Els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) va fer, la setmana passada, la seva 13a donació a Càritas del Baix Empordà. Aquest 2022 han destinat gairebé 2.35 tonelades de productes higiènics i aliments com torrons.
La donació va ser possible gràcies a l’aprotació de SSIBE i Emporhotel de 3.400 euros, a la qual també s’han sumat Proquibsa, Anela Fruits i Didbosch. El contingut de la donació ha estat: 2.200 envasos de productes higiènics i 100kg d’aliments, 76kg d’aliments, 74 kg de material de neteja i 200 de sabó.
La selecció dels aliments i productes per a la higiene personal i de neteja s’ha fet tenint en compte els criteris indicats per les diferents delegacions de Càritas per tal de poder cobrir les necessitats de la població del Baix Empordà. Tots els productes es distribuiran el dia 23 de desembre a cada delegació local de Càritas.
Comencem una nova jornada sense canvi de discurs del cel. Avui dijous serà el primer dia de l’hivern, que entrava oficialment ahir a les 22.49 de la nit, però la contrapartida de l’atmosfera no serà en cap cas freda ni adversa. Avui el dia serà molt suau.
La sensació poc hivernal a la comarca ens portarà a uns termòmetres que aniran dels 8-10 ºC mínims als 20 ºC màxims.
Del cel n’esperem un matí una mica menys ennuvolat que els últims i això potser farà baixar una mica més la temperatura matinal. Però, durant la tarda tornarem a tenir bandes de núvols alts i prims que no deixaran lluir el sol a la seva totalitat.
I la previsió a més dies ens fa parlar de pujada clara de les temperatures, tant per demà divendres, com per dissabte. Temperatures que pujaran a més de 20 ºC, i ens portaran a unes diades nadalenques amb molta estabilitat i poca fred.
El món de la pesca és un món en transformació. Malgrat ser un ofici tradicional i amb molta història, en els últims anys s’ha vist obligat a innovar i adaptar-se a les noves tecnologies i a conceptes com ‘canvi climàtic’ o ‘sostenibilitat’. Al mateix temps, els pescadors també tenen un ull posat en un futur que es presenta incert a causa de la manca de relleu generacional cada dia més evident.
Per conèixer de primera mà com és una jornada habitual dels pescadors de Palamós i com està canviant el seu dia a dia, a Ràdio Capital vam acompanyar els mariners de l’embarcació Solraig durant una jornada laboral de finals d’estiu.
6.45 h, l’hora de sortida
Són les 6 del matí del dijous 25 d’agost de 2022. La tripulació del Solraig es troba al port de Palamós. Són quatre: en Miquel Mir, patró del Solraig i patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós; Manel Figueras, mecànic de l’embarcació; i Sebastian Cervantes i Pedro León, mariners.
Miquel Mir, patró del Solraig, des del pont de l’embarcació
Els quatre comencen a treballar, ja que tot ha d’estar a punt per poder començar a navegar a tres quarts de set. Aquesta és l’hora en què totes les embarcacions de Palamós poden sortir del moll i dirigir-se cap als punts on volen pescar aquell dia. Pocs minuts abans de la sortida, des de la coberta i estant envoltats d’altres embarcacions, tinc la sensació d’estar en el punt de sortida d’una cursa, amb tots els participants esperant el tret de sortida.
La tripulació del Solraig preparant la xarxa abans de sortir a feinejar
Vista de Palamós des del Solraig
6.45 h, les embarcacions estan a punt per sortir a feinejar
A l’hora exacte, Miquel Mir, patró del Solraig, posa rumb cap al primer objectiu del dia, la zona on espera poder pescar escamarlà. Ens espera per davant una jornada d’onze hores, ja que no tornarem al port fins quarts de sis de la tarda. Malgrat ser una rutina clarament exigent, Miquel Mir assegura que depèn molt de la climatologia.
Les innovacions tecnològiques a les quals fa referència el patró es van produir, sobretot, al llarg del segle XX. Es va viure un canvi tecnològic que va transformar radicalment la pesca, passant d’una pesca gairebé instintiva a tenir unes eines tecnològicament molt sofisticades. Al Solraig, gran part d’aquestes eines es poden veure al pont, el lloc des d’on el patró controla la navegació i direcció de la nau. Allà hi ha diferents instruments de comunicació amb altres embarcacions, de geolocalització o una pantalla on es poden veure tots els punts de la costa en què han pescat les embarcacions de Palamós alguna vegada, entre altres.
