12 entitats veïnals de Lloret de Mar rebutgen que les deixalles de Solius vagin a l’abocador municipal

Per
ACN
-
Abocador Solius

Les onze associacions de veïns de Lloret de Mar (Selva) i l’entitat SOS Lloret han rebutjat que els residus que es llancen ara a Solius passin a fer-ho a l’abocador que hi ha al municipi de la Selva. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va estipular aquesta decisió després d’ordenar el tancament de l’abocador de Solius, en compliment d’una sentència judicial. Els veïns entenen que s’hagi de tancar aquest abocador, però critiquen que l’alternativa de l’ARC sigui portar les deixalles a la planta de Lloret de Mar, perquè les 10.000 tones anulas procedents de Solius esgotaran la capacitat d’aquest abocador ràpidament.

Les entitats veïnals de Lloret de Mar han mostrar un front comú de rebuig contra l’ARC davant de la decisió de portar les deixalles que fins ara s’abocaven a Solius a la planta de Lloret de Mar. Asseguren que es tracta de 10.000 tones anuals que s’afegiran a les 160.000 que hi ha actualment, provinents de municipis del Gironès, la Selva, el Baix Empordà i una part de l’Alt Maresme.

Tot i que respecten la decisió del Govern de tancar la planta per complir amb la sentència judicial, critiquen que l’alternativa sigui portar les deixalles a Lloret de Mar. Les entitats apunten que a dia d’avui ja es forma una àrea urbana poblada per més de 144.400 habitants que aboca les deixalles a Lloret i ara, s’hi sumarien quinze municipis més del Gironès i el Baix Empordà que fins ara anaven a llançar les bosses a Solius.

Això farà que la capacitat d’aquest abocador de la Selva s’esgoti «en breu» i afegeixen que hi haurà problemes derivats que afectaran al territori. Un d’ells és problemes de salut entre els veïns a causa dels gasos que provoca la descomposició i la putrefacció de les escombraries i que provoquen mals de cap, insomni, nàusees o problemes respiratoris, entre d’altres.

A més, també hi haurà més problemes de mobilitat ja que els municipis que hagin de venir a tirar les deixalles a Lloret hauran de portar camions que passaran per la C-63, la setena carretera amb més mortalitat de tot Catalunya el 2022.

D’altra banda, suposarà més problemes ambientals perquè empitjorarà la conservació de l’Espai Forestal de l’Ardenya Sud, adjacent al PEIN del massís de Cadiretes. Per això demanen a l’Agència de Residus de Catalunya que busqui una alternativa a portar les deixalles de Lloret de Mar quan es tanqui l’abocador de Solius. A més, aprofitent el comunicat per reclamar que l’Ajuntament de Lloret de Mar iniciï el procés de clausura i restauració de l’abocador.

L’Ajuntament de Palamós segueix buscant la nova seu per la Policia Local

Per
Redacció
-
Policia Local de Palamós, dona ferida menjador multa
Pla tancat de la càmera de vídeo unipersonal enganxada a l'uniforme d'un agent de la Policia Local de Palamós el 5 d'agost de 2021. (Horitzontal)

L’Ajuntament de Palamós encara no ha trobat un espai per ubicar la nova comissaria de la Policia Local de Palamós després d’un any de cerca. Des de Ràdio Palamós afirmen que s’han mirat diversos terrenys i naus, però no han convençut als responsables municipals. Per això, s’ha renovat el contracte de lloguer de les dependències actuals, al carrer de Josep Joan.

Des del consistori estan buscant un local o un terreny on es pugui contruir un edifici que s’adapti a les necessitats de la Policia Local del municipi. Les dependències actuals de la Policia Local de Palamós estan al carrer de Josep Joan, en un local de lloguer on s’hi estaran fins que el consistori trobi un nou emplaçament. En declaracions a Ràdio Palamós, el regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Alfons Bartolomé, reconeix que no han trobat un edifici o terreny que els faci el pes.

Aquest canvi d’emplaçament es fa, principalment, per necessitats operatives, però també per adquirir un edifici o terreny en propietat. Alfons Bartolomé ha explicat a Ràdio Palamós que s’ha renovat el contracte actual de la comissaria, però a la baixa.

