Cultura catalana

Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Cultura catalana
Loading
/

Fa uns dies era a casa d’uns amics que havent sopar semblaven tots a punt de plorar o  de declarar-se en dol permanent al veure el destí de la nostra societat en mans dels que ens manen i dirigeixen el país.  Parlavem dels darrers enfrontaments, desqualificacions i jugades de bona o mala fe (que dretes i extremes dretes avui qualifiquen d’estratègies polítiques) amb els que partits polítics en aquest cas  independentistes de Catalunya, oferien  des de fa temps a la ciutadania  de Catalunya, de la resta d’Espanya i fins i tot d’alguns països europeus o americans. Si, era veritat, però jo no hi vaig intervenir perquè una situació com aquesta no l’havia viscut mai i era tant el desconcert i la tristesa que vaig preferir callar.
Un tipus que jo no coneixia va dir: “Potser no cal que ens amoïnem, ja n’aprendran de fer política, deixem que vagin promocionant la llengua i la cultura, que ja es molt”.
Silenci profund fins que un altre va afegir: “No hauríem d’exigir que imputats i no imputats, deixessin de barallar-se com nens petits?”
Un altre silenci glaçat, trencat al cap d’una estona per una veu que si vaig reconèixer, no era allà al fons del menjador la veu de Manel H? :
“El passat 4 d’octubre, deia,  el Govern de la Generalitat va anunciar el nom guanyador del Premi Internacional Catalunya a l’escriptora bielorussa i premi Nobel de literatura Svetlana  Aleksiévitx. Molt bé. Però poques hores després que s’anunciés el premi , l’editora Laura Huerga, de l’editorial Raig Verd, feia un tuit dient:
“De vegades penso que es difícil publicar en català perquè nosaltres som  els nostres propis enemics”
Que havia passat? Prenia la paraula la veu, Dons que l’editorial Raig Verd es l’editorial que ha publicat les obres d’Aleksiévitx en català. El cas es que a la nota publicada pel Govern per anunciar el premi, el títols dels llibres d’Aleksiévitx estaven traduïts, atenció! de les versions en castellà. Vegeu:
Títol de la traducció en castellà: La guerra no tiene orstro de mujer.
Títol en  català del Govern : La guerra no te cara de dona
Títol  en català de l‘editora catalana Raig verd:  La pregaria de Chernovil
Títol en la traducción del Castellá, Voces de Chernobil
El govern: Veus de Chernobil

Títol en catala del Govern,  La fi de l’home roig
Títol en castellas  El fin del homo sovieticus
En castellà  Gvern: El final del l’home sovieticus

I així tots els títols anomenats

Que ha passat aquí? Un tuït de l’editorial ho deixa clar “Celebren el Premi a Svetlana Aleksiévitx, però ens entristeix una mica que, en comptes de consultar els títols en català, es tradueixi al català  els títols del castellà. Sapigueu que podeu trobar tota l’obra d’Aleksievitx en català a Raig Verd”.
La qüestió, afegia la veu es que pel que sembla ningú al Govern  es va molestar en saber si l’escriptora a la qual s’atorgava el Premi Internacional Catalunya, tenia l’obra publicada  en català i com a referents només hi havia les traduccions castellanes.
Les reaccions han estat contundents:

“No pot ser. Ni quan donen el Premi Internacional Catalunya, saben que esta traduïda (i molt ben traduïda) al català? Es que no m’ho puc creure. En tot cas llegiu-la. Us deixarà amb el cor encongit però us ajudarà a no oblidar”
M. Carme Junyent, Lingüista,

O encara:
“Es desesperant . Quin desnivell de Govern. Sempre més avall
Judit Pujadó, editora.
I encara:
“Una mostra mes de pensar en el català com una llengua de segona , en lloc d’una llengua vehicular. Aquests polítics ens porten a l’extinció. Tot el contrari del que ens  proposa en Gerard Furest en el seu Decàleg Irreverent”
@laura_laurae

I encara, encara fins a l’infinit…
Si, però era la veu de Manel H.? Al fons del menjador no hi quedava ningú, nomes se sentia llunyà el ressò de les veus  de joves, grans i vells que protestaven? Eren veus o seguien sent tuïts? Protestaven o discutien? Tant se val, eren les veus del coneixement i de la consciència , les veus que lluiten per esborrar els disbarats, les mancances i les mediocritats, les veus del debat, les nostres, les  que ens obren el camí  cap a la veritat.
Si lluitem, si protestem, si busquem, vol dir que encara som vius.
Gràcies, Manel H.

