Un vehicle d'ADF i al fons, l'Estartit; aquest és un dels accessos al parc natural del Montgrí que s'ha tancat arran de l'elevat risc d'incendi
Data de publicació: dijous 07 de juliol del 2022, 13:08
Localització: L'Estartit
Autor: Xavier Pi
L’ADF Montgrí va inaugurar fa poc el seu nou local al carrer Llibertat número 56 de Torroella de Montgrí. El nou equipament permetrà a l’entitat disposar d’un espai perfectament equipat per guardar-hi els vehicles i el material. També, per dur a terme de manera correcta els treballs de voluntariat i tasques de prevenció d’incendis forestals. Per saber-ne més, hem parlat amb el coordinador comarcal de l’ADF Montgrí, Anzelm Díaz.
El nou espai es troba en règim de lloguer, ja que com explica el coordinador ni l’Ajuntament de Torroella ni d’Ullà tenien cap local disponible i necessitaven un lloc ferm on guardar els vehicles i material perquè des del Glòria no en tenien.
Fins ara, “els vehicles dormien a la potabilitzadora de Torroella”, tancats però a l’exterior. Allà, també tenien un local a l’anomenada “Casa de les Aigües”, però com detalla Díaz era molt petit, antic, sense reformes ni accés per als vehicles i, a més, amb el Glòria va caure la teulada de la casa.
En canvi, el nou local és ampli i amb l’espai suficient per desenvolupar les feines que necessiten i per guardar el material. Fins i tot, té una zona per poder fer reunions sobre la prevenció d’incendis.
La feina de l’ADF
Actualment, hi ha entre 10 i 15 voluntaris actius, encara que extraordinàriament quan hi ha un foc a la zona del Montgrí se sumen més, segons comenta el coordinador.
D’altra banda, el Montgrí pateix sequera continuada de fa un parell d’anys, per això, ell recorda que “és un moment arriscat i amb una altra freqüentació de visitants”. Per això, abans d’acabar l’entrevista ha donat un parell de consells per evitar incendis.
Aquest migdia s’ha obert a l’accés de vehicles el nou aparcament gratuït que l’Ajuntament de Palamós ha ubicat en l’àmbit de la Rutlla Alta, concretament entre el carrer de Juli Garreta i la ronda de l’Est (Vial del Port).
La nova zona d’estacionament té una superfície de 7.000m2, on podran aparcar uns 300 cotxes, i es posa en servei coincidint amb el cap de setmana central de la festa del Carnaval de Palamós, augmentant d’aquesta manera els espais d’estacionament que ofereix el municipi per acollir els vehicles que es puguin desplaçar fins a Palamós aquests dies.
Una empresa especialitzada ha realitzat durant les darreres setmanes el desbrossat dels terrenys afectats, retirant matolls i brossa per deixar tota la superfície neta. Posteriorment, s’ha dut a terme l’execució de la rampa d’accés i sortida d’aquest equipament, que s’ubica coincidint amb l’encreuament del carrer de Juli Garreta amb el de Garcia Lorca. No es descarta que més endavant es pugui obrir un nou accés d’entrada i sortida, per l’altra banda, que en aquest cas connecti l’aparcament amb la Ronda de l’Est (Vial del Port).
La part final de les obres d’adequació i condicionament d’aquest nou aparcament s’han completat amb les tasques de compactació i anivellament de tota la superfície.El cost global d’aquest projecte és d’uns 10.000 euros.
Amb motiu dels actes centrals de la festa del carnaval, l’aparcament del Port Marina Palamós també s’obrirà gratuïtament durant tota la jornada de demà dissabte, 18 de febrer, per acollir els vehicles de les persones que es desplacin a Palamós.
L’Associació de Veïns i Amics de Calella (AVAC) ha presentat una instància al registre de l’Ajuntament de Palafrugell per demanar la recuperació de la doble circulació a la carretera vella. Des de l’AVAC expliquen en un comunicat, que les modificacions «es varen portar a terme sense la participació ni l’aprovació dels veïns tot i que l’AVAC assegura que sempre ha estat disposada a parlar i consensuar propostes per millorar la seguretat de la via».
En el document lliurat al consistori l’entitat recorda que el risc d’accidents, amb les que l’ajuntament justifica la modificació que s’ha fet a la carretera vella, «ve derivat principalment per la presència d’una zona d’oci nocturn al voltant de la via i que, per tant, els promotors d’aquests establiments també haurien d’estar interessats a trobar una solució».
