La Fundació Philippe Cousteau instal·la la seva nova seu a l’Estartit
La Fundació Philippe Cousteau «Unió dels oceans» escull el municipi de Torroella de Montgrí-l’Estartit per situar-hi la seva nova seu científica mundial. Aquest projecte s’ha creat després de l’acord que ha assolit l’entitat amb la Fundació Mascort, que cedeix l’espai dels Jocs de l’Estartit, i també amb el consistori empordanès. Està previst que la inauguració del centre de manera completa es faci durant l’any 2025.
La seu comptarà amb una superfície d’uns 6.000 metres quadrats que es destinaran a diversos estudis i activitats. L’acte de signatura de l’acord s’ha celebrat a l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí amb un públic d’unes 400 persones. Per la Fundació Philippe Cousteau “Unió dels Oceans” han intervingut, el director de planificació i desenvolupament, Roger Figueras, i el secretari general, Rafael Lobeto. També han parlat la vicepresidenta de la Fundació Mascort, Carmen Pascual; director general del Grup Mascort, Jordi Sargatal; i l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí.
Una seu per la recuperació de les espècies
Aquesta nova seu pretén impulsar, entre d’altres, la reintroducció d’espècies marines animals i vegetals en perill d’extinció a tot el món. També volen erradicar espècies invasores com la Cauleroa, una alga invasora que ha provocat la desaparició de gairebé tota la posidònia oceànica.
Per aconseguir aquests objectius es preveu que la construcció compti amb dos tancs d’aigua, en forma d’ameba, amb una capacitat d’entre 1.700 i 31.000 litres. A més, aquests tancs estaran envoltats d’uns fossats d’entre 3 i 4 metres de profunditat per la reproducció d’espècies. S’hi sumen els tancs de quarantena, l’espai de cultius i prop de dos centenars d’aquaris. S’establirà un espai que servirà com a laboratori de control d’aigües per analitzar els elements contaminants a les aigües interiors i al mar i l’edifici també tindrà un laboratori de biologia marina.
La instal·lació la completarà un auditori polivalent per a exposicions i conferències, el centre documental i un restaurant temàtic, entre altres espais. Així mateix, amb la construcció d’aquesta nova seu es donarà continuïtat al municipi a diversos projectes d’aquesta fundació, com l’organització del Congrés Internacional de Pesca de la Mediterrània, programes de biologia marina als centres educatius i activitats que es desenvolupen de la mà d’altres entitats com per exemple la facultat de Veterinària de la Universitat de Barcelona o l’Escola de Cinema i Audiovisuals.
Servirà també per impulsar l’Institut d’Estudis de la Mar – Philippe Cousteau, que impartirà cursos professionals de marina mercant, fins ara inèdits a la província de Girona. Aquest centre estarà dirigit per Jaime Rodrigo de Larrucea, advocat especialitzat en Seguretat Marítima, Mediació i Arbitratge, i professor de Dret Marítim a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Presència a 34 països
Amb presència a més de 34 països arreu del món, la fundació ha decidit construir el nou espai científic mundial amb l’objectiu d’unificar criteris. Ho explica Roger Figueras, que després d’estudiar diverses opcions d’ubicació han escollit l’Estartit per ser «l’opció més lògica donada la generositat del senyor Ramon Mascort i les facilitats que ens ha ofert Jordi Colomí». Entre les opcions es volia ubicar la nova seu a Cadaqués o Astúries.
Jordi Colomí, però, va actuar de pressa i va contactar amb Jordi Sargatal i Ramon Mascort per poder instal·lar la seu a l’Estartit. L’entesa va ser immediata i, per això, aquesta instal·lació portarà el nom de Fundació Philippe Cousteau “Unió dels Oceans” – Espai Mascort.
Rafael Lobeto ha estat l’encarregat de donar veu a la Fundació Philippe Cousteau, i afirma que «els nostres trets d’identitat al voltant de la protecció de la vida o del medi marí d’oceans i mars, o el desenvolupament sostenible, o l’agenda de les Nacions Unides, tot això unit a la defensa de la gent del mar i de les seves maneres de viure continuaran sent defensades encara amb més força amb els nous vents de l’Empordà”.
