El Pla de Sostenibilitat Turística del Baix Empordà valora les sinergies entre els diferents agents turístics

Pla de sostenibilitat turística del Baix Empordà

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha presentat el nou Pla de Sostenibilitat Turística del Baix Empordà, amb un horitzó fins al 2030. El document, redactat per la consultora PAX# Genuine Tourism Advisors, pretén posicionar el Baix Empordà com una destinació que, més enllà dels seus atractius naturals, culturals i patrimonials, aposti per un creixement de l’activitat turística amb un compromís de sostenibilitat clar cap al territori. Alhora, posa en valor la cooperació per enfortir sinergies i aliances estratègiques que permetin una millor governança entre tots els agents turístics del territori, administracions i empreses, on el Consell Comarcal es comprometi amb els actors del territori a treballar de manera consensuada i participativa.

Aquest Pla de Sostenibilitat Turística del Baix Empordà facilita, en primer lloc, la construcció d’un entorn en què prosperi la gestió sostenible del turisme a la comarca. També s’assegura de fomentar pràctiques de gestió internes i externes alineades amb els millors exemples d’estàndards internacionals de sostenibilitat. A més, fomenta les visites amb més valor afegit oferint al mercat una manera fàcil de determinar a on es troben les experiències genuïnes i autèntiques. Finalment, vetlla per la integració a una xarxa global de destinacions afins que aposten per l’excel·lència en la gestió sostenible del turisme així com aprendre d’exemples de les millors pràctiques de gestió.

Així, el Pla de Sostenibilitat consta de tres fases diferenciades: la primera fase és analítica, que consisteix a fer una diagnosi de la situació de partida del territori. La segona és estratègica, on es defineix la visió compartida a llarg termini del territori, i els objectius i eixos de treball per a la construcció d’un nou model de creixement alineat amb la sostenibilitat. La tercera fase és operativa, on s’estableixen accions concretes a implementar, coresponsabilitat d’agents turístics (públics i privats) i indicadors, necessaris per a assegurar la continuïtat de les iniciatives que es plantegen, i que donen resposta als propòsits definits.

Per a la redacció del Pla s’ha impulsat durant el 2022 un procés participatiu on els agents del territori, tant públics com privats, van tenir l’oportunitat de fer aportacions significatives tant en la fase analítica de diagnosi com en la d’estratègia que, posteriorment, la comarca haurà de desenvolupar, així com en la proposta d’accions. Aquesta participació s’ha materialitzat amb l’elaboració d’enquestes als tècnics municipals de turisme i al sector privat. També, s’han fet entrevistes en profunditat a agents clau o experts del territori que puguin fer una aportació significativa.

En la presentació hi han assistit una seixantena d’agents turístics públics i privats. L’acte ha servit també per entregar diplomes a persones que han participat activament en l’elaboració del pla, participant en els tallers o en entrevistes amb profunditat.

Per al vicepresident primer del Consell Comarcal del Baix Empordà i conseller de Turisme, Xavier Dilmé, “ sostenibilitat és un tema ampli i transversal, que va des de la cura de l’entorn fins a salaris dignes en el sector. Per tant, és un pla ambiciós que no deixarem en un calaix sinó que el mes vinent mateix la Comissió Turística del Baix Empordà el començarà a desenvolupar“. Segons Dilmé, “és un Pla que tothom s’ha de fer seu i per això ha estat tant important que tanta gent, tantes empreses i tantes administracions haguem fet possible la seva redacció de forma conjunta, un fet que demostra el compromís de l’oferta turística del Baix Empordà vers la sostenibilitat”.

La companyia de dansa CobosMika estrena l’espectacle ‘A midnight’s summer dream’ al Teatre La Gorga

Teatre la gorga de Palamós

El teatre La Gorga va programar ahir dimecres l’estrena de l’espectacle de dansa “A midnight’s summer dream”, que ha creat la companyia palamosina resident al Teatre La Gorga, CobosMika Company. 

Aquesta estrena s’ha inclòs dins la mostra d’espectacles de dansa que s’han programat amb motiu de la 25a edició de la campanya d’arts escèniques i música per a escolars, corresponent al curs 2022-2023, que organitza l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós conjuntament amb totes les escoles de primària del municipi, i que s’allargarà fins al mes de maig. La coreografia d’aquest espectacle es va representar davant els alumnes del Cicle Superior de primària de les escoles de Palamós, assistents a la sessió programada ahir a La Gorga.