Manel Figueras, mecànic del Solraig, observant una de les pantalles del pont
Pont del Solraig
Pont del Solraig
El Solraig és una embarcació de pesca d’arrossegament, cosa que vol dir que l’embarcació s’ha de dirigir fins a un punt concret on es deixen anar les xarxes, que durant unes hores aniran gairebé fregant el fons marí atrapant el peix.
L’arrossegament és una de les tècniques capdavanteres del sector pesquer arreu del món. Sobretot a Palamós, on s’utilitza per pescar l’espècie de més valor comercial i simbòlic: la gamba vermella. Tot i això, en els últims anys la investigació científica ha posat en relleu una problemàtica d’aquesta tècnica, i és que és una de les principals causes de la degradació dels fons marins. És per això que, a Palamós, es va canviar el sistema d’arrossegament per evitar la fricció amb el fons marí.
A les 8 del matí, els mariners deixen anar la xarxa a l’aigua per primera vegada aquell dia.
Manel Figueras i Pedro León, a la coberta del Solraig
Pedro León, mariner del Solraig
La xarxa està a l’aigua durant una hora i mitja. Vora les deu és hora de recollir-la, ja amb la sospita per part del patró que la xarxa s’havia trencat durant la pesca. Malgrat que el canvi en la tècnica fa que sigui menys habitual, és un imprevist que a vegades passa i que fa endarrerir una mica l’horari previst, ja que vol dir que s’ha de canviar de xarxa.
Miquel Mir i Sebastian Cervantes observen la primera pesca del dia després de recollir la xarxa
Un cop ja està preparada la xarxa nova, es torna a deixar anar a l’aigua. Aquest cop en punt diferent, amb l’esperança de pescar gamba vermella. Després d’això, els mariners seleccionen el peix capturat i el netegen.
Amb tot això, es fa hora de dinar. Són dos quarts de dotze del migdia i, en Sebastian, designat com a cuiner del Solraig, serveix un arròs a la cassola amb marisc a la taula de la cuina. Em comenten que solen dinar més aviat, però que amb el problema de la xarxa s’ha fet una mica tard.
Taula dins la cuina del Solraig
La cuina del Solraig
A la sobretaula, van sorgint aquests grans temes i preguntes que envolten el món de la pesca. M’expliquen, com, amb els anys, cadascun d’ells s’ha acostumat a aquests horaris i rutines exigents del mar. També predominen les bromes sobre qui es jubilarà abans. Per la duresa i exigències de l’ofici, els pescadors es poden jubilar fins deu anys abans de l’edat general de 65 anys. Tant en Manel Figueras, el mecànic, com el patró, en Miquel Mir, la tenen a prop. De fet, el patró es podria jubilar el març de 2023, tot i que creu que allargarà «una mica més».
Cada vegada més limitats
Durant les converses amb la tripulació del Solraig és evident que un dels temes que més preocupa als pescadors avui en dia és la reducció de dies de pesca que està imposant la Unió Europea. Aquest dimarts 13 de desembre, la UE va arribar a un acord sobre les quotes de pesca del 2023, i va fixar una reducció del 7% (tres setmanes) però que es pot rebaixar a un 3,5% (una setmana per vaixell) si s’adopten «mesures compensatòries».
El sector català, però, avisa que hi ha moltes mesures que ja apliquen i que no se’ls està tenint en compte els esforços que han fet. Concretament, fa nou anys que a Palamós s’aplica el Pla de Gestió Pesqueraper regular la pesca de gamba vermella amb arrossegament. És un pla que s’aplica sobre les 16 embarcacions d’arrossegament amb port base a Palamós. És una mesura pionera a la Mediterrània occidental que inclou vedes temporals a tots els caladors durant 60 dies a l’any (gener i febrer, quan la gamba és més petita) i altres mesures com una reducció anual del 10% en el nombre de dies de pesca autoritzats o una limitació del temps permès de pesca, entre altres. L’objectiu, preservar la gamba vermella.
