Comença la setmana seguint la tònica del temps del passat cap de setmana en una nova jornada en general assolellada. Aquest matí localment amb presència de borina que també es va produir ahir reduint la visibilitat a primera hora, tot i que la jornada serà meteorològicament plàcida i amb sol. L’ambient és fred al matí amb temperatura mínima entre –1 i 1 ºC, amb gelades en zones enclotades i de l’interior del Baix Empordà.
Pel que fa a la temperatura màxima aquesta pot superar avui els 16 ºC, tal com ho va fer ahir a la Bisbal d’Empordà assolint fins a 17 ºC.
A mitjà termini la temperatura anirà pujant, tant la màxima com la mínima. A partir de la propera nit i matinada més presència de núvols baixos o boires, en un dimarts amb alguns intervals de núvols. Tot i el pas d’un parell de fronts entre dimecres i dijous, aquests seran poc actius pel que fa a la pluviometria i encarem una nova setmana sense pluja i amb estabilitat atmosfèrica.
Encara em dura la flipada de la «cosa aquesta» de la intel·ligència artificial, i encara soc una mica Paco Martínez Soria a «La ciudad no es para mi», acaparat i superat pel que veig cada vespre.
Ara fa dies que no paro d’experimentar amb l’ordinador, intentant portar la màquina al límit, i per molt que provi de -perdonin l’expressió- putejar el sistema, encara se’n surt prou bé, de forma prou airosa i elegant.
Perquè les respostes de Chat GPT són sòbries, ben estructurades, versemblants. Si bé t’adverteix el propi programa de possibles disfuncions, mancances o alguna idea erràtica, la veritat és que les respostes són prou engrescadores, prou coherents, intel·lectualment prou ben trabades i amb un nivell de qualitat prou alt, que fa que sempre, al final del dia, vagi a dormir entre una mescla rara d’admiració per l’invent, i por absoluta pel que pot passar a futur. També dono gràcies a la vida que m’ha permès viure aquest experiment i ser-ne testimoni de primera mà.
És veritat, i no em cansaré de dir-ho, que dona problemes quan busques resultats de la gent no és prou coneguda, dels mindundis com jo. Diu de mi que vaig ser alcalde, advocat, secretari del consell comarcal, conseller de la GEneralitat i no sé quants càrrecs més, a mi que no he participat mai en cap partit polític, mai de la meva vida. Va encertar que estic en un consell, però no comarcal sinó consell escolar. Com tants i tants pares, mares o alumnes al país.
Però el nivell de flipamenta meu amb l’invent és exagerat. Juro que el que dic és veritat: he demanat que em resumeixi en 150 paraules l’argument de Hamlet, el d’Otello, el Rei Lear i Macbeth, de Shakespeare. He demanat que m’expliqui per què la terra és plana i m’ha dit que no ho és. He demanat receptes d’allioli. Li he demanat que em faci fórmules d’Excel. I he recargolat la màquina demanat que em traduís coses de llati de segon de bup, i ho ha fet bé. He demanat que m’expliqués d’on surt la frase «Si Déu no existeix, tot està permès», mirant incrèdul que efectivament, com sabíem ja tots abans, surt de Dostoievsky, dels germans Karamazov, i aborda la filosofia moral. Posats a complicar-ho, li demano que em faci quatre línies explicant la Crítica de la Raó Pura de Kant, i ho fa sense despentinar-se, aportant el concepte dels judicis categòrics a priori com qui explica el Sálvame d’ahir.
Després he fet inventar a la màquina, que sigui creativa. Que s’inventi un conte infantil on en Pere coneix l’Ester, s’enamoren i tot va bé. Al conte hi surt una cabra, una flauta i algun altre element estrany. Però acabem enamorats.
O posats ja a fer el trapella, li vaig demanar que fes un sonet dedicat a l’Ester, i bé, el fa. Maria Mercè Marçal, la gran poeta estimada, els llibres de la qual regalo a qui m’aprecio, evidentment està a anys llum en qualitat, però com a mínim, el sonet fet per ordinador mètricament quadrava, que el cabron fa sonets en un segon i mig i jo no els faig ni en tres anys.
Poca broma. Com dic, flipat, entusiasmat i espantat, però encara no sé en quins percentatges. Ho sabré el dia que li pregunti i m’ho respongui la màquina.
Els Bombers de la Generalitat han controlat aquest diumenge al migdia un incendi de vegetació forestal que s’ha declarat a Palamós. L’avís del foc s’ha rebut a les 13:13 hores al camí de Bell-lloc, als contraforts del massís de les Gavarres i a tocar del Puig Cargol (363 metres). S’han activat fins a 7 dotacions terrestres i una dotació aèria dels Bombers, que han pogut encerclar i controlar ràpidament les flames. Els Mossos d’Esquadra han gestionat el tancament dels accessos a la zona del Mas Falquet i Santa Maria de Bell-lloc per facilitar les tasques d’extinció.