Little Simz guanya el Mercury Prize 2022

little-simz-guanya-el-mercury-prize-2022

Aquest dimecres s’ha coronat a Little Simz com la guanyadora del Mercury Prize, gràcies al seu quart disc “Sometimes I Might Be an Introvert“. La rapera s’ha imposat a Wet Leg i Harry Styles. També optaven al guardó Self Esteem, Sam Fender, Joy Crookes o Yard Act.

L’artista ja partia com una de les favorites i ara ha aconseguit la distinció a millor disc del darrer any.

Durant el discurs ha agraït el suport de la família i amics, així com als seus seguidors. El premi està valorat amb 25.000 lliures i havia d’entregar-se el passat 8 de setembre, tot i que es va ajornar després de la mort de la reina d’Anglaterra.

L’entrada Little Simz guanya el Mercury Prize 2022 ha aparegut primer a Primera Fila.

David Catà: «No es pot comparar el mercat que hi havia abans amb el que hi ha actualment»

privat:-imatges-de-la-represa-parcial-del-mercat-setmanal-de-la-bisbal-amb-les-parades-de-productes-frescos-d’alimentacio-i-planter
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
David Catà: "No es pot comparar el mercat que hi havia abans amb el que hi ha actualment"
Loading
/

Ja fa més de 700 anys que el Jaume II va atorgar a la vila de la Bisbal el privilegi de la celebració d’un mercat setmanal els divendres. Aquest punt d’interès econòmic i social encara batega cada divendres al municipi. Per això, el dinamitzador de la Federació de Comerç de la Bisbal d’Empordà, David Catà, ens ha explicat algunes de les activitats i actes per commemorar aquest aniversari.

Els comerços de la Bisbal s’han volgut sumar a la celebració d’aquest 700è aniversari del Mercat perquè, segons David Catà, hi tenen una relació estreta. A més, el dinamitzador de la federació de comerç explica que tant el mercat com els comerços del municipi es nodreixen d’aquests visitants.

Les activitats van començar el passat mes de març i s’allargaran fins el març de 2023. Una de les activitats és un recull fotogràfic que es pot visitar als diferents comerços de la Bisbal. Durant el mes de novembre aquestes imatges es traslladaran a Les Voltes. En aquestes imatges podem apreciar l’evolució conjunta que ha fet el mercat amb la societat. A més, David Catà explica que s’hi poden apreciar les diferències del mercat actual amb les de principis del segle XX.

Una de les altres iniciatives son les receptes que es proposen de manera setmanal a les xarxes socials de la Federació de Comerç de la Bisbal. Aquestes receptes les proposen els comerços que formen part d’aquesta federació i es fan amb productes que podem trobar directament al mercat de la Bisbal. David Catà explica que ho fan per fomentar el comerç de proximitat i el consum de producte ecològic.

A més, es fa cuina de mercat en directe. Es faran cinc showccokings en directe i els restauradors de la Bisbal fan una recepta en directe amb productes de mercat i de proximitat. A més, se serveix en un plat únic de ceràmica creat especialment per l’ocasió i per commemorar aquest 700è aniversari.

David Catà és conscient que la societat ha canviat molt en els últims anys i que no poden lluitar contra l’aparició de les grans superfícies. Tot i això, poden complementar els serveis que ofereixen amb aquests productes de proximitat i ecològics.

Les activitats com les receptes o les iniciatives per fomentar la compra a granel al municipi estan sent molt ben rebudes pels ciutadans de la Bisbal. La intenció és posar en valor els productes de proximitat i els productes ecològics.

El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ret homenatge a Joaquim Vicens Gironella

Museu del Suro | Imatge de l'Ajuntament
Museu del Suro | Imatge de l'Ajuntament

El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ha inaugurat l’exposició dedicada a Joaquim Vicens Gironella, l’artista català més representatiu de l’Art Brut. L’exposició l’ha comissariat l’historiador de l’art Narcís Selles i ha col·laborat el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME). Aquesta mostra posa en valor l’obra de Gironella i el reconeix com un dels autors més importants dins els corrents artístics internacionals de la postguerra europea.  

Tot i que el Museu del Suro comptava amb diverses escultures sobre suro de l’autor, escultor i activista d’Agullana a la seva exposició permanent, en aquesta ocasió, i per primera vegada, s’estudia i documenta la seva trajectòria recuperant la memòria de l’artista exiliat.

Aquest treball acurat es plasma en l’edició d’un rigorós catàleg on s’ha fet un estudi sobre l’autor i la seva obra, però on també s’hi publica la part més significativa de les memòries inèdites de Vicens Gironella, en què tracta la seva experiència de la Guerra d’Espanya, l’exili, la Segona Guerra Mundial i la seva activitat com a escultor.