Xavier Dilmé: «Volem fomentar l’associacionisme i el treball conjunt entre els polígons del Baix Empordà»

Per
Maria Alsina
-
Xavier Dilmé- Consell Comarcal del Baix Empordà
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Xavier Dilmé: "Volem fomentar l'associacionisme i el treball conjunt entre els polígons del Baix Empordà"
Loading
/

La Xarxa de Polígons del Baix Empordà vol promoure el sòl i el sostre industrial de la comarca fomentant una visió de conjunt. Per explicar-nos alguns detalls d’aquesta iniciativa i avançar algunes de les accions que s’estan treballant ens va visitar al Supermatí el vicepresident primer del Consell Comarcal del Baix Empordà i conseller de Promoció Econòmica, Xavier Dilmé.

Xavier Dilmé destaca que a la comarca hi ha un consens polític per tirar endavant l’Oficina Tècnica de Suport als Polígons, que va néixer el setembre del 2021. A més, tot i que el Baix Empordà és una comarca de serveis, després de la pandèmia es va voler impulsar la indústria i es va apostar pels polígons industrials.

Des de l’Oficina Tècnica, afirma Dilmé, es dissenyen els objectius i s’estableixen les prioritats que vol assolir el Consell Comarcal en el sector industrial. El primer dels objectius és millorar els serveis que ofereixen les empreses. També els interessa mostrar a l’exterior el conjunt de polígons en unitat, és a dir, treballar de manera conjunta i proactiva. Finalment, també volen potenciar l’associacionisme dins els polígons i establir sinergies entre les diferents poblacions.

Les comunicacions i la qualitat de vida

Actualment, al Baix Empordà hi ha 40 polígons repartits en 18 municipis amb més de 500 empreses instal·lades. Xavier Dilmé afirma que un dels valors dels polígons del Baix Empordà és la xarxa de comunicacions que hi ha a la zona. També destaca la qualitat de vida que ofereix una comarca com el Baix Empordà.

Xavier Dilmé explica que la intenció és potenciar l’oferta existent al Baix Empordà. També es volen millorar algunes mancances que sorgeixen als polígons de la comarca, com, per exemple, la senyalització, la seguretat o la neteja.

L’aposta per les empreses al Baix Empordà

Hi ha polígons, com el de Palafrugell o el de Forallac, que són més grans, tenen més rellevància i hi ha empreses més grans. I tot i que també volen potenciar les petites i mitjanes empreses, Xavier Dilmé afirma que volen instal·lar empreses més grans als polígons.

Xavier Dilmé relata que a l’hora de buscar empreses que puguin ocupar espais als polígons se centren, sobretot, en empreses que treballen en el sector de les energies renovables, les noves tecnologies i l’agroalimentació. Tot i això, no es tanquen a rebre propostes d’altres tipus de companyies.

Problemàtiques que s’han de solucionar

Hi ha diversos aspectes que Xavier Dilmé creu que s’han de solucionar. El primer exemple que posa és que la fibra òptica no arriba a tots els polígons del Baix Empordà i en certs punts hi ha problemes per rebre cobertura. Dilmé explica que aquest és un dels punts que s’ha de solucionar amb més urgència.

A més, destaca que molts polígons i ajuntaments no estableixen mecanismes de coordinació i comunicació. Per això, des del Consell Comarcal incideixen en aquest aspecte a través de l’associacionisme i el foment del diàleg. S’ha fet una prova del foment d’aquesta associació al polígon de Vall-Llobrega. A través d’aquest diàleg, que Dilmé destaca que ha de ser constant, se solucionarien altres aspectes de manera més àgil com la neteja, la senyalització o la seguretat.

La millora del transport públic als polígons, destaca Dilmé, permetria afavorir la mobilitat. Amb la reducció de cotxes aparcats al polígon els camions podrien fer les maniobres més lliurement. Tot i això, no és senzill organitzar fomentar aquesta eficiència en el transport públic.

Els Catarres i Zoo són els grups més nominats com a finalistes dels Premis Enderrock 2023 per votació popular

Per
Primera Fila
-
els-catarres-i-zoo-son-els-grups-mes-nominats-com-a-finalistes-dels-premis-enderrock-2023-per-votacio-popular

a lectura pública dels candidats finalistes als Premis Enderrock 2023 per votació popular de la 25a edició dels Premis de la Música Catalana ha revelat que els artistes més nominats són Els Catarres –amb tres categories a millor disc, cançó i directe– i Zoo –amb tres categories a millor artista, videoclip i directe–. A més, en la llista dels grups i cantants més nominats han obtingut una doble nominació Julieta, La Pegatina, Lildami, Mariona Escoda, Oques Grasses i The Tyets.