Aquest Pla, doncs, ja redueix exponencialment els dies de pesca de les embarcacions de Palamós. Malgrat això, aquestes limitacions preexistents no s’han tingut en compte en les normatives europees. D’aquesta manera, els pescadors de Palamós disposen de molts dies menys de pesca que les embarcacions d’altres estats. Segons Miquel Mir, això els deixa en una posició en què no poden fallar ni un dia.
Aquesta no és l’única pressió que tenen els pescadors. Mentre veuen com cada vegada tenen menys dies per sortir a feinejar, també veuen com va pujant el preu d’elements indispensables, com el combustible de les embarcacions. D’aquesta manera, es produeix una paradoxa: el pescador necessita sortir a feinejar per guanyar-se el sou, però, a la vegada, sortir del port cada dia surt més car.
Després de la sobretaula, la cuina es deixa recollida i els mariners van a descansar als dormitoris fins que no sigui hora de recollir les xarxes un altre cop.
Segona recollida de xarxa
Són quarts de tres, i els mariners tornen a ser a coberta per recollir la xarxa i veure si hi ha hagut més sort amb la segona captura del dia. Tot i que per uns ulls inexperts la quantitat de gambes i peixos que pugen a la coberta és impressionant, els mariners i el patró del Solraig es mostren decebuts amb la quantitat pescada, i comenten com aquest any s’està pescant molta menys gamba.
Segona recollida de xarxes del dia
Els mariners del Solraig despleguen el tendal sobre la coberta després de recollir la xarxa
Gamba i peix capturat
De fet, fent una valoració del conjunt de l’any, el patró Miquel Mir assegura que s’ha pescat menys gamba mitjana, grossa i extra, ja que la que es va pescar a la primavera era molt petita. Al mateix temps, però, els pescadors també han notat els efectes del canvi climàtic perquè han pescat gamba blanca, una espècie que solia ser més exclusiva del sud d’Espanya.
El patró explica que es va pescar molta gamba blanca a principis d’any, tot i que en els últims mesos, que és quan n’haurien d’haver pogut pescar més, ha fallat. En general, destaca la pesca de lluç, tot i que també assegura que s’ha venut a un preu baix.
Mentre comença el trajecte de tornada cap a Palamós, els quatre del Solraig es reuneixen a la coberta i comencen a seleccionar la pesca del dia, classificant el peix per espècie i la gamba, per mida. Sorprèn, també, la quantitat de peix que es descarta i que no arribarà a la llotja. Són espècies que no tenen sortida comercial i que, per tant, directament es llença.
Amb gairebé ja tot el peix ordenat i preparat per descarregar quan arribem a port, en Pedro acaba de netejar algunes peces més grosses, com ara un rap.
De tornada al port
Un cop està tot recollit, continuem amb el camí de tornada cap al port de Palamós, on totes les embarcacions tornen a l’hora de la venda de peix a la Llotja. El camí de tornada és tranquil i, des del pont del Solraig, a poc a poc anem veient com es va dibuixant el perfil de la costa. En arribar, a quarts de sis de la tarda, els mariners descarreguen la captura del dia i la xarxa trencada, que s’emporten a reparar.
A quarts de sis, el Solraig arriba al port de Palamós
Els mariners del Solraig descarreguen la pesca del dia
En aquest punt, només falta un pas més per completar la jornada: que el peix pescat es vengui a la llotja. Pocs minuts després d’haver vist com el descarregaven del Solraig, les captures passen per la cinta i se subhasten. El preu del peix varia segons l’espècie, la mida i el pes, però també segons la seva qualitat i l’hora de la subhasta.
Llotja de Palamós. 25 d’agost de 2022
Així és una jornada de feina dels pescadors de Palamós. Almenys ara mateix, ja que si una cosa està clara és que el món de la pesca ha canviat i continuarà fent-ho, a causa de la seva relació estreta amb el medi ambient, el canvi climàtic i la sostenibilitat. A més, hi ha una altra amenaça molt present que l’envolta, i és la desaparició dels oficis tradicionals i la falta de relleu generacional.
Miquel Mir assegura que s’han viscut «uns anys difícils» en el món de la pesca, durant els quals «ha desaparegut el 50% de la flota».
El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós afirma que la pesca té futur, ja que «pescadors n’hi haurà sempre». Ara bé, creu que serà un futur forçadament diferent, i que farà canviar també el model econòmic de municipis de tradició pesquera com Palamós.
