La salut i Catalunya

Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La salut i Catalunya
Loading
/

Fa dies, setmanes, mesos que la gent de Madrid i el seu territori, se li digui província o Comunitat, es reuneixen per centenars i milers i protesten tots a l’hora per la manca de serveis mèdics des de la Atenció primària passant per tota mena d’atenció de malalties i accidents fins a les urgències mes greus, per manca d’atenció, o de metges, infermers i zeladors insuficients o inexistents, mentre a Urgències -quan n’hi ha- la gent fa cua davant una porta tancada del seu CAP o com sigui que allà s’anomeni, esperant desesperada el miracle de l’aparició d’ajuda.
Ja se que encara que ho neguem està mal vist dedicar elogis a Madrid, però jo seria ben estúpida si no reconegués que ells al menys en front del mal govern i de la pèrdua legalitzada dels seus drets, protesten, convençuts de que  la protesta no nomes es una forma d’aconseguir (per difícil que sigui) el que un creu que hi te dret, sinó sobretot  ajuda a creure el que per viure on viuen es indispensable:  veure i compartir que  el seu poble encara no s’ha adormit del tot sentint a tot hora  les cançons que li canta el poder.
Perquè, de que presumeix el nostre silenci? De la noia que va demanar una visita ginecològica a l’octubre perquè tenia mal a un pit i encara no li han telefonat ni avisat? O per aquells i aquelles, inclosos nens,  que es passen les hores mortes a urgències sense ni poder seure per la gentada que hi ha fins al vespre que tanquen i a lo millor els deixen fora? O el serveis de demanar hora anul·lats ja en alguns pobles de la costa? O la gent que abandona perquè s’ha cregut la cançoneta de que la medecina privada es millor que la pública oblidant que a sobre de pagar fortunes, el qualificatiu de negoci tampoc li dona la alegria de visites i serves que necessita de debò l’atenció mèdica? O potser hem oblidat l’angoixa d’infermeres i metges que, quan poden, han d’atendre en un pocs minuts un client que a lo millor en necessita un de mes, o li fa falta una cura urgent o una anàlisis o un examen que de cap manera pot practicat perquè no hi ha personal?
Potser si que hem oblidat totes aquestes coses i per això nomes protesten uns quants dels homes i dones plens d’esperit de justícia que segueix donant el nostre poble. No ho se, el que si sé segur es que el que hem oblidat quasi tots, molts per por  de no ofendre Catalunya, precisament la mes gran víctima d’aquesta sinistre forma de governar que afavoreix als rics i oblida al poble, es que si Madrid es la comunitat que mes malament cuida als seus malalts i accidentats, Murcia n’és la segona i Catalunya  la tercera d’entre  les desenes  que formen el que ara en ha donat per dir-ne l’Estat Espanyol.

Imma Gelabert: «Cal una resposta significativa per part de les administracions»

privat:-cloenda-del-curs-d’equinoterapia-per-a-les-persones-amb-discapacitat-delsto-de-santa-cristina-de-la-fundacio-vimar
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Imma Gelabert: "Cal una resposta significativa per part de les administracions"
Loading
/

La Fundació Vimar és una fundació privada sense ànim de lucre que treballa perquè les persones amb necessitats especials del Baix Empordà accedeixin a serveis com residències, centres de dia o programes de suport a l’autonomia. Per avançar-nos algunes de les novetats ens va visitar al Supermatí la vicepresidenta de la Fundació Vimar, Imma Gelabert.

Fa pocs dies, des de la Fundació Vimar van inaugurar un nou Centre d’Atenció Especialitzada a Palafrugell. Aquest canvi, explica Imma Gelabert, es deu a l’increment del nombre d’usuaris i la intenció d’oferir més serveis i que augmentin en termes de qualitat. Aquest nou centre ofereix diversos serveis.

Actualment, el servei atén sis usuaris, però a principis del 2023 se n’hi incorporaran dues més. Tot i això, el servei es podria ampliar si augmentéssin els recursos i el personal del centre, segons explica Imma Gelabert.

