Segons afirma el Diari de Girona, una família que havia sol·licitat l’aplicació de la quota del 25% de castellà a les aules de l’escola Vedruna de Palamós, durà a terme una denúncia contra la direcció del centre educatiu i també contra el conseller d’Educació de la Generalitat, Josep Gonzàlez-Cambray.
La presidenta de l’Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya, Ana Losada, assegura en declaracions al mitjà citat que «en els propers dies la família presentarà una denúncia per via penal contra la direcció del centre educatiu» perquè, segons defensa, la retirada de les mesures cautelars és «il·legal». En aquest sentit, Losada sentencia que «cap resolució judicial es pot retirar sense una autorització de la Justícia». A més, sosté que ja han informat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els centres educatius que estan «incomplint» la mesura.
D’altra banda, el director de l’escola Vedruna de Palamós, Mario Mercader, defensa que segueixen les directrius del Departament d’Educació. Mercader explica al diari que «el Departament d’Educació ens diu una cosa, les antigues mesures cautelars una altra i la resta de pares i la pròpia Fundació Vedruna Catalunya, com a escola catalana, defensen que hi ha d’haver una directriu comuna en tots els centres educatius i que el 25% de castellà no té raó de ser». Amb tot, reclama que els «professionals de l’ensenyament han de ser els responsables de prendre les decisions pedagògiques sobre l’aprenentatge de les llengües, enlloc que siguin els jutges».
Estàvem tancades i pensàvem que canviaríem el món. Estàvem tancades i totes volíem ser millors persones. Sortíem de la COVID i una onada de solidaritat semblava que havia d’imperar per tot arreu.
L’ordre de les preferències havia de canviar. Tothom havia de tenir com a principi motor la solidaritat i l’empatia. Però, com sempre, el capitalisme ens va fer recordar en quin moment vivim, on estem, i quines han de ser les prioritats que hem de tenir.
Una crisi econòmica i una crisi energètica han tensat la corda, i el capitalisme ha tornat a individualitzar la vida, tot i que després de la covid semblava que havíem entès que havíem de col·lectivitzar-la.
I a més, en tot això, si suma una barreja explosiva, l’auge de l’extrema dreta i el seu discurs d’odi. En definitiva, una combinació de capitalisme i extrema dreta que ha ajudat a polaritzar societat més que mai.
Doncs, per això, només m’agradaria recordar, que davant de totes aquestes amenaces, només tenim una solució, creure amb els que tenim al nostre voltant. Col·lectivitzem-nos, perquè si no sigui quina sigui la crisi, no ens en sortirem.
Com es pot resumir la vida, obra i idees d’un dels escriptors i periodistes més importants de Catalunya en una exposició? Aquesta és la pregunta que ens fem abans de visitar la Fundació Josep Pla, que va néixer a Palafrugell l’any 1973 quan el mateix Josep Pla va decidir donar la seva biblioteca particular i crear la Fundació Privada Bibioteca Josep Pla.
Avui en dia, però, la Fundació és molt més que una biblioteca. En primer lloc, la seu de la Fundació ofereix una exposició permanent que repassa la vida i l’obra de l’escriptor. Francesc Montero, director de la Fundació, explica que l’objectiu és donar una visió panoràmica de la vida de Josep Pla per entendre, en conseqüència, la seva obra.
Aquesta exposició permanent acompanyada d’exposicions temporals per donar a conèixer un altre àmbit de Pla o d’algun altre artista relacionat. L’exposició temporal d’enguany parla de la relació entre Josep Pla i Joan Fuster. Segueix des dels seus inicis, les seves «distàncies», les trajectòries paralel·les que els porten a conèixer-se i tots els moments en què es troben o parlen de l’altre a les seves obres.
Finalment, l’altra exposició temporal, en aquest cas a la planta baixa, relaciona l’obra de Pla amb l’obra del fotògraf Francesc Català-Roca. Segons Francesc Montero, Català-Roca era «un bon lector amb un talent indiscutible» que va utilitzar per interpretar i portar a la fotografia les paraules de l’escriptor.
A part de les exposicions, però, la Fundació va més enllà i aprofundeix a l’obra de Josep Pla en diferents formats. Un exemple d’això en són les Rutes Josep Pla que es fan a diferents punts del Baix Empordà i Girona i en què es llegeixen fragments escrits per Pla sobre aquell lloc en concret. Aquest estiu se n’han fet moltes, com la Ruta a Llofriu o a Girona, entre altres.
