Lildami i Julieta faran el tret de sortida del festival Ítaca 2023 amb Santa Gresca de l’Escala

Per
Redacció
-

Lildami i Julieta fan aquest dissabte 8 d’abril, a les 22 h, el tret de sortida del Festival ÍTACA 2023. Serà a la Santa Gresca de l’Escala, enguany amb doble concert gratuït a la platja de Riells, nou escenari del festival, un any més, organitzat per la productora gironina Link Produccions i l’Ajuntament de l’Escala. El tret de sortida de la programació del Festival ÍTACA 2023 promet una nit d’alt voltatge amb el que serà el primer concert de presentació a comarques gironines de Dummy -el nou disc del terrassenc Lildami. Compartirà escenari amb la polifacètica Julieta, una de les artistes més destacades de la nova escena pop catalana, que recentment va rebre un doble Premi Enderrock de crítica i públic pel disc Ni llum ni lluna (Music Bus).

Després del mortuori Flors mentre visqui i l’ombrívol Viatge en Espiral, Lildami ha publicat el flamant disc Dummy encara no fa ni una setmana. El cantant terrassenc acaba de viure el seu any més mediàtic -jurat d’Eufòria i presentador de Cover, a TV3, clip més vist en català amb Supermercat o un capgròs a Terrassa- i ara presenta el seu disc més alegre, divertit i juganer. El nou treball és una fotografia de les experiències viscudes per Lildami aquest darrer any: un disc carregat d’optimisme i ironia, amb referències a l’amor, la fama i el canvi climàtic. Les noves peces de Lildami, surant entre el pop i el rap i flirtejant amb el trap, la batxata o el boombap, prometen una gran vetllada a la platja de Riells, on tampoc no hi faltaran les seves cançons més emblemàtiques.

Al mateix escenari també hi actuarà Julieta, jove cantant barcelonina que va debutar el 2021 i que amb poc temps s’ha situat com una de les artistes més destacades de la nova escena pop catalana. Amb una proposta fresca i desenfadada que recorda cantants com Angèle o Dua Lipa, Julieta repassarà les cançons del seu darrer aclamat treball Ni llum ni lluna, doblement premiat per públic i crítica als darrers Premis Enderrock. A l’àlbum Julieta experimenta amb sonoritats variades com l’electrònica, el reggaeton, el pop o l’indie.

El tret de sortida del festival
Del 8 d’abril al 2 de juliol l’ÍTACA 2023 oferirà un total de 17 concerts a sis municipis d’arreu de l’Empordà. A més de Lildami i Julieta, Vetusta Morla, La M.O.D.A., Alizzz, Iseo & Dodosound, Els Catarres, Triquell, Albert Pla, Delafé y las Flores Azules, The Gramophone Allstars Big Band, Renaldo & Clara i Fetus, Serial Killerz, CARMEN 113, Boom Boom Fighters & Cookah P., Ryna DJ i l’experiència Flock Drone Art, espectacles de llums amd drons, completen el cartell de l’onzena edició del festival. Enguany l’ÍTACA aposta per una selecta programació marcada per una gran varietat estilística de la mà d’un ampli ventall d’artistes catalans i d’arreu de l’estat, alhora que manté l’aposta propostes amb D.O. de comarques gironines.

Si bé ÍTACA, Cultura i Acció transcorrerà a un total de sis municipis empordanesos, a més d’estrenar emblemàtics escenaris com el Far de Sant Sebastià de Llafranc (Palafrugell) o la platja de Riells (l’Escala), també posa de manifest una voluntat retorn als orígens del festival, programant a places dels diversos pobles on farà parada, com Gualta, Corçà o La Pera. L’objectiu primordial: potenciar l’essència del festival millorant l’experiència del públic i, alhora, fer arribar la cultura a tots els racons del territori amb una ferma voluntat d’oferir concerts a indrets emblemàtics, així com revitalitzar les places com a centre neuràlgic i pilar fonamental de la vida popular empordanesa. Alhora, enguany ÍTACA, Cultura i Acció fa un pas més enllà i referma la seva aposta per la sostenibilitat amb diverses accions que posen de manifest el seu compromís.

