ERC de Sant Feliu denuncia que l’Ajuntament executa obres sense tenir els permisos necessaris

Espigó Sant Feliu de Guíxols

El grup municipal d’Esquerra a Sant Feliu de Guíxols ha criticat l’equip de Govern per iniciar les obres de reforma de l’espigó de Rius i Calvet sense el permís necessari de Costas del Estado.

Aquesta reforma havia estat aprovada pel Ple de l’Ajuntament, però ara s’ha de replantejar ja que no es pot portar a terme sense el permís corresponent. Segons la nota difosa per la formació, «aquesta situació és fruit de les presses electorals i demostra una gestió poc responsable dels diners públics, com si es tractessin de la campanya electoral d’un partit».

El mal estat de l’espigó de Rius i Calvet, que va ser malmès a principis de 2020 i que ha estat enfonsat durant tres estius, havia estat denunciat amb anterioritat. Totes les poblacions han arranjat els desperfectes del temporal Glòria però segons ERC, Sant Feliu de Guíxols ho ha fet a darrera hora, cosa que ha fet que el cost del projecte sigui més elevat. A més, cap altra administració ha aportat fons per reparar els danys causats pel temporal, cosa que ha suposat un greuge econòmic per a la ciutat, que ha hagut de suportar el 100% del cost de la reparació.

Les crítiques a l’equip de govern també s’han estès a la manca d’actuacions durant els tres primers anys de mandat, en què «no s’ha canviat ni una vorera, una paperera, un parc infantil, asfaltat un carrer o pintat un pas de vianants». Aquesta inacció ha estat descrita com una estratègia pensada perquè la memòria dels ciutadans oblidi l’estat de deixadesa i només recordi els darrers dotze mesos i la «molta feina del govern, acompanyada de les corresponents fotografies de l’alcalde».

Generalitat, Diputació i quinze ajuntaments creen la taula per impulsar l’aeroport de Girona

La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i els representants dels 15 ajuntaments en la reunió per la taula estratègica de l'aeroport Data de publicació: dimecres 21 de desembre del 2022, 17:38 Localització: Girona Autor: Imatge cedida a l'ACN per l'AGi
La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i els representants dels 15 ajuntaments en la reunió per la taula estratègica de l'aeroport Data de publicació: dimecres 21 de desembre del 2022, 17:38 Localització: Girona Autor: Imatge cedida a l'ACN per l'AGi

Després d’un any treballant en idear el mecanisme per impulsar l’aeroport de Girona, aquest dimecres s’ha tancat l’acord entre la Generalitat, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç i quinze ajuntaments de la demarcació i de l’Alt Maresme. Es tracta de municipis que poden atraure turistes de l’aeroport. Es tracta de Lloret de Mar, Blanes, Tossa de Mar, Vilobí d’Onyar (Selva), Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palafrugell, Torroella de Montgrí, l’Escala, Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Santa Susanna, Calella i Pineda de Mar (Maresme).

Entre totes les administracions hi aportaran pràcticament 2 milions d’euros a l’any i les aportacions es faran de forma proporcional, en funció de la capacitat turística de cada municipi. Ara, es preveu que les administracions aprovin el conveni i les aportacions i que a finals de gener es pugui constituir formalment la taula estratègica per posar-se a treballar.

La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha destacat que entre tots els actors volen teixir conjuntament les estratègies a seguir per impulsar l’aeroport. Aquestes estratègies passen a invertir els gairebé 2 milions en publicitat i captació de noves aerolínies. Cañigueral ha insistit que la taula serà una nova eina «transversal de governança» sobre l’aeroport de Girona per tal de consensuar les actuacions.

Les institucions s’han reunit aquest dimecres al migdia en una de les trobades de l’Assoicació per la Promoció i el Desenvolupament de les comarques gironines (AGi), l’organisme que fins ara s’encarregava de fer les campanyes de promoció de l’aeroport. La voluntat és que la taula substitueixi la feina que feia l’AGi fins ara.

