari de Girona assenyala que té la intenció de “liderar i treballar activament en la necessària transformació de la ciutat”.
Sílvia Romero remarca que és necessari un nou lideratge per poder millorar la ciutat, basat en el diàleg obert, la cerca de consensos i la participació dels ciutadans en la presa de decisions. Tota aquesta feina serà clau per poder realitzar altres accions en un futur.
L’Ajuntament de Calonge ha signat aquest dimecres el replanteig i l’acta d’inici d’obres de la tercera i última fase de les obres del castell del municipi, que tindrà un cost de 434.067 euros. Ara, l’empresa adjudicatària començarà a definir les obres necessàries perquè tots els espais del castell siguin funcionals i es puguin fer servir segons marca el Pla Director del castell. En aquest document es marquen les condicions per a la museïtzació de l’edifici. L’empresa tindrà un termini de sis mesos per fer les obres que inclouran les plantes de l’antic ajuntament i de l’espai que hi ha cota la coberta de l’edifici renaixentista. També es preveu adequar les torres perquè es puguin visitar.
Calonge enfila la recta final en la rehabilitació del castell del municipi per obrir-lo al públic i aquest dimecres l’alcalde ja ha signat l’acta de replanteig amb l’empresa guanyadora del concurs públic. Amb aquest tràmit burocràtic es dona el tret de sortida de forma oficial a la tercera fase de les obres. Ara, Forjados y Estructuras de Hormigon ON serà l’encarregada de definir quines obres s’han de fer per adequar tots els espais que queden del castell.
Les actuacions previstes inclouen la rehabilitació integral de les plantes de l’antic ajuntament, l’espai de sota coberta de l’edifici renaixentista i també l’adequació de totes les torres de l’edifici per fer-les visitables. A més, es climatitzarà la sala del pati d’armes i la sala major. A la resta d’espais s’instal·larà un sistema de calefacció amb radiadors elèctrics a baixa temperatura.
També es restaurarà la façana interior de l’antic ajuntament que dona al pati d’armes, ja que actualment està en obra vista. El pati de la sala de l’antic pati d’armes es pavimentarà i s’il·luminarà. A més es repararan alguns dels espais ja reformats en les fases anteriors.
Les obres es faran en funció de les directrius que marca el Pla Director del castell de Calonge, on hi ha les condicions necessàries per fer la museïtzació de les sales. En paral·lel, l’alcalde ha anunciat que ja treballen per convertir el castell en el Centre d’Interpretació de les Gavarres. Es tracta d’un projecte avançat que vol convertir el castell en un pol d’atracció per a visitants i un element dinamitzador del centre històric.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Enric Marquès, també ha parlat al Supermatí de Ràdio Capital com la pedregada ha sigut una situació que algunes empreses han volgut aprofitar per fer diners o produir estafes a la població. Tal com comenta, l’endemà de la catàstrofe, la Bisbal es va despertar amb els carrers plens de cartellets d’empreses que oferien els serveis per arreglar els danys.
L’acció d’enganxar cartells a la via pública de forma inusual no és reglamentària, ja que hi ha unes ordenances. Per això, Marquès explica que des de l’Ajuntament “s’està fent un expedient sancionador contra aquesta gent que ha enganxat propaganda”. Sobretot després que s’hagin detectat algunes empreses solvents i, en algun cas, s’hagi produït alguna estafa.
Llistat d’empreses
Aquestes empreses han volgut aprofitar la pedregada i la falta de “mans per arreglar” com una situació perfecta. Per això, l’alcalde també ha afirmat que davant la falta de paletes, s’ha reunit amb el Gremi de la construcció per fer un llistat de les empreses de diversos indrets de la província que estan disposades anar a treballar a la Bisbal.
A més, ha afegit que aquelles persones que no trobin paletes o vulguin saber empreses certificades en aquest àmbit poden trucar a l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament.
L’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palafrugell ha posat en marxa un servei de cura als infants, o també anomenat espai de guarda. El servei consta de dos àmbits diferents: un espai de cura a les tardes, disponible dos dies a la setmana per a infants de 3 a 12 anys; i un espai destinat a infants per tal que els pares puguin assistir a activitats grupals ofertes per serveis municipals i entitats de Palafrugell.
En els dos casos són serveis gratuïts que s’han de sol·licitar amb anterioritat a través del web www.palafrugell.cat (Tràmits/Infants i Educació). L’objectiu d’aquests dos serveis és facilitar la conciliació de la vida personal, laboral, formativa, social i de salut a les famílies.
“Amb aquests dos espais volem ajudar a les famílies a conciliar la cura dels fills amb altres activitats” assegura Roser Massaguer, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Palafrugell. “Històricament les tasques de la llar han recaigut en les dones, que en moltes ocasions deixen de banda altres activitats per tenir cura dels seus fills. Aquest servei gratuït els obre una porta a poder realitzar activitats lúdiques, formatives i socials, o inclús a atendre altres responsabilitats” conclou Massaguer.
Aquest servei, impulsat per l’Ajuntament juntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya és pioner al Baix Empordà.
Espai de cura a les tardes
L’Espai de cura a les tardes és un servei públic de cura per a infants de 3 a 12 anys, obert els dilluns i dimecres entre les 17.00 i les 19.30 h infants; i està dirigit a totes les famílies empadronades al municipi de Palafrugell. El seu objectiu és facilitar la conciliació de la vida personal, laboral, formativa, social i de salut a les famílies, oferint una atenció bàsica i d’educació en el lleure als.
La capacitat del servei és de 20 places. El màxim d’hores que un infant pot fer ús del servei és de 10 hores al mes.