Aquest espectacle compta amb la direcció artística de la coreògrafa palamosina Olga Cobos, i la de l’actor i dramaturg, també palamosí, Jorge Fuentes. Amb la participació de quatre ballarines damunt l’escenari es va apropar als joves espectadors una història única que combina l’humor, la fantasia i el romanç. La màgia d’una comèdia clàssica de William Shakespeare i la coreografia més contemporània de CobosMika Company, s’han unit en aquesta proposta en una combinació perfecta per fer gaudir al públic d’una experiència escènica completa. 

“A midnight’s summer dream” enllaça el món màgic de fades i follets, amb el món dels humans mitjançant temàtiques universals com l’amor, la llibertat, els somnis, les normes socials o la família. Al contrari que Shakespeare, que només treballava amb homes a les seves obres de teatre, que interpretaven els papers tant d’home com de dona, la companyia CobosMika presenta aquesta peça amb intèrprets femenines, on quatre ballarines assumeixen els rols dels diferents protagonistes.

Campanya d’arts escèniques i música per a escolars

La campanya d’arts escèniques i música per a escolars a Palamós s’estructura en tres sessions, que coincideixen amb els tres trimestres del curs educatiu. Aquest projecte cultural i educatiu ofereix espectacles en viu de diferents gèneres: teatre de text, audicions musicals i dansa. Un total de 1.700 alumnes de primària de Palamós i també de Vall-llobrega, participen de les sessions programades dins aquesta campanya. 

La programació es va iniciar el passat mes de novembre amb la realització de la primera sessió, dedicada al teatre de text. Continua ara aquest mes de gener amb les funcions de dansa i arts en moviment, i finalitzarà el mes de maig amb els espectacles de música en viu.

A cada convocatòria trimestral que es fa a les escoles, s’adjunten els dossiers pedagògics de les companyies participants i els links dels espectacles per tal que des dels centres educatius es treballi l’activitat amb els alumnes abans i també després d’assistir als espectacles programats, i així treure el màxim profit de cada experiència.

La  programació de la campanya d’arts escèniques i música per a escolars, és finançada per l’Ajuntament de Palamós amb el suport de la Direcció General de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Juli Albertí: «L’objectiu de la UE Calonge és la permanència a Segona Catalana»

A Ràdio Capital hem tingut l’oportunitat de conversar amb el president de la Unió Esportiva Calonge de futbol, en Juli Albertí.

L’equip va aconseguir l’ascens a Segona Catalana la temporada passada, i enguany està sorprenent tothom amb uns resultats espectaculars que li han permès situar-se en places d’ascens a Primera Catalana.

La seva actual tercera posició és fruit d’un gran treball i de molta implicació de tota la plantilla.

 

Cal destacar que l’entitat calongina ja havia competit a Segona Catalana durant 2 temporades consecutives (la 2013-2014 i la 2014-2015), tot i que amb un paper més discret que el que estan tenint en aquesta.

Però Albertí ens puntualitzava que ningú del club s’esperava uns resultats tan satisfactoris a aquestes alçades en una categoria d’aquesta exigència.

 

El que sí tenen clar des de l’entitat és que, de moment, el seu propòsit és aconseguir la permanència a la categoria. No volen pensar encara en un hipotètic ascens.

 

Tal com Albertí ens explicava, l’aposta futbolística del Calonge es basa en la confiança absoluta en la gent de casa, però també és conscient que amb l’equip a Primera Catalana s’hauria de replantejar aquesta filosofia.

 

La gran campanya que està duent a terme el conjunt verd-i-vermell no ha passat desapercebuda, i alguns dels seus jugadors comencen a despertar interès. Un dels que més atenció mediàtica està tenint és, per mèrits propis, el golejador Marc Cuchillo.

 

Per acabar, el president va voler destacar el compromís de la plantilla. Ho feia referint-se a la dura i inesperada derrota per 4 a 0 de la última jornada contra el Blanes, de la qual creu que l’equip en sortirà reforçat.

El Museu del Suro enceta el 2023 amb l’exposició «Intersection» d’Eduard Bigas

privat:-el-museu-del-suro-de-catalunya-a-palafrugell-enceta-l’any-amb-l’exposicio-“intersection”-del-pintor-internacional-eduard-bigas

El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ha presentat l’exposició ‘Intersection’ del pintor Eduard Bigas. La sala d’exposicions temporals del Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell, és un espai que combina tradició, indústria i modernitat, amb una programació anual d’exposicions de diverses temàtiques. En aquesta ocasió es converteix en l’embolcall perfecte per a la difusió dels artistes internacionals d’arrels empordaneses.

