L’Institut de Promoció Econòmica (IPEP) organitza, un any més, la Jornada d’Oportunitats Laborals de Palafrugell. Actualment està obert el període de presentació d’ofertes per part de les empreses que hi vulguin participar. Aquesta és la 7a edició de la Jornada, en la que l’any passat es van realitzar 455 entrevistes de feina, amb la participació de 113 persones en recerca de feina i un total de 49 empreses amb 111 ofertes laborals, que suposaven 210 vacants.
Les empreses que vulguin participar es poden inscriure al lloc web de l’IPEP, abans del 12 de febrer. Posteriorment es faran públiques les ofertes i s’obrirà el termini per tal que s’inscriguin les persones en cerca de feina.
La trobada tindrà lloc els dies 16 i 17 de març. Degut a l’èxit de l’edició anterior, es manté la jornada prèvia amb xerrades destinades a empreses i persones treballadores, així com a persones en recerca de feina i/o emprenedores, que se celebrarà el dia 16 al Museu del Suro. El dia següent es dedicarà a les entrevistes de feina ràpides per cobrir les vacants, que es faran a la nova seu de l’IPEP (c/ De la Tarongeta, 27-31).
La Jornada d’Oportunitats Laborals pretén posar en contacte empreses de la zona que busquen treballadors i treballadores amb persones que busquen feina, ja sigui per a feines de temporada o permanents. Durant la jornada, els inscrits tenen l’oportunitat de fer una breu entrevista, amb les empreses que ofereixen les vacants a les que s’han apuntat.
Quan per fi semblava que la begurenca deixava enrere la lesió que la va apartar del recent Open d’Austràlia, i encarava el seu retorn a les pistes, un virus l’ha deixat fora de combat a Abu Dhabi.
Badosa, que actualment ocupa el 21è lloc del rànquing mundial, no ha pogut arribar a debutar en aquest WTA 500 d’Abu Dhabi en el qual s’havia d’enfrontar a la russa Samsonova en el primer partit.
La previsió a curt termini és que la de Begur pugui jugar la setmana vinent el WTA 500 de Doha, si es recupera d’aquest procés víric.
Llevantada de curta durada, perquè avui ja va clarament a menys, però que s’ha fet notar amb pluja, vent i mala mar. El més destacat al Baix Empordà ha estat el temporal marítim amb onades que ahir van oscil·lar entre els 4 i 6 metres, i mar endins, a la mal anomenada boia del Cap de Begur (perquè estaà a unes 35-40 km mar endins), es va registrar una onada màxima que va superar els 12 m d’altura ahir al migida. També hem pogut veure les onades sobrepassant en alguns moments els espigons del port de Palamós o de Sant Antoni de Calonge.
El temporal de mar segueix avui amb mar brava a l’inici del dia, per tant onades que poden superar aquests 4 m d’altura, però anirà millorant l’estat de la mar a la tarda ja amb onades de 2 metres i també el vent entre gregal i llevant anirà perdent intensitat.
La pluja, que els darrers dos dies ha deixa entre 30 i 40 mm al Baix Empordà, avui sumarà alguns litres més, tot i que no serà precipitació tan continuada, serà de caràcter feble i amb acumulacions poc abundants, més probable al matí amb algun ruixat residual i novament al final del dia.
Pel que fa a temperatura sensació de poc confort tèrmic, tot i que entre migmatí i migdia es poden obrir alguns tímides clarianes, amb valors entre els 5 ºC de mínima i els 12 ºC de màxima. Demà restes residuals del temporal, encara algun plugim al matí, i pel cap de setmana torna el sol, això sí amb un divendres amb temperatura mínima molt més baixa.
Plaques solars fotovoltaiques a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí | Imatge de l'Ajuntament
La tendència de les administracions durant els últims anys ha estat el foment cap a l’obtenció d’energia de manera sostenible i comunitària. És a dir, la intenció és fomentar l’energia verda local. Un dels ens que treballa per fer accessible aquests serveis és la Diputació de Girona amb la creació de les comunitats locals d’energia. Al Baix Empordà hi ha 24 municipis que estan interessats en aquest tipus de producció d’energia.
Aquestes comunitats locals d’energia (o comunitats de consum compartit) que promou la Diputació són instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques en equipaments municipals, que subministren energia elèctrica als edificis mateixos, a habitatges en situació de pobresa energètica i a tots els que vulguin formar part de la comunitat que visquin a menys de dos quilòmetres de l’edifici que proporciona l’energia.
