SOS Costa Brava estudia recórrer la sentència de l’urbanització de la pedrera de S’Antiga, a Begur

Pedrera de S'Antiga. Agost 2022. / Anna Salvadó Figueras

Salvem Begur, SOS Costa Brava i Ecologistes en Acció de Catalunya lamenten el contingut de la sentència del jutjat contenciós de Girona en relació a les obres de la pedrera de S’Antiga, a Begur, i estudien interposar-hi un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ho han avançat en un comunicat i també ho explica la presidenta de SOS Costa Brava, Irene Gisbert.

Els ecologistes consideren que és «una mala notícia» i es mostren decebuts. Recorreran a la sentència perquè creuen que no s’han tingut en compte les proves pericials, les judicials ni els informes tècnics que posaven de manifest l’impacte de les obres. A més, tal com detalla Irene Gisbert , «la resolució, que manifesta seriosos dubtes, no ha tingut en compte l’informe desfavorable sobre el POUM de Begur del 2003 del Departament de Medi Ambient».

Incideix en l’impacte paisatgístic, ja que la sentència considera que és de «valoració subjectiva». A criteri de SOS Costa Brava, però, l’impacte paisatgístic negatiu de les obres constitueix un fet «prou visible que ha contribuït al deteriorament manifest d’aquesta primera línia de litoral».

Irene Gisbert recorda que l’espai on s’estan construint aquestes cinc vivendes, forma part de l’Espai Interès Natural de Muntanyes de Begur i la Xarxa 2000. Per tant, són zones que s’haurien de protegir. A més, afegeix que, entre d’altres informes, van presentar documents on s’explicaven les irregularitats a la zona que abans era una pedrera.

La presidenta de SOS Costa Brava recorda que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat «recomanava que aquests terrenys es classifiquessin com a sòl no urbanitzable«. Irene Gisbert conclou que des de SOS Costa Brava la intenció és recórrer la sentència.

Un grup ultra arrenca estelades i simbols independentistes al Baix Empordà

Unión de brigadas arrenca l'estelada de bellcaire
Unión de brigadas arrenca l'estelada de bellcaire

Entitats independentistes del Baix Empordà han denunciat en diverses ocasions que símbols com llaços, murals o estelades han estat arrencats o vandalitzats per part de persones desconegudes.

Però en un vídeo difós al canal de youtube de «La unión de brigadas», es pot veure clarament com els membres d’aquesta entitat arrenquen simbologia independentista de llocs com Albons, Bellcaire, Corçà, Palamós o Pals, d’on arrenquen l’estelada que hi ha ubicada al giratori de l’entrada nord, en direcció a la platja.


Aquesta mateixa entitat va reinvindicar el passat gener la vandalització del mural de l’escola pública de Pals, que en dues ocasions va apareixer vandalitzat durant la nit.


La unión de brigadas és una entitat que dóna cobertura jurídica (i propagandística) a diverses organitzacions espanyolistes: Diagrocs Baix Llobregat, Brigada Tarrasa, Resistencia Alta Tabarnia, Resistencia Penedès i Las Supernenas, totes elles amb un clar biaix anti independentista i actuant sempre, això sí, amb la cara tapada.

Matí fred, temps assolellat i menys vent

Sol, cel serè a Palafrugell. Camps autovia.

La principal novetat del temps d’aquest dimarts és el descens tèrmic. L‘ambient a primera hora és fred amb una mínima que ha baixat dels 2ºC al Baix Empordà. Tot i el predomini del temps assolellat, aquest avui no farà pujar el termòmetre tant i la màxima arribarà fins als 17 ºC.
La Tramuntana dels darrers dos dies avui gira cap al nord-est, perd intensitat i s’acabarà encalmant del tot a la tarda.

La segona edició de la Bacanard Trail reuneix a prop de 400 corredors i corredores

privat:-la-segona-edicio-de-la-bacanard-trail-reuneix-a-prop-de-400-corredors-i-corredores

Aquest diumenge 2 d’abril Begur va acollir la disputa de la Bacanard Trail, la segona edició d’aquesta prova de trail running impulsada per l’associació Bar i Muntanya i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Begur.

Prop de 400 corredors i corredores -en tot un èxit participatiu i organitzatiu- van recórrer l’entorn natural privilegiat i únic de la vila i de la Costa Brava en una cita esportiva de primer nivell. Per a aquesta segona edició l’organització proposava als participants dos nous recorreguts circulars diferents, amb sortida i arribada al parc de l’Arbreda:

. Cursa de 21 quilòmetres: amb 1.200 metres de desnivell positiu.

. Cursa de 15 quilòmetres: amb 700 metres de desnivell positiu.

A la cursa de 21 quilòmetres hi van prendre part 260 corredors i corredores; mentre que a la de 15 quilòmetres van ser 123. Tots els resultats i classificacions es poden consultar en aquest enllaç.

Podi masculí cursa de 21 quilòmetres

. 1r: Ignasi Ferrer Nieto

. 2n: Eduard Baquer Font

. 3r: Marc Font Pi

Podi femení cursa de 21 quilòmetres

. 1a: Jenny Arasil Garcia

. 2a: Montse Gracia Puidomenech

. 3a: Cuca Novellón Salvat

Podi masculí cursa de 15 quilòmetres

. 1r: Jan Castillo Paredes

. 2n: Emilio Monge Ortega

. 3r: Xevi Guix Boix

Podi femení cursa de 15 quilòmetres

. 1a: Maria García Díez

. 2a: Elisenda Pracht Montamat

. 3a: Anna Vidal Segalas

El viatge de les paraules 1×10 – Sant Jordi a «Calonge, poble de llibres»

El viatge de les paraules
El viatge de les paraules
El viatge de les paraules 1x10 - Sant Jordi a "Calonge, poble de llibres"
Loading
/

En aquest nou capítol de “El Viatge de les paraules” ens quedem a casa per fer el primer especial de Sant Jordi. Hem convidat les nostres companyes i companys de les llibreries de Calonge, poble de llibres perquè facin recomanacions literàries. També hem aprofitat per parlar de tot el que es farà el dia 22 d’abril a la vila de Calonge per celebrar el dia del llibre.

