Jordi Casademont: "Volem recuperar part de la cultura popular que conformen els Gegants"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Sant Feliu de Guíxols es prepara per celebrar la Festa de Sant Sebastià aquest dissabte 21 de gener. Per celebrar aquesta jornada la Colla de Gegants del municipi proposa diverses activitats per grans i petits. Per avançar-nos alguns detalls de l’edició d’enguany ens ha visitat al Supermatí el president de la Colla Gegantera de Sant Feliu de Guíxols, Jordi Casademont.
El president de la Colla Gegantera explica que entre els segles XIX i XX a Sant Feliu de Guíxols ja se celebrava la Festa de Sant Sebastià, però es va deixar de fer. Però des de la Colla Gegantera del municipi van decidir recuperar-la, juntament amb la passada de cultura popular on hi apareix l’home dels coxins.
Aquesta festa i la recupreació d’aquesta figura de l’home dels coixins ajuda a difondre aquesta cultura gegantera. En el cas d’aquest home dels coixins el seu origen no és gaire clar. Tot i això, surt referenciat en un llibre de Joan Amades, El costumari català, i des d’allà la Colla Gegantera ha decidit crear un capgros (ja que en el llibre s’explica que era una persona disfressada).
A la ballada del matí hi participen unes 30 persones entre les quals hi podrem trobar l’home dels coixins, els cavallets de la ciutat, els capgrossos, els gegantons, els grallers i els timbalers. Però a la tarda la participació encara serà major ja que hi ha de convidats els gegants de Torroella de Montgrí, que ballaran amb 60 persones més. Des de la Colla Gegantera promouen la unió entre les colles del Baix Emprodà.
A més, en aquesta jornada la colla gegantera de Sant Feliu presenta als gegants restaurats. Les dues figures es van restaurar en un taller de Solsona. Jordi Casademont explica que aquests gegants són nous, es van estrenar fa cinc anys, però que tot i això necessiten un manteniment.
Jordi Casademont explica que el programa s’ha creat pensant en tots els públics. Les activitats del matí estan destinades a un públic infantil amb tallers i zones per dibuixar. En canvi, a la tarda l’acte serà més protocolari ja que es faran diversos balls de les figures de Sant Feliu de Guíxols.
La comptable va ser jutjada ahir per l’Audiència de Girona després d’admetre haver-se embutxacat 257.733 euros durant el temps que va exercir de responsable del departament de comptabilitat, entre el 2012 i el 2016, segons explica el Diari de Girona.
La culpable ha estat condemnada a 2 anys de presó per delicte continuat d’apropiació, i a més haurà de pagar una multa de 1.080 euros. Podrà quedar exempta d’anar a presó, però, si paga la totalitat dels diners apropiats i dels quals falten per consignar uns 13.000 euros. D’altra banda, el seu marit haurà de respondre com a participant a títol lucratiu.
Tal com explica el Diari de Girona, l’escrit de conclusions de la fiscalia relata que la processada era l’única que controlava la comptabilitat, i això va facilitar la realització de transferències a comptes del seu marit i de la seva filla menor d’edat. Aquestes transaccions figuraven sota el nom d’un client i proveïdor per tal de no ser descoberta. També va manipular la comptabilitat de l’empresa, de tal manera que el saldo dels comptes bancaris de la societat no eren reals en el tancament de cada any.
El dia es desperta amb cel serè i això ha fet baixar els termòmetres de nit amb temperatures mínimes per sota zero a tota la comarca, sense excepció, fins a la mateixa línia costa.
La Tramuntana podrà bufar entre fluixa i moderada, i això farà augmentar la sensació de fred que serà acusada. La temperatura màxima no pujarà més dels 8 ºC graus. I durant la tarda la situació serà de molta inestabilitat i ens farà estar atents a possibles ruixats inconnexos que es podran donar fins ben bé a la matinada de demà divendres i podran portar algun fenomen de calabruix o neu rodona associat.
I a partir de demà tindrem un episodi de 3-4 dies de Tramuntana molt freda i forta, així com també continuarem amb la dinàmica de ple hivern i de temperatures gèlides.
El proppassat 10 de gener el govern francès va enunciar un projecte de llei on es preveu que l’edat de jubilació augmenti progressivament tres mesos cada any fins arribar l’any 2030 als 64 anys i allarga la cotització fins els 43 anys. Una reforma que estarà en debat aquest mes en el Parlament francés. Actualment l’edat legal és entre 60 i 62 anys depenent de l’any de naixement i els anys de cotització complerts .