Ha subratllat també com a principal “compromís” de l’entitat la formació marítima i la I+D+I, la innovació i la tecnologia, a banda de definir la pesca de la Mediterrània com “part principal del nostre ADN”, tot anunciant que l’Ajuntament i Ramon Mascort s’uniran al patronat de la fundació.
Jordi Colomí s’ha mostrat “molt satisfet, emocionat, agraït” i alhora “afortunat” perquè a Torroella de Montgrí i l’Estartit es “consolidi un projecte de repercussió mundial” que representa “un abans i un després al nostre municipi, a les nostres comarques i al nostre país”. Jordi Colomí també ha destacat la importància que té aquesta seu pel territori.
Carmen Pascual, de la Fundació Mascort, ha manifestat que “se’ns va presentar l’opció d’anar de la mà de la Fundació Philippe Cousteau ‘Unió dels Oceans’ i vam creure amb fermesa en un projecte mixt que permet enfortir les virtuts de totes dues fundacions: la seva rellevància internacional i el nostre coneixement del territori”.
Jordi Sargatal ha definit com una “oportunitat boníssima” que aquesta nova seu central científica estigui a Torroella de Montgrí-l’Estartit perquè, d’una banda, “es donarà a conèixer tot allò que ens aporta el medi natural, sobretot el marí, i es podrà conscienciar a la gent que cal cuidar-lo pel present i les futures generacions”, i de l’altra “perquè enforteix el territori i lliga i potencia els objectius d’una fundació i l’altra”.
L’aposta per la biodiversitat
El 18 de juny de l’any 1999 va néixer la Fundació Philippe Cousteau “Unió dels Oceans” amb l’objectiu principal de conscienciar la societat i en especial els més joves sobre la necessitat de conservar mars i oceans, la importància de protegir el medi ambient per a la supervivència humana i la necessitat d’establir llaços solidaris entre els pobles de mar. S’inspira en el llegat de Philippe Cousteau i del seu pare, el Comandant Jacques Cousteau, i duu a terme accions amb la finalitat de conservar el medi ambient i la biodiversitat marítima, el desenvolupament sostenible, la cooperació internacional, la lluita contra la contaminació del mar i la formació integral marítima.
La Fundació Mascort va néixer de la mà de Ramon Mascort i Amigó, fill d’una família amb profundes arrels a Torroella de Montgrí, l’any 2007. La Fundació Mascort es va crear amb la voluntat de promoure l’interès per l’estudi de la història, la comprensió de l’art i la conservació general i respectuosa de la natura. Es dedica a organitzar exposicions temporals a la Casa Galibern, la seva seu principal, totes elles acompanyades d’una publicació on es classifiquen, es descriuen i es documenten totes les seves obres des d’un punt de vista tècnic i crític. S’hi sumen una fototeca amb més de 200 imatges del Fons fotogràfic Mascort, visites virtuals i estudis divulgatius sobre algunes de les peces més singulars que s’han exposat.
L’Estat aprova que es puguin construïr parcs eòlics marins a l’Empordà
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) de les cinc demarcacions marines espanyoles. Entre elles, l’anomenada LEBA1, l’única prevista a Catalunya i que inclou el golf de Roses com a zona on es podran instal·lar de parcs eòlics marins. Després de mesos d’anuncis, l’Estat ha tirat endavant el document sense gaires canvis respecte de la declaració ambiental estratègica, publicada a mitjans de desembre. La zona tindrà una superfície de 250 quilòmetres quadrats dels 5.000 que sumen les cinc demarcacions i tindrà una distància mínima de la costa de 12 km. Un cop feta l’aprovació, s’hauran de convocar les subhastes per a presentar-hi projectes.
Llum verda a la zonificació marina de l’espai marítim espanyol. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, després de mesos d’anuncis fallits, el Reial Decret dels POEM. Els plans d’ordenació inclouen les cinc demarcacions marines espanyoles. Es tracta de les que abracen la costa atlàntica (nord atlàntica i sud atlàntica), la de les Canàries, la de l’estret de Gibraltar i la llevantino-balear.