Ruta Josep Pla a Llofriu (19/08/22). Fundació Josep Pla a Instagram (@fjoseppla)
Una altra de les tasques de la Fundació Josep Pla és la catalogació i documentació d’obres de l’escriptor, per tal de seguir oferint material inèdit als lectors i investigadors. Gràcies a aquesta feina, per exemple, s’han pogut publicar les correspondències entre Pla i altres escriptors o artistes, com ara Gaziel o Josep M. Cruzet. El director de la Fundació explica que és un format amb futur per davant.
Un any a la direcció
En el moment de fer aquesta entrevista amb Francesc Montero, es complia un any des que va assumir el càrrec de director de la Fundació. Preguntat sobre quina valoració en fa d’aquests primers dotze mesos, assegura que ha estat un «repte», però també una «responsabilitat», i agraeix la bona disposició de l’equip i la feina feta per l’antiga directora, Anna Aguiló, que portava 29 anys a la direcció.
Respecte als projectes fets durant aquest primer any, Montero en destaca, entre altres, la creació de la Ruta Josep Pla a Girona, que considera «una ciutat crucial per entendre a Pla». Pel que fa a projectes de futur, en destaca una reforma de l’exposició permanent.
Josep Pla al Baix Empordà
L’escriptor palafrugellenc va ser, sens dubte, un dels prosistes i escriptors més importants de Catalunya del segle XX. De fet, Francesc Montero explica que també va ser clau per transformar el llenguatge periodístic a Catalunya, fent-lo més senzill, clar i entenedor. Les seves obres són de les més llegides de la literatura catalana, i han servit per configurar la imatge i la «personalitat» del Baix Empordà.
«pla construeix una imatge determinada de palafrugell i el seu entorn, i aquesta es projecta al conjunt de catalunya»
Com explica Francesc Montero, Pla va descriure innumerables vegades Palafrugell (al llibre ‘Peix Fregit’) i el Baix Empordà (a la ‘Guia de la Costa Brava’, per exemple). Són uns llenguatges que han canviat molt des de la mort de Josep Pla l’any 1981. En aquest context, ens preguntem: Què en pensaria Pla de la Costa Brava d’avui en dia?
Aquest article és l’últim de la sèrie de reportatges sobre museus del Baix Empordà que hem visitat aquest estiu a Ràdio Capital. També et pot interessar:
El divendres passat al matí l’home fou detingut pels Mossos d’Esquadra, acusat d’exhibir i utilitzar un matxet durant una baralla a La Bisbal d’Empordà l’anterior dissabte.
L’home, de 34 anys, va aconseguir fugir de la policia el mateix migdia dels fets per la zona del sector Torre Bisbal. A més, ja comptava amb antecedents policials.
Així com explica el Diari de Girona, vuit persones van participar a la baralla: cinc d’una banda i tres de l’altre (on hi pertany el detingut). Quatre d’aquestes van acabar ferides però van ser donades d’alta el mateix dia.
Segons fonts policials del Diari de Girona, el motiu de l’enfrontament està relacionat amb un deute sobre un afer de drogues.
Científics de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) han alertat en una compareixença al Parlament de l’impacte que poden tenir els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses en la biodiversitat de la zona. En el marc de la Comissió d’Acció Climàtica, el professor de l’ICM-CSIC, Josep Maria Gili, ha assegurat que es tracta d’un espai «únic» que cal preservar. «Aquí hi tenim una mica la porta essencial d’entrada perquè tot el sistema funciona (…) Qualsevol alteració que es produeixi aquí afectarà no només el golf de Roses sinó la meitat de la costa catalana», ha afirmat. «No podem posar un altre Castor», ha conclòs Rafael Sardá, del CEAB-CSIC.
Els parcs eòlics marins projectats al golf de Roses han tornat al Parlament. Un grup de científics han comparegut a la comissió d’Acció Climàtica per exposar el seu posicionament sobre els projectes que hi ha sobre la taula (quatre, en total) i alertar del perill que poden suposar en una zona amb diversos espais protegits d’una gran biodiversitat.
El primer a intervenir ha estat el professor de la UdG, Josep Lloret, que ha posat en context els membres de la comissió. «La idea principal és que els parcs que es projecten estan envoltant i alguns, fins i tot, se solapen amb deu àrees protegides que són Xarxa de Natura 2000. Hi ha un corredor de migració de cetacis i dos vedats de pesca», ha dit. «Estem en una situació excepcional a la mar catalana perquè el mar del Nord no és comparable», ha afegit.
Al seu torn, el professor Gili ha detallat les característiques de la zona. En aquest sentit, ha explicat que al golf de Lleó hi ha representats el 70% dels habitats marins de la Xarxa Natura. «I tenim, si considerem els invertebrats, 3.200 espècies. Això és la meitat de la diversitat marina coneguda al Mediterrani occidental», ha afegit.