A “Mapa de” descobrim petites celebracions al voltant del llibre i desmuntem algun mite. És veritat que a Islàndia es queden a casa el dia de Nadal per llegir? O que els Noruecs es passen la Pasqua llegint novel·la negra?

I no podia faltar la secció “Sense destí”, que avui ens serveix per explicar l’origen de Sant Jordi i com s’han arribat a unir la rosa i el llibre en una mateixa diada.

Ens acompanyeu?

 

La recuperada Passió de la Bisbal d’Empordà omple el Teatre Mundial amb mig miler de persones

Representació de la Passió de la Bisbal l'any 2023 - Imatge de Pere Mercader
Representació de la Passió de la Bisbal l'any 2023 - Imatge de Pere Mercader

El Teatre Mundial de la Bisbal es va omplir aquest diumenge de gom a gom amb motiu de la La Passió en català del segle XVIII, que el Franquisme va prohibir ara fa 80 anys. La funció va ser un èxit rotund i hi van assistir prop de mig miler de persones.

El 14 de març del 1943 a la tarda s’havia de representar La Passió a la Bisbal d’Empordà. Era la primera vegada que es feia des d’abans que esclatés la Guerra Civil -tot i que la tradició es remunta al segle XVIII- i el municipi s’hi va bolcar de ple. Només una hora abans de l’estrena, amb les entrades venudes, el vestuari i els decorats a punt, la Guàrdia Civil es va presentar al Teatre Principal amb un telegrama del governador civil prohibint-la. Entre els motius: que era en català i estava basada en els evangelis apròcrifs.

Representació de la Passió de la Bisbal l'any 2023 - Imatge de Pere Mercader
Representació de la Passió de la Bisbal l’any 2023 – Imatge de Pere Mercader

Aquesta Setmana Santa d’aquest 2023 fa 80 anys d’aquests fets i amb l’objectiu de retre homenatge a aquestes persones represaliades pel franquisme, es va decidir recuperar una part de la Passió: una vintena d’escenes.

Representació de la Passió de la Bisbal l'any 2023 - Imatge de Pere Mercader
Representació de la Passió de la Bisbal l’any 2023 – Imatge de Pere Mercader

Va ser ahir, diumenge: actors dels Pastorets i l’orquestra i el Cor Carreras Dagas en recuperaran una vintena d’escenes per retre homenatge a aquests «represaliats» pel franquisme. La idea era fer un homenatge, que quedi enregistrat al banc de sons i a l’arxiu però no fer-ho cada any, segons l’organització. Al vestíbul, a més, s’hi farà una petita exposició de material fotogràfic, cartells, partitures, textos i articles de l’època.

Representació de la Passió de la Bisbal l'any 2023 - Imatge de Pere Mercader
Representació de la Passió de la Bisbal l’any 2023 – Imatge de Pere Mercader

Es té constància que es representava al municipi des del segle XVIII i que, a partir del 1850, es va començar a fer al Teatre Principal, que es va cremar l’any 1970. L’últim cop que es va fer va ser l’any 1932 i amb la Guerra Civil la tradició va quedar truncada. L’any 1942 un grup de bisbalencs que l’havien fet als anys 30 es van engrescar a reprendre-la. No tenien tot el text però al teatre s’hi guardaven els decorats. Va ser llavors quan va entrar en escena Maria Gispert, coneguda com la Maria de la impremta. Amb l’objectiu de recuperar el text, va fer passar un a un els actors vius perquè li dictessin el seu paper i així poder reescriure i adaptar-la, en part, a les normes de Pompeu Fabra. Amb la feina a mig fer, van localitzar una copia del 32 i va acabar de completar-ho.

Representació de la Passió de la Bisbal l'any 2023 - Imatge de Pere Mercader
Representació de la Passió de la Bisbal l’any 2023 – Imatge de Pere Mercader

Ja ho tenien tot: el vestuari llogat a Barcelona, els decorats i les entrades venudes. També havien aconseguit el recolzament de la ‘Junta Local de Educación y Descanso’ però el dia de l’estrena les il·lusions d’aquell grup d’actors es van truncar. «A les tres de la tarda, una hora abans de l’estrena, va arribar la Guàrdia Civil amb un telegrama de Luís Mazo Mendo, el governador civil de Girona, prohibint-la», va explicar el director dels Pastorets, Jordi Bassa. «Era en català i el sector catòlic de més a la dreta s’hi va posar en contra al·legant que estava basat en els evangelis apròcrifs i van acabar de convèncer el governador», va afegir.

Les partitures de Josep Canet

L’any 2009 Albert Morcillo, musicòleg i exdirector del Cor Carreras Dagas, estava preparant la seva tesina sobre Joan Carreras i Dagas quan consultant el fons Canet de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà va localitzar les partitures originals dels Pastorets i de la Passió de la Bisbal de Josep Canet, el fundador de La Principal de la Bisbal. La troballa el va trasbalsar i li ho va comentar a Bassa, que dirigeix els Pastorets. Arran d’aquesta troballa, pel que fa a la música, el Cor Carreras Dagas, ajudat per cantaires d’altres corals i solistes, i dirigits pel seu director David Granato, va interpretar ahir les cançons corals i solos que seran tocades per una orquestra de deu músics.