L’obra de Gironella

Poc després de la guerra, Vicens Gironella va abandonar l’acció política i va iniciar un original treball escultòric en suro al marge de les tendències estètiques de l’època, que va convertir-lo en un dels noms centrals de l’anomenat Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.

L’artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet en va veure les obres i va quedar-ne captivat, ja que s’ajustaven a la idea d’Art Brut que llavors estava elaborant i que volia representar un corrent d’alteritat en relació amb l’art instituït. L’any 1948 va presentar-lo en una exposició personal a París i li dedicà una monografia; posteriorment Vicens Gironella participà en les mostres més significatives de la tendència a Europa i als Estats Units.

Actualment, l’obra de l’autor agullanenc gaudeix d’un nivell notable de projecció, és present en diversos museus i ha format part de mostres internacionals altament rellevants, a París, Londres, Ravenna o Ginebra. La Collection de l’Art Brut de Lausana, el principal centre del món d’aquesta tendència, conserva més de cinquanta peces de Vicens Gironella. El seu fer ha estat objecte de nombroses referències en articles, llibres i tesis doctorals. Aquesta situació contrasta amb l’escàs coneixement que se’n té al seu país natal, àdhuc entre els especialistes, malgrat ser l’autor català més representatiu històricament de l’Art Brut. Una desinformació que aquesta iniciativa pretén ajudar a superar.

Aquesta exposició reivindicativa és una ocasió única per a endinsar-se en el món de Gironella i descobrir un referent poc conegut tot i la seva cabdal tasca artística. La programació inclourà visites comentades a l’exposició a càrrec del comissari Narcís Selles així com un seguit d’activitats per a públic familiar i escolar.

La Gala Pro Baix Ter recapta uns 5.000 euros per l’ADF Montgrí i El Puig Segalar

Gala Baix ter ADF

Aquest és el segon any que se celebra la Gala Pro Baix Ter, una iniciativa solidària que ha recaptat un total de 4.715 euros. La Gala l’organitzen els responsables de Giropoma i l’Auditori Teatre Espai Ter, i els diners recaptats s’han destinat a l’ADF Montgrí i El Puig Segalar.

Els diners recaptats es destinaran en l’adquisició d’un vehicle, per part de l’ADF Montgrí, i l’ADF de Puig Segalar els destinarà a comprar un remolc-bomba amb una capacitat de 3.500 litres d’aigua. El membre de l’ADF Montgrí, Anselm Díaz, explica que canviar un dels vehicles de l’ADF Montgrí era necessari.

Anselm Díaz explica que ho han rebut amb molta il·lusió, perquè aquest és un reconeixement a la feina feta a l’hora de fer prevenció d’incendis a la zona del Montgrí. A més, també ajuden a donar suport als Bombers en cas d’incendi.

Els diners recaptats s’han aconseguit gràcies a les entrades venudes del concert conjunt de Santi Arisa & Lakatans, la Cobla Contemporània, l’Agrupació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, i les corals de Palafrugell Nit de Juny i els Virolets.

El Consell Comarcal i Ecovidrio participen a la campanya solidària “Recicla vidre per elles”

El Consell Comarcal del Baix Empordà  i Ecovidrio presenten la campanya solidària “Recicla vidre per elles” en col·laboració amb la Fundació Sandra Ibarra. La Bisbal d’Empordà participa  en aquesta campanya, desenvolupada amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, que destaca la importància de tenir cura del medi ambient i cuidar la salut mitjançant la prevenció.

La campanya ha rebut el tret de sortida aquest dilluns, i s’allargarà fins al proper dia 2 de novembre de manera que durant uns quinze dies els contenidors siguin un reclam visual per a la ciutadania.

Ecovidrio ha instal·lat el contenidor per fomentar el reciclatge de vidre i la prevenció del càncer de mama. Ecovidrio transformarà els envasos de vidre dipositats en els contenidors en una donació a la Fundació Sandra Ibarra.

En aquesta ocasió, la campanya s’ha estès per més de 170 ciutats de l’Estat espanyol, com ara Madrid, Sevilla, Valladolid, Múrcia, Màlaga o Logronyo. D’aquesta manera, Ecovidrio ha instal·lat 400 contenidors roses. A més, l’entitat ha comptat amb Sandra Ibarra, presidenta de la Fundació que porta el seu nom, com a ambaixadora del projecte.

Com a símbol de la conscienciació i solidaritat amb el càncer de mama, Agatha Ruiz de la Prada ha dissenyat un mini iglú especial per a l’ocasió, en el qual es destaca el lema de la Fundació Sandra Ibarra: “Plens de vida”. El mini iglú es podrà adquirir a través de la web Miniglú.es, i els beneficis es destinaran a la Fundació Sandra Ibarra per contribuir a la prevenció i recerca del càncer.