Indispensable per a la reproducció de moltes espècies
En aquest sentit, ha afirmat que la zona és un dels «indrets més importants en biodiversitat marina» de la mediterrània i que és un hàbitat indispensable per a la reproducció de moltes espècies, com ara les anxoves. Gili ha detallat que tot plegat s’explica perquè el golf de Lleó compta amb diverses corrents que distribueixen els sediments, en lloc de dipositar-los, i dona riquesa al fons marí i a la seva biodiversitat.
«Per entendre’ns, aquí tenim com una porta essencial perquè el sistema funcioni com està funcionant. És com un coll d’ampolla», ha remarcat. Per això, alerta que «qualsevol alteració» que s’hi produeixi no només tindrà efectes en aquest punt «sinó possiblement a la meitat de la costa catalana».
Per la seva banda, la científica de l’ICM, Elisa Bardalet, ha focalitzat la seva intervenció en la tecnologia que utilitzaran aquest tipus de parcs eòlics. En relació a això, ha explicat que el mar del Nord no es comparable a aquesta zona per les fondàries –aquí són superiors- i per les diversitat que hi ha.
També ha afirmat que el sistema d’anclatge serà agressiu per al fons marí, com també preveuen que ho siguin tant els sistemes per transportar l’energia generada com les subestacions.
La biòloga de l’ICM, Anna Sabatés, ha abordat els impactes «potencials» que poden tenir sobre la natura. «Suposarà modificacions en els substrat i en l’habitat d’espècies que l’hora són aliment», ha dit tot afegint que també impactarà en nombroses espècies de mamífers i crustacis, així com en ocells pels sorolls i les vibracions.
«Tot això s’hauria d’estudiar amb rigorositat», ha dit. «Per acabar, vull reiterar la importància de no malmetre i conservar aquest indret únic des del punt de vista ambiental, ecològic i socioeconòmic. I no només de la costa catalana sinó del Mediterrani», ha insistit.
Finalment, Sardá s’ha mostrat crític amb com s’ha gestionat tot el procés i el POEM, que està en tràmit. També s’ha referit directament als promotors d’alguns dels projectes assegurant que «els estudis d’impacte ambiental no són un estudi científic» i ha posat en dubte que els qui els elaboren siguin imparcials. En aquest sentit, ha dit que cal dir la «veritat» i parlar de l’impacte que tindran aquests projectes. «No podem posar un altre Castor aquí», ha afegit.
Els impulsors del Tramuntana defensen criteris científics
En resposta a la compareixença, l’equip promotor del Parc Tramuntana remarca que hi ha un manifest signat per més d’un centenar d’experts i científics al voltant del parc eòlic que volen instal·lar al golf de Roses. Asseguren que el document avala el desplegament de l’eòlica marina a Catalunya, acompanyada del col·lectiu científic, per impulsar la transició energètica.
Per altra banda, insisteixen que les primeres conclusions dels estudis d’impacte ambiental fetes per una consultora «independent» conclouen que l’eòlica marina és compatible amb la biodiversitat. Per això els impulsors del parc retreuen que el posicionament científic exposat al Parlament es basi en «impactes potencials» en cas que no s’apliqui cap mesura correctora.
A més, els impulsors del parc recorden que a l’esborrany dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) s’hi inclou el golf de Roses com a zona compatible amb l’eòlica marina segons una llarga llista de condicionants. De fet, el Ministeri de Transició Ecològica apunta que el golf empordanès seria l’única zona de Catalunya apta per aquesta tecnologia.
Concentració a les portes del Parlament
Coincidint amb la comissió al Parlament, una vintena de persones s’han concentrat al parc de la Ciutadella. La convocatòria l’ha fet l’associació Stop Macroparc Eòlic Marí i la Xarxa per una Transició Energètica Justa. Els manifestants portaven pancartes demanant al Govern que no especuli amb les renovables. Els membres de les entitats han defensat una transició energètica descentralitzada en què hi hagi un impacte paisatgístic mínim.
Segons va publicar el Diari de Girona, ahir es van reprendre les obres de cobertura de la riera de Sant Amanç i del Monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Imatge extreta de la Revista Baix Empordà
Durant la primera part de l’obra es va fer la cobertura de la riera, amb calaixos prefabricats de formigó.
Després de l’aturada per vacances d’estiu, s’ha iniciat la segona part de l’obra, on s’urbanitzarà un nou carrer que rebrà el nom de Doctor Martí Casals. Aquest connectarà el carrer Hospital amb el del Monestir i constarà de serveis com paviment, il·luminació i jardineria. Es preveu que d’aquí cincmesos ja es pugui habilitar als vianants.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.