Els sistemes Ter-Llobregat i l’aqüífer del Fluvià Muga entren en situació d’excepcionalitat després de l’alarmant descens de les reserves d’aigua. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua, s’aprovarà, aquest dimecres 1 de març, la situació d’excepcionalitat en 224 municipis. Això representa 15 comarques on hi habiten uns sis milions d’habitants.

Aquesta mesura es pren pel risc de desabastament que pateixen les reserves d’aigua de Catalunya. El volum de reserves abans d’entrar en el període primaveral és molt baix, amb una mitjana del 27%, i sense que s’hagin recuperat per la falta de pluges.

Al Baix Empordà aquesta situació afecta als municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Palamós, Mont-ras, Palafrugell, Begur, Regencós, Torrent i Pals.

La situació d’excepcionalitat

L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, tant públiques com privades (només es permetrà l’aigua per mantenir viu l’arbrat i fent-ho gota a gota o amb regadores). Així mateix, es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.

També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia.

Activació de nous recursos

L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos, i serà un dels grans eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. Al desembre, amb la fase d’alerta activada, ja es van iniciar les proves per aportar aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Se n’estan produint 0,8 m³/s i això permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Aquest volum s’incrementarà de manera gradual per disposar, així, de més aigua.

També s’està aportant aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els pròxims mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs. Una altra de les mesures que es podria activar entre els mesos de maig i juny és l’aprofitament del rec Comtal, amb una aportació de 200 litres per segon. També des de l’ACA es faran requeriments als ajuntaments que tenen pous de sequera municipals per posar-los en marxa. Aquests pous podrien aportar uns 300 litres d’aigua per segon.

Preservar la qualitat de l’aigua del Ter

Una altra mesura anunciada avui és la d’incrementar el volum d’aigua que es deriva de Sau cap a Susqueda per preservar al màxim possible la qualitat dels 28 hm³ que hi ha actualment al pantà osonenc i garantir la qualitat de l’aigua per atendre l’ús prioritari, que és l’abastament de la població.

Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm³ d’aigua al dia, com s’està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm³/dia. Aquesta mesura es mantindrà sempre que no es produeixi el fenomen d’estratificació per sota dels 10-11 hm3 de volum embassat. Aquest fenòmen passa quan es produeix la barreja de les capes inferiors de la làmina d’aigua amb els llots del fons de l’embassament, cosa que pot comportar la mobilització dels fangs i la reducció de la qualitat de l’aigua.

Amb això es garanteix la qualitat i el màxim aprofitament dels volums d’aigua d’ambdós embassaments, que es gestionen de manera conjunta, amb l’objectiu prioritari de garantir l’abastament de la població. Una comissió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant per garantir que el traspàs es farà amb les màximes garanties ambientals, de preservació de fauna i de salubritat i aprofitament de les masses d’aigua.