Eduard Bigas és un pintor català, nascut l’any 1969, a Palafrugell. Actualment viu i treballa a Berlín. Ja des dels seus inicis en el món de l’art va mostrar un talent innat pel dibuix i la pintura. Durant la seva època de formació a Palafrugell es va relacionar molt amb els pintors ja consolidats de la vila com Josep Martinell, Modest Cuixart, Floreal Radresa, Rodolfo Candelaria i Tano Pisano.

Una trajectòria consolidada

D’ençà de la seva primera exposició individual el 1990 a la Sala d’Art L’Artística Girona, Eduard Bigas, comença a viatjar portat per un impuls imparable de conèixer món. Va passar uns mesos a Sydney i Nova York i va tornar d’aquestes residències amb diverses sèries de dibuixos inspirats en aquests viatges. L’any 2002 va traslladar-se a viure a Londres, on va mostrar la seva obra en exposicions a la Brick Lane Gallery i al Nettie Horn Gallery. Actualment, des de fa més de deu anys, Berlín és el centre de la seva vida artística i personal. El seu darrer treball s’ha exposat a Berlín, Düsseldorf, Hamburg, Venècia i Taiwan.

Així que enguany, diferents espais d’arreu de Catalunya, i de manera més intensa a Palafrugell s’alineen per reivindicar més i millor aquest artista que ha consolidat una trajectòria sòlida en l’esfera artística internacional. Com diu Ricard Planas, «l’artista crea un surrealisme metafísic poètic i atmosfèric, líric i contundent, que apel·la a la història de la pintura. Obres que evoquen referències a paisatges amb aquarel·les – el mètode de la pintura amb aigua també com a inspiració – de Durer, o de pintures romàntiques com les de Caspar David Friedrich. Obres que  respiren clucades d’ullet a autors moderns contemporanis, de Salvador Dalí i Modest Cuixart a Mark Rothko».

Tret de sortida a les exposicions

En aquesta primera exposició, titulada Intersection – títol manllevat a l’àlbum del 1953 del músic Morton Feldman, del qual n’és entusiasta l’artista –  es podrà veure una selecció d’obres que comprèn bàsicament una trentena de pintures sobre tela des del 2015 i fins a l’actualitat. Intersection és la visualització d’una intersecció de coneixements, sentiments i casualitats que tanquen un cicle de l’existència d’Eduard Bigas.

Tal com diu Tom Pugh, historiador de l’art i escriptor, “Eduard Bigas treballa amb olis, tinta, pastels, acrílics, ceres i llapis, sovint al mateix temps, en una recerca incansable per renderitzar i revelar fins i tot els racons més profunds de la seva imaginació única. Els seus quadres presenten poques vegades elements figuratius reconeixibles, encara que sovint estan inspirats en la forma humana – la corba d’un braç o d’una espatlla – de vegades oberts i acollidors, de vegades reservats i cautelosos. En canvi, està explorant activament el punt exacte en què l’emoció (o “somni”) difumina el compromís amb la realitat (o “vida”). Bigas no espera ni vol que entenguem la seva obra; espera trobar-nos a un nivell més visceral. Els ingredients característics de l’artista són un control delicat de la llum i el to, un dibuix exquisit, l’atenció al color i la línia, un fort sentit del moviment i la sensació de la forma orgànica. La seva obra ens mostra la tensió entre el que volem i el que tenim, i la nostra por que ni això no ens pertanyi realment.”

Acompanyant la mostra es podrà veure una càpsula extreta del documental sobre l’Eduard Bigas al seu estudi de Berlín realitzat per Pol Àlvaro amb fotografia de Laia Palomeras i que formarà part del conjunt de la mostra al llarg de l’any. Han inaugurat l’exposició Josep Piferrer, regidor de Cultura; Eduard Bigas, pintor i creador de les obres; Ricard Planas, comissari de l’exposició; Marc Heras, regidor del Museu del Suro; i Pep Espadalé, director del Museu del Suro de Catalunya.