L’atur a les comarques gironines baixa un 2,45% el mes de març respecte al mes anterior

Per
ACN
-

El nombre d’aturats a les comarques gironines ha baixat un 2,45% el mes de març respecte al mes anterior. Es tracta del descens més elevat de tot Catalunya, amb 806 persones menys a les llistes. Això deixa la demarcació amb 32.030 aturats. La comparació de les xifres amb el març de l’any passat encara porta més bones notícies, ja que hi ha un 10,16% menys d’atur (-3.624 persones). Pel que fa a sectors, l’agricultura i la construcció sumen més persones a l’atur (20 i 76 persones, respectivament), mentre que la indústria (-111) i els serveis (-1.678) han restat persones aturades. En consonància amb la davallada de l’atur, el nombre d’afiliats a la demarcació també ha pujat respecte el febrer amb un increment de l’1,97%.

El nombre d’aturats a les comarques gironines durant el març ha baixat a 32.030 persones segons indiquen les dades del Ministeri de Treball i Economia Social. Això significa un descens del 2,45% respecte al mes anterior i 806 persones menys apuntades. Aquest és el percentatge més elevat de tot Catalunya, on la mitjana es queda en el -0,85%.

En la comparativa anual, els aturats també baixen i encara ho fan de forma més pronunciada amb una davallada del 10,16%. Això vol dir que fa un any hi havia 3.624 persones més apuntades a les llistes de l’atur a la demarcació de Girona que el març d’aquest 2023.

Per sectors, l’agricultura i la construcció sumen més aturats que el mes anterior, tot i que la reducció en el sector serveis i la indústria ajuden a contrarestar la diferència. A dia d’avui hi ha 781 persones aturades vinculades a l’agricultura, 20 més que el mes anterior, mentre que en la construcció n’hi ha 2.748 (76 més). En la indústria hi ha 3.585 aturats a la demarcació (-111) i el sector serveis n’engloba 22.497, 1.678 menys que el febrer.

Les dones són el col·lectiu més afectat per l’atur, ja que de les 32.030 persones sense feina, 18.181 són del sexe femení. Per altra banda, els 13.849 restants són homes. Pel que fa a persones menors de 25 anys sense feina, només hi ha 2.362 persones a les comarques gironines.

Més contractes

Pel que fa a la contractació en l’últim mes s’han signat 20.879 contractes laborals a la demarcació. Això vol dir 3.921 més que el febrer, un augment del 23,12%. Malgrat tot, la comparativa anual és negativa, ja que el març de l’any passat es van signar 2.529 contractes més.

Pel que fa als indefinits, aquest mes de març han suposat més de la meitat dels contractes nous que s’han signat a Girona, amb 11.678. Es tracta d’un 4,23% més dels que hi havia el març de l’any passat. Per altra banda, els 9.201 restants són contractes temporals, un 24,61% menys que el març del 2022.

Augmenten les afiliacions

De forma proporcional a la reducció mensual de l’atur, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Girona també ha crescut. A dia d’avui hi ha 340.786 persones donades d’alta, 6.587 d’elles ho han fet en l’últim mes. Això suposa un 1,97% més que el febrer d’aquest any i simbolitza que s’han creat nous llocs de treball.

En la comparativa anual, la demarcació gironina també obté xifres positives ja que el març d’aquest any hi havia 10.122 afiliats més que en el mateix mes de l’any passat. Això implica un augment del 3,06%, segons les dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigració.

