Els Pirates i Corsaris de les Illes Medes tornen a desembarcar a l’Estartit el divendres 23, dissabte 24 i diumenge 25 de setembre en la tradicional Fira de Pirates i Corsaris organitzada per l’Estació Nàutica Illes Medes en col·laboració amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’EMD de l’Estartit. Una Fira que recupera algunes activitats que s’havien perdut amb la pandèmia, com el desembarcament pirata.
Amb el propòsit de continuar divulgant una part important de la història la Fira combina activitats lúdiques i culturals de tota mena i per a tot tipus de públics. Els carrers s’ompliran novament de parades amb productes artesanals i tradicionals, animacions per als més petits, desfilades, actuacions de pirates, tallers infantils i visites guiades a exposicions entre d’altres.
Desembarcament a la platgeta
Divendres 23 a les 21h els Pirates i Corsaris tornaran a desembarcar a la Platgeta després de dos anys d’absència per la pandèmia. Un desembarcament que anirà seguit per un Correfoc des de la Plaça 1 d’Octubre fins al Passeig Marítim a l’altura del Freu. A càrrec d’Excalibur Teatre i Els Pirat’s de les Medes.
L’altre gran esdeveniment multitudinari serà la Batalla Naval el dissabte a les 20h també a la Platgeta. Una batalla que anirà seguida d’una cercavila amb els Pirat’s de les Medes, Els Voltors, Els Despertaferros, Els Testaferros de l’Empordà i Costa Brava Djs. El recorregut serà el mateix que el del correfoc, des de la Plaça 1 d’Octubre i fins al Passeig Marítim a l’altura del Freu.
Tallers i teatre familiar
La programació de la Fira de Pirates i Corsaris està farcida d’activitats familiars i teatre. Tant divendres com dissabte hi ha una Hora del Conte a la Biblioteca Mar de Llibres de l’Estartit, a les 17.30h i 11h respectivament.
Els més menuts tenen l’Espai del Petit Pirata. Un espai lúdic i d’aventura on podran passejar en Poni a càrrec de la hípica Mas Paguina i podran fer tallers amb Activa’t Torroella. Tot això s’ubicarà davant l’Oficina de Turisme i la Plaça de la Llevantina de 10.30h a 14h i de 16h a 19.30h en el cas dels ponis i fins a les 20h en el cas dels tallers. Això està programat tant dissabte com diumenge. Dissabte també hi haurà un taller d’estampació de peixos amb la Companyia La Sal d’Olot al Passeig Marítim davant el número 59 entre les 11h i les 13h.
Diumenge la programació familiar comptarà amb un concert amb els Atrapasomnis a les 11.30h a la Plaça 1 d’Octubre i un Photocall i visita al Vaixell dels Pirat’s de les Medes, Aixa, també a la Plaça 1 d’Octubre.
Les representacions teatrals són part important del a Fira amb Excalibur Teatre fent una visita teatralitzada a l’Estartit Pirata dissabte i diumenge entre les 11h i les 13h; animació al carrer dissabte a les 17h a la plaça de l’Església i l’espectacle El Secret del Tresor Templer al dissabte a les 19h a la mateixa plaça.
Exposició sobre la influència de la gastronomia en la pirateria
La història de la pirateria és tan antiga com el comerç, enguany l’exposició de la Fira es centrarà en com la pirateria i el comerç han influït en la gastronomia local. L’exposició s’obrirà divendres a les 18h a la Sala d’Actes de l’EMD i es podrà visitar divendres a la tarda, dissabte matí i tarda i diumenge al matí.
Coincidint amb la Fira de Pirates i Corsaris els visitants tindran l’opció de conèixer la Meda Gran en una visita guiada dissabte i diumenge i també fer senderisme tot escoltant històries propers de pirates llunyans diumenge a les 09.30h. Aquestes visites requereixen reserva prèvia.
A nivell de visites guiades diumenge a les 10.30h també es podrà gaudir de la visita l’Estartit Terra de Pescadors que ha estat fent tot l’estiu el Museu de la Mediterrània.
El Consell Comarcal del Baix Empordà inicia el programa de suport a la dona en els àmbits rural i urbà en que es prioritzen les persones que viuen en municipis de menys de 5.000 habitants, que en el cas de la comarca són la majoria. Aquest programa contempla oferir oportunitats formatives i assessorament en els àmbits digital, tecnològic, emprenedor i d’economia social vinculat a productes endògens (dimensió local i verda), ús forestal i agrícola, activitats comercials en línia i suport a la dependència.