Aquest canvi ha provocat que avui mateix, 19 de gener, els sindicats hagin convocat concentracions i mobilitzacions a França entenent que és un tema de regressió social. Parlen d’un atropellament dels drets dels treballadors i treballadores. Veurem si la força del carrer fa moure les negociacions.
Aquí, amb la llei del govern estatal i les darreres reformes, l’edat ordinària de jubilació ha quedat establerta als 67 anys, de manera progressiva any a any, fins el 2027.
Si enlloc de pensions parlem de Salari mínim . A França és 1646 € i a l’estat espanyol és de 1082 euros.
I així podríem anar analitzant i fent comparacions, no només de treball, sinó de qualsevol tema i demostraríem que hi ha desigualtats clares d’una banda a l’altre dels Pirineus.
Avui , que una cimera entre els dos estat es porta a terme a Catalunya ,crec que som molts i moltes els que hi voldríem afegir temes per debatre ,que ens afecten directament a tota la ciutadania .
I des de l’ Empordà, com a mínim, segur que voldríem reivindicar l’obertura de tots els passos fronters com el d’Espolla i Banyuls de la Marenda entre l’ Alt Empordà i el Rosselló o el coll de la Manrella entre l’ Alt Empordà i el Vallespir. No té cap sentit tenir tancats passos fronterers en un espai Schengen ,en ple SXXI de llibertat de moviments .
Els empordanesos que avui van a Barcelona per reivindicar que l’ Amnistia i l’ Autodeterminació continuen sent prioritaris per un 80 % de la ciutadania catalana i que res s’ha acabat, poden afegir-hi doncs, molts altres motius per manifestar-se davant els dos mandataris de la cimera
Una màquina trepitja les deixalles de l'abocador de Solius per compactar-les
Data de publicació: dimecres 18 de gener del 2023, 17:20
Localització: Llagostera
Autor: Xavier Pi / Aleix Freixas
Després d’anunciar que Solius es clausurarà d’aquí a dos mesos, complint la sentència del TSJC que ordena tancar l’abocador, la Generalitat s’ha reunit avui amb els representants del consorci. La trobada, convocada d’urgència, s’ha celebrat a l’Ajuntament de Llagostera, municipi que ostenta la presidència de la mancomunitat (formada també per Platja d’Aro, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols i Calonge).
De la reunió, allò que n’ha quedat clar és que els costos de clausura de l’abocador, als quals s’hi suma la hipoteca de fer-ne el manteniment durant 30 anys, es convertiran en l’autèntic cavall de batalla entre l’ARC i els ajuntaments. El director de l’agència, Isaac Peraire, no amaga que la gestió que ha fet el consorci durant tots aquests anys és «realment preocupant» per tots els litigis judicials que té oberts Solius (en referència també a la planta de compostatge).
«Per responsabilitat, nosaltres complim l’ordre judicial i clausurem l’abocador; però tot això deriva d’una situació de fa massa anys, de la qual no en som responsables, i d’una gestió que no comparteixo en absolut», subratlla. I aquí, Peraire afirma que és el consorci de Solius qui ha d’assumir els costos de la clausura. «Perquè el titular de l’abocador és ell, i no algú altre», afegeix.
Ara bé, el director tampoc amaga que l’ARC forma part del consorci. Per això, ja avança que no deixaran «sols» els ajuntaments i que, per fer-los «menys dolorosa» aquesta situació, els ajudaran a buscar finançament. «Contribuirem a buscar la solució», diu Peraire, sense estar-se de criticar que el consorci no hagi fet «dipòsit de diners» per afrontar la clausura. «Teòricament, hauria d’haver anat fent coixí per assumir-ho», afirma.
La realitat, però, és que els recursos són minsos. El nou president del consorci, Enric Ramionet, explica que la reserva que hi havia anteriorment es va anar «consumint» per evitar increments de taxes quan part dels municipis que abocaven les deixalles a Solius van passar a fer-ho a Lloret de Mar (Selva). I que, en aquests tres últims pressupostos -inclòs el del 2023- les quantitats que s’han consignat sumen 319.000 euros. «Evidentment, quan sents a parlar de xifres milionàries, això és molt poca cosa», admet.