La vicepresidenta de la fundació afirma que al llarg del temps el tipus d’usuaris que fan servir aquests serveis ha variat. Però Imma Gelabert reconeix que s’hauria de poder estendre aquest servei especialitzat a moltes més persones a la comarca del Baix Empordà que també ho necessiten.

Hi ha moltes persones, tal com explica Imma Gelabert, que queden fora d’aquests serveis perquè no poden atendre més persones. Per això, hi ha famílies que tenen a càrrec seu persones amb especials capacitats. Cal incidir també que la Fundació Vimar s’han vist afectats per l’augment de costos de l’energia i l’abastiment de matèries primeres. La vicepresidenta de la fundació afirma amb rotunditats que s’han vist greument afectats.

La Fundació Vimar rep ajudes tan de la Generalitat com del Consell Comarcal del Baix Empordà o dels ajuntaments de les diverses poblacions. La vicepresidenta de la fundació recorda que si no reben ajudes significatives per oferir els serveis a aquestes persones, la dificultat de donar continuïtat al servei serà complicat.

Des de la fundació hi ha un equip humà que està treballant per evitar que un servei com el que ofereix la fundació Vimar no desaparegui. A través de recursos com el micromecenatge o la proposta d’Amic Vimar, es vol evitar que un servei d’aquets tipus desaparegui.

Un home arrenca un tros de dit a un policia a Santa Cristina

Imatge d'arxiu de la policia local de Santa Cristina d'Aro
Imatge d'arxiu de la policia local de Santa Cristina d'Aro

Un home va arrencar una part del dit anular d’una mà del sotsinspector de la policia local de Santa Cristina d’Aro. Els fets van passar divendres cap a les vuit del vespre quan el sotsinspector intentava reduir l’home amb un company, segons fonts de El Punt Avui.

La policia va rebre l’avís per una suposada agressió per violència de gènere. Un home intentava fer entrar una dona en un vehicle. L’home estava alterat i va oposar molta resistència. Així, mentre l’estaven reduint, l’home va mossegar al sotsinspector.

Els Bombers rescaten un escalador accidentat a Solius

Imatge d'arxiu d'un helicòpter dels Bombers (GRAE) - Servei d'Emergències Mèdiques (SEM)
Imatge d'arxiu d'un helicòpter dels Bombers (GRAE) - Servei d'Emergències Mèdiques (SEM)

Els Bombers van rescatar dissabte a les 14:22 un escalador accidentat a Solius. L’home, de 67 anys i veí de Girona, ha caigut i ha picat contra una roca a la zona de Can Duran.

S’ha activat l’equip sanitaritzat dels GRAE i l’helicòpter dels Bombers. Finalment, l’escalador ferit de poca gravetat ha estat evacuat a l’Hospital Josep Trueta de Girona.

https://twitter.com/bomberscat/status/1591511288139878403

Els Bombers fan un 8% menys de rescats a les comarques gironines en el que portem d’any

Bombers

Els Bombers han fet un 8% menys de rescats a les comarques gironines en el que portem d’any respecte el mateix període del 2021. En concret, entre l’1 de gener i el 31 d’octubre, s’ha passat de 420 serveis a fer-ne 385. Les comarques amb més incidència són el Ripollès i l’Alt Empordà, amb 82 i 80 rescats respectivament. El sergent responsable de la unitat GRAE a Olot, Pere Planagumà, ho atribueix a què «són les més turístiques» i, en el cas del Ripollès, a què és «l’única que té alta muntanya». «Si l’incident passa a 2.000 metres i en un lloc de difícil accés, és habitual que es requereixi el servei», afirma. De fet, on més rescats s’han fet és precisament a la muntanya, amb 236 (una xifra que representa el 61% del total).

Planagumà reconeix que tot i constatar que han disminuït els rescats, no saben amb exactitud quines són «les causes reals» però valoren dues possibilitats. Per una banda, consideren que pot ser degut al fet que, després de l’eliminació de les restriccions per la pandèmia, «hi ha menys turistes» fent activitats esportives sobre el terreny. I, per l’altra, que la gent estigui més conscienciada i prengui més precaucions.