Durant la reunió d’aquest dimecres de l’AGi també s’ha acordat que es donaran 30.000 euros a la Taula Gironina de Turisme (TGT) per tirar endavant l’estudi sobre el perfil d’usuari que hi ha a l’aeroport de Girona. Aquest estudi encarregat per la TGT a un grup de recerca de la UdG va comptar amb el finançament de 30.000 euros per analitzar els passatgers que hi havia durant els mesos d’estiu i 30.000 més que va aportar l’Agència Catalana de Turisme per allargar l’estudi durant la tardor. Ara, es preveu complementar amb els 30.000 euros per tancar el cicle i arribar a l’estiu vinent.

Per a Cañigueral aquest és un exemple de com «entre tots» s’ha pogut finançar un estudi dels passatgers durant un any. Amb les conclusions d’aquest estudi es preveu articular algunes de les accions de promoció que s’hauran de fer des de l’aeroport.

Berto Romero, Martita de Graná, Ana Polo i Oye Sherman, primers confirmats del Salat de Sant Feliu de Guíxols

Berto Romero, Martita de Graná i el pòdcast Oye Polo (d’Ana Polo i Oye Sherman) actuaran a la tercera edició del Salat, el festival de comèdia que s’inclou en el certamen musical de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Aquest dimecres a la tarda s’han anunciat els primers artistes d’un festival que ja s’ha consolidat com la proposta de comèdia de la Costa Brava. Romero i Martita de Graná són dos dels noms més potents de l’Estat en l’àmbit humorístic. Per la seva banda, el pòdcast Oye Polo és un dels més escoltat en català, que arribarà a Sant Feliu de Guíxols en format d’espectacle. Les entrades ja estan a la venda a través del portal web del festival.

Nomenen a Antoni Vila Casas com a Fill Adoptiu de Palafrugell

El plenari de Palafrugell va aprovar de forma unànime convertir a Antoni Vila Casas en Fill Adoptiu de la Vila. La concessió del títol de Fill Adoptiu de Palafrugell, es pot atorgar a aquelles persones que, sense haver nascut en el municipi, hagin destacat de manera extraordinària per les seves qualitats o mèrits personals o bé per serveis prestats en benefici o honor del municipi.

En aquest sentit, la vinculació de Vila Casas amb Palafrugell té un nexe d’unió mitjançant Can Mario, que és el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona), inaugurat l’any 2004. Un equipament que acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. El fet que addicionalment, cada any s’organitzen exposicions temporals, i la participació de Vila Casas a la vida cultural i social del municipi han fet que es converteixi en el segon Fill Adoptiu de la vila després de Modest Cuixart.

Antoni Vila Casas va néixer el 27 de novembre de 1930 a Barcelona. El 1956 es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona i el 1960 fou fundador i president del consell d’administració de Laboratoris Prodes (Prodesfarma), que el 1995 es fusionà amb els Laboratoris Almirall.

A més d’empresari, ha destacat com a mecenes de nombroses iniciatives culturals, i el 1986 creà la Fundació Vila Casas, de la qual és president, que ha obert diversos museus d’art a Torroella de Montgrí, Barcelona i Palafrugell. També és membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

L’any 1996 va rebre la Gran Creu de l’orde del Mèrit Civil, el 1999 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2004 el premi Montblanc al mecenatge, que concedeix la Fundació Montblanc. Aquest any 2022 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

A mitjans del mes de gener de 2023 s’organitzarà un acte per guardonar a Antoni Vila Casas amb aquesta distinció protocol·lària palafrugellenca.

Festival Ítaca anuncia els primers artistes de l’Ítaca Sant Joan

festival-itaca-anuncia-els-primers-artistes-de-l’itaca-sant-joan

La Maravillosa Orquesta del Alcohol (LA M.O.D.A.), Els Catarres, Triquell i Boom Boom Fighters & Cookah P són els primers artistes confirmats de l’ÍTACA SANT JOAN 2023, que se celebrarà els dies 23 i 24 de juny. Amb aquest avançament d’aquests quatre artistes es comença a perfilar la que serà l’onzena edició del festival ÍTACA, Cultura i Acció, que té la seva cita més multitudinària a l’Estartit el cap de setmana del solstici d’estiu. I, amb el Nadal a tocar, es poden adquirir entrades a preu especial des d’avui mateix per les dues nits de concerts organitzades per la productora gironina Link Produccions i l’Entitat Municipal Descentralizada (EMD) de l’Estartit.