Enguany s’han comptabilitzat 45.240 vots (amb un espectacular 21% d’increment respecte l’edició anterior) en les dues rondes de votació. Avui mateix, dimecres 8 de febrer, s’ha obert la tercera i última ronda de votacions a través del web www.enderrock.cat, que s’allargarà fins al 19 de febrer. El resultat dels guanyadors de les categories de votació popular –juntament amb els premis de la crítica– es donaran a conèixer en una doble celebració el dia 1 de març en un dinar de gala al Mas Marroch a Vilabrareix i el 9 de març a la Nit dels Premis Enderrock a l’Auditori de Girona.

La gala de lliurament de la 25a edició dels Premis Enderrock – Premis de la Música Catalana 2023 se celebrarà el dijous 9 de març a l’Auditori de Girona. La commemoració del 25è aniversari de la gala es plantejarà com un acte de reconeixement als artistes catalans en el marc d’un gran programa musical que inclourà una aposta per la nova post-pandèmia.

Avui també s’han donat a conèixer els quatre premis especials. El grup osonenc Esquirols, Premi Enderrock d’Honor, amb una trajectòria que va del folk a la cançó d’autor compromesa, ocupen un lloc preeminent en la història de la música popular catalana. Fa 50 anys, per Sant Jordi, va publicar-se el primer disc d’Esquirols, Cants al vent (Edigsa, 1973). La penedesenca Marina Rossell, posseïdora d’una gran veu i d’una humanitat encara més gran, rebrà el 9 de març el Premi Enderrock a la Trajectòria. Per la seva banda, el productor Roger Rodés és el Premi Joan Trayter al millor productor i arranjador musical de l’any.

A més, el Premi Enderrock Estrella 2023 serà per al FC Barcelona, per haver catalanitzat Spotify i la banda sonora de cada partit és música en català. Un pas important per a la llengua perquè simbolitza com, des de la societat civil, s’assoleixen fites de present i futur.

Més informació al web dels Enderrock.

 

L’entrada Els Catarres i Zoo són els grups més nominats com a finalistes dels Premis Enderrock 2023 per votació popular ha aparegut primer a Primera Fila.

Arturo Prades repeteix com a alcaldable del PSC a Calonge i Sant Antoni

Per
Redacció
-
Arturo Prades-PSC Calonge i Sant Antoni

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) a Calonge i Sant Antoni ha escollit aquesta setmana a Arturo Prades com a alcaldable per les eleccions 2023. El candidat és, actualment, el primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament del municipi. També ha ocupat càrrecs de regidor de promoció econòmica i ocupació. Arturo Prades es va llicenciar en administració i direcció d’empreses per la Universitat de Barcelona. A més, és empresari, partner soci director a Accensum Consulting i CEO de Ravial S.A.

Arturo Prades, que va obtenir un suport absolut de l’assemblea del PSC de Calonge i Sant Antoni, va explicar que «en aquests últims dos anys, el municipi ha agafat encara més volada a la província, a Catalunya i més enllà». «Ara hem d’enfortir una trajectòria que ha de portar-nos a ser un punt fort a l’Empordà i a consolidar oportunitats de ser més competitius i ambiciosos»,  va afegir.

Per a Arturo Prades, «els pròxims objectius són apuntalar la qualitat de vida de les persones; assolir els objectius de benestar, qualitat de l’espai públic, potenciar els beneficis de la salut i innovar en sostenibilitat, tal com marca l’Agenda 2030; i potenciar una gestió d’excel·lència en l’eficiència dels recursos públics».

La Sindicatura de Greuges de Catalunya atén 17 persones a Palamós

Per
Redacció
-
Palamós

La Sindicatura de Greuges de Catalunya va atendre de manera presencial i telemàtica a Palamós 17 persones, segons dades recollides per Ràdio Palamós. De les queixes i consultes se’n van atendre nou de presencials al Punt Jove del municipi i vuit usuaris que van ser atesos per trucada o videotrucada.

En declaracions a Ràdio Palamós, el tècnic del servei d’atenció a les persones de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, Tom Clapés, explica que l’objectiu de la Sindicatura de Greuges és apropar aquesta institució a les persones.

Al municipi, s’han acabat recollint 12 queixes i cinc consultes, i els temes que s’han tractat estan relacionats amb el medi ambient, l’urbanisme, l’habitatge, els tributs o el consum. Aquest últim relacionat amb la comercialització del subministrament elèctric. D’aquestes queixes, cinc anaven dirigides a l’Ajuntament.

1...2.0492.0502.051...7.042Pàgina 2.050 de 7.042