L’art ajuda molts cops a expressar el que portem més endins. I hi ha moltes maneres d’explorar l’art. Una d’elles és l’artteràpia i un dels experts més destacats en aquesta disciplina al Baix Empordà és l’Álvaro Prats. Aquest expert en artteràpia ens visita a Veus de l’Empordà per explicar-nos com funciona aquesta disciplina i quin abast té al Baix Empordà.
L’artteràpia és una disciplina terapèutica que posa en joc tres eixos: el vincle entre la persona i l’artterapeuta; el diàleg amb el material i la producció artística per part de la persona; i l’acompanyament de la producció per part de l’artterapeuta. Així, a l’artteràpia els llenguatges artístics permeten a la persona expressar el seu món interior, dialogar amb una mateixa i anar integrant emocionalment allò que li passa. L’artterapeuta és qui acompanya la persona a través de la seva obra, la sosté emocionalment i li ofereix una escolta sense judici ni expectatives.
Álvaro Prats explica que la manera de realitzar aquesta artteràpia abasta moltes disciplines artístiques: la dansa, l’escriptura, la pintura, el teatre, entre moltes altres. L’art no és la finalitat de l’artteràpia, sinó que l’expressió de la persona és l’objectiu final d’aquesta teràpia. L’artterapeuta explica que molts cops el cos somatitza el que tenim a l’interior i l’artteràpia és una manera de poder extreure aquest malestar intern.
Aquesta disciplina la poden rebre tant nens petits com persones amb tractament terminal. El ventall de persones que reben artteràpia és molt ampli, però són persones que busquen estar millor. A part d’expressar, l’artteràpia també pretén crear a través d’aquesta expressió una obra.
El camí cap a l’artteràpia
Álvaro Prats fa 10 anys que va marxar de Catalunya i va estar viatjant per Anglaterra i altres països. Va completar la seva formació amb un postgrau en projectes artístics aplicats a l’àmbit socioeducatiu. Després de viatjar pel món, va tornar a Catalunya i va veure els beneficis que tenia l’artteràpia en l’àmbit educatiu. Va fer un màster en artteràpia i va endinsar-se encara més en aquest món.
Però aquesta feina de promoció de l’artteràpia no la fa completament sol. Álvaro Prats està inscrit dins l’Associació d’Artterapeutes d’Olot, una associació de la Garrotxa que impulsa molts projectes en aquesta comarca. Per tenir més projecció professional, també està inscrit al GREFART, una de les associacions existents a Espanya que treballen l’artteràpia, i a l’European Federation if Art Therapy (EFAT). Des d’aquest teixit associatiu s’impulsen diversos projectes, però també el reconeixement professional de l’artteràpia.
El futur
A part de l’artteràpia, Álvaro Prats també té estudis de dansa i arts escèniques. I tot i que l’artteràpia omple gran part del seu temps, també està pensant en diferents projectes de performance per poder dur a terme en un futur. Pel que fa a l’artteràpia, té diversos projectes de GREFART relacionats amb projectes europeus. A part, treballa en diversos projectes on s’aplica l’artteràpia en l’educació.
A més, també volen desenvolupar un projecte amb la Universitat de Girona sobre l’ecoansietat. L’artteràpia, explica Álvaro Prats, que a poc a poc s’està estenent al Baix Empordà. Al final, aquesta disciplina el que busca és el benestar de les persones que decideixen rebre aquestes sessions.
Acabem de saber que el Constitucional ha prohibit al Senat votar la reforma de la renovació del tribunal. Aquest fet, que en molts ha generat celebració i sorna, a mi em fa una mica de basarda. No només perquè no ens ve de nou i evidencia un cop més el feixisme rampant del país veí, sinó perquè sempre que a cals espanyols hi hagut daltabaix, els catalans hem acabat rebent (com si no en tinguéssim ja prou). Per acabar-ho d’adobar, als súpers els preus s’han disparat, i amb el que abans omplies el carro, ara en tens per comprar cheetos i un paquet de macarrons. Vivim temps difícils; de mesquinesa política, grisor cultural i pobresa social. Entremig de tanta misèria, però, i més que mai, ens tenim a nosaltres; tenim la gent. Arreu, si sabem buscar, hi ha indicis de joia i de resistència. Els naturalistes lluitant perquè dues àguiles cuabarrades puguin fer niu. Els pescadors i els científics que s’han aliat per replantar coralls i gorgònies. Els voluntaris transfronterers que busquen gats salvatges. Un bon grapat d’irreductibles muntant una fira de llibres. Els artistes que escriuen obres per emocionar i fer riure, sí, però també per denunciar. Les albades i els capvespres de cels incendiats i impossibles. Les parentes que s’alien per donar-te un cop de mà amb la logística quan no te’n surts. L’amic que et truca per preguntar-te com estàs, que fa temps que no et veu i que et pensava, amb alegria. I el foc a terra quan fa fred (al cor també). Som a ple l’hivern de moltes coses, amics, però després de l’hivern sempre arriba la primavera. Que passeu un bon Nadal, manyacs, i que el 23 ens dugui a tots uns temps pla més benignes!