En aquest sentit, s’ha dissenyat una orientació i una formació a mida per tal que les dones participants millorin al seva ocupabilitat i s’incorporin a llocs de treballs relacionats amb l’economia verda i la digital, millorant així l’eficiència de les empreses contractants i seguint els objectius de l’Agenda 2030 i els seus objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Alhora, es realitzarà una prospecció d’empreses per sensibilitzar vers la contractació de les dones per ocupar llocs de treball diversos: agricultura i ramadera; prestació de serveis on-line basats en les noves tecnologies de la informació i comunicació; digitalització de documents, desenvolupament local rural i serveis de proximitat; serveis en matèria de comerç sostenible i de proximitat; serveis en matèria de turisme interior i sostenible, turisme rural, turisme cultural i natural, dinamització turística; serveis relacionats amb la gestió d’espais naturals, entre d’altres.
El vicepresident primer del Consell Comarcal i conseller de Promoció Econòmica, Xavier Dilmé, considera que “aquest programa té per objectiu millorar les oportunitats laborals i de formació de les dones que viuen en pobles petits i micropobles, que sovint per multitud de factors tenen més difícil l’accés a unes oportunitats que qui viu en un municipi més gran té molt més a mà”. Dilmé posa especialment en relleu l’execució del programa “en una comarca com el Baix Empordà, en que la majoria de municipis són petits i concentrats a l’interior, i amb unes problemàtiques laborals molt concretes”.
Aquest programa està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i es finança amb càrrec als fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – Finançat per la Unió Europea- NextGenerationEU.
Un treballador amb una màquina per moure llenya a punt per vendre al Ripollès
Data de publicació: dijous 22 de setembre del 2022, 07:00
Localització: Sant Pau de Segúries
Autor: Lourdes Casademont
«Si abans el creixement anual era d’un 10%, ara ha passat a ser d’entre un 30% i un 50% en alguns mercats», remarca el vicepresident del Clúster de la Bionergia de Catalunya, Joan Romaní. I amb l’augment dels costos de producció i la demanda, els preus d’aquestes matèries també han augmentat així com l’especulació a nivell internacional. El cas més clar és el del pèl·let, que ha doblat el preu respecte fa un any: si abans costava 4 euros el sac, ara el preu és de 8 euros en amunt.
Catalunya és la tercera massa forestal d’Europa, un potencial que actualment «no s’aprofita», lamenta Romaní, perquè fins ara no hi havia prou demanda ni tampoc una aposta decidida per la descarbonització. Creu que en l’escenari actual i en plena emergència climàtica, tot s’ha «accelerat» i és el moment de fer canvis decisius. En primer lloc, reclamen que s’actualitzi el pla estratègic de la biomassa i que l’administració doni ajuts per poder mecanitzar els treballs al bosc i fer-los més rendibles.
En aquest sentit, consideren que hi ha massa «proteccionisme» al bosc i reclamen la creació de noves zones d’explotació de biomassa sense perdre de vista la protecció del medi. Això permetria augmentar els estocs i «contenir» millor la pressió dels preus. «A dia d’avui el bosc és intocable i això fa que haguem de buscar aprovisionament fora de Catalunya», admet. I afegeix que, «tenint un gas o un petroli verd com és la massa forestal no té sentit anar-ho a buscar fora».
El sector necessita temps per adaptar-se i personal qualificat
Des del clúster lamenten que Europa hagi continuat apostant pels combustibles fòssils. Augmentar l’ús de biomassa permetria reduir un 30% la problemàtica, però avisen que, per fer una bona gestió i tenir el sector preparat, caldran anys de feina. Una idea que comparteix el gerent de Boscat, Jordi Terrades. «Les empreses i particulars volen passar del gas a la biomassa en un termini molt curt», detalla. Per cobrir aquest augment de la demanda, però, el sector necessita un o dos anys d’adaptació. «La gestió del bosc és una cosa lenta i les empreses necessiten més recursos per fer aquests canvis», remarca.
