Benvolguts oients de Ràdio Capital, això ja no és el que era. La tardor no fa de tardor, l’estiu ha estat massa estiu, ja veurem què ens passarà aquest hivern o aquesta primavera. Naturalment, a hores d’ara ningú no ho pot saber, però, com segur que també tothom ha sentit ben sovint, hi ha tot de gent molt ben predisposada a avisar-nos que no seran un hivern o una primavera com han estat sempre. ‘Cada any, pitjor’, ens diu molta d’aquesta gent. Un futur, doncs, terrible.
Però això també ho sabem tots. Sovint, molta d’aquesta gent, quan diu que no tindrem un hivern o una primavera com han estat sempre, vol dir que no seran com eren abans, i, quan diu abans, vol dir una època que no acaben de concretar gaire.
Quan va ser que les tardors van ser més plujoses i els hiverns més freds? O que les primaveres eren més primaveres? No ho sabem. Aquest és el gran misteri perquè ¿ben mirat, no ha estat cada any, de fet, que les tardors, els hiverns, les primaveres o els estius ens han semblat diferents?
-Jo del que estic parlant és de tendències. Abans, les tardors eren més plujoses; els hiverns, més freds; les primaveres, més primavera, els estius no tan calorosos –ens diuen.
Entesos. Sí que sembla que la pluja es reparteix més irregularment i que no fa tants dies de fred com, posem-hi, feia ara fa deu anys.
-Home! Deu anys? Jo diria quaranta! -ens dirà algú.
-Entesos, doncs, també.
Però és que jo he sentit adolescents de quinze anys dient que les tardors i els hiverns o les primaveres o els estius ja no són el que eren!
Deixem, però de banda el jovent.
Pregunto a un home de 65 anys, quan va ser que les tardors eren més plujoses, els hiverns més freds i etcètera, etcètera.
-Abans -em diu.
-Què vol dir abans?
-Quan era petit.
-Vivíeu aquí?
-Ah! No. Jo estic pensant en els anys que estudiava a Girona i que vivia en un internat. La fred que vam passar cada tardor i cada hivern! Els radiadors no escalfaven gens, l’aire entrava per tots els tancaments, per sota de totes les portes i entre els finestrons de totes les finestres.
-No eren com avui?
-Ni pensar-hi. Vidres que no acabaven d’arribar als bastiments, portes que els faltava un dit per tancar, finestrons plens d’escletxes. I les parets!
-Què els passava, a les parets?
-Que eren innecessàriament altes. Sobraven metres d’habitació a cada sala.
-I sempre vau passar fred?
-Ben bé sempre no. Ara que ho diu també recordo un hivern que no va fer fred i una tardor que no va ploure i que no es van fer bolets. Sí, de tant en tant, abans, també hi havia hiverns i tardors com els que hi ha ara. Però això sí no eren pas sempre.