L’entitat ecologista Salvem la Platja de Pals i el Cercle Català d’Història lamenten que Ràdio Liberty es quedi sense inversió per renaturalitzar i museïtzar l’espai. El PSC ho va posar damunt la taula de negociació pels pressupostos d’aquest 2023, però finalment no s’inclourà. «No entem la decisió perquè és molt urgent invertir-hi», assegura el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch. I afegeix: «No podem esperar perquè qualsevol dia podem lamentar una desgràcia, a més de ser un entorn privilegiat que s’ho mereix». Conjuntament amb el president del Cercle Català d’Història, Joaquim Ullan, esperen que «hi hagi una modificació dels pressupostos i s’inclogui una partida de 4 MEUR, tal com demanava el PSC».
Les entitats ecologistes i de preservació del patrimoni cultural amb presència a Pals fa temps que busquen una solució per a Ràdio Liberty. «És un monument de la Guerra Freda i un espai singular que cal preservar», exposa el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch. L’objectiu és crear-hi un centre d’interpretació i memorial de la Guerra Freda, a més de renaturalitzar la zona de dunes. El projecte el van iniciar conjuntament amb el Cercle Català d’Història i ara també hi donen suport Gent del Ter, la Comissió de la Dignitat, els Amics de la Unesco de Girona, SOS Costa Brava i el Museu Virtual de Ràdio Liberty, que s’han unit per «defensar el valor natural, arqueològic i de memòria històrica» de l’indret.
«La nostra tasca se centra a continuar pressionant perquè les administracions es coordinin, compleixin els acords i elaborin un avantprojecte i un pla de manteniment com més aviat millor», detalla el portaveu de Salvem la Platja de Pals, que afegeix que «Ràdio Liberty és una zona d’un gran valor ecològic dins un parc natural acreditat amb la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS)». Per això, la voluntat d’invertir-hi és preservar els valors naturals i el patrimoni cultural que ha deixat aquesta emissora nordamericana al municipi. «Per Pals el projecte és molt important perquè pot diversificar el turisme, que ara és de platja i es concentra sobretot a l’estiu», assegura Bosch.
El vistiplau de la Comissió d’Acció Climàtica
En aquesta línia, la diputada socialista, Silvia Paneque, va portar a la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya una proposta de resolució per tirar el projecte de Ràdio Liberty endavant. Al novembre, aquesta resolució es va aprovar per majoria (sense el suport de Vox). I a principis d’any, es va posar damunt la taula destinar-hi una partida de 4 MEUR en les negociacions entre ERC i el PSC per aprovar els pressupostos de Catalunya per al 2023.
Una partida que el Govern no ha acceptat (ni totalment, ni rebaixant l’import proposat) perquè, segons detalla Paneque, «al·lega que no s’executaria aquest 2023 i que, per tant, no s’ha d’incloure en aquests pressupostos». Fonts d’Acció Climàtica consultades per l’ACN asseguren que «hi ha voluntat d’invertir-hi, però encara no s’ha acordat una xifra perquè cal arribar a consensos». Uns consensos entre les tres parts implicades que són l’Ajuntament de Pals, per on està ubicada; el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, que en té la gestió, i el Ministeri de Transició Ecològica, que n’és el propietari.
«Sincerament, penso que les tres institucions estan ben alineades», confessa Paneque. Tanmateix, afirma que «és una llàstima que no hi hagi una partida econòmica per començar a executar el projecte» perquè, segons la diputada socialista al Parlament, això suposaria «que més enllà de ser una voluntat, ja hi ha diners per fer-ho». I insisteix a dir que «en qualsevol cas, des del PSC es continuarà insistint per aconseguir el pressupost». Per la seva banda, l’alcalde de Pals, Carles Pi, ha declarat que des de l’Ajuntament estan «permanentment en converses amb Costes i la Generalitat» per decidir el futur de Ràdio Liberty.
Inversió «urgent»
Des de Salvem la Platja de Pals insisteixen que «és molt urgent invertir-hi per evitar el vandalisme i episodis d’incendis com el que va passar recentment». A més, lamenten que «es troba en molt mal estat i sense vigilància». Ràdio Liberty ocupa 33 hectàrees dins del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.
Per protegir l’espai després d’haver-s’hi previst diferents projectes i també l’enderroc de les edificacions, el 25 de juliol de l’any passat, el Consell Comarcal del Baix Empordà va aprovar per unanimitat que Ràdio Liberty esdevingui un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Una declaració que se suma a la que ja s’havia declarat anys abans, per atorgar la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) a la part del jaciment històric i arqueològic de la vila marinera i la torre mora, que són edificacions datades des del segle XII al XVIII. I també a la resolució de la Comissió d’Acció Climàtica d’aquest novembre passat, per crear un centre d’interpretació i memorial de la Guerra Freda a Ràdio Liberty.
«Ens sorprèn que no s’inclogui cap partida per recuperar l’espai als pressupostos del 2023, quan ERC va veure’n la necessitat aprovant la resolució», reclama el portaveu de Salvem la Platja de Pals, que afegeix que això significa «un any més d’inacció política i de continuar malmetent els hàbitats». Per la seva banda, el president del Cercle Català d’Història, Joaquim Ullan, demana «una dotació pressupostària per a Ràdio Liberty abans de l’aprovació dels pressupostos, perquè no podria entendre’s que el pressupost s’hagi incrementat en 101 MEUR per Cultura i que cap euro vagi destinat a Ràdio Liberty, després que el clam per desenvolupar el projecte cultural i natural hagi arribat fins al Parlament i la Comissió Europea».
