L’equipament Ca la Pruna de Pals va acollir la presentació de la candidata a l’alcaldia de Pals per la formació Coalició per Pals CP-Compromís, Marisol Perea. Durant l’acte, la candidata va destacar la importància que Pals pugui comptar amb un nou POUM, ja que l’actual és de l’any 1985. Perea va explicar que d’això en depèn el tipus de desenvolupament que hi haurà al municipi i va alertar de la dificultat dels joves per poder pagar els elevats preus de l’habitatge a la població. “Volem habitatge de primera residència, per als joves i per als qui volen viure a Pals i no poden adquirir habitatge a preus desorbitats”, va manifestar.
Perea planteja per a Pals un creixement econòmic sostenible i realista i un model econòmic encarat a oferir activitats durant tot l’any. En l’àmbit social, va advertir que Pals és un poble envellit que necessita reforçar els serveis socials i va apostar per la millora dels horaris del CAP i del transport públic.
Pel que fa a Radio Liberty, Marisol Perea sempre ha estat una de les grans defensores del projecte de recuperació, que suma el patrimoni mediambiental a l’històric (parc natural, restes arqueològiques a Torre Mora i Museu de la Guerra Freda).
Aquest dilluns encara bufarà vent de Tramuntana amb cops que poden ser forts a l’extrem nord de l’Empordà, però el vent perd la intensitat del darrer cap de setmana quan vam arribar als 100 km/h a Roca Maura (l’Estartit), els 80 km/h a Torroella de Montgrí o els 72 km/h a Palafrugell.
Pel que fa a l’estat del cel aquest serà assolellat, amb pocs núvols prims i de cara a la tarda-nit arriben nuvolades que creixeran des de l’interior de Girona. Temperatura sense gaires canvis, la mínima podrà baixar una mica més al matí allà on no bufi el vent i la màxima arribarà fins als 18-20 ºC al Baix Empordà.
Demà cel més variable amb sol i intervals de núvols, localment no es descarta que pugui arribar algun plugim o petit ruixat entre migdia i tarda, però en general a mitjà termini seguim sense un pronòstic favorable a pluja, de moment amb temperatura no massa elevada, sense calor i aquesta sí que notarem que pujarà entre dimecres i dijous.
En Xavier Miserachs probablement l’home que ha retratat millor les gracies de l’Empordà petit, -sobretot en aquell magnífic “Llibre de meravelles” d’edicions 62, amb textos del bisbalenc Toni Puigverd-, defensava la idea que foren els barcelonins els primers que van donar valor al paisatge d’aquesta comarca i van contribuir al seu embelliment amb la recuperació i restauració de masies i de cases de pobles de pagès, d’on la gent havia ant marxant per instal·lar-se a les viles més grans de la comarca.
Tot això, molt abans que els metropolitans envaïssin aquest rodal, cada vegada que coincideixen els festius i el bon temps, es a dir, els dies sense pluja, que darrerament son tots.
Dissabte a la Bisbal, aquesta capital administrativa, que amb l’arribada del turisme va perdre pes demogràfic, econòmic i cultural, per cedir el protagonisme a les poblacions del litoral, vaig tenir també la sensació que son sovint els vinguts de fora, els que ens han de mostrar les potencialitats d’aquest rodal.
L’obertura de la factoria de producció cultural Brava, és una aposta que compta amb molta gent del país, però que encapçala la xilena Nacha Delpiano, una dona amb una llarga trajectòria de gestió cultural i artística, amb la Fura dels Baus i que ara ha decidit endegar el seu propi projecte a l’Empordà.
Un projecte que ha consistit inicialment en la recuperació d’una nau industrial de 3000 metres quadrats, que fou primer una fabrica de curtits de cuiro i posteriorment una fàbrica de ceràmica, propietat de l’antic alcalde Ramon Romaguera, per generar amplis espais dedicats a la creació artística.
La Nacha ha cregut que l’Empordà es un espai òptim per la creació artística, tal com va remarcar en el seu discurs inaugural, per cert, fet amb un català perfecte.
Vull pensar que l’aposta de la Nacha i del seu company Jaume Grau, amb una mirada forana i universal, que compta amb artistes d’arreu del mon, però també amb la gent de casa, serà un èxit que reobrirà la porta del prestigi cultural de la comarca.