«Sense marge de maniobra»
Ramionet admet que, pel que fa a Llagostera i a Santa Cristina -termes on hi ha l’abocador- la clausura de Solius es viu amb «una dualitat de sensacions». Perquè si les afectacions damunt el medi i el veïnat de l’abocador eren «evidents», la decisió de clausurar-lo s’ha fet «sense marge de maniobra» i quan «en realitat, no existeixen alternatives».
Pel que fa a qui ha d’assumir els costos, el president admet que el tema és complex. Més encara, si es tenen en compte els convenis signats en els darrers anys. Al 2005, segons explica Ramionet, es va fixar que, quan es tanqués l’abocador, l’ARC assumiria el 100% del cost. Però en convenis posteriors, si bé es recull que l’Agència de Residus hi contribuirà, no se’n fixa en quin percentatge.
El president del consorci de Solius també recorda que l’abocador en cap cas ha estat «un negoci, sinó un servei dolorós» per aportar una solució als residus. «Però evidentment, ningú vol un abocador al costat de casa», subratlla Ramionet. I aquí, el president recorda que, a més dels cinc municipis que integren la mancomunitat, n’hi ha una quinzena més que també aboquen a Solius. «Entenem que hem donat un servei que ha anat molt més enllà dels pobles del consorci», diu en referència als costos de la clausura i el tancament.
«Tots aquests anys hem viscut amb una infraestructura incòmoda, que ara es tanca sense tenir clares les alternatives, i a la vegada se’ns diu que el consorci ha de participar als costos de clausura», resumeix Ramionet. «És cert que el director de l’ARC ens ha dit que no se’ns abandonarà; però el debat hi és, i aquí és on hi haurà la discussió», conclou.
«Decisió sobtada»
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, també té clar que els cinc municipis de la mancomunitat no han d’assumir els costos del tancament. «L’ARC també forma part del consorci i hi ha més ajuntaments que han anat abocant les deixalles a Solius», subratlla Motas. Entre aquests, per exemple, Cassà de la Selva, Salt, Celrà, Palafrugell, Palamós i Torroella de Montgrí.
Motas explica que, de la reunió d’avui, n’han sortit «una mica preocupats», perquè davant «la decisió sobtada» de clausurar Solius, encara no se’ls ha aportat cap proposta d’on hauran d’anar a abocar les escombraries a curt termini. «Ens han emplaçat a una reunió per al proper 1 de febrer», ha avançat l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols.
De moment, el seu ajuntament està valorant quin sobrecost els suposarà el tancament de Solius amb la gestió dels residus, però Motas sí que ja avança que, durant aquest 2023, ells no tocaran les taxes d’escombraries.
Al Consell Comarcal
Més enllà dels costos de la clausura, també hi ha la incògnita d’on s’abocaran les deixalles un cop la Generalitat decreti el tancament del dipòsit de Solius. Per parlar-ne amb la vintena d’ajuntaments que hi aboquen les escombraries, i fer-los arribar la seva proposta, l’ARC convocarà una reunió el proper 1 de febrer a la tarda al Consell Comarcal del Baix Empordà.
Isaac Peraire explica que l’objectiu és que tots aquests municipis portin les deixalles a plantes de tractament de residus abans de llançar-les a un abocador. «Si en reduïm la quantitat, serà una oportunitat que aprofitarem», diu el director de l’ARC. Sobre quin serà el destí d’aquells que hagin d’anar a parar a un dipòsit, però, Peraire encara es manté caut (entre les opcions, s’ha parlat de Lloret, Pedret i Marzà o Vacarisses).
El director de l’ARC sí que subratlla però, que més enllà de què passa a curt termini, el Baix Empordà «no pot esperar més a planificar què fa amb els seus residus». «És una decisió que, per un motiu o altre, s’ha defugit durant massa anys», afirma Peraire.
Per últim, en referència a la planta de tractament que hi ha a Solius -i que la plataforma opositora també reclama que es clausuri- el director de l’ARC s’ha limitat a dir que esperen «novetats judicials». L’abocador de Solius, que ara es tancarà i segellarà, va començar a funcionar als anys 70. Es calcula que en aquest espai hi ha dipositats uns 2 milions de metres cúbics de residus, tot i que segons altres estimacions, la xifra podria ascendir fins als 4 milions.
