Els Bombers han fet un 8% menys de rescats a les comarques gironines en el que portem d’any respecte el mateix període del 2021. En concret, entre l’1 de gener i el 31 d’octubre, s’ha passat de 420 serveis a fer-ne 385. Les comarques amb més incidència són el Ripollès i l’Alt Empordà, amb 82 i 80 rescats respectivament. El sergent responsable de la unitat GRAE a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix a què «són les més turístiques» i, en el cas del Ripollès, a què és «l’única que té alta muntanya». «Si l’incident passa a 2.000 metres i en un lloc de difícil accés, és habitual que es requereixi el servei», afirma. De fet, on més rescats s’han fet és precisament a la muntanya, amb 236 (una xifra que representa el 61% del total).
Planagumà reconeix que tot i constatar que han disminuït els rescats, no saben amb exactitud quines són «les causes reals» però valoren dues possibilitats. Per una banda, consideren que pot ser degut al fet que, després de l’eliminació de les restriccions per la pandèmia, «hi ha menys turistes» fent activitats esportives sobre el terreny. I, per l’altra, que la gent estigui més conscienciada i prengui més precaucions.
En aquesta línia, el sergent assegura que «cada vegada la gent es prepara més i es documenta» gràcies a «les eines de previsió que tenim a l’abast» i també a la «facilitat» per obtenir recomanacions d’altra gent que hi ha anat abans. Tanmateix, alerta que cal «ser conscients» de l’activitat que realitzarem, «no només per nosaltres sinó pel grup» per reduir riscos i evitar fer un mal ús dels serveis.
Ripollès i Alt Empordà, on hi ha més rescats
El Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que habitualment aglutina més rescats i també on més s’han reduït aquest 2022, passant de 107 a 82. D’aquests, 61 s’han efectuat a la muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (19) i rescats o recerques al medi fluvial (2).
Planagumà atribueix la posició que el Ripollès ocupa al rànquing al fet que «és l’única que té alta muntanya». De fet, el pobles on més se n’han fet estan situats a cotes elevades i a tocar del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (16) i Queralbs (28). El sergent ho contraposa amb un entorn humanitzat, on és «més fàcil trobar ajuda».
L’Alt Empordà és la segona comarca on s’efectuen més rescats, tot i haver passat de 92 el 2021 a 80 aquest 2022. D’aquests, 33 s’han efectuat a la muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (33), rescats o recerques al medi marítim (20) i al medi fluvial (4). Les localitats on s’han hagut d’evacuar més persones en aquesta comarca empordanesa són Cadaqués (8), Roses (10), l’Escala (11), i El Port de la Selva (12). Segons explica el responsable de la unitat GRAE a Olot, la majoria dels que s’efectuen a la muntanya, són «en camins de ronda» i el que es fan al mar, són sobretot «a gent que està navegant amb barca o caiac».
A la resta de comarques gironines els rescats s’han, pràcticament, mantingut. Al Baix Empordà, s’ha passat de 77 a 75 i a la Garrotxa, de 46 a 48. Al Pla de l’Estany, s’han mantingut els 6 de l’any anterior i al Gironès, els 31. I, finalment, a la Selva hi ha hagut un lleuger increment, passant del 61 de l’any passat als 63 del mateix període d’enguany.
Les causes dels rescats
El responsable de la unitat GRAE a Olot detalla que els rescats es produeixen, principalment, per dues causes. El primer factor possible, apunta, és la «fatalitat»; quan algú es fa mal i requereix assistència per ser evacuat. Però també poden produir-se per «no haver valorat bé la ruta o el nivell del grup, no haver-se equipat bé, per falta d’hidratació…». Planagumà detalla que «hi ha molts factors» possibles, però avisa que cal «ser conscients de l’entorn» per evitar la segona casuística.
«Si estem utilitzant un recurs podem ocupar un servei», alerta. I afegeix que és «un recurs disponible evidentment per tothom», però insisteix en el fet que «se n’ha de fer un bon ús perquè quan es fa una tasca menys important, algú que ho necessiti amb més urgència s’haurà d’esperar». En aquesta línia, recorda que a l’hivern, per exemple, és «imprescindible» sortir amb roba d’abrigar i llum artificial «perquè es fa fosc aviat».
Descentralització dels recursos
Actualment i en paral·lel, el cos de Bombers treballa per descentralitzar els recursos. L’objectiu és tenir-los a prop d’on hi ha els equips de rescat i reduir el temps d’actuació. En aquest sentit, al Parc de Bombers d’Olot disposen d’un helicòpter 220 dies l’any. Planagumà explica que la voluntat és tenir-lo sempre i ho justifica dient que «si està a Sabadell -on es guarda quan no està a la Garrotxa-, hi ha una estona més de vol que fa que s’endarrereixi el servei». Per aquest fet, considera que, la forma òptima de gestionar el recurs és tenir-lo «descentralitzat per augmentar l’eficiència» a l’hora de realitzar el servei.