L’actual auge del panorama musical dels Països Catalans no es podria entendre sense Els Catarres, grup irrepetible, que serà un dels caps de cartell de la nit de la revetlla de Sant Joan. I la nit més curta de l’any també serà la més màgica: comptarà amb l’actuació de Boom Boom Fighters & Cookah P amb la seva proposta innovadora que combina roots reggae dels anys 80 i dancehall dels 90. Amb només un any, la banda empordanesa ha aconseguit posar del revés el panorama festiu del país, amb una essència única, fresca i desenfadada.

L’endemà, dissabte, un dels plats forts serà LA M.O.D.A., que amb una profitosa dècada de trajectòria que els ha brindat el reconeixement del públic i la crítica musical, desgranaran les cançons de l’aclamat Nuevo Cancionero Burgalés, combinats amb d’altres grans cançons emblemàtiques del septet. I, per si no n’hi hagués prou, compartiran escenari amb Triquell, qui després del seu èxit al programa musical Eufòria de TV3, presentarà un primer disc que promet altes dosis de pop i música urbana que caracteritzen l’artista.

Aquest avançament és la primera carta de presentació de l’ÍTACA SANT JOAN 2023. I cal seguir-ho de ben a prop: encara s’han de desvetllar més caps de cartell i la resta de la programació d’un festival que arriba trepitjant fort. I és que l’any passat els espectacles de pagament de l’ÍTACA es van cloure registrant més de 17.000 assistents, la xifra més alta de la seva història i que consoliden la proposta com un dels cincs festivals de pagament de la Costa Brava amb major nombre d’espectadors.

Coincidint amb l’arribada del Nadal, ÍTACA posa en marxa la venda d’entrades a preu especial per a l’ocasió (ja estan disponibles a través del web del festival). D’una banda, les entrades de dia es poden adquirir per 28 euros, mentre que el pack de les dues nits d’ÍTACA SANT JOAN valen 48 euros. Cal tenir present que aquests preus ja inclouen poder gaudir de l’experiència sense despesa afegida: enguany s’ha eliminat l’obligatorietat de la polsera moneder i el públic assistent també podrà efectuar els pagaments a la barra amb targeta o telèfon mòbil.

L’entrada Festival Ítaca anuncia els primers artistes de l’Ítaca Sant Joan ha aparegut primer a Primera Fila.

Les poblacions de senglars estan arribant al seu màxim a les comarques de Girona

privat:-batuda-de-senglars-prevista-per-aquest-cap-de-setmana

Ho afirma un informe del Grup Operatiu de Prevenció davant de la Pesta Porcina Africana (GO PREVPA). L’informe es basa en l’evolució de les estadístiques cinegètiques per províncies i permet fer una zonificació en tres categories diferents segons la presència i densitat d’aquests ungulats. Girona i la província d’Osca estan en la primera categoria, amb una «alta densitat» de porcs senglars i una «taxa de creixement reduïda».

Aquesta situació està causant problemes als pagesos a les comarques gironines, ja que els senglars fan malbé els conreus i també són responsables d’accidents de trànsit. A finals de novembre, Unió de Pagesos va demanar que es declari l’emergència cinegètica a Girona per l’alta densitat d’aquests ungulats i va anunciar possibles mobilitzacions. L’estudi ha avaluat les dades de 2010 a 2016 i mostra que el creixement anual de les borses de caça augmenta amb l’abundància fins a un punt d’inflexió i després disminueix gradualment.

Girona es troba per sota dels tres senglars per quilòmetre quadrat d’hàbitat adequat, amb una taxa anual de creixement del 10%. Barcelona, València i Alacant estan en la segona categoria, amb altes taxes de creixement, mentre que la resta de les províncies es troben en una tercera categoria amb baixa abundància relativa i una escassa taxa anual de creixement.

L’anàlisi preliminar mostra que les poblacions de porcs senglars a Espanya es poden apropar al punt d’inflexió, però la majoria de les províncies es troben en fase de creixement accelerat. Això suposa una «amenaça en el futur més immediat» pels problemes associats a la sobreabundància d’aquesta espècie, que és portadora de la Pesta Porcina Africana. L’informe té com a objectiu ajudar a establir una estratègia de gestió poblacional a llarg termini i a millorar les mesures de prevenció de la Pesta Porcina Africana.