Brava Nacha.
T’agrada la comunicació? Tens curiositat i ganes de fer ràdio? A Ràdio Capital t’estem esperant!
Estudies periodisme, t’apassiona la comunicació? Busquem persones que vulguin col·laborar amb la nostra redacció d’informatius, que tinguin idees de programes, podcasts, continguts per xarxes… amb ganes de presentar la millor música del món i de conèixer com funciona una ràdio per dins. Però sobretot, amb ganes de passar-ho bé amb tot l’equip de Ràdio Capital.
Si tens una proposta de programa o tens curiositat i et vols incorporar a la família de la ràdio de l’Empordà, escriu-nos a info@radiocapital.cat.
estudi Ràdio Capital
Sobre Ràdio Capital
Ràdio Capital, la ràdio de l’Empordà emet una programació de qualitat basada en l’actualitat informativa, cultural i social del Baix Empordà. També emetem programes musicals des del nostre estudi de Palafrugell, equipat amb la última tecnologia audiovisual, que ens permet fer continguts d’audio i vídeo per a la ràdio, pel nostre portal informatiu i per les xarxes socials.
La feina que fem des de fa més de 20 anys ens ha estat reconeguda amb diversos premis Rahola de la comunicació local, dos Premis RAC, un premi Palafrugellenc de l’any i un premi Enderrock.
Dotze anys després de servir l’últim àpat, elBulli tornarà a obrir portes el 15 de juny convertit en un museu. Els fogons del considerat durant anys millor restaurant del món no es tornaran a encendre, però sí que s’hi podrà visitar la cuina com a part de l’itinerari per les instal·lacions del cèlebre establiment, i zones emblemàtiques com el menjador o la terrassa.
ElBulli1846 neix per mantenir i reivindicar el llegat d’un restaurant que va canviar el paradigma de la gastronomia. Així ho explica el xef Ferran Adrià.
Estarà obert tres mesos, fins al 16 de setembre, i la resta de l’any continuarà funcionant com a centre d’investigació. Les entrades per veure la reconversió, una experiència pionera al món, es podran comprar a partir de dilluns.
Amb una inversió d’11 milions d’euros, les obres de rehabilitació i adaptació de l’espai de la cala Montjoi, a Roses incrementen un 30% la superfície d’elBulli original, fins a arribar als 4.000 metres quadrats. A més de salvaguardar el llegat del restaurant, el museu vol promoure la innovació i generar contingut de qualitat per a l’educació i l’autoaprenentatge de la restauració.
En la primera temporada de reobertura, que el xef Ferran Adrià i el director d’elBulliFoundation, Lluís García, entreveuen com un període «d’aprenentatge i experimentació», calculen que unes 200 persones puguin visitar l’equipament alhora, en una visita que es calcula que s’allargui unes dues hores i mitja.
Per a l’equip creatiu, elBulli1846 és un «tancament del cercle» del restaurant, que interessarà no només els gourmets, sinó el públic mogut pel coneixement i la innovació.
Adrià creu que hi haurà dos tipus de públic, el d’antics comensals que volen tornar a un espai per «fer memòria» i «emocionar-se» i d’altres que el visitaran per primera vegada i descobriran «un món del qual han sentit a parlar però que no coneixien». «Volem que aquí s’hi mengi coneixement», relata el xef.
Una setantena d’instal·lacions exteriors i interiors
En total hi ha 69 instal·lacions artístiques, conceptuals i audiovisuals, 13 d’exteriors i 56 d’interiors, que es podran seguir amb una audioguia en quatre idiomes –català, castellà, anglès i francès-, que estarà inclosa en el preu de l’entrada. Els tiquets valdran 27,5 euros (col·lectius com els jubilats, els estudiants, els joves, les persones amb discapacitat i els ciutadans de Roses disposaran de tiquets a un preu reduït de 20,5 euros). Les entrades inclouran el pàrquing a Roses i el trasllat des del poble fins a la cala Montjoi, un recorregut que es farà en autobús. El museu obrirà de dilluns a dissabte.
