Queden pocs dies per què el gaig blau (Coracias garrulus) abandoni casa nostra i emprengui el vol cap al nord d’Àfrica en la migració transsahariana que fa cada any. Aprofitant el període de nidificació, durant aquest estiu, tècnics del Centre Tècnic Forestal de Catalunya (CTFC) van col·locar emissors de GPS en sis exemplar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Es tracta d’una actuació que està en fase de proves i que és un pas endavant en el projecte Coracias, liderat per la biòloga Cristina Fernández i que compta amb la col·laboració d’Endesa.
L’objectiu de la col·laboració és aprofitar els suports de les línies elèctriques en una zona amb escassetat d’arbres amb cavitats, necessari per a la nidificació de l’espècie, per instal·lar-hi caixes niu i contribuir, d’aquesta manera, a la conservació i reproducció del gaig blau a la zona. Una altra novetat d’aquesta temporada és el creixement de l’espècie al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, on es va reintroduir fa poc. En total, entre aquesta zona, els aiguamolls i la resta de l’Empordà, el balanç de l’espècie és molt positiu perquè hi ha nascut al voltant de 130 polls volanders.
Els emissors de GPS instal·lats són uns petits dispositius que funcionen amb energia solar i que detallen la posició de l’au amb una freqüència de 30 minuts. Les dades es recullen a través d’una antena situada a les Closes de Mornau (un espai propietat de l’Incasòl que l’ha cedit per a aquest ús) capaç de recollir la informació fins a una distància màxima d’entre 10 i 15 quilòmetres. Aquesta informació la reben els tècnics del projecte via xarxa de telèfon (GSM) per al seu posterior estudi.
Apart de recollir les primeres informacions durant les darreres setmanes d’estiu, s’espera que, a la tornada de la migració hivernal, si torna algun d’aquests exemplars al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, es pugui disposar de molta més informació com, per exemple, el detall de la seva ruta migratòria i les seves zones d’hivernada al nord d’Àfrica. Més enllà del seu paper en aquest projecte, l’antena ha estat posada a la disposició del parc natural per poder fer-la servir en d’altres estudis de diferents espècies esdevenint, d’aquesta manera, una eina al servei de la conservació de la fauna.
«Un emissor GPS és una eina molt potent per conèixer aspectes clau del comportament de l’espècie i poder definir mesures que contribueixin a la seva preservació», explica Cristina Fernández, responsable del projecte, que assenyala que permet tenir informació sobre les àrees que utilitzen al voltant del riu com de les zones d’alimentació i comptar amb dades més precises sobre quin tipus d’hàbitat a petita escala selecciona.
Fernández valora la temporada com a positiva, i és que aquest any, del total de 77 caixes niu instal·lades als dos parcs naturals, se n’han ocupat 58, d’entre les quals 42, la major part, ha estat ocupada pel gaig blau, que ha posat una mitjana de quatre ous per niu. «Ens enorgulleix el creixement exponencial tant positiu que ha viscut l’espècie d’ençà de l’arrencada del projecte. Continuem treballant per aconseguir una població reproductora de gaig blau estable a l’Empordà», subratlla la biòloga. La resta de caixes niu han estat ocupades per altres espècies també amenaçades o en regressió com el xot, el xoriguer petit o el mussol comú.
Aquest projecte forma part del Pla de Conservació de la biodiversitat de la companyia elèctrica que assenyala que és conscient de l’impacte inevitable que provoquen les instal·lacions i vol mitigar-lo i compensar-lo amb accions com la instal·lació de caixes niu.
El gaig blau és una espècie molt lligada a ambients agrícoles i ramaders extensius, on nidifica en cavitats com ara arbres vells com les oliveres o els ametllers; així com en construccions humanes. La pèrdua d’aquests espais fa que la col·locació de caixes niu sigui una mesura de gestió adient per oferir llocs per nidificar i contribuir a la reproducció i conservació de l’espècie.
El gaig blau és un migrador transsaharià que arriba a Catalunya durant el mes d’abril per reproduir-se i s’hi està fins a final d’estiu. Amb una mida mitjana (d’entre 29 i 32 centímetres de longitud, de bec a cua; i d’entre 52 a 57,5 centímetres d’envergadura d’una punta d’ala a l’altre en posició ales obertes) destaca el seu plomatge acolorit amb una particular gamma de blaus, un to poc comú entre les aus i que el fa molt característic. A Catalunya, la seva població ha presentat un lleuger increment en els darrers anys, tot i que amb fortes oscil·lacions. Les estimacions més recents de la població xifren entre 300 i 400 el nombre de parelles i les ubiquen, principalment, a la plana de Lleida i a l’Empordà, i de manera més localitzada, també a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.