Descobreixen una gran residència aristocràtica indigeta del segle V- IV aC al jaciment d’Ullastret

Per
ACN
-

Les excavacions al poblat ibèric d’Ullastret han localitzat una gran residència aristocràtica construïda a finals del segle V o principis del IV aC. L’edifici s’ubica en una zona de 725 metres quadrats en un espai d’expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s’han excavat sis recintes fins a nivells d’abandonament de la segona meitat del segle II aC. L’objectiu és continuar l’excavació en un futur per entendre l’origen, l’evolució i el final de la trama urbana així com del sistema defensiu d’aquesta zona de la ciutat. També està previst adequar-la per a la visita.

L’accés a aquest edifici es feia a través d’una porta secundària, oberta directament a la muralla, al costat de la qual es varen trobar l’any 1969 diversos cranis i armes a l’interior d’una sitja. La troballa d’aquestes restes es vincula a la pràctica ritual que consisteix en l’exhibició del cap i les armes de l’enemic vençut com a un trofeu de guerra.

Els investigadors creen que probablement aquesta troballa dels anys seixanta estigui relacionada amb aquest edifici aristocràtic, tot i que al seu interior encara no s’hi han localitzat restes arqueològiques d’aquest tipus.

La troballa s’emmarca en la campanya d’excavacions que s’han fet al jaciment entre el gener i el febrer d’aquest any. Concretament a la zona de l’istme de l’assentament indiget del Puig de Sant Andreu per part del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució social (GRACPE-Protohistòria, Món Antic i Colonitzacions) de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Els treballs es van iniciar el 2017 amb la realització d’una prospecció geofísica i van continuar el 2018 amb l’estudi de les estructures i dels materials mobles exhumats durant les intervencions del Dr. M. Oliva a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX.

Palamós rep 1,37 MEUR dels Next Generation per reformar el mercat municipal

Per
ACN
-
El Mercat Municipal de Palamós
El Mercat Municipal de Palamós

La reforma integral del mercat de Palamós comptarà amb una ajuda de 1,37 milions d’euros de fons europeus. El municipi forma part dels set ajuntaments gironins que han rebut 8,8 milions d’euros de la convocatòria dels fons Next Generation per reformar edificis públics amb criteris de sostenibilitat.

A banda de Palamós hi ha, Blanes (Selva), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), Banyoles, Quart (Gironès), Ripoll i Campdevànol (Ripollès). Els consistoris seleccionats de forma provisional hauran d’executar el projecte abans del 31 de març de 2026.

En aquesta convocatòria s’hi havien presentat una trentena de projectes gironins i la majoria d’ells han estat aprovats tot i que a hores d’ara només set han aconseguit el finançament. Es tracta de projectes com ara la reforma de la Casa Pastors o el complex esportiu de Palau de Girona.

L’Estat ha publicat la resolució provisional dels fons Next Generation per a ajuntaments que volen reformar edificis públics amb criteris de sostenibilitat.

L’Ajuntament de Blanes ha obtingut 1,72 milions per a la reforma integral de l’antiga escola Can Faust. En aquest edifici, el consistori vol convertir-lo en un centre de formació per donar noves oportunitats de futur.

Per altra banda, a Castelló d’Empúries, es destinaran 1,02 milions per a la reforma i ampliació de la sala municipal del Palau dels Comptes. A Ripoll, la subvenció europea arriba als 2,68 milions per a la reforma de l’edifici del Pla.

A Banyoles els fons europeus pagaran pràcticament tot el cost de la reforma de l’edifici Can Tarradas, que es convertirà en un centre d’art per exposar la col·lecció Gimferrer. En aquest cas, l’ajuntament rebrà 965.763 euros per reformar íntegrament l’edifici de l’any 1975, per tal d’adaptar-lo a la normativa vigent.

Per altra banda, Quart comptarà amb 525.274 euros per rehabilitar l’edifici del Museu de la Terrissa com un nou centre cultural i Campdevànol ha aconseguit 497.983 euros per transformar el col·legi Pirineus com un alberg.

Segueix el Barça – Madrid de Copa del Rei amb 091

Per
Oriol Bernà
-

091 i Ràdio Capital oferiran, per primera vegada, la retransmissió en directe d’un partit de Copa del Rei de futbol. Es tracta del clàssic entre el FC Barcelona i el Real Madrid, corresponent a la tornada de les semifinals.