L’itinerari per elBulli1846 –xifra que fa referència al nombre de receptes que es van servir i a la data de naixement d’August Escoffier, pare de la cuina moderna- versa sobre la innovació gastronòmica. El visitant començarà per la part exterior del recinte, on hi trobarà diverses instal·lacions que endinsen i interpel·len el públic sobre qüestions relacionades amb la cuina i la seva metodologia. Entre d’altres, s’exposen dibuixos fets per Ferran Adrià amb pintura i bastonets sobre factures antigues del restaurant que es pregunten sobre l’origen de la cuina, distribuïdes en dues èpoques: el paleolític i el neolític.
L’espai també inclou reflexions sobre els elements que intervenen en el procés de cuinar, així com estructures per a receptes o un diagrama sistèmic sobre la gastronomia. Previsiblement, un dels espais més fotogènics d’elBulli1846 és un homenatge a les generacions «bullinianes», fet amb unes estàtues amb caps de buldog francès –imatge icònica del restaurant- i on es detallen amb noms i cognoms els diversos professionals vinculats a l’equipament al llarg de la història. El recorregut exterior acaba a la biblioteca Bullipèdia, que incorpora la vintena de volums de la col·lecció publicats fins ara.
La cuina, el menjador i la terrassa, espais emblemàtics
El ‘tour’ interior reivindica alguns dels espais més reconeguts popularment. Així, el visitant passarà per la terrassa, on podrà seure a la cobejada taula 25, en una zona que ret homenatge a cares conegudes d’elBulli com la seva fundadora, Marketta Schilling, que va donar nom al restaurant a partir de la seva passió pels buldogs francesos; i Juli Soler, Ferran Adrià i Albert Adrià, que van convertir el restaurant en la meca de la gastronomia contemporània.
El menjador, que es manté tal com era, situa sobre les taules plats amb menjar i gots i copes mig plens, com si el públic irrompés a la sala enmig del servei. La paret principal està plena de xifres que busquen evidenciar la complexitat del seu funcionament: quants cuiners hi treballaven o el nombre de coberts que tenien. També s’hi projecta un curtmetratge protagonitzat pels gourmets Bob Noto i Antonella Fassio degustant un menú.
A la cuina, l’equip creatiu ha volgut aprofundir en la comprensió del sistema de planificació, organització i funcionament de l’espai gastronòmic. Per això, hi ha una mostra d’una trentena de plats que van configurar el menú, imatges de l’evolució gastronòmica d’elBulli, la gestió de les reserves i motlles utilitzats. De fons es projecta una filmació de quatre hores a temps real dins la cuina durant un servei. El popular cap de toro continua presidint el tauler principal.
Curiositats com nòmines, cartes i fotos històriques
En els diversos passadissos hi ha vitrines amb documents curiosos de la història de l’espai, com les primeres nòmines dels treballadors, algunes de les cartes més emblemàtiques o un recull cronològic amb 3.612 fotografies per la història del restaurant des del seu naixement, el 1961, fins al final de la seva trajectòria, cinquanta anys després. La part més pròpiament expositiva aborda les relacions de la gastronomia d’elBulli amb altres disciplines, com el periodisme, el món editorial, el de la moda o l’art.
Així, es mostren desenes de portades protagonitzades pel restaurant durant les més de dues dècades d’història o esquemes i mapes reals que van servir per elaborar la carta. També s’han reproduït algunes de les 160 llibretes originals dels processos creatius de plats i part de les 15.000 fitxes, notes i gràfics per poder-les consultar lliurement durant la visita. S’hi exposen uniformes, distincions, acreditacions per a congressos, testimonis de la presència en certàmens internacionals com el Documenta XII Kassel de l’any 2007 o estris de cuina.
L’itinerari acaba en un espai polivalent anomenat elBulliDNA, que mostra a través de vídeos els projectes que desenvolupa la fundació des del 2011 en una cova que imita la roca del cap de Creus, amb acabats d’un dels arquitectes d’RCR.
Un magatzem reconvertit en un rebost-capella
Una de les parts que està fora de la visita, però que també s’ha modificat des del tancament d’elBulli, és el magatzem, que l’artista Antoni Miralda ha reconvertit en un rebost-capella dedicat a Sant Stomak.
L’espai inclou un altar per a ofrenes i consagració del vi, vitrines amb begudes de llauna personalitzades i desenes de caganers. Com a banda sonora, Miralda hi incorpora el so de les onades de la cala Montjoi, la imitació del soroll de les papil·les gustatives i una pregària.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.