Aquest servei s’oferirà a partir del setembre la sala d’actes de Can Genís carrer Progrés, 7 – 15
Espai de cura per assistència a activitats grupals
L’Espai de cura per assistència a activitats grupals és un servei públic de cura d’infants, amb l’objectiu de facilitar l’assistència de les famílies a activitats grupals (reunions, formacions, participació en la comunitat, etc.) ofertes per diferents serveis municipals i entitats de Palafrugell.
El servei està dirigit a les famílies amb infants d’1 a 14 anys empadronades al municipi de Palafrugell que vulguin assistir a les activitats grupals organitzades pels serveis públics del municipi i entitats de Palafrugell.
En aquest cas, el servei o entitat promotora de l’activitat, ha d’enviar un correu electrònic a l’adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. informant de l’activitat, l’horari i si disposa d’una sala annexa per l’espai de cures, amb una setmana d’antelació. Per la seva banda, les famílies que es vulguin acollir a aquest servei hauran d’omplir el formulari de reserva disponible al web www.palafrugell.cat. Les reserves s’han de fer amb 3 dies hàbils d’antelació (sense comptar el cap de setmana).
L’espai de cura per assistir a activitats grupals pot tenir caràcter puntual, fix o intensiu, en funció de les necessitats del servei/entitat.
Actuació del cantant Julio Iglesias a la discoteca Palladium de Platja d'Aro, juliol de 1977
Autor: Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Fons L'Indépendant (J. Roig)
El Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, l’INSPAI, ha ampliat el seu fons amb gairebé 25.000 fotografies de la Costa Brava de finals dels anys seixanta i els setanta. Les ha cedides el diari nord-català L’Indepéndant, que durant vuit estius va publicar un suplement que s’encartava amb els exemplars que es venien a comarques gironines.
Titulat ‘Costa Brava’, és un testimoni de l’impacte massiu de l’arribada de turistes i la transformació del paisatge al litoral de la demarcació. A més de recollir l’època daurada de les discoteques, la Gauche Divine i el ‘destape’, el fons també inclou retrats d’artistes i personatges de la premsa rosa d’aleshores, com Antonio Gades, La Chunga, Johnny Halliday, Charles Aznavour, Serrat o Peret.
Durant els estius dels anys 1969 i 1977, L’Indépendant va publicar el suplement ‘Costa Brava’. Es venia amb els exemplars del diari que es distribuïen a les comarques gironines i sobretot s’adreçava als turistes francesos.
Festa en una discoteca de l’Escala, 1977 Autor: Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Fons L’Indépendant (autoria desconeguda)
Les fotografies i els textos són la crònica del dia i la nit de l’època daurada de les discoteques, la Gauche Divine i el ‘destape’, i també d’espectacles folklòrics i d’anècdotes d’artistes i personatges de la premsa rosa. Així, per exemple, tot aquest extens fons de l’Indepéndant inclou retrats d’Antonio Gades, La Chunga, Johnny Halliday, Charles Aznavour, Joan Manuel Serrat, Peret, Julio Iglesias, Camilo Sesto o El Cordobés.
Gràficament, segons subratlla la Diputació, el suplement «es va nodrir del treball de grans fotògrafs del moment», com ara Pablo García Cortés, ‘Pablito’. Precisament, el seu fons es conserva a l’INSPAI, que aquest any commemora el centenari del naixement del fotògraf amb una exposició itinerant.
24.939 fotografies
En total, L’Indépendant conserva fins a 24.939 fotografies del suplement ‘Costa Brava’. Ara, totes elles s’han ingressat al Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, que les digitalitzarà i conservarà. En concret, les sotmetrà a tres tipus de tractaments: arxivístic (descripció, classificació, codificació, avaluació, tria…), digital (digitalització de còpies màster per a la conservació i de còpies per a la consulta) i de conservació.
L’acord de cessió s’ha oficialitzat aquest dimarts a la tarda a Perpinyà, a la seu del diari. El vicepresident i diputat de Cultura, Albert Piñeira, i el director de L’Indépendant, Alain Baute, van signar el conveni que permet a l’INSPAI passar a tenir cura de tot aquest fons.
Platja Gran de Tossa de Mar plena de banyistes, estiu de 1977 Autor: Diputació de Girona. INSPAI, Centre de la Imatge. Fons L’Indépendant (autoria desconeguda)
Piñeira va destacar que els milers de fotografies són «un testimoni gràfic únic sobre un moment clau de la història contemporània de les comarques gironines i, especialment, dels municipis de la Costa Brava». «Aquella etapa va comportar un auge majúscul en molts aspectes i també un retrocés en d’altres; una revolució holística que, més enllà del turisme com a concepte general, va afectar àmbits molt diversos», va subratllar.
A més, el vicepresident també va voler posar en relleu que aquest acord també és «un pas endavant en la col·laboració institucional entre una banda i l’altra dels Pirineus». A més de Piñeira i Baute, a la signatura del conveni també van assistir-hi l’alcalde d’Elna i vicepresident del Departament dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia; el president de la Cambra de Comerç i Indústria dels Pirineus Orientals, Laurent Gauze; la cap d’INSPAI, Natàlia Navarro, i el redactor en cap del diari nord-català, Pierre Mathis.
La signatura del conveni entre la Diputació de Girona i L’Indépendant, que va permetre ingressar al fons d’INSPAI les gairebé 25.000 fotografies de la Costa Brava dels anys seixanta i setanta Autor: Cedida per Olivier Got / L’Indépendant
Aquest no és el primer fons de L’Indépendant que acull el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. Des del 1998, disposa d’un miler d’imatges publicades al diari. Són fotografies d’autoria desconeguda, i aquest ingrés recent ajudarà a completar-ne la informació.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.