Els integrants del 091, “El programa d’esports amb accent empordanès”, realitzaran aquest programa especial, enmig de la setmana santa, des de l’estudi de Ràdio Capital. La transmissió es podrà escoltar per Ràdio Capital al 93,8fm i en format audiovisual al web ràdiocapital.cat, l’streaming al canal de Youtube de la ràdio i a través de les xarxes socials, amb especial seguiment al palamosí Álvaro Rodríguez, jugador del Real Madrid.

El partit es disputarà a les 21 hores al Camp Nou. El resultat de l’anada -0-1 favorable als blaugranes- dona un lleuger avantatge als catalans per ser a la final.

Crystal Fighters, Jorge Drexler i Wilco seran els caps de cartell del Festival Porta Ferrada 2023

Per
Maria Alsina
-
Porta Ferrada 2023 festival

El Festival de la Porta Ferrada celebra el seu 61è aniversari amb una clara aposta pels artistes internacionals en el seu cartell. Seran més de 40 artistes els que ompliran la programació d’enguany, entre els quals destaquen, Ludovico Einaudi, Wilco, Crystal Fighters, Pink Martini, Ben Harper i Eart Wind & Fire, Jetrho Tull i Jorge Drexler. El festival tampoc s’oblida dels artistes catalans fent una clara aposta per Nuria Graham, Ramon Mirabet, La Pegatina, Mishima, Carles Marigó, Laura Andres, Blaumut, Kebyart i 31fam.

En aquesta edició del festival també es vol potenciar els dobles concerts creant nits especials com Rodrigo Cuevas + Baiuca, 31fam + Muska, Xavier Rudd + Nuria Graham, Nancys Rubias + Fangoria o La Pegatina + Macaco en la celebració especial dels 20 anys als escenaris de La Pegatina. El jazz també té un paper destacat en l’edició d’aquest festival amb artistes com Metheny Trio, Camilo & Tomatito, exclusives a l’estiu a Catalunya i la celebració dels 50 anys de la Música Laietana amb la Barcelona Arts Orchestra + Carles Benavent + Joan Albert Amargos + Xavier Batlles i Toti Soler.

Una de les novetats d’enguany és l’entrada de la intel·ligència artificial (IA) amb l’espectacle Breaking Bach, una actuació que combina la música del pianista Carles Marigó i el violinista Pablo Hernández amb la tecnologia. Aquest espectacle, que es farà l’Església-Monestir, el produeix Artificia i referma l’aposta per projectes que ajudin a crear nous públics en l’àmbit de la música clàssica. Dins de la programació de música clàssica també hi destaquen els espectacles com el quartet de saxos de Kebyart, recent premi Enderrock de clàssica; ‘Les dones de Puccini’ on la soprano ganxona, Tina Gorina, interpretarà àries de totes les òperes del compositor italià. Un cicle que dona espais als nous talents sortits de l’Esmuc com el quartet Vivancos o el pianista Carles Font amb el seu nou projecte.

Niña Pastori, Fangoria, Isamel Serrano i El Barrio presentaran els seus darrers treballs en una programació en la qual 25 artistes visiten per primer cop el Porta Ferrada participant en la transversalitat de la seva programació, amb una aposta clara per ampliar l’espectre de públic i fer del festival un espai d’encontre d’interessos culturals diversos.

Enguany també se celebra el tercer aniversari del cicle Delicatessen ‘Veus de dona’, a banda dels concerts acústics habituals a la Terrassa Fenix – Las Vegas, una producció especial a l’auditori Espai Port donarà forma i relleu aquest cicle dedicat íntegrament al talent de les veus femenines.

El Festival Salat i l’aposta per tots els públics

Aquest any 2023 també torna el Festival Salat dins la programació del Porta Ferrada, que es consolida amb propostes locals i foranes. Cal destacar, la presència del grup argentí ‘Les Luthiers’ que presenten la seva gira d’acomiadament dels escenaris, en una actuació única a Espanya. Entre altres artistes del panorama nacional destaquen Martita de Graná, Berto Romero, Leo Harlem o Wilbur.