La presidenta de l’AVAC, Lluïsa Bonal relata que la situació ja s’allarga des de principis d’estiu. Els veïns ja no estaven d’acord amb les mesures aplicades per l’ajuntament en convertir la carretera vella en una via d’un sentit. L’associació va fer una enquesta a una mostra de 200 persones, per determinar que el 92% dels enquestats està en contra dels canvis impulsats en la carretera vella.
Durant aquests mesos, el consistori ha organitzat diverses reunions amb els representants dels veïns de Calella (l’AVAC, l’associació de veïns Prat Xirlo i de Can Roc) i els ha demanat propostes per millorar la seguretat al vial. I és que des de l’estiu passat, la carretera vella s’ha convertit en una via d’un únic sentit per als vehicles de motor, però fragmentada en trams de diferents direccions i amb un carril d’ús compartit entre vianants, bicicletes i patinets.
Els veïns i membres de l’associació, explica Lluïsa Bonal, se senten decebuts perquè no es va tenir en compte la visió dels veïns a l’hora de canviar la circulació en aquell tram. Tampoc veuen bé que la zona d’oci nocturn no es vulgui implicar en aquest assumpte que també els afecta.
La voluntat de restablir la circulació
Des de l’entitat expliquen que aquesta voluntat de restablir els dos sentits de la circulació a la carretera es fonamenta en un informe elaborat a partir de diferents aportacions dels veïns de Calella amb el suport tècnic d’enginyers. L’estudi analitza els canvis que es van aplicar l’estiu passat i també els que van aplicar des del consistori aquest hivern. Un dels membres de l’associació que hi va participar, Francesc Alsius, reconeix que pels veïns s’ha complicat la circulació.
A part d’allargar els seus recorreguts, els veïns també han valorat de manera negativa els punts de senyalització horitzontal i vertical que s’haurien de revisar per evitar perills. L’estudi alerta també que l’actual avinguda del Mar cap a la zona d’oci nocturn continua sent un punt insegur. Posa com a exemple un gir de més de 90 graus, no senyalitzat, que existeix en la via, i amb un pas de vianants a menys d’un metre de la sortida i una il·luminació deficient.
En relació amb les modificacions de l’actual traçat que proposa introduir l’Ajuntament, i que contempla restablir la doble circulació en el tram on la carretera vella es bifurca en dos, l’informe, si bé reconeix que suposaria una millora, manté que continua obligant a fer un trajecte bastant llarg (per cobrir 250 metres se n’han de fer 900) i implica haver de fer un gir de quasi 180 graus (cap al carrer de la Gavina) que no és fàcil, cosa que, adverteix Francesc Alsius, pot comportar un perill.
La col·laboració de tots els implicats
Lluïsa Bonal reconeix que si es volen evitar els accidents a la zona i reduir les conductes perilloses, es pot promoure que els establiments d’oci nocturn busquin una solució d’estacionament que faciliti la incorporació immediata a l’autovia sense passar per la carretera vella. També demanen que es fomenti que els vianants, bicicletes i patinets facin servir la via verda que existeixen a l’avinguda del Mar, especialment a la nit, ja que disposen d’una certa il·luminació i són espais absolutament protegits de vehicles.
Com a alternativa, per garantir la seguretat dels vianants, els veïns de Calella proposen la creació d’un voral poder transitar fora de la calçada de vehicles feta amb una capa de sauló, per evitar l’embassament d’aquesta, en el tram des de les carpes fins a Calella (després de les carpes s’hauria de derivar la circulació a la Via Verda i vorera de l’avinguda del Mar).
En cas que l’Ajuntament no accepti aquesta solució, els veïns suggereixen que un cop restablerts els dos carrils de circulació, es posin bandes reductores per obligar els vehicles a moderar la velocitat. Finalment, els veïns, s’avenen a restringir la circulació de vehicles posant una càmera que permeti el pas només als vehicles dels veïns que estiguin empadronats o fins i tot a instal·lar pilones retràctils, en els trams que es vulguin tallar, sempre que els afectats puguin tenir comandament a distància per accedir i sortir en qualsevol moment, segons explica Francesc Alsius.
L’aeroport de Girona està «infrautilitzat» per la població de la demarcació, segons remarca un estudi que ha fet la UdG als turistes de la terminal durant l’estiu del 2022. La degana de la Facultat de Ciències Econòmiques, Anna Garriga, considera que això és «una ineficiència de país» i per a l’economia gironina. Per aconseguir revertir la situació, Garriga creu que cal tenir una programació regular i la connexió de l’AVE. Per altra banda, l’estudi encarregat per la Taula Gironina de Turisme i pagat per la Diputació de Girona destaca que la Costa Brava «capta turistes de mitjà i alt poder adquisitiu».