Els serveis de la Diputació
El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat, explica que per afavorir aquesta transició cap a les energies més verdes, la Diputació de Girona té dues línies d’actuació. La primera és el Pla de serveis, que és un catàleg de serveis que la Diputació contracta via licitació i que donen suport, entre d’altres, a projectes com les comunitats locals d’energia.
D’altra banda, existeix el Pla d’acció que és un programa de subvencions que serveixen per crear comunitats de consum compartit a diversos municipis de la Diputació de Girona. A més, els Fons Next generation donen ajudes a poblacions de menys de 5.000 habitants que volen implementar aquestes comunitats d’autoconsum compartit.
Un altre servei que destaca Lluís Amat, i que ofereixen des de la Diputació, és l’Oficina d’Atenció Energètica, que té una seu al Baix Empordà. En aquesta oficina es dona una atenció més directa als ajuntaments i persones que volen instal·lar i apostar per les energies renovables.
L’aposta per les energies renovables
«Nosaltres ens devem als ajuntaments», afirma rotund Lluís Amat, per això explica que han de col·laborar amb aquests ens per frenar el canvi climàtic. El diputat de Medi Ambient reconeix que és necessari que les administracions apostin per energies més verdes i que s’adaptin a les noves condicions d’emergència climàtica.
La idea d’aquestes comunitats locals d’energia, relata Lluís Amat, és aprofitar l’energia del sol i donar oportunitats a tothom, independentment del seu nivell econòmic. L’ajuntament instal·la les plaques solars dalt d’un sostre municipal i, a part de l’energia que es dedica a l’edifici municipal, l’energia es reparteix entre els veïns que formen part de la comunitat local d’energia. Lluís Amat compara el funcionament d’aquestes comunitats amb la taxa de les terrasses dels bars.
El benefici d’aquestes comunitats locals d’energia, a part d’afavorir la transició cap a energies més sostenibles, és l’estalvi econòmic que proporciona als usuaris.
24 municipis interessats al Baix Empordà
Aquest foment de les comunitats locals d’energia per part de la Diputació de Girona va començar l’any 2020 i Lluís Amat comptabilitza 91 comunitats locals d’energia impulsades a la Diputació de Girona. Aquestes comunitats es troben en diverses fases de desenvolupament. Al Baix Empordà, en comptabilitza 24.
Segons la fase, hi ha comunitats locals d’energia actives, pendents d’activació, en fase d’execució (que tenen la subvenció adjudicada) i planificada (poblacions interessades a crear una comunitat local d’energia). Lluís Amat valora molt positivament les xifres a la provincia de Girona i, també, al Baix Empordà.
A Rupià la comunitat local d’energia ja funciona i comparteixen l’energia amb altres equipaments, tot i que falta compartir-la amb els veïns. Aquesta gestió s’està allargant per problemes burocràtics amb la companyia d’energia. A La Pera estan pendents d’activació, i a Torroella de Montgrí, Ullà i Gualta ja tenen l’ajut i estan a punt de licitar i executar les obres. Forallac i Cruïlles han demanat l’ajuda per implementar la comunitat local d’energia.
En el cas de Sant Feliu de Guíxols, ja tenen plaques solars instal·lades, però encara els han d’autoritzar la creació de la comunitat local d’energia i han de demanar l’ajuda. A Begur tenen una memòria feta, però no han demanat l’ajuda. Calonge i Sant Antoni, Corçà, Garrigoles, Gualta, La Tallada, Mont-ras, Palafrugell, Palau-sator, Regencós, Torrent i Verges van demanar el pla de serveis i estan pendents de la contractació. Finalment, Palamós, Albons, Ultramort i la Bisbal d’Empordà encara han de rebre el Pla de serveis.
En les poblacions on la comunitat local d’energia està implementada, les valoracions són molt bones. A més, Lluís Amat reconeix que molts veïns demanen augmentar la quantitat d’energia contractada perquè els agraden els beneficis que ofereix el servei.
El 31 de gener va ser l’últim dia que les botigues dels biosupermercats Nana van apujar la persiana, després de 28 anys en actiu. L’empresa, que va arribar a tenir locals a Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Figueres, Girona i Olot, ho va anunciar a través de les xarxes socials.
En la publicació, l’empresa ha agraït als clients que «els han recolzat durant tots aquests anys». Des de l’empresa reconeixen que «hi ha una gran pena i ràbia en haver de tancar les botigues, desil·lusió i molta tristor, però ho hem intentat durant molts i molts mesos i no hem trobat manera de trobar una solució».
Nana biosupermercats va néixer l’any 1995 a Palamós amb la col·laboració de Joan Bonillo i Núria Weitzmann. De moment, els clients encara poden comprar productes a través de la pàgina web, però les botigues físiques han tancat definitivament.