Les comarques gironines creen 9.100 llocs de treball al 2022 però l’economia es frena durant el quart trimestre

Comarques gironines atur cambrer

Les comarques gironines han creat 9.100 llocs de treball durant el 2022 i tanquen l’any amb una taxa d’atur del 8,54%. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), els dos sectors que han creat més ocupació són els serveis -aquí, hi té molt a veure el pes del turisme- i l’agricultura. Per contra, però, el 2022 ha estat un mal any per a la indústria gironina, que perd 6.200 treballadors. Les dades de l’EPA també recullen com la inflació i la crisi de preus s’ha deixat notar a finals d’any, perquè l’economia gironina s’ha frenat i tanca el quart trimestre tornant a destruir ocupació (a principis d’octubre, la taxa d’atur havia davallat fins al 7,24%). A finals del 2022, a la demarcació hi ha 34.100 desocupats que busquen feina.

L’ultima enquesta, que aquest dijous ha fet pública d’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull els alts i baixos que ha viscut l’economia gironina durant el 2022. En global, l’any es tanca amb menys desocupats i més llocs de treball. Però si es posa el focus durant el quart trimestre, les dades no són bones. Perquè l’economia de la demarcació, marcada per les incerteses que genera la crisi de preus, es desaccelera.

A les comarques gironines, el 2022 es tanca amb 34.100 desocupats i una taxa d’atur del 8,54%. Són 10.900 aturats ments en comparació amb el desembre del 2021 (quan hi havia 45.000 gironins sense feina i la taxa d’atur es trobava a l’11,22%).

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també ha generat nous llocs de treball. En concret, sumant aquells sectors que n’han creat i aquells que n’han destruït, ara n’hi ha 9.100 més.

Segons recull l’EPA, el 2022 s’ha tancat amb 365.200 ocupats a les comarques gironines. L’any passat, la xifra se situava en 365.100 (exactament, els mateixos que hi havia al desembre del 2019, l’últim any prepandèmia). La demarcació, doncs, ja ha recuperat tota la destrucció de feina que va arrossegar la covid-19. S’ha de tenir en compte que, a finals del 2020, la xifra d’ocupats havia arribat a baixa fins als 335.500 (arran dels confinaments, els ERTO i les restriccions lligades a la pandèmia).

Els serveis, al capdavant

Si es mira per sectors, durant l’any passat aquell que va crear més llocs de treball a les comarques gironines va ser el terciari (dins el qual hi ha el comerç i l’hostaleria). Cosa que, en part, evidencia la dependència que té l’economia gironina del turisme. En concret, els serveis han passat de tenir 260.000 ocupats a desembre del 2021 a tancar l’any passat amb 269.200.

En paral·lel, l’agricultura i la construcció també han sumat treballadors. En aquest cas, 3.300 i 2.700 respectivament. El sector primari tanca el 2022 amb 6.600 empleats; i la construcció, amb 29.900.

La nota discordant, aquí, la posa la indústria. Perquè l’encariment de preus i la crisi de subministraments han passat factura al secundari gironí, que tanca l’any amb 6.200 treballadors menys (dels 65.700 que tenia al desembre del 2021 ara passa als 59.500).

Quart trimestre a la baixa

El 2022, en global, s’ha tancat amb xifres més bones que l’any anterior. Però l’última EPA també constata com, durant el quart trimestre d’any, l’economia gironina torna a refredar-se. Hi té a veure, sobretot, la inflació desbocada i les incerteses que l’alça de preus provoca als mercats. Perquè entre octubre i desembre, el territori ha destruït part de l’ocupació que s’havia generat i la taxa d’atur ha tornat a enfilar-se.

En concret, només durant el quart trimestre d’any la demarcació ha sumat 4.800 aturats més (dels 29.300 de finals de setembre s’ha passat als 34.100) i la taxa de desocupats ha pujat del 7,24% al 8,54%.

I en paral·lel, això també ha tingut una altra conseqüència. Perquè dels 375.500 ocupats a què s’havia arribat a finals del tercer trimestre, s’ha passat als 365.200 (i això ha comportat que la taxa d’ocupació caigui del 58,19% al 56,22%).

Per sectors, a finals d’any la destrucció de llocs de treball s’ha concentrat a la indústria (dels 68.600 ocupats que tenia al tercer trimestre s’ha passat als 59.500) i als serveis (dels 273.200 empleats el terciari ha passat als 269.200). L’agricultura s’ha mantingut invariable i la construcció ha guanyat ocupació (dels 27.100 treballadors que tenia a principis d’octubre tanca l’any amb 29.900).

Supermatí – 26 gener 2023

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 26 gener 2023
Loading
/