L’estudi ha enquestat 1.952 persones entre el 16 de juliol i el 6 de setembre. Es tracta de persones que esperaven a la porta per pujar a un avió que sortia des de l’aeroport de Girona. De tots els enquestats, només 47 persones (un 2,47%) eren de les comarques gironines. La resta o bé eren turistes o venien de Barcelona, el sud de França o de les terres de Ponent. «Tenim un aeroport a 100 km de Barcelona que pels gironins és com si el tinguéssim buit», ha sentenciat la degana d’Econòmiques.
Per a Garriga això suposa «una ineficiència de país» i un fre a l’economia gironina. El fet que els gironins no se sentin l’aeroport com a seu fa que «l’economia gironina no recuperi la prosperitat» que havia tingut anys enrere. De fet, Garriga considera que aquesta infraestructura va més enllà del sector turístic, ja que també pot ser un element estratègic pel conjunt de l’economia.
La degana considera que la terminal que hi ha a Vilobí d’Onyar hauria de jugar un paper d’aeroport «secundari» de la capital catalana i ser considerat com una «infraestructura de país», malgrat que ara no passi. Per revertir la situació, Garriga considera que l’arribada de l’AVE tindrà un paper clau ja que ajudarà al dinamisme de l’aeroport. Mentre aquesta estació no sigui una realitat, una via per aconseguir apropar la terminal als gironins passaria per oferir una programació de vols atractiva i estable durant tot l’any, no només durant els mesos d’estiu.
«Tenim el que tenim»
En aquest sentit, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha coincidit en què si els gironins no se senten seu l’aeroport és perquè «tenim el que tenim» a nivell de vols. Per això Noguer ha recordat que amb la nova taula estratègica de l’aeroport caldrà dissenyar estratègies per atraure noves aerolínies i reforçar la programació. «Aquest estiu incrementem freqüències», ha avançat el president de la Diputació amb un to optimista. A més, recorda que la taula estratègica contractarà una persona «que anirà a veure les aerolínies per convèncer-les que aterrar a Girona és més barat i ràpid» que anar al Prat.
Turisme d’alta qualitat
Per altra banda, l’estudi encarregat per la Taula Gironina de Turisme i pagat per la Diputació de Girona apunta que el turisme que ve a la Costa Brava és de qualitat per la despesa que fa. En dies punta del mes d’agost, els visitants havien arribat a gastar més de 200 euros al dia durant les seves vacances a la Costa Brava. Per a Anna Garriga això suposa un nivell molt elevat que ajuda a «trencar el tòpic» del turista que hi havia fins ara.
L’estudi fet durant els mesos d’estiu també remarca que les estades dels visitants a la demarcació són llargues ja que se situen entre vuit i deu nits. Per a la degana de la facultat de la UdG i autora de l’estudi, això suposa trencar amb la tendència que hi havia abans de la pandèmia, quan les estades a la demarcació es reduïen en nombre de dies.
Els enquestat també han respost sobre el nivell d’ingressos que tenen i remarca que els britànics i irlandesos que volen a Girona són els que tenen rendes més elevades amb 2.750 euros mensuals en el cas dels passatgers del Regne Unit i 2.875 en el dels irlandesos. De fet, l’autora de l’estudi ha remarcat que Irlanda és un «potencial» per a les comarques gironines que caldria explorar en un futur.
Malgrat tot, els polonesos són els que gasten més durant les vacances a la Costa Brava, ja que deixen 167,25 euros per persona i dia en la seva estada.
Lloret de Mar iguala a Barcelona i Girona
Per altra banda, Anna Garriga ha volgut «desmuntar un altre mite» sobre la qualitat del turisme a Lloret de Mar. En aquest cas, Garriga assegura que els visitants que aterren a l’aeroport de Girona per fer les vacances en aquest municipi de la Selva gasten, de mitjana, 158 euros al dia per persona. Aquesta xifra és similar a la dels visitants a la ciutat de Girona (166,84€) o els de Barcelona (170,52€).
La degana de la facultat de Ciències Econòmiques també ha posat l’èmfasi en la bona valoració que fan els visitants que aterren a Girona de les seves vacances. La nota que posen a l’estada en general és de 4,26 sobre 5, mentre que el grau de satisfacció en els allotjaments turístics és de 4,06 sobre 5. Per a Anna Garriga el sector ha de «cuidar» aquests visitants i «mantenir-los fidels» ja que comporten molts ingressos i a més «marxen contents amb ganes de repetir».