Durant les últimes setmanes el creixement de casos de coronavirus, bronquiolitis i grip s’ha fet present als hospitals catalans. La directora dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), Anna Ribera, reconeix que aquesta tendència també s’ha pogut observar al Baix Empordà. Tot i això, la tendència de casos de coronavirus, bronquiolitis i grip ha evolucionat de diferents maneres.
En el cas de la grip, tal com explica Anna Ribera, ha augmentat força durant les últimes setmanes. Aquesta tendència creixent es veu a l’hora de fer tests per determinar el tipus de virus que té un pacient. La directora del SSIBE detalla que els casos de grip han augmentat sobretot en el cas de la grip A.
Pel que fa als casos de coronavirus, Anna Ribera explica que actualment a l’hospital hi ha ingressades set persones amb coronavirus. Aquesta situació no es pot comparar amb la que hi havia durant la pandèmia, on hi havia hagut fins a 40 pacients ingressats per la Covid-19. D’aquests casos actuals, la meitat són pacients que tenen una patologia greu de coronavirus amb complicacions respiratòries. En canvi, l’altra meitat són pacients que ni tan sols saben que estan contagiats de coronavirus, ja que ingressen per altres motius.
Pel que fa a la bronquiolitis, ja feia unes setmanes que la corba de casos havia pujat, per això, Anna Ribera explicava que s’havia avançat unes setmanes. Els casos es van estabilitzar, però la corba ha tornat a pujar durant els últims dies. Tot i això, la directora del SSIBE no s’alarma, ja que la quantitat de casos de grip i bronquiolitis són semblants als que hi havia en època de prepandèmia.
L’arribada del fred i l’augment de casos
Després de dos anys amb una escassa presència dels casos de bronquiolitis i grip, a causa de la mascareta, ara els casos sembla que hagin augmentat de manera exponencial. En treure’ns la mascareta, el contagi d’aquests virus respiratoris és més senzill. Tot i això, Anna Ribera remarca que el nombre de casos és similar al que hi havia abans de la pandèmia.
Les vacunes per millorar la prevenció
Anna Ribera afirma que la taxa de vacunació al Baix Empordà es troba més o menys en la mateixa situació que a la resta de Catalunya. Hi ha poca vacunació per la tercera i la quarta dosi. La directora del SSIBE afirma que posar-se la tercera i la quarta dosi és important per evitar complicacions en el cas de contagiar-se de coronavirus.
Les persones que es vulguin vacunar de la tercera i la quarta dosi poden anar al Palau d’Esports de Congressos de Sant Antoni de Calonge cada 15 dies en dijous, amb cita prèvia o no. També es pot demanar cita al CAP per poder rebre aquesta tercera o quarta dosi. Com que la medicació de la primera i la segona dosi és diferent respecte a la tercera i la quarta, qui es vulgui vacunar per primer o segon cop haurà de demanar cita prèvia per vacunar-se al Palau d’Esports i Congressos de Sant Antoni de Calonge.
Pel que fa a la vacunació de la grip, tots els interessats han de demanar cita prèvia al CAP a través de la pàgina web o el telèfon adaptat per demanar cita.
Les recomanacions per Nadal
La directora del SSIBE explica que amb l’arribada de les festes de Nadal, les famílies i amics s’ajunten per celebrar dinars i sopars. Tot i això, recorda diverses mesures per evitar que es propaguin els casos de coronavirus, grip i bronquiolitis. A més, recorda la importància de vacunar-se, sobretot en els casos de persones grans o de risc.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.