No disposar de personal qualificat per fer feines al bosc és un altre dels «factors limitants», segons Terrades. Per això, també creu que caldria apostar per una major mecanització de les feines i menys burocràcia administrativa. «Hi ha molta inseguretat jurídica i càrregues administratives que fan que les empreses no puguin fer inversions ni contractar més personal», assenyala. També es queixen que només poden treballar uns mesos a l’any per restriccions com ara el risc d’incendi o la protecció d’hàbitats.
En el seu cas, explica que el preu de l’estella que venen s’ha apujat entre un 30% i un 40% per l’augment de costos. El pèl·let i altres subproductes com l’estella d’ús tèrmic s’ha apujat més perquè requereix més energia per produir-los.
La falta de matèria per fer pèl·let
Enerbio, una empresa de Sant Martí d’Albars (Lluçanès) especialitzada en produir pèl·let, voldria augmentar la producció però no pot per la falta de fusta. «Aquest any produirem 65.000 tones, però en podríem fer 80.000», explica David Pizá, director de projectes i expansió de la companyia. El problema és que no poden accedir a tota la fusta que voldrien.
Tenen demanda de pèl·let fora de Catalunya, però la seva política és «abastir els punts de venda històrics que els han ajudar a créixer». Pizá també admet que els preus i els mercats s’exposen a molts factors, fins i tot que al final aquest sigui un hivern suau i amb poc consum. «Fer una previsió és difícil, fins i tot nosaltres som espectadors del que està passant; l’únic que podem fer és produir el màxim possible per abastir els nostres clients», diu.
Vendre un 50% més de llenya que fa un any
A Llenyes Joan Marcé, de Sant Pau de Segúries (Ripollès), ja fa dies que reben trucades a diari per saber si tenen estoc. El seu propietari, Joan Marcé, explica que estan venent un 50% més que fa un any i no descarta que hi pugui haver problemes d’abastiment a mig hivern. «Molta gent s’espanta, vol emplenar tot l’espai que té perquè té por a quedar-se’n sense, com durant la covid i el paper de wàter, sembla com si el mon s’acabi», destaca. En el seu cas, s’han concentrat en la venda del Ripollès i ara, amb l’augment del gasoil, no es plantegen tampoc anar més enllà, tot i que reben peticions de comanda d’altres punts de Catalunya.
El sector veu aquest repunt de la demanda com una oportunitat, sobretot en zones com el Ripollès on hi ha molta massa forestal. També els falta gent qualificada i més gestió forestal. Joan Mallarach, propietari d’una empresa de treballs forestals, Tècniques Forestals. «Portem anys en augment però com aquesta tardor, cap, ha sigut espectacular», detalla. Xifra en un 40% l’augment de la feina. «Els boscos generalment estan molt abandonats i, veient els incendis d’aquest estiu, és un factor a favor per treure fusta del bosc i deixar els espais com caldria», explica.
Estella de boscos del Montseny: més cara però amb clients estables
Seva, Tagamanent, Aiguafreda, el Brull i Sant Miquel de Balenyà són quatre municipis i una Entitat Municipal Descentralitzada que formen part de l’Associació Montseny. Es tracta d’una entitat público-privada, sense ànim de lucre, que aprofita els boscos de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Convertida en estella, la fusta s’aprofita majoritàriament per escalfar equipaments municipals.
En el seu cas, l’augment generalitzat de la demanda que està patint el sector no els ha afectat especialment. Si bé és cert que han notat «més interès» en l’estella que produeixen, això tampoc s’ha acabat traduint en vendes. Un dels motius principals és el fet que la seva estella se situa a la part alta de la forquilla de preus, una tria «volguda» per donar valor al producte que s’extreu del bosc. «Els nostres clients són molt fixes. No compren ben bé l’estella, sinó tot el projecte», ha explicat Ferran Moll, tècnic de l’Associació. «És un projecte integral», ha afegit, perquè amb les tallades als boscos dels propietaris forestals l’Associació es converteix en una «eina» de prevenció d’incendis, dinamització del sector i també de conservació del paisatge. És una estella de km 0.
En el cas de l’estella, es parla que les calderes d’aquest biocombustible representen un 1% del mercat. «Una fracció ridícula», ha dit Ferran Moll, que requereix d’un increment del ritme d’instal·lació de calderes per créixer amb força. La burocràcia en els processos és també un fre a l’activitat. «Per aconseguir volums importants de fusta cada any has de parlar amb molta gent i cada tallada requereix una autorització. A més, et pots trobar que cada zona tingui diferents figures administratives que regulin les tallades Això només són traves», ha lamentat el tècnic. Per això, també reclama menys burocràcia per poder seguir creixent.