Els plans aprovats estableixen zones d’ús prioritari i zones d’alt potencial per a diversos usos, entre d’altres, per a l’eòlica marina. A la pràctica, es tracta d’una zonificació de «polígons» on diferents empreses podran optar a instal·lar projectes amb molins, complint amb els criteris que fixi l’estat a les subhastes.
Un 0,46% de l’espai regulat
Amb els plans, s’ordenen 1 milió de quilòmetres quadrats de superfície marina dels quals 5.000 (un 0,46%) seran espais on potencialment es podran instal·lar parcs eòlics. En total, 19 punts repartits al llarg de la geografia espanyola. Tot i que la potència total no està 100% definida, l’Estat considera que la zonificació permetrà complir amb l’objectiu d’arribar als entre 1 i 3 GW d’eòlica marina instal·lada l’any 2030, ja sigui amb un gran parc o diversos parcs petits.
Dels 5.000 quilòmetres quadrats totals, la demarcació llevantino-balear -on està inclòs el golf de Roses (LEBA1) i les dues zones de les Balears (LEBA 2 i 3)- en tindrà 475. I d’aquests, 249,99 s’ubicaran davant de Roses a un mínim de 12 km de distància de la costa.
La declaració ambiental estratègica, el pas previ
Els POEM, a la pràctica, gairebé tal i com estava previst a la declaració ambiental estratègica publicada al desembre.
Amb la seva aprovació, el document arrenca ara la primera fase i tindrà una durada de sis anys, fins al 2027 quan s’haurà de revisar i dissenyar un «nou cicle».
En aquest període s’hauran de fixar les bases per als concursos que han de regir la instal·lació de parcs en les diferents zones previstes. Segons va anunciar el director general de l’Institut per a l’Estalvi i la Diversificació de l’Energia (IDAE) que depèn del Ministeri de Transició Ecològica, Joan Groizard, en una entrevista a l’ACN preveuen tirar endavant la primera aquest mateix any. Tot i això, molt probablement els primers parcs no siguin una realitat fins a finals d’aquesta dècada.
Sis projectes sobre la taula
A hores d’ara ja hi ha sis projectes interessats a instal·lar-se al golf de Roses. El primer –i el que té els tràmits més avançats- és el Parc Tramuntana, que preveu 35 aerogeneradors amb 500 MW de potència a uns 24 km de la badia de Roses. Els seus promotors, BlueFloat Energy i SENER, han obert també la porta de fer una prova pilot prèvia amb només tres aerogeneradors i 50 MW d’energia.
Hi ha tres projectes més en fase de consultes prèvies. Una filial d’Iberdrola hi projecta l’anomenat parc Gavina també amb 500 MW de potència i l’enginyeria basca Saitec en preveu un tercer, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW.
El molins, batejats amb el nom Medfloat Pilot Parc, se situarien a uns 15 quilòmetres del Cap de Creus i produirien l’energia equivalent al consum anual de 50.000 llars. Es tractaria d’un projecte pilot amb una tecnologia desenvolupada per la mateixa companyia (SATH) i de la qual ja se n’està fent una altra prova al port de Bilbao.
Una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, projecta un altre parc eòlic marí a les comarques gironines. Es tracta de ‘Catwind’ i seria el més gran dels que s’han plantejat fins ara amb una potència de 1.200 MW. El projecte va entrar a Ministeri per a la Transició Ecològica a mitjans de juny.
Els dos últims que han entrat al Ministeri han estat els que proposen Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de ‘L’Empordà’ i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. El projecte, que es va presentar a mitjans d’octubre, es troba tot just a la fase de consultes prèvies. L’altre, promogut per Ferrovial, s’anomena ‘Creus’ i també contempla la instal·lació de 34 molins amb 510 MW de potència total.
«Protegir» els ecosistemes
Des del ministeri insisteixen que els plans garanteixen la protecció dels ecosistemes, hàbitats i espècies sensibles, a l’hora que donen resposta a les obligacions derivades de la directiva europea i que estableixen un marc d’ordenació de l’espai marítim. De fet, és la primera vegada que es tira endavant una iniciativa d’aquest tipus.
La Ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha celebrat l’aprovació durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Ribera ha reivindicat la feina feta durant els últims quatre anys que ha culminat amb els POEM i ha dit que els plans permetran conciliar diversos usos, a més de garantir la protecció de diversos espais.
Dos restaurants de l’Empordà reconeguts amb dos sols a la Guia Repsol 2023
Els restaurants empordanesos Bo.Tic de Corçà i Castell Peralada han aconseguit dos sols en la Guia Repsol 2023, segons ha avançat El Punt Avui. El reconeixement es va fer aquest dilluns en una cerimònia celebrada a Alacant, on també nou establiments catalans més van rebre un sol.
Al capdavant del Bo.Tic hi ha el xef Albert Sastregener i, la metre i sommelier, Cristina Torrent des del 2017. D’altra banda, el cuiner Javier Martinez coordina la direcció del Castell Peralada juntament amb el cap de sala i sommelier, Toni Gerez.
Els altres nou locals de restauració catalans reconeguts amb un sol estan ubicats un al Priorat anomenat Quatre Molins, l’altre a la Vall d’Aran sota el nom de Er Estrangèr i la resta a Barcelona: Aleia, Atempo, Come, Enigma (d’Albert Adrià), Granja Elena, Pur – Impur (de Nando Jubany) i Slow & Low.
La sequera continua sent un problema al Baix Empordà malgrat les pluges dels últims dies
Imatge d’arxiu
La sequera continua amenaçant el Baix Empordà i tot Catalunya, encara el 2023. En vam parlar ahir al Supermatí amb Francesc Camps, investigador especialista de l’IRTA i Secretari de la Junta central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter.
Francesc Camps va explicar que la sequera actual va començar l’any 2021, i que el dèficit d’aigua es quantifica en 250 litres per metre quadrat. Caldria, doncs, molta més pluja de la que està caient aquests dies per solucionar el dèficit.
És per això que Camps assegura que cal establir mesures per restringir l’ús d’aigua i reservar-la. És el que contempla el Pla especial de sequera pel Baix Ter, que s’aplica quan els nivells dels embassaments estan per sota del 60%. Ara mateix, estan al 28%. Al Baix Empordà, aquest pla té conseqüències a l’agricultura, segons Francesc Camps.
Davant d’aquesta situació, l’investigador de l’IRTA assegura que cal fer una millor gestió de l’aigua si volem construir una societat més forta i que no depengui del canvi climàtic.
És per això que Francesc Camps va afirmar que cal ser responsables i fer un ús precís de l’aigua tant si n’hi ha com si no, com avui en dia.
El Festivalot 2023 comptarà amb Els Catarres, Doctor Prats o Edu Esteve
Aquest dimarts s’ha donat a conèixer els primers noms del cartell de l’edició d’enguany del Festivalot, el festival pensat per les famílies i organitzat per Els Amics de les Arts.
En l’edició d’aquest any es podrà gaudir de la música d’Els Catarres, Doctor Prats, Edu Esteve, Bob Marley for Babies, així com El Pot Petit amb ‘Les aventures del lleó vergonyós’.
Tot plegat tindrà lloc els dies 27 i 28 de maig a l’Auditori i al Parc de la Devesa, de Girona. A part de la música es podrà gaudir d’un bon grapat d’activitats i presència de gegants, capgrossos i zona de lleure amb foodtrucks.
Entrades i més informació al web del Festivalot.
🎤🎸 Confirmats els primers artistes del cartell del #Festivalot2023! 🌟 Bob Marley for Babies (@lapetitamalu), @doctorprats, @eduestevemusic, @elscatarres i el lleó vergonyós (@elpotpetit) faran sonar la seva música a l’Auditori. 🎶
🤩 #MúsicaEnFamíia pic.twitter.com/fC20oT86SS
— festivalot (@festivalot) February 28, 2023
L’entrada El Festivalot 2023 comptarà amb Els Catarres, Doctor Prats o Edu Esteve ha aparegut primer a Primera Fila.