En aquesta línia, el sergent assegura que «cada vegada la gent es prepara més i es documenta» gràcies a «les eines de previsió que tenim a l’abast» i també a la «facilitat» per obtenir recomanacions d’altra gent que hi ha anat abans. Tanmateix, alerta que cal «ser conscients» de l’activitat que realitzarem, «no només per nosaltres sinó pel grup» per reduir riscos i evitar fer un mal ús dels serveis.

Ripollès i Alt Empordà, on hi ha més rescats

El Ripollès és la comarca de la demarcació de Girona que habitualment aglutina més rescats i també on més s’han reduït aquest 2022, passant de 107 a 82. D’aquests, 61 s’han efectuat a la muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (19) i rescats o recerques al medi fluvial (2).

Planagumà atribueix la posició que el Ripollès ocupa al rànquing al fet que «és l’única que té alta muntanya». De fet, el pobles on més se n’han fet estan situats a cotes elevades i a tocar del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser: Setcases (16) i Queralbs (28). El sergent ho contraposa amb un entorn humanitzat, on és «més fàcil trobar ajuda».

L’Alt Empordà és la segona comarca on s’efectuen més rescats, tot i haver passat de 92 el 2021 a 80 aquest 2022. D’aquests, 33 s’han efectuat a la muntanya i la resta es reparteixen entre rescats de persones perdudes (33), rescats o recerques al medi marítim (20) i al medi fluvial (4). Les localitats on s’han hagut d’evacuar més persones en aquesta comarca empordanesa són Cadaqués (8), Roses (10), l’Escala (11), i El Port de la Selva (12). Segons explica el responsable de la unitat GRAE a Olot, la majoria dels que s’efectuen a la muntanya, són «en camins de ronda» i el que es fan al mar, són sobretot «a gent que està navegant amb barca o caiac».

A la resta de comarques gironines els rescats s’han, pràcticament, mantingut. Al Baix Empordà, s’ha passat de 77 a 75 i a la Garrotxa, de 46 a 48. Al Pla de l’Estany, s’han mantingut els 6 de l’any anterior i al Gironès, els 31. I, finalment, a la Selva hi ha hagut un lleuger increment, passant del 61 de l’any passat als 63 del mateix període d’enguany.

Les causes dels rescats

El responsable de la unitat GRAE a Olot detalla que els rescats es produeixen, principalment, per dues causes. El primer factor possible, apunta, és la «fatalitat»; quan algú es fa mal i requereix assistència per ser evacuat. Però també poden produir-se per «no haver valorat bé la ruta o el nivell del grup, no haver-se equipat bé, per falta d’hidratació…». Planagumà detalla que «hi ha molts factors» possibles, però avisa que cal «ser conscients de l’entorn» per evitar la segona casuística.

«Si estem utilitzant un recurs podem ocupar un servei», alerta. I afegeix que és «un recurs disponible evidentment per tothom», però insisteix en el fet que «se n’ha de fer un bon ús perquè quan es fa una tasca menys important, algú que ho necessiti amb més urgència s’haurà d’esperar». En aquesta línia, recorda que a l’hivern, per exemple, és «imprescindible» sortir amb roba d’abrigar i llum artificial «perquè es fa fosc aviat».

Descentralització dels recursos

Actualment i en paral·lel, el cos de Bombers treballa per descentralitzar els recursos. L’objectiu és tenir-los a prop d’on hi ha els equips de rescat i reduir el temps d’actuació. En aquest sentit, al Parc de Bombers d’Olot disposen d’un helicòpter 220 dies l’any. Planagumà explica que la voluntat és tenir-lo sempre i ho justifica dient que «si està a Sabadell -on es guarda quan no està a la Garrotxa-, hi ha una estona més de vol que fa que s’endarrereixi el servei». Per aquest fet, considera que, la forma òptima de gestionar el recurs és tenir-lo «descentralitzat per augmentar l’eficiència» a l’hora de realitzar el servei.

Primera Llista – 12 novembre 2022