L’administració proposa fomentar les associacions entre propietaris forestals
Gairebé el 70% dels boscos de Catalunya pertany a propietaris privats. La resta és de titularitat pública. Des del Departament d’Acció Climàtica la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, també veu el moment actual com una oportunitat per «gestionar bé» els boscos del país. Un dels problemes que es troben els gestors del bosc a l’hora de fer una tallada és la gran quantitat de propietaris amb què s’han d’entendre. «En els boscos públics, la planificació i ordenació ja està feta. Nosaltres recomanem que als privats també s’associïn i facin aquesta feina de planificació», ha dit Sanitjas. A efectes pràctics, això significa que una empresa que vulgui fer una tallada en un bosc de diferents propietaris es dirigirà a l’associació, que ja haurà fet la feina prèvia de planificació i ordenació, i es podrà rebre l’autorització d’una manera més àgil.
Sanitjas ha destacat, però, que el principal «coll d’ampolla» que explica per què no hi ha prou fusta és la manca de mà d’obra qualificada. «Venim d’un sector que havia estat molt maltractat, amb una feina poc reconeguda i sous baixos que ha fet que molta gent hagi anat marxant», ha assenyalat la directora general. En aquest sentit, el Departament està engegant un pla de formació de la mà de les escoles agràries, centres de formació i el SOC que vol «seduir» a públics com per exemple el jove perquè entrin a treballar en aquest sector.
Una altra de les demandes de les empreses és que les tallades al bosc es puguin fer durant un espai més ampli de temps. Malgrat que Sanitjas defensa que hi ha moments en què hi ha limitacions ambientals que s’han de respectar, com per exemple quan neva, quan hi ha alt risc d’incendi forestal o en les zones de nidificació, sí que en els propers mesos es veuran resultats per «simplificar» els tràmits que calen per entrar a treballar al bosc seguint uns criteris «homogenis».
«En el fons el que volem és dinamitzar la gestió forestal perquè la necessitem per adaptar-nos al canvi climàtic, per fer prevenció d’incendis, però també per extreure el propi recurs del bosc», ha dit Sanitjas.
L’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palafrugell busca voluntaris per participar en el projecte “Xerrem junts”. Organitzat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), es tracta d’un espai social de trobada i comunicació en català que afavoreix l’aprenentatge de la llengua i la integració al país de persones nouvingudes.
La funció dels voluntaris és parlar amb persones que volen aprendre català. Es tracta d’un projecte semblant al de les parelles lingüístiques però amb un grup petit de persones adultes immigrades que tenen nivells molt baixos de comprensió/expressió en català. Cada voluntari liderarà un petit grup i hi conduirà la conversa tot intentant que els participants perdin la por i practiquin la mica de català que saben.
Per fer-se voluntari només cal ser catalanoparlant i tenir ganes de xerrar i d’escoltar. No cal cap titulació ni coneixement específic. Els voluntaris inscrits rebran una petita formació i se’ls facilitarà recursos per dinamitzar aquestes converses amb aprenents de català.
Les sessions són d’una hora i quart a la setmana, preferentment en horari de matí tot i que s’adapten a la disponibilitat horària de cada voluntari.
Núvols lenticulars des de la Bisbal d'Empordà. Foto: Marc Vilà
Avui dijous tindrem un nou dia tranquil i amb temperatures a la banda mitja però que encara tindran sensacions càlides. A la comarca, ens mourem dels 12-14 ºC mínims, als quasi 25 ºC màxims.
El cel començarà la nova jornada entre mig i poc ennuvolat, amb algun núvol baix o boirina enganxada a les poblacions més costaneres. Per més tard quedarà el protagonisme del sol. I això farà que el migdia tingui aspecte estival, tot i que la tardor com a nova estació entrarà la matinada de demà divendres a les 3:04 h.
L’atmosfera es guarda el canvi de temps pels primers dies de la tardor astronòmica. De moment, avui acabarem de passar l’última jornada entera de l’estiu d’enguany i esperarem a veure què ens portarà aquesta nova situació d’inestabilitat que ens voldrà afectar a finals de setmana perquè encara hi ha algun aspecte per concretar.