Pel que fa al públic més familiar, el Pot Petit serà un dels altres grups que trepitjarà terres ganxones. També hi ha una aposta clara per la festa amb l’espectacle Remember 80’s i la nit d’electrònica amb Playground. I tot i que s’han desvelat la majoria de noms del cartell de l’edició d’enguany, el Porta Ferrada encara ha de presentar cinc o sis artistes més per tancar els gairebé 50 espectacles que acollirà Sant Feliu de Guíxols.

Un festival que obre nous camins

El director artístic del festival, Albert Mallol, ha celebrat els 50.000 espectadors de l’edició anterior del festival. Per això, encaren aquesta edició «obrint nous camins» i apostant per la «transversalitat del festival». N’ha destacat l’àmplia oferta internacional, el seguiment de les novetats del mercat català, l’aposta per música com el jazz o la clàssica, l’increment de veus femenines o el seguiment del cicle d’humor Salat.

Albert Mallol també ha destacat la diversitat que ofereix un municipi com Sant Feliu de Guíxols a l’hora d’adaptar espais com el Guíxols Arena, l’Espai Port, l’Església-Monestir o La Sala Las Vegas per acollir concerts i espectacles de diferents formats.

El director de The Project, Sergi Rosselló, ha reconegut la bona feina que es fa entre els diversos actors del festival. Però, a més, ha destacat la clara aposta de la 61a edició del Porta Ferrada per la sostenibilitat. Una de les primeres accions que ja s’ha realitzat ha estat la plantació d’uns 50 pollancres a la zona del Guíxols Arena.

El subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, ha destacat el valor del festival i la importància que té pel municipi. Aquí ha incidit en el quòrum que existeix dins el consistori a l’hora d’impulsar el Porta Ferrada. A més, ha recordat que aquest és un festival apte per tots els públics.

Finalment, l’alcalde del municipi, Carles Motas, ha expressat la satisfacció de celebrar una nova edició del festival al municipi. A més, ha apuntat al gran nombre d’artistes nacionals i internacionals que passaran per Sant Feliu de Guíxols durant aquest estiu. Tot i això, ha recordat que darrere d’aquest cartell hi ha hagut una gran dedicació per part dels actors implicats.

L’alcalde de Sant Feliu també ha remarcat la importància de ser un festival referent a Catalunya, tant en espectacles de petit format com en concerts més grans.

Les entrades

Les entrades pels diversos concerts del Porta Ferrada es podran començar a  adquirir per la pàgina web oficial aquest dimecres. El segon tinent d’alcaldia, Josep Saballs, ha apuntat que durant les últimes edicions del festival hi ha hagut una tendència a l’alça de la compra d’entrades per plataformes no oficials a preus desorbitats, d’entrades duplicades o que no es corresponen a la zona assignada.

Per això, Josep Saballs ha recordat la importància d’adquirir aquestes entrades per la pàgina web del festival Porta Ferrada. «La gent ha de consumir cultura, però ho ha de fer pels seus canals oficials», ha remarcat el segon tinent.

Un festival ple de reconeixements

Aquesta 61a edició del festival s’enceta amb diversos reconeixements. Amb motiu del 60 aniversari i per la seva llarga trajectòria el Porta Ferrada va ser reconegut per l’Estat com a Esdeveniment d’Especial Interès Públic (AEIP) per les tres pròximes edicions. Albert Mallol ha destacat la importància d’aquest reconeixement.

A més, es van recollir un Premi Ondas i un Premi Enderrock, després de celebrar el 60 aniversari amb més de 50.000 espectadors. Uns premis i reconeixements que des de l’organització i el consistori valoren de manera molt positiva.

 

1...1.9461.9471.948...7.042Pàgina 1.947 de 7.042